Cerdanyola del Vallès

Per a altres significats, vegeu «estació de Cerdanyola del Vallès».

Cerdanyola del Vallès

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
41° 29′ 31″ N, 2° 08′ 20″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Vallès Occidental
Capital	Cerdanyola del Vallès
Conté la subdivisió	Bellaterra
Població humana
Població	58.100 (2024) (1.898,69 hab./km²)
Llars	45 (1553)
Gentilici	Cerdanyolenc, cerdanyolenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal Cerdanyola-Ripollet-Montcada
Superfície	30,6 km²
Banyat per	riu Sec
Altitud	82 m
Limita amb	Barcelona Badia del Vallès Sabadell Sant Quirze del Vallès Barberà del Vallès Montcada i Reixac Ripollet Sant Cugat del Vallès
Patrocini	Sant Martí de Tours
Organització política
• Alcalde	Carlos Cordón Núñez (2019–)
Pressupost	64.246.746 € (2022)
Identificadors descriptius
Codi postal	08290
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08266
Codi IDESCAT	082665
Altres
Agermanament amb	Collegno
Lloc web	cerdanyola.cat

Cerdanyola del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, a uns 6 quilòmetres al nord-est de Barcelona.

Limita amb els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell, Ripollet, Montcada i Reixac i Barcelona.

En el seu terme municipal es troba el sincrotró ALBA, el Parc Tecnològic del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Topònim

El topònim de Cerdanyola es va registrar per primera vegada l'any 954, amb la forma llatinitzada Cerdaniola, en un document en el qual se cedien unes terres al Monestir de Sant Cugat.

Més endavant, el segle XII, es va constituir la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola i, després de l'abolició de les jurisdiccions senyorials, es va formar l'Ajuntament de la zona sota el nom de "Cerdanyola". La denominació es va anar alternant de forma esporàdica amb la grafia Sardanyola, mentre que, al llarg dels segles xviii i xix, van aparèixer diverses variacions castellanitzades del mot, com Serdañola, Sardañola i Cerdañola.

Pel que fa als estudis acadèmics sobre el nom de la ciutat, el 1899, Josep Balari i Jovany va proposar que l'origen està relacionat amb la paraula llatina quercus o cercus (en català, alzinar). Tot i això, en termes generals, està més acceptada la hipòtesi que el terme "Cerdanyola" és un diminutiu de Cerdanya. Es tracta d'una idea fonamentada per motius lingüístics, per Joan Coromines; geogràfics, per Pau Vila; i històrics, per l'expansió del comtat de Cerdanya, el qual va col·laborar estretament amb el comtat de Barcelona durant el segon quart del segle X.

El 1934, durant l'època de la Segona República, es va afegir al nom el complement de la comarca (del Vallès) per diferenciar-lo d'altres nuclis de població homònims, com Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà), Cal Cerdanyola (Gisclareny), Serra de Cerdanyola (Sagàs) i el barri de Cerdanyola (Mataró). En l'etapa franquista i part de la transició, entre 1939 i 1977, el nom oficial del municipi va ser Sardanyola.

Geografia

El terme municipal de Cerdanyola del Vallès se situa a la part meridional de plana del Vallès i el seu territori inclou gran part de la serra de Collserola. Els dos cursos d'aigua més importants de la localitat són el riu Sec i la riera de Sant Cugat, tots dos afluents del riu Ripoll.

Geogràficament, el municipi està separat en dues grans unitats geomorfològiques. La meitat nord, pertany a la depressió del Vallès, mentre que la meitat sud compren la part nord-est de la serra de Collserola.

