Colònia industrial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una colònia industrial és un nucli de poblament situat habitualment apartat de nuclis urbans, format al voltant d'una empresa, que és la propietària del conjunt urbanístic, el qual és constituït pels edificis i equipaments propis de l'activitat productiva, els habitatges dels treballadors i habitualment altres edificis de serveis (escola, església, botigues...), i que ha estat creat amb l'objectiu de proporcionar mà d'obra i suport logístic a una activitat industrial. .[1] Les colònies són un dels fenòmens més característics del procés d'industrialització de Catalunya, tant pel model industrial com perquè han esdevingut un dels trets més singulars del paisatge de les comarques del Ripollès, Osona, el Berguedà i el Bages. El grup més important i conegut de colònies a Catalunya és el de les colònies tèxtils, (fins al punt que sovint s’utilitzen ambdós termes, colònia industrial i colònia tèxtil com a sinònims), però n’hi ha d’altres tipus: colònies mineres, metal·lúrgiques o agrícoles.

Origen i història[modifica | modifica el codi]

L'origen del sistema de colònies com a model d'assentament industrial el podem situar al Regne Unit a mitjan segle XVIII, i també es desenvolupà a Suècia i Finlàndia. Les referències d'altres iniciatives europees van influir en el desenvolupament a casa nostra del sistema de les colònies.[2]

Pel que fa a Catalunya, tot i que cronològicament les primeres colònies que es van crear foren la colònia Ramió de Salt i Can Bros a Martorell, fou la Colònia Rosal (1858) la que va donar el tret de sortida i va servir de model a la creació del seguit de colònies de la conca de l'alt Llobregat.[3] Entre 1858 i 1890 es van construir la major part de les principals colònies industrials de Catalunya, si bé n'hi ha algunes que van aparèixer més tardanament, fins al 1905.

Un factor que va influir en l'aparició de les colònies industrials a l'estat espanyol van ser les lleis que donaven privilegis fiscals a les indústries que obtenien l'estatut de colònia. El 21 de novembre de 1855 es promulga una llei d'Establiment de colònies agrícoles per la qual es donaven privilegis fiscals a negocis privats que es constituïen de nou. Era una llei molt genèrica dirigida a desenvolupar el sector agrari i afavorir la colonització del territori, tot modernitzant terres amb baixa productivitat. No era cap llei pensada per a la indústria ni per a la indústria tèxtil catalana en concret. En aquest sentit, més important va ser la Llei de colònies agrícoles i industrials aprovada el 1868 i enfocada cap a la promoció d'indústries agroalimentàries en zones rurals. Aquesta nova llei establia exempcions fiscals si s'emprava aigua i no carbó com a energia primària en les noves indústries, i va ser aprofitada per uns quants industrials catalans per crear les primeres colònies tèxtils que s'establiren en zones rurals i produïren energia amb l’aigua deis rius Llobregat i Ter.[2]

Aquest sistema oferia diversos avantatges a l’empresari, com assegurar-se la mà d’obra i la disminució de la conflictivitat laboral, a part de beneficiar-se, en el cas de les colònies tèxtils de la vora dels rius, de l’existència d’una font d’energia pràcticament gratuïta. Pel que fa als obrers, viure i treballar en una colònia representava certs avantatges que ho feien prou atractiu, en contrapartida a un major control i submissió. L'amo exercia una certa protecció sobre els treballadors, segons la doctrina del paternalisme, tot cercant la disminució de la conflictivitat laboral.[4]

Tot i haver desaparegut la indústria original, moltes de les antigues colònies són avui petits nuclis de població.

Classificació de les colònies industrials de Catalunya per producció[modifica | modifica el codi]

Colònies tèxtils[modifica | modifica el codi]

Article principal: Colònia tèxtil

Per la llista completa: Llista de colònies tèxtils de Catalunya

A Catalunya hi ha fins a 73 colònies tèxtils, repartides pels rius dels quals aprofiten la força motriu com a font d’energia. Els rius són:

Colònies mineres[modifica | modifica el codi]

Colònies de fabricació de ciment[modifica | modifica el codi]

Colònies metal·lúrgiques[modifica | modifica el codi]

Colònies agrícoles[modifica | modifica el codi]

Classificació de les colònies industrials de Catalunya segons la morfologia[modifica | modifica el codi]

Jordi Clua va establir el 1991 la classificació de les colònies industrials segons la seva estructura urbanística en tres tipologies, partint de la presència i desenvolupament dels tres espais:[6]

