Sankt-Vith


(bandera)	(escut)

Localització

País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte Bèlgica
Valònia
Germanòfona
Lieja
Verviers

Gentilici n/d

Predom. ling.

Alemany

Superfície 146,93 km²

Altitud n/d msnm

Població (2009)
• Densitat 9.242 hab.
62,9 hab/km²

Coordenades 50° 16′ 0″ N, 06° 07′ 0″ E / 50.26667°N,6.11667°E / 50.26667; 6.11667Coord.: 50° 16′ 0″ N, 06° 07′ 0″ E / 50.26667°N,6.11667°E / 50.26667; 6.11667

Organització
Nuclis
• Burgmestre: 26
Christian Krings

Codi postal 4780 Sankt Vith 4780 Recht 4780 Schoenberg 4780 Lommersweiler 4780 Crombach

Majoria política Freie Bürgerliste

Escons 19 regidors

Estrangers 6,32% (2008)

Taxa d'atur 3,9% (2009)

Zona telefònica +32-(0)87

Web

Sankt Vith

Sankt-Vith (en való Sint Vi, en luxemburguès Sankt Vaït i en francès Saint Vith) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica.

Localitats[modifica | modifica el codi]

Alfersteg, Amelscheid, Andler, Atzerath, Breitfeld, Crombach, Eiterbach, Galhausen, Heuem, Hinderhausen, Hünningen, Lommersweiler, Neidingen, Neubrück, Neundorf, Niederemmels, Oberemmels, Recht, Rödgen, Rodt, Schlierbach, Schönberg, Setz, Steinebrück, Wallerode i Weppeler.

Història[modifica | modifica el codi]

Sankt-Vith fou un mercat important de la regió en el segle XII i va rebre la carta comunal el 1350. La vila fou cremada el 1543, 1602 i 1689. Formà part del gran ducat de Luxemburg fins a la derrota de Napoleó I. Pel Congrés de Viena de 1815 fou atribuïda a Prússia. Formà part de la Renània prussiana fins que fou atribuïda amb la resta dels Comunitat Germanòfona a Bèlgica pel Tractat de Versalles el 6 de març de 1925 com a compensació pels danys de la guerra després de la Primera Guerra Mundial.

Com que era una important estació i centre de reparació de ferrocarrils, fou un punt estratègic en la batalla de les Ardenes. Fou defensada per l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica durant uns quants dies del contraatac alemany, i tornà a ser ocupada per la Wehrmacht després de la retirada americana. Els aliats bombardejaren intensivament la ciutat el 25 i 26 de desembre de 1944 i la destruïren en un 95%, La torre Büchel és avui l'únic vestigi d'abans de la guerra i es troba al centre de la ciutat.^[1]