Raeren

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaRaeren
Bandera de Raeren Escut de Raeren
Raeren Rathaus.jpg
Casa de la vila

Localització

50° 41′ 00″ N, 6° 07′ 00″ E / 50.683333333333°N,6.1166666666667°E / 50.683333333333; 6.1166666666667
Estat Bèlgica
Regió Valònia
Província Província de Lieja
Arrondissement Arrondissement of Verviers
Municipis 6
Població
Total 10312 hab. (2008)
• Densitat 138,98 hab/km²
Gentilici n/d
Llengua alemany
Geografia
Superfície 74,2 km²
Altitud n/d ...màx.:n/d ...mín.:n/d
Limita amb Aquisgrà
Organització i govern
21 regidors
• Bourgmestre Hans-Dieter Laschet
Indicatius
Codi postal 4730 Raeren
4730 Hauset
4731 Eynatten
Prefix telefònic 087
Altres dades

Web Raeren
Modifica dades a Wikidata

Raeren és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica a la frontera oriental amb Alemanya. El 2008 tenia uns 10312 habitants dels quals gairebé la meitat són de nacionalitat alemanya.

Història[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Nicolau
Els cinc jutjats de Limburg

El primer esment de Neudorf data del 1241 en un en un document de la col·legiata de la Mare de Déu d'Aquisgrà, el primer esment de Raeren data del segle XIV. Després del Congrés de Viena el 1815, Raeren passà sota domini prussià. Després del tractat de Versalles (1919) va escaure a Bèlgica tret del nucli de Sief. El 1940, l'Alemanya Hitleriana va tornar a annexar el municipi. El 1945 el municipi tornarà a ser belga. L'1 de gener de 1977 va fusionar amb Eynatten, Hauset i Neudorf.

Fins a la fi de l'antic règim Raeren pertanyia al jutjat de Walhorn del ducat de Limburg.

Llengua[modifica | modifica el codi]

A l'origen, la llengua del poble era el ripuàric. Després de l'annexió a Prússia, l'administració imperial va imposar l'alemany de força. A l'inici del període belga, l'estat belga va assetjar de francitzar-lo de força. Després de la creació de les fronteres lingüístiques a Bèlgica el 1962, la llengua oficial del municipi va esdevenir l'alemany, amb facilitats per a la gent de parla francesa. Molts alemanys de la regió d'Aquisgrà, van emigrar a Raeren, després de l'obertura de les fronteres europeus, atrets per als preus de l'immobiliari més baixos. Això va contribuir a la marginalització del ripuàric.

Economia[modifica | modifica el codi]

Al segle XVI i XVII el poble era conegut per a la seva indústria ceràmica, els productes de la qual, per exemple gerros de gres bru o gris, apareixen a molts bodegons flamencs i neerlandesos de l'època. Aquesta indústria desaparegué arran d'una ocupació francesa, sota la qual es prohibí la tala d'arbres, la fusta dels quals servia de carburant per als forns, i la importació de sal, indispensable per a l'esmalt de la ceràmica.

Avui, a més d'una intensa activitat ramadera, té unes indústries modernes: Norsk Hydro (alumini), fàbriques de mobles i de plàstics. S'hi troba igualment una petita casa editorial destacada Pabst & Pesch que té la particularitat d'especialitzar-se en traduccions de literatura alemanya en català i vice versa per tal de promoure el coneixement recíproc dels països catalans i de la comunitat germanòfona de Bèlgica.[1]

Als despatxos de l'antiga duana d'Eynatten a l'autopista E40, esdevinguts obsolets després de l'Acta Única Europea, la societat de desenvolupament econòmic de la província de Lieja SPI+ va crear un polígon industrial i de serveis logístics.

Nuclis[modifica | modifica el codi]

Punts d'interès turístic[modifica | modifica el codi]

Castell fortificat Burg Raeren
Ceràmica de Raeren a una pintura de Pieter Brueghel el Vell

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raeren Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «L'editorial». Pabst & Pesch. [Consulta: 31 març 2014].
Bandera de la Província de Lieja Província de Lieja Bandera de la Província de Lieja

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: BèlgicaValòniaMunicipis