Anàtids
Anatidae  | |
|---|---|
.jpg) oca vulgar | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Superfamília | Anatoidea |
| Família | Anatidae Vigors, 1825 |
| Subfamilies | |
Els anàtids (Anatidae) (del llatí anas "ànec" i el grec ἰδ- id- "aspecte") constitueixen la família més important de l'ordre dels anseriformes. Hi pertanyen ocells tan coneguts com els ànecs, les oques i els cignes.[1]
Morfologia[modifica]
Són aus aquàtiques entre mitjanes i grans (30-180 cm), de cos robust i potes curtes, acabades en un peu palmat, amb un dit posterior inexistent o curt i en un pla superior als altres. Normalment el bec és pla i arrodonit amb les làmines filtrants comuns a tots els anseriformes. Hi ha dimorfisme sexual en algunes subfamílies però no en altres. El plomatge és molt dens i impermeable gràcies a la secreció de la glàndula uropigial.[2]
Hàbitat i distribució[modifica]
Habiten a una gran varietat d'hàbitats aquàtics, criant principalment en aigua dolça. La família té una distribució cosmopolita, presentant-se en tots els continents a excepció de l'Antàrtida i en la major part dels grups d'illes del món.
Hàbits[modifica]
Són ocells adaptats per l'evolució per a nedar, surant sobre la superfície de l'aigua, i en alguns casos bussejar. Un bon nombre d'ells fan migracions anuals
Alimentació[modifica]
El règim alimentari és molt eclèctic, malgrat que la majoria són herbívors, hi ha carnívors estrictes i inclús planctívors.
Reproducció[modifica]
Són monògams. Les cries són nidífugues, durant el seu desenvolupament a penes unes setmanes.
Relació amb l'home[modifica]
S'han domesticat unes poques espècies i moltes altres són caçades per l'alimentació o l'oci. Des del 1600 cinc espècies s'han extingit i moltes altres estan en perill.
Taxonomia[modifica]
Els anàtids han patit freqüents reorganitzacions per part dels experts. L'oca garsera era considerada part dels anàtids, però avui és situada en la seva pròpia família. Mentre que hi ha un acord gairebé general sobre quines són les espècies que formen la família dels anàtids, no passa el mateix sobre les relacions entre els diferents taxons, de manera que qualsevol classificació ha sigut contestada per altres autors.
En la classificació de Sibley, els ànecs arboris i l'ànec cabusset pertanyen a la família dels dendrocígnids (Dendrocygnidae), mentre els anàtids eren classificats en 5 subfamílies.[3]
Estudis genètics moderns, han separat els anàtids en cinc subfamílies, i algunes d'elles en grups menors (tribus).[4][5] Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.7, 2011) aquesta família conté 48 gèneres i 165 espècies:
- Subfamília Dendrocygninae, amb dos gèneres i 9 espècies.
- Gènere Dendrocygna, amb 8 espècies.
- Gènere Thalassornis, amb una espècie: Thalassornis leuconotus.
- Subfamília Stictonettinae, amb un gènere i una espècie.
- Gènere Stictonetta, amb una espècie: Stictonetta naevosa.
- Subfamília Plectropterinae, amb un gèneres i una espècie.
- Gènere Plectropterus, amb una espècie: Plectropterus gambensis.
- Subfamília Anserinae, amb 12 gèneres i 38 espècies.
- Tribu Anserini, amb 7 gèneres i 26 espècies.
- Gènere Malacorhynchus, amb una espècie: Malacorhynchus membranaceus.
- Gènere Cereopsis, amb una espècie: Cereopsis novaehollandiae.
- Gènere Anser, amb 8 espècies.
- Gènere Chen, amb 3 espècies.
- Gènere Branta, amb 6 espècies.
- Gènere Coscoroba, amb una espècie: Coscoroba coscoroba.
- Gènere Cygnus, amb 6 espècies.
- Tribu Oxyurini, amb tres gèneres i 8 espècies.
- Gènere Heteronetta, amb una espècie: Heteronetta atricapilla.
- Gènere Nomonyx, amb una espècie: Nomonyx dominicus.
- Gènere Oxyura, amb 6 espècies.
- Tribu Nettapodini, amb un gènere i tres espècies.
- Gènere Nettapus, amb 3 espècies.
- Tribu Biziurini, amb un gènere i una espècie.
- Gènere Biziura, amb una espècie: Biziura lobata.
- Tribu Anserini, amb 7 gèneres i 26 espècies.
- Subfamília Anatinae, amb 32 gèneres i 116 espècies.
- Tribu Tadornini, amb 5 gèneres i 14 espècies.
- Gènere Merganetta, amb una espècie: Merganetta armata.
- Gènere Alopochen, amb una espècie: Alopochen aegyptiacus.
- Gènere Neochen, amb una espècie: Neochen jubata.
- Gènere Chloephaga, amb 5 espècies.
