Sentmenat
 Sentmenat | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Comarca | Vallès Occidental | ||||
| Població | |||||
| Total | 9.078 (2019) | ||||
| • Densitat | 315,21 hab/km² | ||||
| Llar | 57 (1553) | ||||
| Gentilici | Sentmenatenc, sentmenatenca | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 28,8 km² | ||||
| Altitud | 207 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08181 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 08267 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 082671 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | sentmenat.cat | ||||
Sentmenat és una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental.
Geografia[modifica]
Sentmenat és una petita vila situada en el Vallès Occidental (Catalunya). El seu terme, de 28,6 km² d'extensió, es divideix en dues parts força diferenciades: la muntanya, amb boscos de pins i alzines, i la plana, amb camps de conreus.
El municipi té una població d'uns 8.652 habitants (any 2015), repartida entre el nucli del poble i les urbanitzacions de Pedra Santa, Can Canyameres, Can Vinyals, Can Costa i Can Fargues.
El principal curs d'aigua del terme és la riera de Sentmenat, que recull les aigües del Puig de la Creu (664 msnm), la muntanya de Can Fruitós, la vall d'Aiguasenosa i la Costa Llisa del Farell.
El terme té raconades de gran bellesa, com el Saltant de Guanta, la Cova del Comte, la vall de Can Senosa, la Torre Roja, el dolmen de la Serra Cavallera...
Topònim[modifica]
El nom del poble prové del seu patró, Sant Menna, sant egipci al qual es va dedicar una església. Està documentat al segle xii com a Sancti Minati i Sancto Minato.[1] En els fogatges del segle xv i xvi consta com a Sentmenat, de la vegueria de Barcelona.[2] En els primers censos del segle xix es va registrar fonèticament com Senmanat.[3] El 1933 es va recuperar la grafia tradicional,[4] anul·lada pel franquisme i no recuperada fins al 1983.[5]
Història[modifica]
El 14 de gener de 1714, durant la Guerra de Successió Espanyola, un destacament borbònic comandat pel Comte de Montemar saquejava i incendiava Sentmenat.[6] Nou mesos després queia Barcelona i amb ella també ho feren les institucions i les llibertats nacionals de Catalunya. Mossèn Josep Valls de Vilella es trobava a Can Senosa per batejar una filla de Gabriel Mas, un bracer de Sentmenat que s'hi havia refugiat amb la seva dona embarassada, Madrona, fugint del destacament del Comte de Montemar.
Des d'allà van ser testimonis dels saqueigs i dels incendis de Caldes de Montbui i de Sentmenat, a mans de les tropes borbòniques comandades pel comte José Carrillo de Albornoz y Montiel, tal com va relatar el vicari de la parròquia de Sant Menna, Lluís Molins:
| « | Lo dia catorze de gener 1714, [lo poble] fou cremat i saquejat per lo destacament del comte de Montemar, e consta en lo baptisme esborrat; també saquejaren la iglésia de Sentmenat i no tocaren lo sacrament del sacrari, que així ho permeté Déu Nostre Senyor | » |
| — Foli 111 del Llibre de Baptismes III de l'Arxiu Parroquial, Biblioteca de Sentmenat | ||
Demografia[modifica]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Sentmenat | 6.634 |
| Can Canyameres i Pedra Santa | 1.384 |
| Can Costa i Can Fargues | 47 |
| Can Vinyals | 342 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El creixement de la població havia estat fins ara sostingut i regular, la qual cosa feia que conservés el caire típic de poble, amb un tarannà i una fesomia peculiar. Als darrers anys, però, ha experimentat un gran creixement amb diverses noves zones, abans agrícoles, i que ara s'estan urbanitzant.
El poble, format majoritàriament per cases de planta baixa i pis, començà a créixer en el vessant d'una carena; aquesta és la causa dels seus característics carrers de baixades pronunciades. Posteriorment s'anà engrandint fins a ocupar una part de la plana (barri de Can Palau) i l'altre vessant de la carena (barri de can Baixeres).
