Münster

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Munster (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaMünster
Bandera de Münster Escut de Münster
Muenster-100725-16079-Lamberti.jpg

Localització
North rhine w MS.svg
51° 57′ 45″ N, 7° 37′ 32″ E / 51.9625°N,7.6255555555556°E / 51.9625; 7.6255555555556
EstatAlemanya
Estat federatRin del Nord - Westfàlia
Regió administrativaregió de Münster
Capital de
Població
Total 311.846 (2016)
• Densitat 1.028,24 hab/km²
Geografia
Superfície 303,28 km²
Altitud 60 m
Limita amb
Organització política
• Cap de govern Markus Lewe
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal 48143–48167
Zona horària
Prefix telefònic 251, 2501, 2506, 2533, 2534 i 2536
Codi NUTS DEA33
Clau de municipalitat alemanya 05515000
Altres
Agermanament amb

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: stadt.muenster
Modifica les dades a Wikidata

Münster ([ˈmʏnstɐ] [ˈmʏnstɐ] (pàg.)) és una ciutat situada a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, seu del Regierungsbezirk del mateix nom i capital cultural de Westfàlia. La ciutat, travessada pel riu Münstersche Aa, se situa al centre de la regió de Münsterland, a mig camí entre Dortmund i Osnabrück.

Des de 1915, Münster gaudeix de l'estatus oficial de ciutat amb més de 100.000 habitants. L'any 2010 la ciutat tenia 276.584 habitants, incloent-hi prop de 50.000 estudiants, fet pel qual és coneguda com una de les ciutats universitàries més grans d'Alemanya.

Del 1815 al 1946 Münster va ser la capital de la Província de Westfàlia de l'antiga Prússia i avui dia és seu de l'Autoritat Regional de Westfàlia-Lippe.

L'economia de la ciutat es basa en el sector serveis i en l'administració pública, amb la presència entre altres institucions del tribunal constitucional i el tribunal suprem administratiu d'aquest Land.

Münster és la seu d'un bisbat catòlic. L'any 799, en la seva trobada amb l'emperador Carlemany, el papa Lleó III va establir la diòcesi de Münster, juntament amb la d'Osnabrück, Minden i Paderborn. I l'any 805 Sant Ludger fou consagrat a la Catedral de Colònia com a primer bisbe de Münster.

La ciutat és coneguda per la Revolta Anabaptista que va tenir lloc durant la Reforma Protestant, com el lloc on es va signar la Pau de Westfàlia que va cloure la Guerra dels Trenta Anys i com la capital de la bicicleta d'Alemanya. El 2004, la ciutat va guanyar el LivCom-Award com a millor ciutat habitable del món en la seva categoria.

Història[modifica]

Història primerenca[modifica]

En 793, Carlemany va enviar Ludger com a missioner per a evangelitzar el Münsterland. El 797, Ludger va fundar una escola que més tard es va convertir en l'Escola de la Catedral. El Gymnasium Paulinum remunta la seva història a aquesta escola. Ludger va ser ordenat com el primer bisbe de Münster. La primera catedral va ser completada el 850. La combinació de gual i cruïlla de camins, mercat, centre administratiu episcopal, biblioteca i escola, va establir Münster com un centre important. El 1040, Enric III es va convertir en el primer rei d'Alemanya a visitar Münster.

Edat mitjana i edat moderna primerenca[modifica]

A l'Edat Mitjana, el príncipat-bisbat de Münster va ser un dels membres principals de la Lliga Hanseàtica.

El 1534, els anabaptistes encapçalats per Joan de Leiden van obtenir el poder durant la Revolta de Münster i van fundar un estat proto-socialista democràtic. Van reclamar tots els béns, van cremar tots els llibres excepte la Bíblia i la van anomenar «Nova Jerusalem». Joan de Leiden es pensava que dirigiria els escollits de Münster per apoderar-se del món sencer i purificar-lo del mal amb l'espasa en preparació per a la Segona Vinguda de Crist i l'inici del Mil·lenni. Van arribar a exigir que tots els ciutadans romanguessin nus com a preparació per a la Segona Vinguda. No obstant això, la ciutat va ser reconquerida el 1535; els anabaptistes van ser torturats fins a la mort, els seus cadàvers van ser exhibits en cistelles de metall (sovint confoses amb gàbies), que encara es poden veure penjant del campanar de l'Església de Sant Lambert.

Part de la signatura de la Pau de Westfàlia del 1648 es va celebrar a Münster. Els tractats que van suposar aquesta signatura van acabar amb la Guerra dels Trenta Anys i la Guerra dels Vuitanta anys. També va garantir el futur del príncep-bisbe i la diòcesi; l'àrea era exclusivament catòlica romana.

Segles XVIII, XIX i principis del XX[modifica]

L'últim palau destacat del període barroc alemany va ser creat segons els plans de Johann Conrad Schlaun. La Universitat de Münster (a dia d'avui anomenada «Westfälische Wilhelms-Universität», WWU) va ser establerta el 1780. Actualment és un important centre europeu d'excel·lència en educació i investigació amb grans facultats en les arts, humanitats, teologia, ciències, negocis i dret. Actualment hi ha uns 40.000 estudiants de primer i tercer cicle inscrits. El 1802 Münster va ser conquerida per Prússia durant les Guerres Napoleòniques. També va formar part del Gran Ducat de Berg entre el 1806 i el 1811 i el departament de Lippe del Primer Imperi Francès entre el 1811 i el 1813, abans de tornar al domini prussià. Es va convertir en la capital de la província de Westfàlia de Prússia. Un segle després, el 1899, el port de la ciutat va començar a operar quan la ciutat ser connectada al Canal Dortmund-Ems.

Segona Guerra Mundial[modifica]

Als anys quaranta, el bisbe de Münster, el cardenal Clemens August Graf von Galen, va ser un dels crítics més destacats del govern nazi. En represàlia pel seu èxit (The New York Times va qualificar al bisbe von Galen com «l'oponent més obstinat del programa nacionalsocialista anticristià»), Münster va ser fortament custodiada durant la Segona Guerra Mundial, i cinc grans complexos de quarters encara són una característica de la ciutat. Münster va ser la seu central (Hauptsitz) del VI Districte Militar (Wehrkreis) de la Wehrmacht alemanya, sota el comandament del General d'infanteria (General der Infanterie) Gerhard Glokke. Originalment composta per Westfàlia i Renània, després de la Batalla de França es va ampliar per incloure el districte Eupen-Malmedy de Bèlgica. El quarter general controlava operacions militars a Münster, Essen, Düsseldorf, Wuppertal, Bielefeld, Coesfeld, Paderborn, Herford, Minden, Detmold, Lingen, Osnabrück, Recklinghausen, Gelsenkirchen i Colònia.

Münster va ser l'estació local del VI i XXIII Cos d'Infanteria (Armeekorps), així com dels XXXIII i LVI Panzerkorps. Münster també va ser la seu de la sisena, setzena i vint-i-cinquena Divisions Panzer; la setzena Divisió Panzergrenadier; i la sisena, vint-i-sisena, seixanta-novena, vuitanta-sisena, 106, 126, 196, 199, 211, 227, 253, 254, 264, 306, 326, 329, 336, 371, 385 i 716 Divisions d'Infanteria (Infanterie-division).

Objectiu secundari de la campanya petroliera de la Segona Guerra Mundial, Münster va ser bombardejat el 25 d'octubre de 1944 per 34 bombarders B-24 Liberator desviats, durant una missió a un objectiu principal proper, les centrals tèrmiques de Scholven/Buer a Gelsenkirchen. Al voltant del 91% de la Ciutat vella i el 63% de la ciutat sencera van ser destruïts per incursions aèries aliades. La dissetena divisió aeronàutica dels Estats Units, emprada en un paper d'infanteria estàndard i no en paracaigudes, va atacar Münster amb la sisena brigada britànica de tancs de seguretat el 2 d'abril de 1945 en un assalt terrestre i es va obrir camí al centre de la ciutat, que va ser aclarit mitjançant combat urbà l'endemà.

Geografia i clima[modifica]

Panorama de Münster - a l'esquerra el verd dels Schlossgartens, al mig les torres de l'església de Sant Lamberti i de la catedral de Sant Pau, i a la dreta l'edifici LVM
Panorama - a l'esquerra el verd dels Schlossgarten, al mig les torres de l'església de Sant Lamberti i de la catedral de Sant Pau, i a la dreta l'edifici LVM

Ubicació[modifica]

Model en bronze del centre de la ciutat.

Münster es troba a la llera del riu Münstersche Aa, a 15 km al sud de la seva confluència amb l'Ems, a les terres baixes de Westfàlia, un paisatge esquitxat de granges i assentaments dispersos anomenat Münsterland. Els sediments del període glacial de Riss de la cadena muntanyosa coneguda com a Münsterländer Kiessandzug travessa la ciutat de nord a sud. El punt més alt és el Mühlenberg al nord-oest de Münster, amb una altitud de 97 metres. El punt més baix és al riu Ems, a 44 metres d'altitud. El centre de la ciutat és a 60 metres d’altura respecte al nivell del mar, mesurat al Prinzipalmarkt davant de l’Ajuntament de Münster.

