Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFerran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frans Luycx 002 - Emperor Ferdinand III.jpg
L'emperador Ferran III, emperador romanogermànic, en l'obra de Frans Luyckx. modifica
Nom original(de) Ferdinand III modifica
Biografia
Naixement13 juliol 1608 modifica
Graz modifica
Mort2 abril 1657 modifica (48 anys)
Viena modifica
Lloc d'enterramentCripta Imperial de Viena modifica
Holy Roman Empire Arms-double head.svg Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
Príncep elector
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Activitat
OcupacióCompositor i monarca modifica
MovimentMúsica barroca modifica
Carrera militar
Rang militarGeneralíssim modifica
Altres
TítolComte modifica
FamíliaDinastia dels Habsburg modifica
CònjugeMarianna d'Espanya (1631–1646)
Maria Leopoldina d'Àustria (1648–1649)
Elionor de Màntua (1651–1657) modifica
FillsFerran IV d'Hongria
Philip August von Habsburg (en) Tradueix
Maximilian Thomas Erzherzog von Österreich (en) Tradueix
Marie von Habsburg (en) Tradueix
Theresia Maria Josefa von Habsburg (en) Tradueix
Maria Anna Josepa d'Habsburg
Charles Joseph d'Autriche
Elionor Maria d'Àustria
Marianna d'Àustria
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferdinand Josef Alois Erzherzog von Österreich (en) Tradueix modifica
ParesFerran II del Sacre Imperi Romanogermànic modificaMaria Anna de Baviera modifica
GermansCecília Renata d'Habsburg, Maria Anna d'Àustria, Archduke John Charles of Austria (en) Tradueix i Leopold Guillem d'Habsburg modifica
ParentsFerran I del Sacre Imperi Romanogermànic (avi patern) modifica
Premis
Signatura
1641 signature of Emperor Ferdinand III.jpg modifica

Ornamented Coat of Arms of Ferdinand III, Holy Roman Emperor.svg modifica

Discogs: 5564581 Find a Grave: 22380 Modifica els identificadors a Wikidata

Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Família[modifica]

Nascut a la ciutat de Graz, capital històrica del Ducat d'Estíria, el 1608. Fill de l'emperador Ferran II, emperador romanogermànic i de la princesa Maria Anna de Baviera. Nét per via paterna de l'arxiduc Carles II d'Habsburg i de la princesa Maria Anna de Baviera i per via materna del duc-elector Guillem V de Baviera i de la princesa Renata de Lorena.

El dia 20 de febrer de l'any 1631 contragué matrimoni amb la infanta Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya i de l'arxiduquessa Margarida d'Àustria. La parella tingué sis fills:

L'any 1648, l'emperador tornà a contraure matrimoni, aquesta vegada amb l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria-Tirol, filla de l'arxiduc Leopold V d'Àustria i de la princesa Clàudia de Mèdici. La parella tingué un únic fill:

  • SAIR l'arxiduc Carles Josep d'Àustria, nat el 1649 a Viena i mort el 1664. Fou Gran Mestre de l'Orde Teutònic.

Tres anys després del seu segon matrimoni, l'emperador contragué matrimoni amb la princesa Elionor de Màntua, filla del duc Carles IV de Màntua i de Maria Gonzaga de Màntua. La parella tingué quatre fills:

  • SAIR l'arxiduc Ferran Josep d'Àustria, nat el 1657 a Viena i mort l'any següent.

Joventut[modifica]

Educat pels jesuïtes, es va convertir en rei d'Hongria el 1625, en rei de Bohèmia el 1627 i arxiduc d'Àustria (però només de la Baixa Àustria i l'Àustria Interior) el 1623 (l'Alta Àustria fou donada pel seu pare a un germà seu, Leopold V d'Habsburg).

El 1627 Ferran va reforçar la seva autoritat i va establir un important precedent legal i militar mitjançant l'emissió d'una Ordenança de Terres revisat que va privar als estats bohemis del seu dret a mobilitzar soldats, reservant aquesta facultat exclusivament al monarca.

Després de la mort d'Albrecht von Wallenstein el 1634, va ser nomenat cap titular de l'exèrcit imperial a la guerra dels Trenta Anys, i aquest mateix any es va unir al seu cosí, el cardenal-Infant Ferran, sent el nominal responsable de la captura de Donauwörth i Regensburg, i de la derrota dels suecs a la batalla de Nördlingen. Líder del partit de la pau a la cort, va ajudar a negociar la Pau de Praga (1635) amb els estats protestants, especialment a Saxònia.

Accés a l'Imperi[modifica]

Després d'haver estat elegit rei dels Romans l'any 1636, va succeir al seu pare com a emperador del Sacre Imperi el 1637. Tenia l'esperança de ser capaç de fer la pau amb el Regne de França i Suècia, però la guerra es va perllongar durant altres onze anys, arribant per fi al final amb la pau de Westfàlia (Tractat de Münster amb França, tractat d'Osnabrück amb Suècia) el 1648, ambdós negociats pel seu enviat Maximilian von und zu Trauttmansdorff, un diplomàtic que havia estat nomenat comte el 1623 pel seu pare, Ferran II.

Durant l'últim període de la guerra, el 1644, Ferran III va donar a tots els governants dels estats alemanys el dret de dur a terme la seva pròpia política exterior (ius belli ac pacis). D'aquesta manera l'emperador estava tractant de guanyar més aliats en les negociacions amb França i Suècia. Aquest edicte va contribuir molt a l'erosió gradual de l'autoritat imperial al Sacre Imperi Romà.

Després de 1648, l'emperador es dedicava a executar els termes del tractat i alliberar Alemanya de la soldadesca estrangera. En 1656 va enviar un exèrcit a Itàlia per ajudar Espanya en la seva lluita amb França, i va acabar de concloure una aliança amb Polònia per comprovar les agressions de Carles X de Suècia quan va morir, el 1657.

Bibliografia[modifica]

  • Lederer, Josef-Horst. "Ferdinand III", Grove Music Online, ed. L. Macy
  • Lothar Höbelt, Ferdinand III (1608–1657). Friedenskaiser wider Willen (Graz: Ares Verlag. 2008)
  • Rothenburg, G. The Army of Francis Joseph. West Lafayette: Purdue University Press, 1976.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic