Seraing

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSeraing
Bandera de Seraing Escut de Seraing
Seraing - Casa de la vila.jpg
Casa de la vila

Localització

50° 35′ 55″ N, 5° 30′ 44″ E / 50.5986°N,5.5122°E / 50.5986; 5.5122
Estat Bèlgica
Regió Valònia
Província Província de Lieja
Municipis 4
Població
Total 61237 hab. (2007)
• Densitat 1.732,8 hab/km²
Gentilici n/d
Llengua francès
Geografia
Superfície 35,34 km²
Altitud n/d ...màx.:n/d ...mín.:n/d
Limita amb
Organització i govern
39 regidors
• Bourgmestre Alain Mathot
Indicatius
Codi postal Seraing 4100
Boncelles 4100
Jemeppe-sur-Meuse 4101
Ougrée 4102
Prefix telefònic 04
Altres dades
Agermanament Linares
Rimini
Douai

Web Seraing
Modifica dades a Wikidata

Seraing (en való Serè) és una municipi de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona. Avui té uns 61.237 habitants. Fins al 1795, fou la residència d'estiu dels prínceps bisbes del principat de Lieja al castell de Seraing, actualment la seu de la societat CMI.

Història[modifica | modifica el codi]

De l'edat mitjana al 1795[modifica | modifica el codi]

Les primeres traces d'emplaçaments habitats –es van excavar artefactes, joies, ossades i armes- són dels segles V i VI, de l'època dels francs. El primer esment escrit, Saran, data de 956, quan un cert Saran dóna un domini carolingi a ambdós costats del Mosa a l'abadia de Sint-Truiden. Poc després, el territori passà al principat de Lieja. Al segle XI, el príncep bisbe Enric I de Verdun tenia una casa d'estiueig a Seranus, en la qual rebia els seus hostes nobles.

A l'edat mitjana, el poble de Seraing va obtenir exoneracions fiscals en bescanvi de defensar la ciutat de Lieja dels invasors que vinguessin pel riu.

El 1381, es va construir un primer pont de fusta.

Pont al Mosa, el 1902

La revolució industrial[modifica | modifica el codi]

El poble, que va mantenir el seu caràcter rural fins a la fi del segle XVIII, va començar a canviar després de la descoberta d'hulla a Ougrée. Les primeres acereries van crear-se el 1809. El poble va prendre volada sota el regnat de Guillem I, quan Seraing feia part, després del període de l'ocupació francesa (1795-1815), del Regne Unit dels Països Baixos.

Guillem I va donar a l'industrial John Cockerill el castell de Seraing per crear-hi la seva fàbrica de mecànica. No satisfet de la qualitat de l'acer disponible, Cockerill va desenvolupar el seu propi mètode en utilitzar coc tret de carbó de llenya, les dues fàbriques, la de construcció mecànica (CMI o Cockerill Mechanical Industries) i l'acereria (Cockerill-Sambre, avui integrat en el grup multinacional Arcelor-Mittal).

Vas de cristall Val-Saint-Lambert

Guillem I també vengué el castell i l'abadia de Val-Saint-Lambert a un químic, François Kemlin i a un politècnic, Aguste Lelièvre, vinguts de la cristalleria de Vonêche. Aquests dos van crear la Société des verreries du Val Saint Lambert, que va començar la fabricació de cristall des del 1826.

A l'entorn de les dues indústries principals, es van crear moltes pimes de subcontractants. Després de la crisi del carbó des de l'any 70 del segle passat quan les mines van tancar-se i de les crisis successives de l'acer, la ciutat de Seraing va conèixer molts problemes socials. La diversificació va començar amb la creació d'un polígon industrial i científic al costat de la Universitat de Lieja al Sart-Tilman, situat a ambdós costats de la frontera amb la ciutat de Lieja. Hom hi troba, entre d'altres, el centre de recerca de l'acer d'ArcelorMittal i moltes empreses (bio)tecnològiques, aeroespacials, informàtiques…

El 2004, l'aleshores Arcelor va decidir de tancar l'alt forn, en trobar que les fàbriques siderúrgiques massa lluny del mar o de les mines ja no eren rendibles, per l'alt cost del transport de la ganga i del coc. El 2007, en augmentar la demanda d'acer a tot arreu del món, en pujar els preus de l'acer, s'ha decidit de reobrir l'alt forn el 21 de gener 2008.

Fills predilectes de Seraing[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seraing Modifica l'enllaç a Wikidata
Bandera de la Província de Lieja Província de Lieja Bandera de la Província de Lieja

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: BèlgicaValòniaMunicipis