Entre les ciutats veïnes de Münster destaquen Hamm a 40 km cap al sud-est, Osnabrück a 43 km cap al nord-est, Dortmund a 51 km cap al sud, Bielefeld a 62 km cap a l’est i la ciutat holandesa d’Enschede a 57 km cap al nord-oest.

Estructura de la superfície urbana de Münster segons l'ús

Münster és una de les 42 àrees metropolitanes més densament poblades d’Alemanya i una de les ciutats alemanyes més grans en superfície. Això no obstant, el municipi inclou vastes zones rurals, escassament poblades, que foren incorporades al municipi l’any 1975. Així doncs, gairebé la meitat de l’àrea urbana s'utilitza per a l'agricultura, resultant en una baixa densitat de població d'aproximadament 900 habitants per km². Tot i així, en algunes zones de la ciutat, al voltant del centre històric, la densitat de població arriba als 15.000 habitants per km² i si es calcula la densitat de població només en les àrees poblades aquesta és de vora 2.890 habitants per km². En comparació amb altres ciutats alemanyes, crida l'atenció l’estil constructiu de les cases, edificades en la seva majoria amb maó i coronades amb una teulada de dues aigües rematada en gablet en lloc de ràfec.

La superfície total urbana és de 302,96 km ², dividida en 138,81 km² d’àrea agrícola, 58,54 km² d’àrea edificada, 47,98 km² d’àrea forestal, 26,16 km² de vies de trànsit, 11,64 km² d’àrees de lleure, 6,9 km² de superfície coberta d’aigua, 1,18 km² de superfície industrial i 11,74 km² d’àrea destinada a altres usos.[1] El radi permetral és de 107 km, amb una màxima extensió de 24,5 km de nord a sud i de 20,6 km d’est a oest.

El clima de Münster

Clima[modifica]

Una dita coneguda afirma que a Münster Entweder es regnet oder es läuten die Glocken. Und wenn beides zusammen fällt, dann ist Sonntag (O plou o toquen les campanes. I si coincideixen les dues coses, llavors és diumenge), però en realitat la quantitat de precipitació de la ciutat de prop de 770 mm a l’any (mitjana 1981-2010) correspon aproximadament a la mitjana d’Alemanya La sensació que Münster és una de les ciutats on més hi plou es deu no tant a la quantitat absoluta de precipitació caiguda sinó a l’elevada quantitat de dies plujosos (mitjana de 190 per any), sovint amb poca precipitació. La temperatura mitjana és de 9,8 °C amb prop de 1.580 hores de sol l'any. Pel que fa a les hores anuals de sol Münster suspèn en comparació amb moltes ciutats del sud i l'est del país. Els hiverns a Münster són relativament suaus en comparació amb el conjunt del país, nevant de forma esporàdica, mentre que les temperatures estivals es corresponen amb la mitjana nacional.

Municipis veïns[modifica]

La ciutat limita amb les següents ciutats i pobles – anomenats en sentit de les busques del rellotge i començant pel nord-oest: Altenberge i Greven (al Kreis de Steinfurt), Telgte, Everswinkel, Sendenhorst i Drensteinfurt (al Kreis de Warendorf), així com Ascheberg, Senden i Havixbeck (al Kreis de Coesfeld ).

Districtes i Barris de la ciutat[modifica]

Districtes de la ciutat de Münster (Mitte apareix subdividit en quatre sectors)
Segons l'article § 1 dels estatuts de la ciutat, Münster es divideix en sis districtes: Mitte (Centre), West (Oest), Nord (Nord), Ost (Est), Südost (Sud-est) i Hiltrup. A cada districte hi ha un Consell de Districte format per 19 membres, escollits pels habitants de la ciutat en les eleccions municipals. El president del consell de districte s'anomena Bezirksvorsteher o cap de districte. Al seu torn, els districtes se subdivideixen en barris residencials als que hom s'hi refereix com a Stadteile (parts de la ciutat). A efectes estadístics aquests barris residencials es fragmenten de forma més detallada en un total de 45 regions estadístiques.

A continuació s'enumeren els districtes amb els seus corresponents barris residencials:


Els barris dels cinc districtes exteriors inclouen majoritàriament municipis anteriorment independents que amb el pas del temps es varen incorporar a la ciutat de Münster.

Fills il·lustres[modifica]

Ciutats agermanades[modifica]

La ciutat de Münster s'ha agermanat amb les següents ciutats en les dates indicades:[2]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]