Illes Hawaii
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Hawaiian Islands (en) ![]() | ||||
![]() ![]() | ||||
Epònim | John Montagu, 4t comte de Sandwich i illa de Hawaii ![]() | |||
Localització | ||||
| ||||
Estat | Estats Units d'Amèrica | |||
Estat federat | Hawaii ![]() | |||
Geografia | ||||
Superfície | 16.636 km² ![]() | |||
Banyat per | oceà Pacífic ![]() | |||
Altitud | 4.205 m ![]() | |||
Punt més alt | Mauna Kea (4.207,3 m) ![]() | |||
Identificador descriptiu | ||||
Fus horari |

Les illes Hawaii (en hawaià: Mokupuni o Hawai‘i, en anglès: Hawaiian Islands), abans conegudes com a illes Sandwich,[1] formen un arxipèlag de dinou illes i atols, més altres illots, esculls i bancs de sorra, en una alineació del nord-oest al sud-est al llarg de 2.400 km al Pacífic nord. L'arxipèlag pren el nom de l'illa més gran, Hawaii, que alhora n'és la més oriental.
Les illes de l'arxipèlag són els cims que sobresurten d'una gran serralada submarina formada per l'activitat volcànica. Situat a 3.000 km, aproximadament, del continent més pròxim, Amèrica, és l'arxipèlag més aïllat de la Terra.
Illes[modifica]
Les illes Hawaii comprenen un total de 19 illes i atols, amb una superfície total de 16.639 km². L'arxipèlag es pot dividir en dos grups d'illes:
- Les vuit illes majors, set d'habitades. Són les més orientals.
- Les illes nord-occidentals, o illes de Sotavent, totes deshabitades. Són illes menors, atols i esculls, situats a occident.
D'est a oest són les següents:
Illa | Població (2000) | Àrea (km²) | Densitat |
---|---|---|---|
Hawaii | 148.677 | 10.432,52 | 14,3 |
Maui | 117.644 | 1.883,5 | 62,5 |
Kahoolawe | 115,5 | ||
Lanai | 3.193 | 363,97 | 8,8 |
Molokai | 7.404 | 673,44 | 11,0 |
Oahu | 876.156 | 1.545,3 | 567,0 |
Kauai | 58.303 | 1.430,43 | 40,8 |
Niihau | 160 | 179,9 | 0,9 |
Kaula | 0,64 | ||
Nihoa | 0,70 | ||
Necker | 0,18 | ||
French Frigate Shoals | 0,25 | ||
Gardner Pinnacles | 0,02 | ||
Escull Maro | 0 | ||
Laysan | 4,11 | ||
Lisianski | 1,56 | ||
Pearl i Hermes | 0,36 | ||
Midway | 6,2 | ||
Kure | 0,86 | ||
TOTAL | 1.211.537 | 16.639,44 | 72,8 |
Sis illots litorals de les illes majors completen les dinou illes. Excepte l'atol Midway, que és un territori no incorporat dels Estats Units, la resta d'illes són administrades per l'estat de Hawaii.
Illes més petites[modifica]
- Nihoa (Mokumana)
- Necker (Mokumanamana)
- French Frigate Shoals (Kānemilohaʻi)
- Gardner Pinnacles (Pūhāhonu)
- Maro Reef (Nalukākala)
- Laysan (Kauō)
- Lisianski Island (Papaʻāpoho)
- Pearl and Hermes Atoll (Holoikauaua)
- Midway Atoll (Pihemanu)
- Kure Atoll (Mokupāpapa)
Illots[modifica]
- Ford Island (Mokuʻumeʻume)
- Lehua
- Kaʻula
- Kaohikaipu
- Mānana
- Mōkōlea Rock
- Nā Mokulua
- Molokini
- Mokoliʻi
- Moko Manu
- Moku Ola (Coconut Island, Hawaii)
- Moku o Loʻe (Coconut Island, Oahu)
- Sand Island
- Grass Island
Geologia[modifica]
Les illes són d'origen volcànic, sorgides arran del desplaçament de la placa del Pacífic sobre un punt calent. Les illes del nord-oest són més antigues i més petites, mentre que les del sud-est són més joves i més grans. L'illa de Hawaii és la més gran i més jove de l'arxipèlag, amb diferents volcans actius. El Mauna Loa ocupa la meitat de l'illa i és el volcà més extens del món.
Ecologia[modifica]
Les illes Hawaii tenen una gran quantitat d'espècies endèmiques. La fauna i la flora es van desenvolupar en gairebé complet aïllament durant 70 milions d'anys. El primer contacte humà, amb els polinesis, hi va introduir nous arbres, plantes i animals. La població creixent va comportar la desforestació i la degradació de l'ecosistema. Com a resultat, algunes espècies s'hi han extingit.
