Colònia industrial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La colònia Pons vista des de la C-16
New Lanark, a Escòcia, una de les més conegudes i pionera al Regne Unit.

Una colònia industrial és un nucli de poblament situat habitualment apartat de nuclis urbans, format al voltant d'una empresa, que és la propietària del conjunt urbanístic, el qual és constituït pels edificis i equipaments propis de l'activitat productiva, els habitatges dels treballadors i habitualment altres edificis de serveis (escola, església, botigues...), i que ha estat creat amb l'objectiu de proporcionar mà d'obra i suport logístic a una activitat industrial.[1] Les colònies són un dels fenòmens més característics del procés d'industrialització de Catalunya, tant pel model industrial com perquè han esdevingut un dels trets més singulars del paisatge de les comarques del Ripollès, Osona, el Berguedà i el Bages. A més, Catalunya és el lloc del món on es dóna una densitat més alta de colònies industrials: per exemple, en un tram de 20 km de l'alt Llobregat hi ha 14 colònies[nota 1]; i el total de colònies industrials de Catalunya s'acosta al centenar.[2] El tipus més abundant i conegut de colònia a Catalunya és el de les colònies tèxtils, però n’hi ha d’altres: colònies mineres, metal·lúrgiques o agrícoles.

Origen i història[modifica | modifica el codi]

L'origen del sistema de colònies com a model d'assentament industrial el podem situar al Regne Unit a mitjan segle XVIII, i també es desenvolupà a altres indrets d'Europa com Suècia i Finlàndia. Les referències d'altres iniciatives europees van influir en el desenvolupament a casa nostra del sistema de les colònies.[3] Entre les primeres colònies industrials que es van crear, la més coneguda és l'escocesa New Lanark (1876), situada al peu del riu Clyde i dirigida des de 1800 per Robert Owen. També cal destacar la de Saltaire (1853) a Yorkshire. A Itàlia hi ha exemples com el de Crespi d'Adda (1878) a la província de Bèrgam.[2]

Pel que fa a Catalunya, el gruix de les colònies industrials són les colònies tèxtils creades a la segona meitat del segle XIX als peus dels rius Llobregat i Ter (i els seus afluents), i el seu auge es deu a tres factors: 1) la recerca d'una font d'energia barata, com és la hidràulica proporcionada pels salts d'aigua dels rius; 2) la recerca d'una solució a la preocupant conflictivitat laboral, que els empresaris van trobar en el paternalisme exercit a les colònies, i 3) els beneficis de les lleis de colònies, concretament la de 1868 que establia l'exempció de pagar la contribució territorial i industrial durant un període entre 10 i 25 anys, per a l'empresa, i l'exempció de l'impost de consums i lliurar-se del servei militar, per als treballadors. No obstant això, hi ha diversos exemples de fàbriques de riu anteriors a la llei de colònies de 1866;[nota 2] aquests casos ja construïen habitacions per als treballadors, tot i que cap d'aquestes no es pot considerar pròpiament una colònia industrial almenys fins al 1870, pel fet de no disposar encara d'una política social paternalista, sinó que responia simplement a la necessitat de donar allotjament als treballadors quan la fàbrica quedava lluny del nucli habitat. Amb la llei de colònies, la construcció d'un conjunt urbanístic que assenti la població al territori esdevé requisit indispensable per acollir-se als beneficis, de manera que fou en el període de 1871 a 1885 quan es fundaren algunes de les colònies més importants[nota 3][4] La Colònia Rosal (1858) fou la que va donar el tret de sortida i va servir de model a la creació del seguit de colònies de la conca de l'alt Llobregat.[5] Entre 1858 i 1890 es van construir la major part de les principals colònies industrials de Catalunya, si bé n'hi ha algunes que van aparèixer més tardanament, fins al 1905.

