Adolf I d'Alemanya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAdolf I d'Alemanya
Adolf of Nassau-Weilburg 1255 - 1298.jpg
modifica
Nom original(de) Adolf von Nassau modifica
Biografia
Naixementc. 1255 modifica
Mort2 juliol 1298 modifica (42/43 anys)
Göllheim modifica
Causa de mortMort en la batalla modifica (Mort en combat modifica)
Lloc d'enterramentcatedral d'Espira modifica
Activitat
OcupacióRei dels Romans i Count of Nassau (en) Tradueix modifica
Altres
TítolComte modifica
FamíliaCasa de Nassau modifica
CònjugeImagina d'Isenburg-Limburg modifica
FillsHenry of Nassau (en) Tradueix
Matilda de Nassau
Ruprecht V of Nassau (en) Tradueix
Adelaide of Nassau (en) Tradueix
Imagina of Nassau (en) Tradueix
Gerlach I of Nassau (en) Tradueix
Adolf of Nassau (en) Tradueix
Walram III of Nassau (en) Tradueix modifica
ParesWalram II de Nassau modificaAdelaide of Katzenelnbogen (en) Tradueix modifica
GermansDiether of Nassau (en) Tradueix, Richardis of Nassau (en) Tradueix, Mechtild of Nassau (en) Tradueix i Imagina of Nassau (en) Tradueix modifica
Signatura
Beginn Urkunde Adolf von Nassau.jpg modifica

Armoiries empereur Adolphe de Nassau.svg modifica

Adolf I d'Alemanya, Adolf I de Germània o Adolf de Nassau (c. 1255- 2 de juliol de 1298) va ser rei de Germània i dels Romans (1292-98); pertanyia a la família dels Nassau.[1] Va ser comte de Nassau a Wiesbaden, Idstein i Weilburg, i landgravi de Turíngia.

Era membre de la petita noblesa. Va néixer cap a l'any 1255 i era fill del comte Walram II de Nassau i de Adelheid de Katzenelnbogen. No va tenir cap influència ni poder, i va ser elegit com a rei dels romans a causa de la preferència dels electors per un feble governant; fou elegit en una revolta dels electors contra els Habsburg, a la mort de Rudolf I d'Habsburg.[1] La seva elecció va ser en gran part assegurada a través de la influència de l'arquebisbe-elector de Magúncia i Colònia. Va ser coronat rei d'Alemanya (rei de romans) el 2 de juny de 1292 a Aquisgrà. Mai va ser coronat pel Papa a Roma, que li havia d'haver assegurat el seu títol d'emperador. Va fundar el convent de Clarenthal prop de Wiesbaden el 1296.

L'aliança amb Eduard I d'Anglaterra (1294) contra Felip IV de França i el desig de reforçar l'autoritat imperial contra els grans senyors feudals provocaren la reacció dels electors.[1] Per les seves intents de reclamar territoris en Turíngia, els seus partidaris van canviar d'opinió, i en el seu lloc van elegir Albert I d'Habsburg l'any 1298. Adolf es va negar a acceptar la decisió i per això va ser mort a la batalla de Göllheim (prop de Spira) contra Albert I d'Habsburg el 2 de juliol de 1298. Fou destronat a Magúncia –en el que va ser el primer cas de deposició feta sense intervenció del papa–, vençut i mort.[1]

Família i fills[modifica]

Es va casar amb Imagina de Limburg, filla de Gerlach I d'Isenburg i Imagina de Blieskastel. Els seus fills van ser:

  • Enric; morí jove.
  • Rupert; va morir el 2 desembre 1304.
  • Gerlach I de Nassau-Wiesbaden.
  • Adolf (1292-1294).
  • Walram III de Nassau-Wiesbaden.
  • Adelheid, Abadesa de Klarenthal; va morir el 26 maig 1338.
  • Imagina; morí jove.
  • Matilde (abans de 1280 - 19 juny de 1323, Heidelberg), es va casar amb Rodolf I, duc de l'Alta Baviera i comte Palatí del Rin

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adolf I d'Alemanya
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Adolf I de Germània». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 agost 2010].