Rascló

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaRascló
Rallus aquaticus
Wasserralle Bodensee.jpg
Rallus aquaticus 1 (Marek Szczepanek).jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Gruiformes
Família Rallidae
Gènere Rallus
Espècie Rallus aquaticus
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Rallus aquaticus distribution.png
Distribució geogràfica del rascló.
Modifica dades a Wikidata
Rascló
Un rascló en medi aquàtic
Una altra imatge del rascló

El rascló (Rallus aquaticus) és un ocell prim de l'ordre dels gruïformes comú als Països Catalans.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 28 cm de llargària.
  • Té les parts superiors de color bru d'oliva amb taques negres, les inferiors d'un gris blavós, els flancs llistats de blanc i negre.
  • Quan aixeca la cua mostra una taca blanca que té al dessota.
  • El bec és llarg, prim i roig.
  • Té les potes llargues, rabassudes i proveïdes de dits allargats, que li faciliten el desplaçament sobre terrenys tous i plantes flotants.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nidifica a totes les zones humides importants dels Països Catalans i, fins i tot, en basses i rius de l'interior.

Fa un niu de joncs o canyís vora l'aigua i molt amagat. A l'abril-juny pon 6-11 ous; el covament dura 20 dies i és dut a terme pels dos pares. Després de 7 setmanes els petits poden volar. Fa dues postes a l'any (la primera a la darreria de febrer i començament d'abril, i la segona per juliol i agost).

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja insectes, aràcnids, cucs, llavors i baies.[1]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu entre la vegetació aquàtica a pantans, basses, rieres, llacs, aiguamolls del litoral i de l'interior, i terrenys humits de tot Europa, fins al cercle polar, a Egipte i al nord-oest d'Àfrica. Està molt estès, n'hi ha que hivernen ací, a banda dels que són sedentaris.

Costums[modifica | modifica el codi]

És migrador parcial i molts rasclons de l'Europa septentrional i central hivernen cap al sud.

Si per terra camina ràpid, a grans gambades, en vol ho fa feblement, amb indolència, amb les potes penjant. És difícil de veure, però el delata la seua veu característica poc agradable (és un ocell sorollós, molt més sentit que vist, a causa dels seus costums tímids).[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 43. ISBN 84-315-0434-X.
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 102. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]