Vés al contingut

Sankt-Vith

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaSankt-Vith
Saint-Vith (fr)
Sankt Vith (de) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 17′ N, 6° 08′ E / 50.28°N,6.13°E / 50.28; 6.13
EstatBèlgica
RegióValònia
Provínciaprovíncia de Lieja
Districtedistricte de Verviers Modifica el valor a Wikidata
CapitalSankt Vith Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població9.682 (2018) Modifica el valor a Wikidata (65,9 hab./km²)
Idioma oficialalemany (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície146,93 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud480 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Mayor of Sankt Vith (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataHerbert Grommes (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal4780, 4783, 4784 i 4782 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic080 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webst.vith.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: stadtgemeindesanktvith Instagram: gemeinde.sanktvith Modifica els identificadors a Wikidata

Sankt-Vith (en való Sint Vi, en luxemburguès Sankt Vaït i en francès Saint Vith) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica.

Localitats

[modifica]

Alfersteg, Amelscheid, Andler, Atzerath, Breitfeld, Crombach, Eiterbach, Galhausen, Heuem, Hinderhausen, Hünningen, Lommersweiler, Neidingen, Neubrück, Neundorf, Niederemmels, Oberemmels, Recht, Rödgen, Rodt, Schlierbach, Schönberg, Setz, Steinebrück, Wallerode i Weppeler.

Història

[modifica]

Sankt-Vith fou un mercat important de la regió en el segle xii i va rebre la carta comunal el 1350. La vila fou cremada el 1543, 1602 i 1689. Formà part del gran ducat de Luxemburg fins a la derrota de Napoleó I. Pel Congrés de Viena de 1815 fou atribuïda a Prússia. Formà part de la Renània prussiana fins que fou atribuïda amb la resta de la Comunitat Germanòfona a Bèlgica pel Tractat de Versalles el 6 de març de 1925 com a compensació pels danys de la guerra després de la Primera Guerra Mundial.

Com que era una important estació i centre de reparació de ferrocarrils, fou un punt estratègic en la batalla de les Ardenes. Fou defensada per l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica durant uns quants dies del contraatac alemany, i tornà a ser ocupada per la Wehrmacht després de la retirada americana. Els aliats bombardejaren intensivament la ciutat el 25 i 26 de desembre de 1944 i la destruïren en un 95%, La torre Büchel és avui l'únic vestigi d'abans de la guerra i es troba al centre de la ciutat.[1]

Personatges il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]