Els barris de Cerdanyola del Vallès són els següents:

• Can Antolí
• Banús-Bonasort
• Bellaterra (com a Entitat Municipal Descentralitzada)
• Can Cerdà
• Can Fatjó dels Aurons
• Canaletes
• Can Xarau
• Centre
• Cordelles
• Farigola
• Fontetes
• Gorgs
• Montflorit
• Plana del Castell
• Sant Ramon
• Serraperera
• Terranova
• Turonet
• Turó de Sant Pau
• Vila Universitària

Història

Durant la prehistòria, a Cerdanyola vivien petites comunitats de caçadors, recol·lectors i d'agricultors. S'han trobat restes de caçadors nòmades de l'època del Paleolític, com ara el jaciment arqueològic del torrent de Can Domènec, que fabricaven estris de pedra, a prop dels torrents de Can Magrans, Can Domènec i del riu Sec. A poc a poc la plana de Cerdanyola i la serra de Collserola va ser ocupada per petites granges o aldees de cabanes entre el Neolític i la primera edat del ferro. Al carrer París de la ciutat es van trobar restes d'un gran nombre de persones inhumades.

Al llarg de l'època ibèrica a Cerdanyola s'estableixen els laietans, que es dediquen bàsicament a la ramaderia i al conreu. S'han trobat moltes restes al poblat ibèric de Ca n'Oliver, que tenia muralla, carrers definits, cases i magatzem. També s'han trobat jaciments més petits a Can Xercavins o a l'actual campus de la UAB.

Amb l'arribada de l'Imperi Romà, els pobladors ibers desapareixen i comença la dominació romana, que provoca la creació de noves explotacions agrícoles, dedicades principalment al conreu de vinya per a la producció de vi.

El nom de Cerdanyola és documentat per primera vegada l'any 975, en un document del Monestir de Sant Cugat.

Des del segle ix forma part del Comtat de Barcelona, part del territori de la Gòtia, i els pobladors es dediquen bàsicament a l'agricultura. Des d'aquesta època, Cerdanyola esdevingué a poc a poc un cúmul de masies i cases pairals dispersades pel terme municipal. Durant molt de temps no hi va haver un nucli urbà. La vila estava dividida en dues parròquies, la de les Feixes i la de Sant Martí, i dins la jurisdicció del Castell de Sant Marçal. En aquesta època la societat s'agrupava en dos comuns amb l'objectiu de defensar els interessos dels pagesos davant dels senyors feudals, especialment els Marimon que van arribar a esdevenir marquesos de Cerdanyola a final del segle xvii.

Durant el segle xviii, moltes famílies pageses es van enriquir gràcies a la producció i comercialització de vi.

El nucli urbà es va començar a formar dividint-se en dos barris, el Barri de Dalt, que data de 1828 i es formà arran de la carretera de Sant Cugat (actual BV-1415), i el Barri de Baix, de 1845 relacionat amb la construcció del ferrocarril. En aquesta època l'activitat econòmica principal continua sent l'explotació i producció del vi, tot i la crisi que va produir l'arribada de la fil·loxera. Era un municipi tradicionalment agrícola, amb conreu de cereals, vinya i farratge.

A finals del segle xix Cerdanyola esdevingué un poble d'estiueig per la burgesia catalana. Van multiplicar-se les cases residencials a barris com Montflorit i Bellaterra. A poc a poc els dos barris de Cerdanyola es van unir i s'edifiquen la nova parròquia i la casa consistorial, obra de Josep Maria Balcells. Fou en aquesta època quan la vila fou un punt de trobada per artistes com Enric Granados, Pau Casals, Josep Viladomat, Josep de Togores, Carles Buïgas o Ismael Smith.

A principis del segle xx el sector industrial va començar a agafar certa importància a la ciutat gràcies a l'electrificació de la mateixa i a la instal·lació de la fàbrica Uralita (1907) o la fàbrica de sifons Sarroca.

Al llarg de la dècada dels anys 60, Cerdanyola es va consolidar com a vila industrial de l'àrea metropolitana de Barcelona, gràcies a la creació de polígons com la Bòbila, Uralita, Can Mitjans i la Clota, on es va començar a treballar el sector de la metal·lúrgia, tèxtil, materials de construcció i en el sector químic. Amb això, el municipi va atreure onades d'immigrants procedents d'altres zones més deprimides de la península i, en conseqüència, es van crear nous barris a la ciutat com, per exemple, Banús-Bonasort.

