Malmedy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMalmedy
Bandera de Malmedy Escut de Malmedy
Malmedy - Casa de la vila.jpg
Casa de la Vila (1901)

Localització

50° 25′ 00″ N, 6° 01′ 00″ E / 50.416666666667°N,6.0166666666667°E / 50.416666666667; 6.0166666666667
Estat Bèlgica
Regió Valònia
Província Província de Lieja
Arrondissement Arrondissement of Verviers
Municipis 3
Població
Total 12.345 (2015)
• Densitat 123,5 hab/km²
Gentilici n/d
Llengua Francès
Geografia
Superfície 99,96 km²
Altitud n/d ...màx.:n/d ...mín.:n/d
Limita amb Jalhay
Organització i govern
21 regidors
• Bourgmestre Jean-Paul Bastin
Indicatius
Codi postal Malmedy 4960
Bellevaux-Ligneuville 4960
Bévercé 4960
Prefix telefònic 080
Altres dades
Agermanament Beaune

Web Malmedy
Modifica dades a Wikidata

Malmedy (Måmdey en való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona. A principis del 2008 tenia 11.943 habitants.

Tot i ser un municipi francòfon compta amb un règim de facilitats lingüístiques pels seus habitants germanòfons.

Malmedy està situat a la confluència dels rius Warche i Warchenne.


Història[modifica | modifica el codi]

Catedral de Malmedy

La vila va ser fundada cap a l'any 648, per sant Remacle, prior de l'abadia de Solignac. Entre la seva fundació i l'any 1794, Malmedy i Stavelot mantingueren una història comuna formant el principat de Stavelot-Malmedy, un estat independent fins que l'any 1795 passaren a formar part del departament de l'Ourte, dintre de la França napoleònica.

Entre el 1815 i el 1919 passà a ser un territori de Prússia. Va ser després de la Primera guerra mundial que Malmedy, a través del Tractat de Versalles i per mitjà de referèndum, va passar a ser una vila belga. És un dels municipis dels Cantons de l'Est incorporats a Bèlgica el 1925. Del 1920 al 1925 va ser la seu del bisbat d'Eupen-Malmedy.

Monument a les víctimes de la Segona guerra mundial

El 1940, l'Alemanya Hitleriana va tornar a annexar la ciutat. Les forces americanes van alliberar-la el mes de setembre del 1944. Va trobar-se al centre de la batalla de les Ardenes a la fi del 1944. El 17 de desembre, la Waffen SS va assassinar 70 soldats americans presoners, esdeveniment conegut com la Massacre de Malmedy. Tot i atacar-la feroçment el 21 de desembre, les forces alemanyes dirigides per Otto Skorzeny no van poder reconquerir la ciutat. En ser un nus ferroviari important va ser bombardejada per a l'aviació americana durant tres dies del 23 al 25 desembre. Gairebé tot el centre històric va ser destruït durant l'ofensiva, 200 civils i un nombre desconegut de soldats americans van morir.

El 1977, Malmedy es fusionà amb Bévercé i Bellevaux-Ligneuville passant així de 6.300 a 10.000 habitants.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • La catedral dels sants Pere, Pau i Quirí. Antiga església de l'abadia va esdevenir catedral el 1921
  • La casa Cavens, antic orfenat, dedicat a diverses funcions culturals
  • La capella dels malalts
  • La vil·la Lang, actual jutjat de pau
  • La casa de la vila
  • La casa Villers, una de les úniques cases antigues que va sobreviure als bombardejos del 1944
  • El parc natural de les Hautes Fagnes o Hohes Venn

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malmedy Modifica l'enllaç a Wikidata


Bandera de la Província de Lieja Província de Lieja Bandera de la Província de Lieja

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: BèlgicaValòniaMunicipis