Vacarisses

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVacarisses
Escut de Vacarisses
Escut de Vacarisses
Vacarisses vistageneral.jpg
Vista general de Vacarisses

Localització
Localització de Vacarisses respecte del Vallès Occidental.svg
41° 36′ 23″ N, 1° 55′ 06″ E / 41.60633°N,1.918199°E / 41.60633; 1.918199
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Occidental
Entitats de població 17
Població
Total 6.192 (2016)
• Densitat 152,14 hab/km²
Gentilici Vacarissenc, vacarissenca
Geografia
Superfície 40,7 km²
Altitud 382 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Salvador Boada i Guàrdia
Indicatius
Codi postal 08233
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08291
Codi IDESCAT 082917
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Vacarisses és un municipi de la comarca del Vallès Occidental.[1]

Situació[modifica | modifica el codi]

Amb una extensió de 40,54 km² es troba en una petita depressió (l'altura mitjana del terme és de 385 m) d'accidentat relleu que s'obre en els contraforts occidentals de la Serralada Prelitoral (de 940 m al Castellsapera). Vacarisses enllaça amb l'autopista C-16, l'autovia de Terrassa a Manresa, i l'antiga carretera de Gràcia a Manresa. A pocs kilòmetres del nucli urbà hi ha l'estació de ferrocarril de RENFE (línia de Barcelona a Saragossa) que, a més, disposa d'un baixador a l'estació de Torreblanca.

Història[modifica | modifica el codi]

El terreny accidentat i l'escassetat de fonts poden haver determinat la falta d'elements arqueològics de la prehistòria, les restes més antigues són de l'època neolítica. El lloc de Vacarisses s'esmenta per primer cop en un document de l'església de Sant Fermí (l'església antiga de Rellinars) al segle X. Cal dir que Vacarisses va formar durant molts segles un sol municipi amb el terme de Rellinars.

Vora el poble, en un pujol hi ha la Torrota, una torre de planta circular que servia de punt de vigilància, comunicada visualment amb la torrota de Monistrol i amb la de l'Obac. Cal relacionar el castell de Vacarisses amb Guillem de Montcada, ja que a la segona meitat del segle XI era posseït per aquesta família, i a més Guillem de Montcada s'anomena de Vacarisses o de Muntanyola en els primers documents en què és esmentat, a finals del segle X.

Tot i que el castell estava en mans dels Montcada i que a principis del segle XIV la castlania l'exercien els Castellet, sembla que la senyoria superior devia pertànyer al rei, ja que el 1358 Pere el Cerimoniós el va vendre, juntament amb la jurisdicció, al seu conseller Jaume Desfar. El castell va ser propietat d'aquesta família fins finals del segle XVI, quan Isabel Desfar es va casar amb el capità Francesc Amat i la senyoria va passar a aquesta família.

L'any 1670, el castell és en poder de Josep d'Amat i de Planella, que contreu matrimoni amb Marianna de Junyent. A aquest cavaller, Felip V li va atorgar el 1702 el títol de primer marquès de Castellbell. Al castell de Vacarisses hi nasqué un fill seu, Manuel d'Amat i de Junyent, que va aconseguir per mèrits de guerra, ser tinent general de l'exèrcit i més tard governador de Xile i virrei del Perú. Essent virrei del Perú, es va recordar dels seus compatricis i va fer vint-i-sis dots, per ser lliurats entre la gent del seu poble natal.

Territori[modifica | modifica el codi]

Encara que hi ha moltes fonts al terme, únicament són notables pel seu cabal les fonts de Can Còdol, i per això Vacarisses sempre ha estat terra de secà. Les característiques físiques dels sòl no han permès una mecanització industrial, i ara només es treballen unes 25 ha de secà i uns quants horts familiars.

El bosc ocupa gran part del terme, i hi ha caça menor (conills i perdius) i algun senglar. Abans, els anys de pluges favorables, s'hi recollien bolets. Els conreus que ocupaven bona part del terme han estat abandonats o s'ha urbanitzat el seu terreny, ja que ara l'economia es basa en la indústria i els serveis.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La prosperitat agrària va fer que la població augmentés durant el segle XIX: es va passar de 659 habitants l'any 1787 a 986 el 1860. A principis del segle XX, però, ja va començar a disminuir. El 1900 hi havia 808 habitants, el 1930 n'hi havia 507 i el 1960, 383. Després, el 1970 va augmentar fins a 410 habitants, el 1979 a 429 i el 1981 a 443. L'any 1989 tenia 745 habitants. Actualment té un padró municipal de 4.802 habitants, població que augmenta considerablement els caps de setmana i els períodes estivals. Formen el municipi juntament amb el nucli urbà o nucli antic les següents urbanitzacions: Bonavista, Ca l'Oliva, Can Serra, Els Caus, La Colònia Gall, La Coma, L'Eixample, La Farinera, El Fresno, El Palà, La Creu, El Pau Gran, Torreblanca I, Torreblanca II, Carena Llarga i El Ventaiol. Sense oblidar el Polígon Industrial de Can Torrella.

Entitat de població Habitants
Can Serra 1.529
els Caus 327
la Coma 213
el Ventaiol 614
Bonavista 38
la Colònia Gall 52
l'Eixample 259
el Pau Gran 11
Camí de la Creu 136
la Farinera 21
el Fresno 50
Ca l'Oliva 14
el Raval del Palà 315
Polígon industrial Can Torrella 0
Torreblanca I 948
Torreblanca II 718
Vacarisses 930
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
22 - 23 399 657 1.993 928 949 808 754
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
577 507 605 404 383 410 443 789 977 1.378
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.711 2.084 2.687 3.181 3.931 5.094 5.787 6.017 - -
2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
6200 - - - - - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Vacarisses, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 841 27,46
PSC Pere Navarro 490 16,00
ERC Oriol Junqueras 481 15,7
PPC Alicia Sánchez-Camacho 337 11,00
ICV-EUiA Joan Herrera 297 9,69
C's Albert Rivera 268 8,75
CUP David Fernández 77 2,51
Altres 206 9,24
Vots en blanc 65 2,11
Total 3.081

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Festes[modifica | modifica el codi]

La festa local és el 26 de maig i el dijous sant, en què la Baixada de la Vaca Xula és un esdeveniment que coneix una popularitat creixent.[3]

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Joan Baya Cañellas UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Fermi Masana i Simo CiU 28/05/1983
1987 - 1991 Fermi Masana i Simo CiU 30/06/1987
1991 - 1995 Salvador Boada i Guárdia UIPV * 15/06/1991
1995 - 1999 Salvador Boada i Guárdia UIPV * 17/06/1995
1999 - 2003 Salvador Boada i Guárdia UIPV * 03/07/1999
2003 - 2007 Salvador Boada i Guárdia UIPV * 14/06/2003
2007 - 2011 Carles Canongia Gerona PSC 16/06/2007
2011 - 2015 Salvador Boada i Guárdia UIPV * 11/06/2011
Des del 2015 Antoni Masana Ubach ERC 13/06/2015

*UIPV - Unió Independent per Vacarisses

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Flotats i Llagostera, Antoni. Vacarisses : assaig històric d'un poble. Vacarisses: l'autor, 1979, p. 13. ISBN 8430012583 [Consulta: 21 gener 2016]. 
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 127. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. Quitian, Sergi «La Festa de la Vaca viste Vacarisses del siglo XVIII» (en castellà). La Vanguardia, 23 maig del 2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vacarisses Modifica l'enllaç a Wikidata