Aubel

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAubel
Bandera d'Aubel Escut d'Aubel
Aubel - Casa de la Vila.png
Casa de la vila

Localització

50° 42′ 07″ N, 5° 51′ 30″ E / 50.7019°N,5.8583°E / 50.7019; 5.8583
Estat Bèlgica
Regió Valònia
Província Província de Lieja
Municipis 3
Població
Total 4146 hab. (2008)
• Densitat 220,18 hab/km²
Gentilici n/d
Llengua francès, limburguès
Geografia
Superfície 18,83 km²
Altitud n/d ...màx.:n/d ...mín.:n/d
Limita amb
Organització i govern
15 regidors
• Bourgmestre Jean-Claude Meurens
Indicatius
Codi postal 4880
Prefix telefònic 087
Altres dades

Web Aubel
Modifica dades a Wikidata

Aubel és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona, regat pels rius Bel i Berwijn. El 2007 tenia més de 4880 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

A l'edat mitjana, Aubel era un feu del país de Dalhem, un dels països enllà del Mosa del ducat de Brabant. El primer esment escrit data del 1248, quan va construir-se una capella dedicada a Hubert de Lieja. El 1395 esdevé una parròquia independent. Al 28 d'agost de 1630, el senyor de Dalhem atorgà al poble el dret d'organitzar un mercat setmanal. Gràcies a aquest mercat, fins avui, va romandre un centre comercial important al país d'Herve.[1] Al 30 de març de 1643, el sobirà Felip IV de Castella, que trobava a faltar de finances per a pagar la guerra dels vuitanta anys contra els republicans neerlandesos va vendre la senyoria d'Aubel al senyor de Mheer, Joan-Raúl d'Imstenraedt. Gerard de Loë-Imstenraedt va ser el darrere senyor quan els republicans francesos van annexar el territori el 1795.

L'administració francesa va crear el municipi d'Aubel, del qual les fronteres no van canviar fins avui, i integrar-lo al departament de l'Ourte. La gent d'Aubel va organitzar la resistència contra l'invasor francès. A la nit del 8 al 9 febrer van reunir-se a la masia de Stroevenbosch per a preparar un atac al destacament francès. Van ser traïts i quatre dels sis presoners van ser executats a Lieja el 7 d'abril de 1799. Després del Congrés de Viena va passar al Regne Unit dels Països Baixos sota el rei Guillem I. El 1830 va esdevenir belga.

Economia[modifica | modifica el codi]

Panorama d'Aubel des del carrer Lobos

Com a centre d'una regió agricultural amb terres molt riques, hi ha unes indústries agro-alimentàries: un escorxador, una cansaladeria (Detry), una sidreria (Stassen), una fàbrica de xarop de pomes i de peres (Meurrens)… Els productors van reunir-se i crear una associació per a promoure els productes alimentaris de qualitat Les produits d'Aubel. Al costat de l'abadia de Val-Dieu, s'ha creat una fàbrica de cervesa a l'antic molí de l'abadia.

Llengua[modifica | modifica el codi]

Tot i fer part de la Comunitat Francesa de Bèlgica des del 1963, certa gent gran encara parla un dialecte neerlandès. Es troba al límit de tres llengües: el francès, el neerlandès en la seva variant limburguès i l'alemany. Al cens de 1837, 57% parlaven neerlandès i 43% Francès, al 1930 91% parlaven francès i només 9% neerlandès. Romanen molts topònims limburguesos o ripuàrics com: Hagelstein, Göbbelshof, route de la Kan, Oudemoeder, Maeshof, Crutzbeuck, Ten Elsen, Coul, Plattendriesch, Doefberg, Merckhof, Mabrouck, Kierberg, Kollenhof, Himmerich….

Nuclis[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Entrada de l'Abadia de Val-Dieu
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aubel Modifica l'enllaç a Wikidata
Bandera de la Província de Lieja Província de Lieja Bandera de la Província de Lieja

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: BèlgicaValòniaMunicipis