Psitaciformes

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Psitaciformes
Kakapó, ocell endèmic de Nova Zelanda que no pot volar, i que es troba en perill d'extinció. És el lloro més gran del món.
Kakapó, ocell endèmic de Nova Zelanda que no pot volar, i que es troba en perill d'extinció. És el lloro més gran del món.
Trichoglossus euteles
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Psittaciformes
(Wagler, 1830)
Parrot range.png
Famílies
Vini australis fotografiat a Tonga.

Els psitaciformes (Psittaciformes) són un ordre d'ocells zigodàctils (és a dir, tenen quatre dits a les potes, dos dels quals són orientats cap endavant i els altres dos cap endarrere) que comprèn 353 espècies repartides en dues famílies. Sovint se'ls denomina genèricament lloros, malgrat que les diferents espècies poden tenir altres noms comuns com ara periquitos, guacamais, agapornis o cacatues. Altres vegades s'utilitza la paraula lloro d'una manera més restringida, amb el sentit de membre de la família Psittacidae. També es pot fer referència amb aquesta paraula a les espècies que presenten determinat aspecte extern, caracteritzat per una cua no excessivament llarga.[1]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fan entre 8 i 100 de llargària.
  • Tenen el bec robust i corb.
  • Mandíbula superior punxeguda i molt corba, i la inferior corbada cap amunt i amb l'extrem escapçat.
  • Els narius s'obren a la cera de la base del bec.
  • El coll és curt.
  • Les clavícules són poc desenvolupades o manquen.
  • Els tarsos són curts i forts.
  • Bons òrgans prènsils amb els quals poden grimpar òptimament, sobretot amb l'ajut del bec.
  • Plomatge de colors vius amb combinacions des del roig lluent fins al púrpura llampant.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Mengen llavors, baies, fruits dels arbres i, els que viuen en captivitat, també pa i enciam.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Solen viure en selves de regions tropicals i subtropicals.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viuen a Austràlia, Nova Guinea, Oceania, Àfrica, al sud-est d'Àsia, a l'Amèrica del Sud (només al Brasil n'hi viuen 70 espècies diferents) i a l'Amèrica Central fins a Mèxic.

Costums[modifica | modifica el codi]

Són nidícoles.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Modernament Christidis i Boles (2008) van classificar les espècies de les subfamílies Nestorinae i Strigopinae, a una família diferent: els estrigòpids (Strigopidae)[3] que també s'ha denominat nestòrids (Nestoridae).

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]