- Gènere Tadorna, amb 6 espècies.
- Tribu Callonettini, amb un gènere i una espècie.
- Gènere Callonetta, amb una espècie: Callonetta leucophrys.
- Tribu Cairinini, amb dos gèneres i tres espècies.
- Gènere Cairina, amb una espècie: Cairina moschata.
- Gènere Aix, amb dues espècies.
- Tribu Anatini, amb 6 gèneres i 55 espècies.
- Gènere Tachyeres, amb 4 espècies.
- Gènere Salvadorina, amb una espècie: Salvadorina waigiuensis.
- Gènere Amazonetta, amb una espècie: Amazonetta brasiliensis.
- Gènere Lophonetta, amb una espècie: Lophonetta specularioides.
- Gènere Speculanas, amb una espècie: Speculanas specularis.
- Gènere Anas, amb 47 espècies.
- Tribu Aythyini, amb 9 gèneres i 23 espècies.
- Gènere Asarcornis, amb una espècie: Asarcornis scutulata.
- Gènere Pteronetta, amb una espècie: Pteronetta hartlaubii.
- Gènere Chenonetta, amb una espècie: Chenonetta jubata.
- Gènere Hymenolaimus, amb una espècie: Hymenolaimus malacorhynchos.
- Gènere Sarkidiornis, amb dues espècies.
- Gènere Cyanochen, amb una espècie: Cyanochen cyanoptera.
- Gènere Marmaronetta, amb una espècie: Marmaronetta angustirostris.
- Gènere Rhodonessa, amb una espècie: Rhodonessa caryophyllacea.
- Gènere Netta, amb tres espècies.
- Gènere Aythya, amb 12 espècies.
- Tribu Mergini, amb 9 gèneres i 20 espècies.
- Gènere Polysticta, amb una espècie: Polysticta stelleri.
- Gènere Somateria, amb tres espècies.
- Gènere Histrionicus, amb una espècie: Histrionicus histrionicus.
- Gènere Melanitta, amb 5 espècies.
- Gènere Clangula, amb una espècie: Clangula hyemalis.
- Gènere Bucephala, amb tres espècies.
- Gènere Mergellus, amb una espècie: Mergellus albellus.
- Gènere Lophodytes, amb una espècie: Lophodytes cucullatus.
- Gènere Mergus, amb 4 espècies.
- Tribu Tadornini, amb 5 gèneres i 14 espècies.
Espècies prehistòriques[modifica]
A partir dels ossos subfòssils trobats a Kauaʻi (Illes Hawaii), es coneixen dues aus aquàtiques enigmàtiques.[6]L'avifauna prehistòrica viva i assignable de l'arxipèlag conté com a anseriformes oques Branta i els seus descendents, i els moa-nalo. Els següents tàxons, encara que certament espècies noves, no es poden assignar ni tan sols a subfamília; Kauaʻi és la més antiga de les grans illes hawaianes, el que significa que l'espècie pot haver estat evolucionant de manera aïllada durant gairebé 10 Ma (des del Miocè final), no ajuda a determinar les seves afinitats:
- "Shelduck" de potes llargues, Anatidae sp. et gen. indet.
- Talpanas, Talpanas lippa
De la mateixa manera, el Branta rhuax de l'illa gran de Hawaiʻi, i un anàtid gegantí semblant a una oca d'Oʻahu només es coneixen per fragments ossis molt incomplets i, en el primer cas, molt danyats. S'ha al·legat que el primer és un gall,[7] però en general es va descartar a causa dels danys materials i biogeogràfics. L'ocell Kauaʻi de potes llargues, però, deixa entreveure la possibilitat d'una antiga presència tadornina a l'arxipèlag.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anàtids |
- ↑ «Anàtids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Johnsgard, Paul A. «Evolutionary trends in the behaviour and morphology of the Anatidae» (en anglès). Wildfowl, 13, 13, 1962, pàg. 19. ISSN: 2052-6458.
- ↑ Seqüència dels ocells no passeriformes segons Sibley Arxivat 2013-11-11 a Wayback Machine. Rev. 14-03-2011
- ↑ Cladograma dels anseriformes segons Burgarella et al. (2010) Rev. 14-03-2011
- ↑ J. Gonzalez, H. Düttmann, M. Wink (2009b) Phylogenetic relationships based on two mitochondrial genes and hybridization patterns in Anatidae
- ↑ «Fossil Evidence for a Diverse Biota from Kauaʻi and Its Transformation since Human Arrival». Ecological Monographs, 71, 4, 2001, pàg. 615–641. DOI: 10.2307/3100038. JSTOR: 3100038.[Enllaç no actiu]
- ↑ Short, Lester L. «A new anseriform genus and species from the Nebraska Pliocene». Auk, 87, 3, 1970, pàg. 537–543. DOI: 10.2307/4083796. JSTOR: 4083796.