  • Espai productiu, que inclou els edificis industrials (fàbrica, tallers i magatzems, canal i resclosa, oficines).
  • Espai de residència i serveis, que seria pròpiament la colònia obrera, i inclou els habitatges dels treballadors (encarregats, obrers i personal de serveis) i també els equipaments (botigues, cooperativa; cafè, casino, teatre; escoles, convent; horts, jardins, camps d'esport; fonda, escorxador, corrals; baixador del tren).
  • Espai de domini, constituït pels edificis i construccions simbòliques (torre de l'amo, església, muralla que encercla la colònia).[7]

A partir de la diferenciació i la valoració urbana d'aquests espais, les tipologies que es poden identificar són les següents: colònia industrial de morfologia bàsica, colònia industrial de morfologia desenvolupada i colònia industrial de morfologia evolucionada.

Colònia industrial de morfologia bàsica[modifica | modifica el codi]

Colònia formada per l'espai productiu i un espai de residència molt reduït, només amb habitatges i sovint només destinats a encarregats.

El motiu pel qual no es construeixen més habitatges ni serveis per als treballadors acostuma a ser la proximitat a un nucli de població, que fa que no sigui necessari. En alguns casos també es pot atribuir al fet que es tracta d'equipaments industrials construïts per propietaris rurals que els creen per arrendar-los i no per explotar-los per a si mateixos. Els industrials que els arrenden només aposten per ampliar els edificis industrials quan un període de bonança ho requereix, però no s'inverteix en l'ampliació d'habitatges ni en edificis de serveis. Tot i que aquesta tipologia no entraria pròpiament dins les característiques de colònia industrial àmpliament reconegudes, el costum o la tradició ha qualificat aquestes instal·lacions fabrils també com a colònies.[6]

Llista de colònies bàsiques

Colònia industrial de morfologia desenvolupada[modifica | modifica el codi]

Colònia amb un grau de desenvolupament urbanístic que se situa entre la morfologia bàsica i l'evolucionada. Acostuma a disposar d'algun edifici de caràcter simbòlic (torre de l'amo, església), fonamental per a la seva identificació, però el nombre d'habitatges és reduït, i la manca d'una evolució urbana capaç de garantir i fomentar unes formes de vida i de relació autònomes per als seus habitants limita la seva independència com a nucli urbà.[6]

Llista de colònies desenvolupades

Colònia industrial de morfologia evolucionada[modifica | modifica el codi]

Tipologia que s'identifica amb el model de "gran" colònia, és l'exponent del màxim desenvolupament urbà que han assolit aquests nuclis de població industrial. Disposa dels tres espais diferenciats (espai productiu, espai de residència i serveis i espai de domini) com a resultat d'una progressiva transformació urbana que el converteixen en un nucli totalment independent i autocentrat..[7]

Llista de colònies evolucionades

Algunes colònies destacades[modifica | modifica el codi]

Entre les més importants es poden citar:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Serra, Rosa; Casals, Lluís (fotografies). Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa, 2000. ISBN 8488811594. 
  2. 2,0 2,1 Sureda, Pere Joan. «Cent cinquanta anys de colònies industrials». Revista de Girona, 233, Desembre 2005, pàg. 44-51.
  3. Clua i Mercadal, Jordi. «Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, VII, 33-34, desembre 1992 [Consulta: 20 abril 2016].
  4. Enrech, Carles. «Les colònies industrials i el projecte social paternalista». L'Erol, 86-87, 2005.
  5. 5,0 5,1 Serra, Rosa. «Industrial colonies in Catalonia» (en anglès). CATALAN HISTORICAL REVIEW, 4, 2011, pàg. 101-120 [Consulta: 11 novembre 2014].
  6. 6,0 6,1 6,2 Clua i Mercadal, Jordi. «Morfologia urbana de les Colònies Industrials a Catalunya». Actes del Primer Congrés Català de Geografia, IIIa, 1991, pàg. 221-230 [Consulta: 7 abril 2016].
  7. 7,0 7,1 Clua i Mercadal, Jordi. «Les colònies industrials al Berguedà: Estudi d'una transformació econòmica i urbana». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 33-34, desembre 1992, pàg. 145-170 [Consulta: 25 abril 2016].
  8. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 97. ISBN 84-393-5437-1. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colònia industrial Modifica l'enllaç a Wikidata