El sistema de colònies industrials va començar a entrar en decadència a la dècada de 1960. Les noves formes de vida i el desig d'una major llibertat defugint el control van fer que les colònies es comencessin a buidar fins i tot abans de la crisi del sector, que es va agreujar a partir de 1978. Entre les dècades de 1980 i 1990 van anar tancant la major part de fàbriques de les colònies. En molts casos, després del concurs de creditors, els treballadors van poder adquirir els pisos. D'aleshores ençà, moltes colònies han esdevingut poblacions independents de la indústria que les va fer néixer, mentre que en altres han quedat abandonades, i en alguns casos els pisos han estat adquirits per persones d'altres zones que s'hi han instal·lat o han esdevingut segones residències. Les naus industrials han estat ocupades per altres indústries més petites o bé han quedat buides.[2]

Les lleis de colònies[modifica | modifica el codi]

Un factor que va influir, com s'ha dit, en l'aparició de les colònies industrials a l'estat espanyol van ser les lleis que donaven privilegis fiscals a les indústries que obtenien l'estatut de colònia. El 21 de novembre de 1855 es promulga una llei d'Establiment de colònies agrícoles per la qual es donaven privilegis fiscals a negocis privats que es constituïen de nou. Era una llei molt genèrica dirigida a desenvolupar el sector agrari i afavorir la colonització del territori, tot modernitzant terres amb baixa productivitat. No era cap llei pensada per a la indústria ni per a la indústria tèxtil catalana en concret. En aquest sentit, més important va ser la Llei de colònies agrícoles i industrials aprovada el 1868 i enfocada cap a la promoció d'indústries agroalimentàries en zones rurals. Aquesta nova llei establia exempcions fiscals si s'emprava aigua i no carbó com a energia primària en les noves indústries, i va ser aprofitada per uns quants industrials catalans per crear les primeres colònies tèxtils que s'establiren en zones rurals i produïren energia amb l’aigua deis rius Llobregat i Ter.[3]

El paternalisme[modifica | modifica el codi]

Les vagues produïdes a les colònies tèxtils de l'Alt Llobregat i del Ter a la dècada del 1880, seguides de nombrosos acomiadaments en massa de vaguistes i afiliats a sindicats, va portar a un canvi d'estratègia empresarial a la dècada següent. El paternalisme, defensat per Prat de la Riba a Ley jurídica de la industria (1898), fou la solució a la conflictivitat social obrera que tants maldecaps havia portat a l'empresari. A les colònies industrials aquest paternalisme es fonamentava en el dret de propietat i en el domini sobre les coses de la propietat, i es convertia en un feudalisme industrial. A canvi de la limitació dels drets de les persones, el tancament dins les muralles, el control social del capellà i l'amo, la prohibició de la llibertat de premsa, l'obrer obtenia com a compensació la seguretat en la feina, habitatge i condicions més salubres que en les indústries del pla, un cert nivell d'educació per als infants, i activitats d'oci o distraccions "saludables", com el cor parroquial, teatre amateur, o associacions de caràcter catòlic.[4]

Aquest sistema oferia diversos avantatges a l'empresari, com assegurar-se la mà d’obra i la disminució de la conflictivitat laboral, a part de beneficiar-se, en el cas de les colònies tèxtils de la vora dels rius, de l’existència d’una font d’energia pràcticament gratuïta. Pel que fa als obrers, viure i treballar en una colònia representava certs avantatges que ho feien prou atractiu, en contrapartida a un major control i submissió. L'amo exercia una certa protecció sobre els treballadors, segons la doctrina del paternalisme, tot cercant la disminució de la conflictivitat laboral.[4]

Classificació de les colònies industrials de Catalunya per producció[modifica | modifica el codi]

Colònies tèxtils[modifica | modifica el codi]

Article principal: Colònia tèxtil

Per la llista completa: Llista de colònies tèxtils de Catalunya

A Catalunya hi ha fins a 75 colònies tèxtils, repartides pels rius dels quals aprofiten la força motriu com a font d’energia. Els rius són:

Colònies mineres[modifica | modifica el codi]

Colònies de fabricació de ciment[modifica | modifica el codi]

Colònies metal·lúrgiques[modifica | modifica el codi]

Colònies agrícoles[modifica | modifica el codi]

Classificació de les colònies industrials de Catalunya segons la morfologia[modifica | modifica el codi]

Jordi Clua va establir el 1991 la classificació de les colònies industrials segons la seva estructura urbanística en tres tipologies, partint de la presència i desenvolupament dels tres espais:[7]

  • Espai productiu, que inclou els edificis industrials (fàbrica, tallers i magatzems, canal i resclosa, oficines).
  • Espai de residència i serveis, que seria pròpiament la colònia obrera, i inclou els habitatges dels treballadors (encarregats, obrers i personal de serveis) i també els equipaments (botigues, cooperativa; cafè, casino, teatre; escoles, convent; horts, jardins, camps d'esport; fonda, escorxador, corrals; baixador del tren).
  • Espai de domini, constituït pels edificis i construccions simbòliques (torre de l'amo, església, muralla que encercla la colònia).[8]

A partir de la diferenciació i la valoració urbana d'aquests espais, les tipologies que es poden identificar són les següents: colònia industrial de morfologia bàsica, colònia industrial de morfologia desenvolupada i colònia industrial de morfologia evolucionada.