L'arribada dels europeus va tenir un gran impacte amb la promoció a gran escala de l'agricultura de monocultiu per a l'exportació, la introducció de la ramaderia i el desenvolupament urbà. Avui, moltes de les espècies endèmiques que queden estan en perill d'extinció.
Clima[modifica]
Les illes són més humides al nord i a l'est, a sobrevent dels vents alisis, on hi ha més precipitació. Les àrees litorals en general, i especialment al sud i a l'oest o sotavent, són més seques. La majoria d'àrees turístiques són al litoral de sotavent de les illes.
La majoria de pluges són entre els mesos d'octubre i abril. L'estació més seca és de maig a setembre, però amb risc d'huracans.
La temperatura mitjana al nivell del mar varia entre els 29 i el 32 °C a l'estiu i entre els 18 i els 21 °C a l'hivern. La temperatura disminueix amb l'altitud i, de fet, les tres muntanyes més altes, Mauna Kea, Mauna Loa i Haleakala, es cobreixen de neu a l'hivern.
Els tsunamis poden afectar les illes Hawaii. Històricament, la ciutat d'Hilo, a l'illa de Hawaii, ha rebut l'impacte de tsunamis accentuats per la forma de la badia on està situada.
Huracans[modifica]
La temporada d'huracans a les illes Hawaii acostuma a ser del juliol al novembre, moment en què els huracans i les tempestes tropicals són més freqüents al Pacífic. Aquestes tempestes tendeixen a originar-se a la costa de Mèxic (en concret, a la península de la Baixa Califòrnia).
Hawaii està protegida del vast oceà Pacífic, ja que a mesura que les tempestes creuen el Pacífic tendeixen a perdre força si topen amb masses d'aigua freda. Es pensa que la topografia de les illes més altes (Haleakalā a Maui, Mauna Kea i el Mauna Loa a la Gran Illa) poden protegir les illes, i és cert que Kauai ha estat colpejada més sovint en els últims 50 anys que no pas les altres.
Llocs d'interès[modifica]
Illa de Hawaii[modifica]
- Hilo, amb una població de 40.759 habitants al cens del 2000, és la ciutat més gran de Hawaii i la segona de l'estat. És la seu del comtat de Hawaii i de la Universitat de Hawaii.
- Kailua-Kona és la segona ciutat de l'illa, i ciutat turística.
- El Hawaiʻi Volcanoes National Park inclou els volcans actius Kilauea i Mauna Loa.
- Puʻuhonua o Hōnaunau és el Parc Històric Nacional.
- Huliheʻe Palace és el palau reial dels antics monarques, a Kailua-Kona.
- ʻAkaka Falls és el salt d'aigua més alt de l'illa.
- Observatori Mauna Kea.
Oahu[modifica]
- Honolulu, és la capital de l'estat. Disposa del Bishop Museum, el més important de cultura polinèsia; Honolulu Academy of Arts, un museu d'art amb una important col·lecció d'art asiàtic; Lyon Arboretum, jardí botànic tropical.
- Waikiki és el gran centre turístic de Hawaii, situat a la costa sud d'Oahu, que concentra el 90% dels hotels. La platja de Waikiki, una de les més famoses del món, ofereix sol, platja i surf. Al segle xix ja era un lloc de descans de la família reial hawaiiana. El nom hawaià Waikīkī significa 'aigua drenada', ja que abans estava envoltada d'aiguamolls.
- Pearl Harbor és una badia situada a l'oest de Honolulu. La major part del port i els voltants de la badia són una base naval nord-americana, el quarter general de la flota del Pacífic. Va ser l'atac a Pearl Harbor, el 7 de desembre de 1941, que va provocar l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Les restes del USS Arizona i el USS Missouri són monuments commemoratius de la guerra.
- Diamond Head (en hawaià Lēʻahi) és un con volcànic, situat a l'est de Waikiki, que mostra una vista panoràmica que ha esdevingut un símbol turístic. El nom li van donar navegants anglesos del segle xix que van confondre els cristalls de calcita encrostats a la roca amb diamants. Està declarat com a State Monument.
Surf[modifica]
El tinent James King va ser el primer que va escriure sobre l'art del surf a Hawaii[2] en completar les revistes del capità James Cook després de la seva mort el 1779.
Quan Mark Twain va visitar Hawaii el 1866, va escriure,
- "En un lloc ens vam trobar amb una gran companyia d'indígenes despullats, d'ambdós sexes i totes les edats, divertint-se amb el passatemps nacional del bany del surf."[3]
Vegeu també[modifica]
- Estat de Hawaii
- Hawaii (desambiguació)
Referències[modifica]
- ↑ Bankes, T.; Darvill, F.T.. Sandwich Islands (en alemany). F.T. Darvill, 1972.
- ↑ History of Surfing Surfing for Life
- ↑ Samuel Langhorne Clemens. Roughing it. By Mark Twain, Samuel L. Clemens. Fully illustrated by eminent artists. Issued by subscription only, etc. American Publishing Company, 1872, p. 526–.