Montcada i Reixac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Montcada i Reixac
Bandera de Montcada i Reixac Escut de Montcada i Reixac
(bandera) (escut)
Localització

Montcada i Reixac situat respecte Catalunya
Montcada i Reixac situat respecte Catalunya

Localització de Montcada i Reixac respecte del Vallès Occidental


Municipi del Vallès Occidental
L'estació de Montcada i Reixac - Manresa, de la línia C4 de rodalies de Renfe Operadora, és una de les moltes del municipi
L'estació de Montcada i Reixac - Manresa, de la línia C4 de
rodalies de Renfe Operadora, és una de les moltes del municipi
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Occidental
Gentilici Montcadenc, montcadenca
Superfície 23,4 km²
Altitud 36 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
34.394 hab.
1.469,83 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 432200 4593150Coord.: 41° 29′ 14″ N, 2° 11′ 16″ E / 41.48722°N,2.18778°E / 41.48722; 2.18778
Organització
Entitats de població
• Alcaldessa:

5
Laura Campos Ferrer (ICV-EUiA-E)
Codi postal 08110
Codi territorial 081252
Dies de mercat dimecres
Agermanament Espanya Águilas Águilas (Murcia)
França Mourenx (França)
El Salvador Nahulingo (El Salvador)
Nicaragua La Paz Centro (Nicaragua)
Web

Montcada i Reixac és una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental, amb capital a Montcada Centre. Forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona. Limita amb els municipis de Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Ripollet, Sant Fost de Campsentelles, Mollet del Vallès, la Llagosta i Barberà del Vallès.

Entitat de població Habitants
Can Cuiàs 3.182
Can Sant Joan 5.157
Mas Rampinyo 10.021
Montcada 12.707
Terra Nostra 3.165
Dades: 2011. Font: Idescat

Montcada i Reixac s'estableix com un punt clau en els enllaços ferroviaris de Barcelona, transcorrent per l'esmentada localitat tres línies ferroviàries. La ciutat compta amb cinc estacions de ferrocarril en actiu (Montcada Bifurcació, Montcada i Reixac-Manresa, Montcada i Reixac Santa Maria, Montcada-Ripollet i Montcada i Reixac). Des de 2003 hi ha també una estació de Metro de Barcelona en el terme municipal, Can Cuiàs.

És rellevant el recentment inaugurat Parc de la Llacuna, una gran zona verda al districte de Mas Durán, el pulmó verd de la ciutat, amb un espai de 55.000 m² de vegetació, zones de lleure, vials per a vianants i un llac d'origen natural.

Situació[modifica | modifica el codi]

Es troba al límit amb el Vallès Oriental i amb el Barcelonès, al nord del pas de Finestrelles, per on el Besòs s'obre pas a través de la Serralada Litoral vers el pla de Barcelona.

Drenen el terme, a més, el riu Ripoll i el seu afluent la riera de Sant Cugat. La part meridional del municipi és accidentada per la Serralada Litoral. El sector més pla s'estén principalment al nord, en plena depressió del Vallès.

Tanmateix, el que ha condicionat l'evolució del municipi és el corredor natural obert pel riu, que comunica el Vallès i una bona part de la Catalunya interior amb Barcelona. Això fan que per aquest corredor passin tres línies de ferrocarril (a Portbou, a Puigcerdà i a Lleida), tres autopistes (a la Jonquera, a Terrassa i a Vic), tres carreteres importants (a Terrassa, a Puigcerdà i a la Roca del Vallès) aprofiten aquest pas i han dividit el creixement urbà en nuclis mal comunicats entre ells.

El riu Besòs a Montcada i Reixac

Toponímia[modifica | modifica el codi]

Montcada, en la documentació antiga Mons catanus (segle X), significava probablement muntanya de càdecs mentre que Reixac, en la documentació antiga (vila) Rexago (segle X) és d’origen incert.[2] Antigament, especialment en el franquisme, oficialment s'anomenava Moncada y Reixach o Montcada y Reixach. [cal citació]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Està format pels següents barris: Can Cuiàs, Can Pomada, Can Sant Joan (Bifurcació), Carrerada (Montcada Nova), Font Pudenta, La Ribera (Valentine), Mas Duran, Mas Rampinyo, Montcada Centre, Pla d'en Coll, Terra Nostra (Santa María de Montcada) i Vallençana-Reixac.

Economia[modifica | modifica el codi]

La indústria és la base econòmica del municipi i ha desbancat l'economia tradicional de Montcada i Reixac que s'havia basat sempre en l'agricultura: vinya, blat, patates, maduixa i arbres fruiters.

Història[modifica | modifica el codi]

A finals del segle IX i l'inici del X, comenÇa el repoblament de les terres de Reixac, al voltant de Sant Pere. Petites cases amb un hortet, una cort i camps de dedicats al conreu de llegums, arbres fruiters, cereals i vinyes, per consum propi.

Les cases eren de pedra seca, poc treballada. On l'orografía del terreny ho permetia, la casa aprofitava els relleus naturals del terreny per tal d'arrecerar-se del vent i del fred. El sostre de les cases era format per bigues de fusta que sostenien un cobert fet amb branques, lloses planes o argila. Solia ser d'un sol vessant. La casa es dividiaen dues parts sense comunicació. Una era destinada al bestiar : porcs,vaques i bous. L'altra meitat a l'habitatge. Les cabres i ovelles ocupaven la cort. Davant la casa hi havia un pati tancat dedicat a l'aviram.

Al principi del segle X ( any 924 )el nombre de cases al voltant de la muntanya creix d'una manera espectacular. A partir d'aquest moment, comenÇa a formar-se un petit nucli de cases anomenades "viles" creant el que a partir d'aquell moment seria el poblet de Reixac( Pasturans) que es va anar engrandint durant els segles X i XI. Les viles mès importants eren les de Reixac i Ventenac, ambdues situades a la banda més alta de la muntanya, molt a prop de l'església de Sant Pere ( romànica ). La de Reixac és documentada de l'any 924-970, i la de Ventenac del 931-997. Al segle XI hi havia la Vila Rara o Pedrenes del 1005. La Iudiga anomenada Tresculs del 1014 i la Vila Timinum del 1007.

Aprofitant la forÇa del corrent dels rius, del ripoll principalment, es van construir molins fariners i fargues. L'aigua entrava per uns canals anomenats regos(recs) per mitjà d'una reclosa i era conduida fins al molí. N'hi van h 12, el més antíc documentat l'any 982.

El topónim Montcada fa referència exclusiva a la muntanya o turó i al castell o castrum. Apareix documentat per primera vegada l'any 986 i fins al 1020, serveix únicament per limitar els camps de conreu del seu entorn.

Porcià. Terme molt extens, incloïa dins dels seus limits ; les terres de la riera del riu Ripoll i la part baixa del besós, el turó de Montcada i les actuals Terranostra, la Font Pudenta,la Carrerada, el centre urbà i Cant Sant Joan. Era un territori bàsicament agrícola.El poblament era escàs, ja que era una zona de conreu dels pobladors de la muntanya. Hi havia camps de cereals que resseguien el camí empedrat ( l'Strata Francesca ) que baixava a Barcelona. Porciá era el terme més extens de la parroquia.

El castell de Montcada, fortalesa situada a dalt del turó apareix documentada L'11 de octubre del 1023, con castrum de Montekandano. Sembla probable que el castell fos bastit al llarg de la primera meitat del segler X.

Hi ha molta documentació referent al topònim Montcada : Monte Catano, Montem Chatanello, Monte Catanello, Monte Catanum, Montem Cathanum, Montem Scattani, Montis Scathno.

Monedes d'ús cotidià a la parroquia de Sant Pere de Reixac als segles X i XI :

Any 924. Sou Any 995. Mancús Any 995. Moncús d'or cuit Any 1000. Sou de diners Any 994/1011. UnÇa d'or

A partir de la segona meitat del segle XI,s'iniciava una nova època ; el feudalisme que ho capgiraria tot. Comença un temps que marcarà un futur importantíssim en la història de Catalunya. i[3]

.El lloc de Montcada és esmentat ja el 989, i el primer testimoni del castell de Montcada, que s'alçava dalt del turó del mateix nom, dominant l'antiga via romana i el camí ral, és del 1023.

Fou el lloc d'origen de la famosa família Montcada i centre de la baronia de Montcada, que el 1390 passà a ésser propietat de la ciutat de Barcelona.

El 1713 el castell de Montcada fou demolit per ordre de Felip V per evitar que els catalans el poguessin tornar a utilitzar contra els castellans després de la Guerra de Successió. Les seves restes van ser utilitzades per a bastir algunes cases del poble.

L'església de Santa Maria de Montcada, al costat del castell, romànica (és esmentada ja el 1134), subsistí fins al 1808, que fou enderrocada per les tropes napoleòniques durant la Guerra del francès (el 1908 fou bastit un nou santuari desfet a la instal·lació, el 1917, de la fàbrica Asland).

Del terme de Montcada derivava l'aigua del Besòs cap al famós rec Comtal, que alimentava els molins de Barcelona. Al s XV eren coneguts els adobers i els vidriers de Montcada, que aprofitaven l'abundància d'aigua del terme; als ss XVI i XVII hom hi constata la fabricació de paper. Al començament del s XX les aigües de Montcada proveïen l'antic poble de Sant Andreu de Palomar i, en part, Barcelona. La funció de lloc d'estiueig de la burgesia barcelonina que havia anat adquirint des del s XIX fou completament frenada per la instal·lació de la fàbrica de ciment Asland, el 1917, que marcà l'inici de la industrialització del municipi (Ferrer i Bernades el 1930, Aismalíbar el 1934).

Des dels anys cinquanta fou afectada per l'onada immigratòria de la regió de Barcelona, que desbordà la vila i motivà la creació de nous nuclis i el creixement d'altres i la pèrdua de la vida tradicional de poble. El decenni 1950-60 hi hagué un nou gran impuls industrial (tallers mecànics, petites i mitjanes indústries), continuat en 1960-70 amb un altre grup de noves fàbriques, com Levivier, Bosuga, Ignis, Prebetong, etc i que encara no s'ha aturat. A l'esquerra del Besòs, al sector més muntanyós, hi ha el poble de Reixac i l'antiga quadra de la Vallençana, nucli residencial i d'estiueig.

Fauna Vertebrada del Besòs a Montcada i Reixac[modifica | modifica el codi]

Un poble Montcada i Reixac, característic pel seu riu Besòs contaminat els darrers 50 anys. Ajuntament, institucions de govern, organitzacions i associacions no governamentals i els ciutadans, han aconseguit restablir la forma, la fauna, i la flora i sanejar les aigües residuals i el riu Besòs torna a ocupar la zona a l'època adequada, en aquest poble, considerant la protecció i el respecte de la natura una millora ambiental i paisatgística tornen a ocupar el seu espai. Aquest riu de murs de contenció i amb una nombrosa població humana als voltants i de caràcter mediterrani és característic per les seves riuades que són un procés necessari per poder viure-hi i reproduir-s´hi. On en aquests moments tenim una fauna vertebrada de nombroses aus terrestres i aquàtiques, mamífers,rèptils, amfibis, peixos. Les diferents espècies d´aus observades al riu Besòs al seu pas per Montcada i Reixac més característiques són: esplugabousmartinet blancbernat pescairecigonya blanca,ànec collverdesparver vulgarxoriguer comúfalcó pelegrírascló, polla d´aigua, cames llargues, corriol petit, fredeluga, becadell comú, xivitaxivitona vulgargavina vulgar, colom roquer, cotorreta de pit gris, colltort, cogulla vulgar, oreneta de riberafalciot negreblauet, oroneta vulgar, oroneta cuablanca, titellagrasset de muntanya, cuereta de moltes espècies groga, torrentera, blanca, pit_roigcotxa blavacotxa fumada, bitxac rogenca, tord comúrossinyol bordtristboscarla de canyarbalquermosquiter comúmosquiter de passa, mallerenga blanca i carbonera, oriolteixidorgarsaestornell vulgarpardal comú i xarrec, pinsà comú, gafarró, verdum, cadernerapasserell comúrepicatalons. Mamífers: rata comuna, ratolí moresc, musaranya comunaporc senglarconill de boscvisó americà. Rèptils: no són gaire nombrosos, però podem destacar,tortuga de rieral, tortuga d'aigua escrita, serp verdasargantana ibèricadragó comú. Amfibis: animals escassos al riu com, granotes reineta meridional, granota verda ibèrica, gripau corredor. Peixos: poc nombrosa i poc variada, carpí daurant, l´anguila, exemplars petits de carpa.[4]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
36 38 45 120 719 1.344 1.425 1.626 1.710 1.949
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.810 6.513 6.649 8.656 13.295 22.462 25.582 27.113 26.356 27.393
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
27.068 26.886 27.952 29.653 30.953 32.153 32.750 33.656 34.689 34.394
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 José María Campos Fernández PSUC 19/04/1979
1983 - 1987 José María Campos Fernández PCC 28/05/1983
1987 - 1991 José María Campos Fernández PCC 30/06/1987
1991 - 1995 José María Campos Fernández PEC 15/06/1991
1995 - 1999 José María Campos Fernández IC-EV 17/06/1995
1999 - 2003 César Arrizabalaga Zabala PSC 03/07/1999
2003 - 2007 César Arrizabalaga Zabala PSC 14/06/2003
2007 - 2011 César Arrizabalaga Zabala PSC 16/06/2007
2011 - 2015 Maria Elena Pérez (2011-2015)
Maria Carmen Porro (2015)
PSC 11/06/2011
Des del 2015 Laura Campos Ferrer ICV-EUiA 13/06/2015

L'exalcalde César Arrizabalaga Zabala va anunciar el dia 2 de juny de 2010[5] en roda de premsa que deixava el càrrec el 21 de juny d'aquell mateix any. La seva successora seria Maria Elena Pérez,[6] qui a partir del dia 1 de juliol de 2010[7] es convertiria en la primera dona alcaldessa de Montcada i Reixac, però va haver de deixar el càrrec en 2015 a inhabilitació durant set anys per exercir un càrrec públic per prevaricació, vinculada al cas Mercuri.[8]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Montcada i Reixac, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
PSC Pere Navarro 3.217 20,04
CiU Artur Mas 2.968 18,48
ICV-EUiA Joan Herrera 2.351 14,64
PPC Alicia Sánchez-Camacho 2.097 13,06
C's Albert Rivera 1.957 12,19
ERC Oriol Junqueras 1.602 9,98
CUP David Fernández 450 2,8
Altres 1.176 10,13
Vots en blanc 234 1,44
Total 16.197

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

Museus[modifica | modifica el codi]

Servei Local de Català[modifica | modifica el codi]

El Servei Local de Català de Montcada i Reixac  està situat a la Casa de la Vila de Montcada i Reixac. L'objectiu d'aquest servei és difondre l'ús social de la llengua. Pertany al Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3 del Consorci per a la Nornmalització Lingüíscita. El Consorci per a la Normalització Lingüística ofereix cursos des dels nivells inicials fins al nivell superior (nivell C2) en tot el territori de Catalunya. Les modalitats bàsiques en què es presenten són presencial, a distància i, amb la plataforma Parla.cat, combinada i en línia.

El Consorci per a la Normalizació Lingüística posa a l’abast de les empreses els serveis i els recursos necessaris que poden contribuir a adequar les seves comunicacions i el coneixement de la llengua catalana de les persones que hi treballen. Un establiment comercial és més competitiu si pot atendre la clientela també en català. Atendre el públic en la seva pròpia llengua és un valor afegit que pot contribuir a fidelitzar la clienetela ja que és un element que permet aconseguir proximitat i satisfacció.

Entitats[modifica | modifica el codi]

  • Colla Gegantera de Montcada i Reixac.
  • Diables de Montcada i Reixac.
  • Castellers de Montcada i Reixac.
  • Fundació Cultural Montcada.
  • La Pegatina
  • Itaca Band

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. (PDF) Institut Cartogràfic de Catalunya, ICC
  3. Àlcazar i Parera, Jaume. L'origen de Montcada i Reixac. Els precedents medievals segles X i XI. 
  4. Perpiñan, David. La fauna vertebrada del Besòs a Montcada i Reixac (en català). Ajuntament de Montcada i Reixac, 2003, p. 80. 
  5. L'alcalde anuncia la seva marxa i que María Elena Pérez serà la seva successora
  6. Biografía de María Elena Pérez
  7. María Elena Pérez és la nova alcaldessa de Montcada i Reixac
  8. «La socialista Mari Carmen Porro, nueva alcaldesa de Montcada i Reixac» (en castellà). La Vanguardia, 11/04/2015. [Consulta: 5 juny 2015].
  9. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 85. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]