En els darrers anys del segle es van construir la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc Tecnològic del Vallès (1987), el polígon Polizur (una ampliació de la Clota). Actualment (2025) s'està creant una nova zona urbana, entre l'AP-7 i Sant Cugat.

Política

Mandats en el període democràtic

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític
	Celestino Sánchez González	PSC
	Celestino Sánchez	PSC
	Celestino Sánchez	PSC
	Celestino Sánchez	PSC
	Celestino Sánchez (fins al 1997) i Cristina Real Masdeu (des del 1997)	PSC
	Cristina Real Masdeu	PSC
	Antoni Morral Berenguer	ICV
	Antoni Morral Berenguer (moció de censura 16/2009) / Carme Carmona Pascual	ICV / PSC
	Carme Carmona Pascual	PSC
	Carles Escolà Sánchez	Compromís per Cerdanyola
	Carlos Cordón Núñez	PSC
	Carlos Cordón Núñez	PSC

Eleccions municipals del 2023

Resultats electorals - Cerdanyola del Vallès, 2023

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	PSC-PM	Carlos Cordón Núñez	11.351	14	46,63%
	ERC-AM	Albert Turon i Vilaseca	3.273	4	13,44%
	PP	Ana Isabel Plans Navarro	1.879	2	7,71%
	GuanyemC-AMUNT	Ivan González Galdeano	1.548	2	6,35%
	En Comú Podem	Pedro Arco Montalbán	1.499	1	6,15%
	Junts per Catalunya	Joan Sánchez Braut	1.482	1	6,08%
	VOX	Óscar Conde Alonso	1.420	1	5,83%
	Altres		1541	-	6,29%
Total		24.606		25

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2021

Resultats electorals - Cerdanyola del Vallès,

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	PSC	Salvador Illa	7.089		29,88
	ERC	Pere Aragonès	4.404		18,56
	JxCat	Carles Puigdemont	2.935		12,37
	Catalunya en Comú-Podem	Jessica Albiach	2.264		9,54
	VOX	Ignacio Garriga	1.871		7,89
	Cs	Carlos Carrizosa	1.771		7,46
	PPC	Alejandro Fernández	993		4,19
	CUP	Dolors Sabater	1445		6,09
Total		36.305

Eleccions al Generals del novembre de 2019

Resultats electorals - Cerdanyola del Vallès,

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	PSC	Pedro Sánchez	8.248		25,22
	ERC	Gabriel Rufián	6.069		18,56
	Catalunya en Comú-Podem	Pablo Iglesias	5.802		17,74
	JxCat	Laura Borràs	2.644		8,09
	PPC	Pablo Casado	2.559		7,83
	Cs	Inés Arrimadas	2.298		7,03
	VOX	Santiago Abascal	1.994		6,1
	CUP	Mireia Vehí	1.689		5,17
Total		32.456

Comunicacions

Es pot arribar a Cerdanyola mitjançant els següents mètodes de transport:

• En cotxe:
  • per les autopistes AP-7 i C-58
  • per la carretera N-150, carretera d'Horta (BV-1415) i carretera de Sabadell a Sant Cugat del Vallès (BV-1414).

• En tren:
  • Renfe Operadora - Estacions en: Cerdanyola del Vallès, línies i en Cerdanyola Universitat, línies
  • Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya - Estacions en: Bellaterra i en Universitat Autònoma

• En autobús:
  • Línia e3: Barcelona (La Sagrera) - Cerdanyola del Vallès - Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Línia A4: Barcelona (Sant Andreu) - Cerdanyola del Vallès - Sant Cugat del Vallès.
  • Línia A7: Barcelona (Plaça Lesseps) - Cerdanyola del Vallès (Per Carretera d'Horta).
  • Línia B2: Sabadell - Barberà del Vallès - Cerdanyola del Vallès - Ripollet.
  • Línia B4: Universitat Autònoma de Barcelona / Montflorit - Cerdanyola del Vallès - Badia del Vallès.
  • Línia B6: Universitat Autònoma de Barcelona - Badia del Vallès - Barberà del Vallès - Sabadell.
  • Línia B7: Cerdanyola - Sant Cugat del Vallès - Rubí.
  • Línia 648: Montcada - Cerdanyola - Universitat Autònoma de Barcelona - Bellaterra.
  • Línia N62: Barcelona - Cerdanyola - Universitat Autònoma de Barcelona - Sant Cugat del Vallès. (Autobús nocturn)
  • Línia N64: Barcelona - Cerdanyola - Sabadell. (Autobús nocturn)

