Malmedy

Plantilla:Infotaula geografia políticaMalmedy
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 25′ 26″ N, 6° 01′ 33″ E / 50.4239°N,6.0258°E / 50.4239; 6.0258
EstatBèlgica
RegióValònia
Provínciaprovíncia de Lieja
Districtedistricte de Verviers Modifica el valor a Wikidata
CapitalMalmedy Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població12.654 (2018) Modifica el valor a Wikidata (126,59 hab./km²)
Idioma oficialfrancès (oficial) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície99,96 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perEau Rouge Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Mayor of Malmedy (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataJean-Paul Bastin Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal4960 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic080 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Beaune (1962–)
Cochem (1975–)
Marcilhan (2017–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmalmedy.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: CommunedeMalmedy Twitter: VMalmedy Instagram: villedemalmedy LinkedIn: ville-de-malmédy Youtube: UCWRdB0Hoxot3r_v6UXzWGgw Vimeo: malmedy Modifica el valor a Wikidata

Malmedy (Måmdey en való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona. A principis del 2008 tenia 11.943 habitants.

Tot i ser un municipi francòfon compta amb un règim de facilitats lingüístiques pels seus habitants germanòfons.

Malmedy està situat a la confluència dels rius Warche i Warchenne.

Història[modifica]

Catedral de Malmedy

La vila va ser fundada cap a l'any 648, per sant Remacle, prior de l'abadia de Solignac. Entre la seva fundació i l'any 1794, Malmedy i Stavelot mantingueren una història comuna formant el principat de Stavelot-Malmedy, un estat independent fins que l'any 1795 passaren a formar part del departament de l'Ourte, dintre de la França napoleònica.

Entre el 1815 i el 1919 passà a ser un territori de Prússia. Va ser després de la Primera guerra mundial que Malmedy, a través del Tractat de Versalles i per mitjà de referèndum, va passar a ser una vila belga. És un dels municipis dels Cantons de l'Est incorporats a Bèlgica el 1925. Del 1920 al 1925 va ser la seu del bisbat d'Eupen-Malmedy.

Monument a les víctimes de la Segona guerra mundial

El 1940, l'Alemanya Hitleriana va tornar a annexar la ciutat. Les forces americanes van alliberar-la el mes de setembre del 1944. Va trobar-se al centre de la batalla de les Ardenes a la fi del 1944. El 17 de desembre, la Waffen SS va assassinar 70 soldats americans presoners, esdeveniment conegut com la Massacre de Malmedy. Tot i atacar-la feroçment el 21 de desembre, les forces alemanyes dirigides per Otto Skorzeny no van poder reconquerir la ciutat. En ser un nus ferroviari important va ser bombardejada per a l'aviació americana durant tres dies del 23 al 25 desembre. Gairebé tot el centre històric va ser destruït durant l'ofensiva, 200 civils i un nombre desconegut de soldats americans van morir.

El 1977, Malmedy es fusionà amb Bévercé i Bellevaux-Ligneuville passant així de 6.300 a 10.000 habitants.

Llocs d'interès[modifica]

  • La catedral dels sants Pere, Pau i Quirí. Antiga església de l'abadia va esdevenir catedral el 1921
  • La casa Cavens, antic orfenat, dedicat a diverses funcions culturals
  • La capella dels malalts
  • La vil·la Lang, actual jutjat de pau
  • La casa de la vila
  • La casa Villers, una de les úniques cases antigues que va sobreviure als bombardejos del 1944
  • El parc natural de les Hautes Fagnes o Hohes Venn

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malmedy