La Bauma

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Colònia de la Bauma
Castellbell Vilar Colonia la Bauma 0567 resize.jpg
Dades
Tipus entitat de població i edifici
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBages
MunicipiCastellbell i el Vilar
Localització Castellbell i el Vilar (Bages)
 41° 37′ 26″ N, 1° 51′ 58″ E / 41.623811°N,1.866185°E / 41.623811; 1.866185Coord.: 41° 37′ 26″ N, 1° 51′ 58″ E / 41.623811°N,1.866185°E / 41.623811; 1.866185
BCIL
Identificador IPAC: 35028
Modifica les dades a Wikidata

La Bauma, també conegut com a colònia la Bauma o la Bauma de Castellbell, és un nucli de població i antiga colònia tèxtil de Castellbell i el Vilar (Bages), fundada a la segona meitat del segle XIX, a l'esquerra del riu Llobregat. Les edificacions més antigues de la colònia estan protegides com Bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica]

És situada a 210 m d'altitud, en un extrem del congost de la Bauma, que forma un pronunciat meandre en el riu, a 1 km aigua avall del Borràs. Està comunicada amb el Borràs i amb Monistrol de Montserrat per la carretera local BP-1121, amb Terrassa per la C-58 (prop de la localitat hi ha el túnel de la Bauma) i amb Vacarisses per la BV-1212.

Amb 368 habitants censats el 2006, era el segon nucli més poblat del municipi després del Borràs. Juntament amb el Borràs i el Burés, celebra la festa major el 15 d'agost.

Els dos edificis més emblemàtics de la colònia són la torre i l'església de la Sagrada Família, obra de l'arquitecte modernista Alexandre Soler i March, que es va veure afectada per la riuada que va patir la Bauma el 20 de setembre de 1971. Aquests edificis, a més del seu valor com a patrimoni monumental, eren edificis simbòlics de l'espai de domini que posaven de manifest l'estatus social i econòmic dels propietaris de la colònia. D'altra banda, el Casino, construït el 1909, fou el centre de la vida cultural i l'esbarjo: tenia sala i cafè, i era la seu de les seccions de teatre, cant coral, comissió de festes i biblioteca.[1]

Adjacents a la Bauma, vora les carreteres C-58 i BV-1212, hi ha les urbanitzacions del Prat, el Mas Astarròs i el Gall Pigat.

Història[modifica]

La Bauma és la més antiga de les colònies del municipi. Els seus orígens són dues fàbriques que construïren els industrials Narcís Roca i Francesc Llubià el 1859, en uns terrenys comprats al mas Xaviró i Abadals. Aquests signaren un conveni amb el mestre d'obres Joan Rubiralta de Sant Cugat del Vallès perquè construís les dues fàbriques per un preu de 26.000 duros. Aquestes fàbriques compartien muntacàrregues i canal, però cadascuna tenia una turbina pròpia. Entre 1862 i 1863 compraren selfactines, telers, batans i ordidors, i es construïren els primers habitatges per als treballadors, les cases del Rec i les de les galeries. A causa dels problemes econòmics i de l'endeutament, les fàbriques es van arrendar i subarrendar en diferents ocasions. L'any 1871 la família Güell adquirí en subhasta pública la fàbrica de Llubià, que fou dirigida per Eusebi Güell. El 1880 els germans Dalmau Toldrà arrendaren les dues fàbriques, i les van especialitzar en la producció de gèneres de cotó d'alta qualitat. Joan Vial i Solsona va comprar la fàbrica el 1896 i hi va instal·lar motors elèctrics, va diversificar i ampliar la producció fins a quaranta productes tèxtils diferents i hi va incorporar una secció de tints i acabats. Aquesta fou una època brillant per a les fàbriques de La Bauma. Després de la mort de Joan Vial, el 1915, la fàbrica va anar passant per diferents mans, fins que la crisi de 1960-70 va posar fi a la producció industrial.[1]

La Bauma es va desenvolupar amb dos sectors a banda i banda del riu: a un cantó, els habitatges dels treballadors, i a l'altre, un carrer que creixia amb la gent que s'hi instal·lava per oferir diferents serveis (forn de pa, botigues, tavernes, fondes). A la carretera s'hi van concentrar les activitats lúdiques i festives, l'esbarjo i l'oci. El desenvolupament d'aquest sector desvinculat de l'activitat fabril li donà un caràcter que l'apropava més al d'un poble independent, sense deixar de ser una colònia industrial.

El període 1901-1915, en què les fàbriques van ser propietat de Joan Vial, fou l'etapa en què la Bauma va desenvolupar-se més com a colònia, ja que es van ampliar la fàbrica i els habitatges i es va construir els edificis emblemàtics de l'església i la torre (1905-1908), i altres serveis com l'escola per a nenes i el Casino.[1]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Bauma Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 Serra, Rosa; Casals, Lluís (fotografies). Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa, 2000. ISBN 8488811594.