Colònia industrial de morfologia bàsica[modifica | modifica el codi]

Colònia formada per l'espai productiu i un espai de residència molt reduït, només amb habitatges i sovint només destinats a encarregats.

El motiu pel qual no es construeixen més habitatges ni serveis per als treballadors acostuma a ser la proximitat a un nucli de població, que fa que no sigui necessari. En alguns casos també es pot atribuir al fet que es tracta d'equipaments industrials construïts per propietaris rurals que els creen per arrendar-los i no per explotar-los per a si mateixos. Els industrials que els arrenden només aposten per ampliar els edificis industrials quan un període de bonança ho requereix, però no s'inverteix en l'ampliació d'habitatges ni en edificis de serveis. Tot i que aquesta tipologia no entraria pròpiament dins les característiques de colònia industrial àmpliament reconegudes, el costum o la tradició ha qualificat aquestes instal·lacions fabrils també com a colònies.[7]

Llista de colònies bàsiques

Colònia industrial de morfologia desenvolupada[modifica | modifica el codi]

Colònia amb un grau de desenvolupament urbanístic que se situa entre la morfologia bàsica i l'evolucionada. Acostuma a disposar d'algun edifici de caràcter simbòlic (torre de l'amo, església), fonamental per a la seva identificació, però el nombre d'habitatges és reduït, i la manca d'una evolució urbana capaç de garantir i fomentar unes formes de vida i de relació autònomes per als seus habitants limita la seva independència com a nucli urbà.[7]

Llista de colònies desenvolupades

Colònia industrial de morfologia evolucionada[modifica | modifica el codi]

Tipologia que s'identifica amb el model de "gran" colònia, és l'exponent del màxim desenvolupament urbà que han assolit aquests nuclis de població industrial. Disposa dels tres espais diferenciats (espai productiu, espai de residència i serveis i espai de domini) com a resultat d'una progressiva transformació urbana que el converteixen en un nucli totalment independent i autocentrat..[8]

Llista de colònies evolucionades

Algunes colònies destacades[modifica | modifica el codi]

Entre les més importants es poden citar:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Serra, Rosa; Casals, Lluís (fotografies). Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa, 2000. ISBN 8488811594. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Serra i Rotés, Rosa. «Les colònies industrials a Catalunya». CATALAN HISTORICAL REVIEW. Institut d'Estudis Catalans, 4, 2011, pàg. 241-255. DOI: 10.2436/20.1000.01.63.
  3. 3,0 3,1 Sureda, Pere Joan. «Cent cinquanta anys de colònies industrials». Revista de Girona, 233, Desembre 2005, pàg. 44-51.
  4. 4,0 4,1 4,2 Enrech, Carles. «Les colònies industrials i el projecte social paternalista». L'Erol, revista cultural del Berguedà, 86-87 150 anys de colònies industrials, 2005, pàg. 17-21 [Consulta: 7 maig 2016].
  5. Clua i Mercadal, Jordi. «Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, VII, 33-34, desembre 1992 [Consulta: 20 abril 2016].
  6. 6,0 6,1 Serra, Rosa. «Industrial colonies in Catalonia» (en anglès). CATALAN HISTORICAL REVIEW, 4, 2011, pàg. 101-120 [Consulta: 11 novembre 2014].
  7. 7,0 7,1 7,2 Clua i Mercadal, Jordi. «Morfologia urbana de les Colònies Industrials a Catalunya». Actes del Primer Congrés Català de Geografia, IIIa, 1991, pàg. 221-230 [Consulta: 7 abril 2016].
  8. 8,0 8,1 Clua i Mercadal, Jordi. «Les colònies industrials al Berguedà: Estudi d'una transformació econòmica i urbana». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 33-34, desembre 1992, pàg. 145-170 [Consulta: 25 abril 2016].
  9. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 97. ISBN 84-393-5437-1. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colònia industrial Modifica l'enllaç a Wikidata