• Línies urbanes d'autobús:
  • Línia 1 (SU1): Can Coll - Canaletes
  • Línia 2 (SU2): Can Cerdà - Ajuntament - Bellaterra
  • Línia 3 (SU3): Canaletes - Estació Cerdanyola Universitat (Renfe)
  • Línia PA: Bellaterra - Estació Cerdanyola Universitat (Renfe) - Parc ALBA

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 42 42 45 188 284 574 722 948 928 1.032

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.351 3.026 3.496 4.007 6.455 19.945 51.173 56.497 56.932 56.932

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 50.503 51.305 52.778 54.404 56.065 57.959 58.493 58.407 57.892 57.402

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 57.543 57.740 57.855 57.291 58.100 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Entitat de població	Habitants (2024)
Cerdanyola del Vallès	54.794
Bellaterra	3.037
Font: Idescat

Llocs d'interès

La Torre Vermella

A la ciutat destaca el poblat ibèric de Ca n'Oliver, l'església romànica de Sant Iscle de les Feixes, l'ermita barroca de Santa Maria de les Feixes, l'església vella de Sant Martí i el castell de Sant Marçal, com també un gran nombre de masies, testimoni del seu passat agrícola.

La localitat de Cerdanyola posseeix un destacat patrimoni arquitectònic de finals del segle xix i del primer quart del segle xx a causa del caràcter de població d'estiueig que va tenir fins als anys 40 i que ha condicionat el seu desenvolupament urbà. Aquestes construccions seguien els estils arquitectònics dominants en aquell moment, especialment el modernisme català i el noucentisme, com és el cas de Can Domènec, la Torre Vermella, Casa Vinyes, Can Llopis, la Torre Vinyals, les cases del carrer de Sant Francesc, Ca l'Arquer, Ca n'Ortadó o la Casa Mañà.

A Cerdanyola del Vallès també es troba la seu de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc Tecnològic del Vallès i el Parc de l'Alba, conegut internacionalment com a Barcelona Synchrotron Park, on es troba el sincrotró ALBA.

Pel que fa al parc de la serra de Collserola (amb un total de més 8.000 hectàrees), bona part de la seva superfície es troba dins el terme municipal de Cerdanyola.

Serveis

• Biblioteques: Biblioteca Central, inaugurada l'any 2015 en substitució de l'antiga biblioteca de Ca n'Altimira.
• Comerç: Hi ha dos mercats municipals, un al barri de les Fontetes i l'altre a Serraparera. Els divendres es fa mercadal al costat d'ambdós mercats.
• Cultura:
  • Arxiu Municipal (inaugurat el 2000).
  • Ateneu de Cerdanyola- Espai cultural polivalent.
  • Espai Enric Granados – Sala d'exposicions de 170 m² dedicada a l'art i a la cultura inaugurada el 2004.
  • Museu de Cerdanyola- Inaugurat el 1998, és un museu d'història local ubicat en una antiga torre d'estiueig d'estil noucentista, Ca n'Ortadó, creada per l'arquitecte Joaquim Lloret el 1929.
  • Museu d'Art de Cerdanyola, Can Domènec.
  • Centre Cívics- Existeixen diferents centres cívics a la ciutat a Banús-Bonasort, Bellaterra, Fontetes, Montflorit, Quatre Cantons, Sant Ramón, Serraperera, Turó de Sant Pau i Turonet.
  • Poblat ibèric al turó de Ca n'Oliver i Museu Ibèric de ca n'Oliver, jaciment i museu arqueològic en un turó del barri de Montflorit, data del segle vi aC.
  • Festival internacional de Blues de Cerdanyola
  • Fantosfreak - Festival internacional de cinema i curtmetratges de gènere fantàstic, freak i surrealista.
  • Biennal de Poesia Còdols
  • Club de lectura Vespres Literaris de Montflorit
• Esport:
  • Camps de futbol (Montflorit, La Bòbila-Pinetons, Santa Anna, Serraperera i Fontetes). La Bòbila-Pinetons és la seu del Cerdanyola del Vallès Futbol Club, l'equip local
  • Circuit Municipal de Radiocontrol de Cerdanyola del Vallès
  • Piscina Municipal de Montflorit
  • Zones esportives de Can Xarau, Guiera i Fontetes
• Fires: S'organitzen diferents fires anuals, com el Firestoc i Firauto.
• Salut: Hi ha tres centres d'atenció primària, un a Fontetes, un altre a Serraparera -tots dos al costat dels respectius mercats municipals- i un tercer centre al barri de Canaletes.
• Premsa local: Cerdanyola al dia, Tot Cerdanyola, Butlletí Riu Sec (impulsat per l'Ajuntament i de caràcter trimestral)
• Ràdio: Servei municipal d'informació radiofònica Cerdanyola Ràdio 105.3

