Enric I d'Alemanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnric I d'Alemanya
Henry I the Fowler.JPG
Gravat representant Enric l'Ocellaire (s. XIX)
Nom original(la) Henricus I Auceps Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 876 Modifica el valor a Wikidata
Memleben (França oriental) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 936 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Memleben (França oriental) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia de Quedlinburg Modifica el valor a Wikidata
  Duc de Saxònia
912 – 936
Otó I el Gran (fill) →
Flag Germany Emperors Banner.png  Rei de Germània
919 – 936
Otó I el Gran (fill) →
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarcgravi Modifica el valor a Wikidata
DinastiaOtoniana
CònjugeHatheburg of Merseburg (en) Tradueix
Matilde de Saxònia (911 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsEdwiga de Saxònia
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Matilde de Saxònia)
Enric I de Baviera
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Matilde de Saxònia)
Brunó de Colònia
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Matilde de Saxònia)
Gerberga de Saxònia
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Matilde de Saxònia)
Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Matilde de Saxònia)
Thankmar (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Hatheburg of Merseburg (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
ParesOtó I de Saxònia Modifica el valor a Wikidata  i Hedwiga Modifica el valor a Wikidata
GermansOda de Saxònia Modifica el valor a Wikidata
Rei dels francs
Modifica el valor a Wikidata

Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919. Va ser el primer rei de la Dinastia Otoniana al tron germànic, i es considera el fundador del regne d'Alemanya, que fins aleshores era conegut com la França Oriental.[1]

La seva gran afició era la caça, i va guanyar el seu sobrenom, ja que segons s'explica, quan el van anar a cercar per comunicar-li que havia estat escollit rei es trobava preparant les xarxes per caçar ocells.[2]

Biografia[modifica]

Saxònia[modifica]

Va néixer el 876 a Memleben, fill del duc de Saxònia Otó l'Il·lustre i la seva esposa Hedwiga. Hedwiga era filla d'Enric de Francònia i una rebesneta de Carlemany. El 906 es va casar amb Hatheburga, filla del comte saxó Erwin, però la parella es divorcià el 909. El mateix any Enric es casà amb Matilde de Ringelheim, filla del comte de Westfàlia Dietrich.[3]

A la mort del seu pare l'any 912, Enric esdevingué Duc de Saxònia. Demostrant ser un governant capaç, va continuar enfortint Saxònia, sovint amb enfrontaments amb els seus veïns meridionals, els ducs de Francònia.[4]

Germània[modifica]

L'any 918 el rei germànic i duc de Francònia Conrad I va morir. Tot i que havien estat enfrontats en els últims anys, abans de morir Conrad havia recomanat que escollissin a Enric com al seu successor, ja que creia que ere l'únic capaç de liderar el regne.[5]

Es conta que Enric I estava caçant ocells quan rebé la corona reial (pintura de Hermann Vogel de 1900)

En l'assemblea imperial celebrada a Fritzlar el 919 els nobles saxons i franconians van escollir a Enric com a rei. El duc Burchard II de Suàbia va jurar fideliat al nou rei, mentre que Arnulf de Baviera no es va sotmetre fins que Enric va envair Baviera el 921.[6]

Enric va organitzar el regne com una confederació d'entre els cinc ducats arrel considerant-se a ell mateix sols com un primum inter pares.[7] Va permetre als ducs de Francònia, Suàbia i Baviera d'administrar-se de forma completament independent, i quan va conquerir derrotar el duc Giselbert de Lotaríngia i la va incorporar al regne, va permetre a Giselbert continuar en el seu càrrec (casant-hi la seva filla Gerberga).[7][8]

En els seus vint-i-quatre anys de regnat, Enric va abordar amb èxit alguns dels problemes més apressants que sofria el regne, tals com la consolidació de la institució davant els grans i l'ampliació de zones d'influència, amb l'annexió de Lorena i la intervenció a Bohèmia.[9][10] A més va dur a terme una important tasca d'impuls a la colonització, moviment conegut com a Drang nach Osten que va afectar el nord i est del país i va permetre consolidar aquestes zones de població davant les incursions d'hongaresos, eslaus i suecs.[11]

Durant el seu regnat, es va produir un gran avenç en l'evangelització del regne de Bohèmia i en l'enfortiment de les estructures eclesiàstiques, reprenent la política carolíngia de suport a les comunitats monàstiques i valent-se de nombrosos homes de l'església en l'administració de l'estat.[12] La fortificació dels castells del sud de Germània i la reorganització de la cavalleria pesant culminen la seva obra política i militar.[13]

