Ou (biologia)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Una tortuga sortint de l'ou.
Anatomia d'un ou amniòtic

En biologia, un ou consisteix en un zigot, nutrients per l'organisme que s'ha de desenvolupar, i un tampó per protegir el zigot.

L'ou que ha estat covat però és estèril, que no ha produït pollet o és dolent, és dit ou covat o ou cloc.

Ou amniòtic[modifica]

Ocells, rèptils i mamífers utilitzen l'ou amniòtic pel desenvolupament dels seus embrions. Els dos primers grups presenten un ou protegit per un revestiment extern rígid (la closca). La closca garanteix la protecció de l'embrió i redueix l'efecte dels agents atmosfèrics sobre aquest, tot permetent la nidificació en zones relativament exposades. D'altra banda actua com a filtre contra agents patògens. Pel que fa als ocells, la seva mida varia notablement segons l'espècie.[1]

Parts de l'ou[modifica]

  • La closca o clasca, clova, clovella, clofolla, clofoll, esclofolla, corfa.
  • El rovell d'ou o vermell d'ou.
  • La clara d'ou o blanc d'ou o blanc de l'ou.

L'ou com a símbol[modifica]

En les religions antigues d'Egipte, Grècia i del cristianisme es considerà símbol de purificació, cosmogonia, resurrecció i fertilitat. Per exemple el déu solar egipci emergeix d'un ou preparat per huit divinitats primordials.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Christians, Julian K. «Avian egg size: variation within species and inflexibility within individuals» (en en). Biological Reviews, 77, 1, 01-02-2002, pàg. 1–26. DOI: 10.1017/S1464793101005784. ISSN: 1469-185X.
  2. Rodríguez Santidrián, Pedro. Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 214. ISBN 84-7838-400-6.