Esports

Cerdanyola disposa, aproximadament, d'una trentena d'entitats dedicades a la pràctica de l'esport.

Tradicionalment, l'esport més popular entre la població cerdanyolenca ha sigut l'hoquei patins, tenint seu a la ciutat el club degà estatal, el Cerdanyola Club d'Hoquei, club que ha arribat diverses vegades a la màxima categoria de l'hoquei patins estatal (tant en modalitat masculina com femenina), així com una final de la Copa CERHS l'any 1985.

En l'actualitat, altres esports estan agafant molta popularitat entre els habitants del municipi, així com el futbol amb el Cerdanyola del Vallès Futbol Club (que des de la seva creació l'any 2006, el seu primer equip, ha portat una trajectòria ascendent, i milita actualment a Tercera Federació), com també el bàsquet amb el Club Bàsquet Cerdanyola o el Patinatge Artístic amb dos clubs representants (el Club Patinatge Artí­stic Cerdanyola del Vallès i la secció de Patinatge Artístic del Cerdanyola CH).

L'abril de 2016 es va celebrar a la localitat el Campionat d'Espanya de Duatló.

Festes locals

Aplec de Sant Iscle.

• Roser de Maig. Primer diumenge de maig. La festa apareix documentada per primer cop el 1419, quan es va celebrar amb la presència del rei Alfons IV.
• Sant Martí. Patró de la ciutat (11 de novembre). Aquesta festa, d'origen esclesiàstic (amb gran importància a la zona a principis del segle xx), es va anar convertint en un acte més socialitzat i dirigit per entitats veïnals. La festivitat es va interrompre l'any 1962, degut als aiguats.
• Aplec de Sant Iscle. El tercer diumenge de novembre se celebra a Collserola l'Aplec de Sant Iscle.

Persones cèlebres

Categoria principal: Cerdanyolencs

• Josep de Togores i Llach (1893-1970), pintor
• Jaume Mimó i Llobet (1893-1964), historiador
• Josep Maria Roviralta, fundador d'Indústries Uralita
• Gaietà Buïgas i Monravà, arquitecte autor del monument a Colom a Barcelona i pare de Carles Buïgas.
• Carles Buïgas i Sans, enginyer luminotècnic
• Josep Viladomat,(1899-1989), escultor
• Víctor Català, escriptora
• Sebastià Garriga i Morera, escultor i músic
• Yolanda Ramos, actriu i humorista
• Abril Zamora (n. 1981), actriu, dramaturga, guionista i directora de teatre i televisió
• Octavi Pujades (n. 1974), actor de cinema, teatre i televisió.

Bibliografia

• Sánchez i González, Miquel. Història de Cerdanyola : dels orígens al segle vint. 1. ed.. Cerdanyola del Vallès: Montflorit, 2005. ISBN 84-95705-40-0. 

Vegeu també

• Surera de Cordelles
• Llista de topònims de Cerdanyola del Vallès (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya