Rímini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Rimini».
Rímini
Localització
Rímini situat respecte Itàlia
Rímini
Localització de Rímini a Itàlia
Pont del segle I sobre el riu Rimini
Pont del segle I sobre el riu Rimini
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Emília-Romanya
Rímini
Superfície 134,20 km²
Altitud 5 msnm
Població (2007)
  • Densitat
138.148 hab.
1.029,42 hab/km²
Coordenades 44° 04′ 0″ N, 12° 34′ 0″ E / 44.06667°N,12.56667°E / 44.06667; 12.56667Coord.: 44° 04′ 0″ N, 12° 34′ 0″ E / 44.06667°N,12.56667°E / 44.06667; 12.56667
Codi postal 47900
Codi ISTAT 099014
Web

Rímini (català) o Rimini (italià) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini. Té uns 138.000 habitants (2005) i el seu terme té una superfície de 134,58 km².

El seu nom ve del riu Rimini, a la vora del qual està construïda. Està a uns 15 km al sud del riu Rubicó, que fou el límit entre la Gàl·lia Cisalpina i Itàlia. Antigament, pertanyia a l'Úmbria i el seu nom durant l'època romana i fins a l'edat mitjana fou Ariminum.

Història antiga[modifica | modifica el codi]

Ciutat originària umbre, va passar als gals fins que el 268 aC va ser ocupada pels romans i hi van establir una colònia que va guanyar importància el 211 aC, quan es va obrir la via Flamínia, que portava a Roma, i després la via Emília, que duia a Placentia.

El 225 aC, un exèrcit romà va ocupar la ciutat durant les guerres contra els gals. El 218 aC, Semproni hi va col·locar les seves legions per oposar-se a Hanníbal i la ciutat fou de les poques colònies que va poder pagar la contribució de guerra que calia tant en soldats com en diners. Fou una base important durant tota la Segona Guerra Púnica i després en la Guerra gàl·lica el 200 aC, i en les guerres civils entre Sul·la i Caius Marius (en aquesta darrera guerra, fou ocupada per Carbó i fou incendiada per Sul·la. En la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, el primer la va ocupar i des allí va dirigir les seves operacions a Etrúria i Picé. El 43 aC, tornava a estar en plena expansió en riquesa i prosperitat i August hi va construir diversos edificis, alguns dels quals encara existeixen (entre aquests, el pont de cinc arcs i un arc triomfal).

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Es va mantenir com a colònia durant l'imperi i, a la caiguda d'aquest, fou una de les ciutats de la Pentàpolis que va continuar subjecta als exarques de Ravenna fins a la invasió llombarda. Fou després una comuna, la qual va arribar a la cimera amb el govern de la família Malatesta, arribats a Rímini el 1216 i que van governar fins al 1503, quan el darrer Malatesta, després de les lluites amb el duc Valentino, en va vendre la senyoria a Venècia, que la va retornar al papa el 1509. El 1543, va passar definitivament als Estats de l'Església, dels quals només en va sortir durant el període napoleònic.

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

El 1797, Rímini, junt amb la Romagna, va passar a la República Cisalpina i després al Regne d'Itàlia. Va tornar al papa el 1815 i el domini papal es va dividir entre la Comarcate (Roma i rodalia), sis legacions i tretze delegacions, i fou Rímini un districte de la quarta legació dirigida per un administrador amb el títol de Gonfaloniere, assistit per un consell de magistrats anomenats Anziani. Fou una època agitada però de progrés. Els Carbonari van dirigir l'agitació contra el domini papal i es van revoltar el març de 1831, però foren ràpidament derrotats per la intervenció d'Àustria, que va derrotar la gent de Rímini, dirigida per Carlo Zucchi (25 de març de 1831).

El març de 1860, Rímini i el Romagnolo van votar per la unió al Regne d'Itàlia.

En la Segona Guerra Mundial fou destruïda pels bombardeigs, però es va refer i actualment continua creixent.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rímini Modifica l'enllaç a Wikidata