Enric I d'Alemanya

Enric I d'Alemanya

Gravat representant Enric l'Ocellaire (s. XIX)
Nom original	(de) Heinrich der Vogeler
Biografia
Naixement	876 Saxònia
Mort	2 juliol 936 (59/60 anys) Memleben
Causa de mort	Accident vascular cerebral
Sepultura	abadia de Quedlinburg
Duc de Saxònia
912 – 936
← Otó I de Saxònia (pare) Otó I el Gran (fill) →
Rei de Germània
919 – 936
← Conrad I (Dinastia Conradina) Otó I el Gran (fill) →
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	Sobirà
Altres
Títol	Marcgravi
Dinastia	Otoniana
Cònjuge	Hatheburg von Merseburg (en) Matilde de Saxònia (911 (Gregorià)–)
Fills	Edwiga de Saxònia Brunó de Colònia Thankmar (en) Enric I de Baviera Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic Gerberga de Saxònia Bruno Herzog von Lothringen (en)
Pares	Otó I de Saxònia  i Hedwiga
Germans	Oda de Saxònia
Rei dels Francs

Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919. Va ser el primer rei de la Dinastia Otoniana al tron germànic, i es considera el fundador del regne d'Alemanya, que fins aleshores era conegut com la França Oriental.

La seva gran afició era la caça, i va guanyar el seu sobrenom, ja que segons s'explica, quan el van anar a cercar per comunicar-li que havia estat escollit rei es trobava preparant les xarxes per caçar ocells.

Biografia

Saxònia

Va néixer el 876 a Memleben, fill del duc de Saxònia Otó l'Il·lustre i la seva esposa Hedwiga. Hedwiga era filla d'Enric de Francònia i una rebesnéta de Carlemany.

El 906 es va casar amb Hatheburga, filla del comte saxó Erwin, però la parella es divorcià el 909. El mateix any Enric es casà amb Matilde de Ringelheim, filla del comte de Westfàlia Dietrich.

A la mort del seu pare l'any 912, Enric esdevingué Duc de Saxònia. Demostrant ser un governant capaç, va continuar enfortint Saxònia, sovint amb enfrontaments amb els seus veïns meridionals els ducs de Francònia.

Germània

L'any 918 el rei germànic i duc de Francònia Conrad I va morir. Tot i que havien estat enfrontats en els últims anys, abans de morir Conrad havia recomanat que escollissin a Enric com al seu successor, ja que creia que ere l'únic capaç de liderar el regne.

Es conta que Enric I estava caçant ocells quan rebé la corona reial (pintura de Hermann Vogel de 1900)

En la dieta imperial celebrada a Fritzlar el 919 els nobles saxons i franconians van escollir a Enric com a rei. El duc Burchard II de Suàbia va jurar fideliat al nou rei, mentre que Arnulf de Baviera no es va sotmetre fins que Enric va envair Baviera el 921.

Enric va organitzar el regne com una confederació d'entre els cinc ducats arrel considerant-se a ell mateix sols com un primum inter pares. Va permetre als ducs de Francònia, Suàbia i Baviera d'administrar-se de forma completament independent, i quan va conquerir derrotar al duc Giselbert de Lotaríngia i la va incorporar al regne, va permetre a Giselbert continuar en el seu càrrec (casant-hi la seva filla Gerberga).

En els seus vint-i-quatre anys de regnat, Enric va abordar amb èxit alguns dels problemes més apressants que sofria el regne, tals com la consolidació de la institució davant els grans i l'ampliació de zones d'influència, amb l'annexió de Lorena i la intervenció a Bohèmia. A més va dur a terme una important tasca d'impuls a la colonització, moviment conegut com a Drang nach Osten que va afectar el nord i est del país i va permetre consolidar aquestes zones de població davant les incursions d'hongaresos, eslaus i suecs.

Durant el seu regnat, es va produir un gran avenç en l'evangelització del regne de Bohèmia i en l'enfortiment de les estructures eclesiàstiques, reprenent la política carolíngia de suport a les comunitats monàstiques i valent-se de nombrosos homes de l'església en l'administració de l'estat.

La fortificació dels castells del sud de Germània i la reorganització de la cavalleria pesada culminen la seva obra política i militar.

La seva insistència a nomenar successor com a Rei d'Alemanya al seu fill Otó I el Gran, va evitar la divisió del regne després de la seva mort.

Família

Avantpassats

Segell d'Enric I l'Ocellaire

4. Comte Liodolf de Saxònia

2. Duc Otó I de Saxònia

5. Oda

1. Enric I

6. Duc Enric de Francònia

3. Hedwig de Francònia

14. Eberhard de Friuli

7. Ingeltruda

30. Lluís el Piadós

15. Gisela

31. Judit de Baviera

Núpcies i descendents

L'any 906 Enric es casà amb Hatheburga, filla del comte Erwin de Saxònia. Tingueren un fill Thankmar (vers 908 – 938) que moriria en una revolta contra el seu germà Otó.

Hatheburga s'havia casat abans i havia enviudat. Aleshores havia entrat a un convent, d'on havia sortit per casar-se amb Enric. Per això eventualment el matrimoni va ser considerat invàlid i la parella es divorcià el 909, de manera que la legitimitat de Thankmar va quedar en qüestió. El mateix any Enric es casà en segones núpcies amb Matilda de Ringelheim, filla del comte Dietrich de Westfàlia. Tingueren tres fills i dues filles:

• Otó (912-973), futur Rei de Germània i emperador Otó I.
• Gerberga (vers 913–984), futura esposa de Lluís IV de França.
• Hedwige (vers 920–965), futura esposa d'Hug el Gran i mare d'Hug Capet.
• Enric (vers 920-955), futur duc de Baviera.
• Bruno (925-965), futur arquebisbe de Colònia.

Precedit per: Carles III de França	Rei de Lotaríngia 922 - 936	Succeït per: Otó I el Gran
Precedit per: Conrad I	Rei d'Alemanya 919 - 936	Succeït per: Otó I el Gran

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric I d'Alemanya