Política[modifica]
Llista d'alcaldes[modifica]
| Període | Nom de l'alcalde/-essa | Partit polític | Data de possessió |
|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Joan Torrents i Martorell | PSC | 19/04/1979 |
| 1983 - 1987 | Joan Torrents i Martorell | PSC | 28/05/1983 |
| 1987 - 1991 | Joan Guàrdia i Parareda | PSC | 30/06/1987 |
| 1991 - 1995 | Joan Guàrdia i Parareda | PSC | 15/06/1991 |
| 1995 - 1999 | Joan Guàrdia i Parareda | Independent | 17/06/1995 |
| 1999 - 2003 | Josep Vilaró Capella | PSC | 03/07/1999 |
| 2003 - 2007 | Josep Vilaró Capella | PSC | 14/06/2003 |
| 2007 - 2011 | Núria Colomé Rodríguez | CiU | 16/06/2007 |
| 2011 - 2015 | Núria Colomé Rodríguez | CiU | 11/06/2011 |
| 2015 - 2019 | Marc Verneda Urbano | ACESENT-ENTESA | 13/06/2015 |
| Des del 2019 | Marc Verneda Urbano | ACESENT-ENTESA | 15/06/2019 |
Eleccions municipals del 2019[modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| ACSENT-E | Marc Verneda Urbano | 963 | 3 | 21,71 | |
| JxCAT | Núria Colomé | 785 | 3 | 17,7 | |
| PSC | Montserrat Rueda Miralles | 905 | 3 | 20,4 | |
| ERC | Jordi Mercadé Soler | 639 | 2 | 14,4 | |
| CUP | Jaume Carbonell Fidalgo | 617 | 2 | 13,91 | |
Sentmenatencs il·lustres[modifica]
- Jaume Rovira, dibuixant.
- Jaume Riera, escultor.
- Andreu Rossinyol, corrector.
- Frederic Alfonso i Orfila, poeta.
- Joan Escuer, escriptor i president de l'Amical de Mauthausen d'Espanya.
- Francesc Aday Benítez i Caraballo, futbolista.
Entitats[modifica]
- Geganters, Grallers i Capgrossos de Sentmenat
- Societat Coral Obrera "La Glòria Sentmenatenca"
- Radio Sentmenat
- Diables Sentcremats
- Amics del Museu Arxiu de Sentmenat
- Bastoners de Sentmenat
Símbols[modifica]
Escut[modifica]
L'escut és escaironat, de gules, 3 bitlletes d'argent carregades d'un mig vol abaixat d'atzur. Per timbre, una corona de marquès. Les bitlletes carregades amb un mig vol representen les armes dels barons i després marquesos de Sentmenat.
Va ser aprovat en el DOGC del 28 d'abril de 1989.[7]
Bandera[modifica]
Les proporcions de la bandera són dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb tres bitlletes blanques, carregades d'una ala blava cadascuna, totes tres en la mateixa posició que en l'escut, és a dir, dues a dalt i una a baix, col·locades en el centre òptic del drap, és a dir, que l'eix del conjunt se situa a 4/9 de l'asta.
Consta aprovada al DOGC del 19 d'octubre de 1990.[8]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc. Barcelona: Millà, 1991, p.236. ISBN 84-7304-186-0.
- ↑ Fogatges de Catalunya
- ↑ «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842». INE. [Consulta: 17 octubre 2010].
- ↑ Vila, Pau. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona: Seix Barral, 1977. ISBN 84 322 9508 6. Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.
- ↑ Canvis de nom, a Municat
- ↑ «Escenari de viles cremades durant la Guerra de Successió el 1714» (en català). papapep, 05-07-2014. [Consulta: 5 juliol 2014].
- ↑ Ajuntament de Sentmenat http://www.sentmenat.cat/public/Ajuntament/S%C3%ADmbols/Escut_Municipal/
- ↑ Ajuntament de Sentmenat http://www.sentmenat.cat/public/Ajuntament/S%C3%ADmbols/Bandera/
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sentmenat |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Sentmenat.com
- Tota la informació de Sentmenat
- Patrimoni historicoartístic de Sentmenat
- Llista d'alcaldes de Sentmenat
