Villers-le-Bouillet
 Villers-le-Bouillet | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Bèlgica | ||||
| Regió | Valònia | ||||
| Província | província de Lieja | ||||
| Capital | Villers-le-Bouillet (en)  | ||||
| Població | |||||
| Total | 6.503 (2018) | ||||
| • Densitat | 198,81 hab/km² | ||||
| Predomini lingüístic | Francès | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 32,71 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 4530 | ||||
| Prefix telefònic | 085 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | Lloc web | ||||
 | |||||
Villers-le-Bouillet (Viyé-l'-Boulet en Való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona. El 2008 tenia uns 6175 habitants. Es troba a l'altiplà d'Haspengouw i és regat pel Froidepierre i el Tchalet.
Història[modifica]
Des del neolític, el lloc va ser habitat. Des de l'edat mitjana, el poble pertanyia al capítol de l'Església de Sant-Bartomeu a Lieja. Durant les revoltes liegeses del 1328 i del 1465 va ser devastat, tot com el 1693 quan l'exèrcit francès va establir-hi un camp durant la Guerra dels Nou Anys.
L'administració revolucionària francesa va crear el municipi de Villers-le-Bouillet. El 1815 va esdevenir una part del Regne Unit dels Països Baixos i des del 1830 és belga. L'1 de gener de 1977 el poble va eixamplar-se en fusionar amb els antics municipis de Fize-Fontaine, Vaux-et-Borset, Vieux-Waleffe i Warnant-Dreye.
Economia[modifica]
Villers-le-Bouillet era un municipi rural del qual la primera activitat sempre va ser l'agricultura i més fructicultura. Situat a les terres fèrtils d'Haspengouw, hom hi troba moltes llargues masies. Hi havia un activitat minera amb l'extracció de pedra calcària, d'alum i de carbó.
En crear-hi el polígon industrial de Villers-le-Bouillet-Vinalmont a la sortida de l'autopista E42 la importància econòmica del poble va créixer molt.
Nuclis[modifica]
- Villers-le-Bouillet
- Fize-Fontaine
- Vaux-et-Borset
- Vieux-Waleffe
- Warnant-Dreye
Llocs d'interès[modifica]
- Diverses masies en estil hesbinyó
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Villers-le-Bouillet |
Jean Brose, Histoire de Villers-le-Bouillet, Huy, Presses Cooperatives de Huy, 1964, 177 pàgines
Enllaç extern[modifica]
| |||
|
Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt | |||
