Baelen

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBaelen
Bandera de Baelen Escut de Baelen
Baelen - Maison Communale.jpg
Casa de la Vila

Localització

50° 37′ 48″ N, 5° 58′ 17″ E / 50.63°N,5.9714°E / 50.63; 5.9714
Estat Bèlgica
Regió Valònia
Província Província de Lieja
Municipis 2
Població
Total 4110 hab. (2007)
• Densitat 47,94 hab/km²
Gentilici n/d
Llengua Francès, Alemany
Geografia
Superfície 85,73 km²
Altitud n/d ...màx.:n/d ...mín.:n/d
Limita amb
Organització i govern
15 regidors
• Bourgmestre Maurice Fyon
Indicatius
Codi postal 4837
Prefix telefònic 087
Altres dades

Web Baelen
Modifica dades a Wikidata

Baelen (Baillou en Való, Bååle en ripuarisch) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona. El 2007 tenia uns 4110 habitants. La selva del Hertogenwald cobreix la part meridional del municipi i és regat pel Vesdre.

Història[modifica | modifica el codi]

Pedra commemorativa del mil·lenari a la casa de la vila
El jutjat de Baelen al Ducat de Limburg
El centre de Baelen

El primer esment escrit «Bailus» del poble data de 888. Fins a la fi de l'antic règim. Al segle X, la parròquia de Baelen comprenia Goé, Limburg, Bilstain, Henri-Chapelle, Welkenraedt, Eupen i Membach, un domini enorme però poc poblat.[1]

Administrativament formava part de la diòcesi de Lieja però no del Principat de Lieja, formava un dels cinc jutjats del Ducat de Limburg, que des del 1283 va formar una unió personal amb el ducat de Brabant. Al segle XI, el duc Enric I de Limburg va atorgar la jurisdicció de la parròquia a l'Abadia de Rolduc, situada avui a Kerkrade als Països Baixos, que en cobrava els delmes i n'anomenava els curats. Al segle dotze, Bilstain, Limburg i Goé van esdevenir una parròquia independent. Després, les parròquies d'Henri-Chapelle (1445), Eupen (1695), Membach (1803) i Welkenraedt (1803) van destacar-se, tot i continuar depenent de l'abat de Rolduc. Fins al Tractat de Versalles de 1919, la frontera oriental del municipi era també frontera d'estat amb Prússia.

Llengua[modifica | modifica el codi]

Tot i fer part de la Comunitat Francesa de Bèlgica des de 1963, molta gent encara parla un dialecte fronterer germànic. Es troba al límit de tres llengües: el francès, el neerlandès i l'alemany. Les escoles poden demanar un règim de facilitats lingüístiques. L'origen germànic del poble est troba en molts topònims: Membach, De Hoevel, Runschen, Corbusch, Medael, Loussack. Els topònims francesos al centre són més recents.

Nuclis[modifica | modifica el codi]

Punts d'interès turístic[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baelen Modifica l'enllaç a Wikidata

Web del municipi de Baelen (francès)

Referència[modifica | modifica el codi]

Bandera de la Província de Lieja Província de Lieja Bandera de la Província de Lieja

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: BèlgicaValòniaMunicipis