La seva insistència a nomenar successor com a Rei d'Alemanya al seu fill Otó I el Gran, va evitar la divisió del regne després de la seva mort.[6]

Família[modifica]

Avantpassats[modifica]

Segell d'Enric I l'Ocellaire
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Comte Liodolf de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Duc Otó I de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Oda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Enric I
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Duc Enric de Francònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Hedwig de Francònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
14. Eberhard de Friuli
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Ingeltruda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Lluís el Piadós
 
 
 
 
 
 
 
15. Gisela
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Judit de Baviera
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica]

L'any 906 Enric es casà amb Hatheburga, filla del comte Erwin de Saxònia. Tingueren un fill Thankmar (vers 908 – 938) que moriria en una revolta contra el seu germà Otó.[3]

Hatheburga s'havia casat abans i havia enviudat. Aleshores va entrar a un convent, d'on havia sortit per casar-se amb Enric. Per això eventualment el matrimoni va ser considerat invàlid i la parella es divorcià el 909, de manera que la legitimitat de Thankmar va quedar en qüestió. El mateix any Enric es casà en segones núpcies amb Matilda de Ringelheim, filla del comte Dietrich de Westfàlia. Tingueren tres fills i dues filles:[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric I d'Alemanya
  1. ↑ «Enric I de Germània». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 gener 2023].
  2. ↑ Severin, Carl. Heinrich der Vogler und seine Vorbilder (en alemany). Nachdruck der Ausgabe von 1899, 2020. ISBN 978-3-348-02060-2. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Bernhardt, John W. Itinerant Kingship and Royal Monasteries in Early Medieval Germany, C.936-1075 (en anglès). Cambridge University Press, 2002-08-22. ISBN 978-0-521-52183-3. 
  4. ↑ Luchsinger, Tobias. Widukind von Corvey und die Sachsengeschichte (en alemany), 2014. ISBN 978-3-656-57866-6. 
  5. ↑ Vögler, Gudrun. Konrad 1., der König, der aus Hessen kam : König Konrad 1. (911-918) (en alemany). Fulda: VonderauMuseum Fulda, 2005. ISBN 3-86568-058-5. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Althoff, Gerd. Heinrich I. und Otto der Grosse : Neubeginn auf karolingischem Erbe (en alemany). Göttingen: Muster-Schmidt, 1985. ISBN 3-7881-0122-9. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Loud, Graham A. The Origins of the German Principalities, 1100-1350 : Essays by German Historians.. Milton: Taylor and Francis, 2017. ISBN 978-1-317-02200-8. 
  8. ↑ Folz, Robert. La naissance du Saint-Empire (en francès). Verviers, Belgique: Marabout, 1982. ISBN 2-501-00229-6. 
  9. ↑ Kirchweger, Franz. «Die Gestalt und frühe Geschichte der Heiligen Lanze in Wien. Zum Stand der Forschung.». A: 919 - plötzlich König Heinrich I. und Quedlinburg (en alemany), 2019. ISBN 978-3-7954-3397-0. 
  10. ↑ Deutinger, Roman. «Königswahl und Herzogserhebung Arnulfs von Bayern. Das Zeugnis der älteren Salzburger Annalen zum Jahr 920». A: Deutsches Archiv für Erforschung des Mittelalters (en alemany), 2002, p. 17--68. ISBN 978-3412103958. 
  11. ↑ Wippermann, Wolfgang. Der "deutsche Drang nach Osten" : Ideologie und Wirklichkeit eines politischen Schlagwortes (en alemany). Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft, 1981. ISBN 3-534-07556-0. 
  12. ↑ Althoff, Gerd. Die Ottonen Königsherrschaft ohne Staat (en alemany). 2a, 2005. ISBN 978-3-17-018597-5. 
  13. ↑ Leyser, Karl. Medieval Germany and its neighbours, 900-1250 (en anglès). London: Hambledon Press, 1982. ISBN 0-907628-08-7. 


Precedit per:
Carles III de França 		Rei de Lotaríngia
922 - 936 		Succeït per:
Otó I el Gran
Precedit per:
Conrad I 		Rei d'Alemanya
919 - 936 		Succeït per:
Otó I el Gran
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enric_I_d%27Alemanya&oldid=31252337»