Periquito

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'ocell. Vegeu-ne altres significats a «Periquito (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Periquito
Periquitos en una gàbia.
Periquitos en una gàbia.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Psittaciformes
Família: Psittacidae
Subfamília: Platycercinae
Tribu: Melopsittacini
Gènere: Melopsittacus
Gould, 1840
Espècie: M. undulatus
Nom binomial
Melopsittacus undulatus
(Shaw, 1805)
Budgerigar map.png
Melopsittacus undulatus flock 0.jpg

Costums[modifica | modifica el codi]

hola laia marin tebe[modifica | modifica el codi]

k paza

Descripció[modifica | modifica el codi]


Determinació de sexes i edats[modifica | modifica el codi]

Per diferenciar si un periquito és mascle o femella la clau és la cera (part superior del bec al voltant de les narius). Els mascles adults la tenen completament blau. Algunes femelles adultes la tenen de color variable depenent del seu estat de zel: de blanc a color crema fora de l'època de reproducció, i marró quan està en zel, mentre que d'altres sempre la tenen blanca o blanquinosa. Els immadurs d'ambdós sexes la tenen rosada, generalment rosa violaci en els mascles joves. Al mes de vida les cries surten del niu amb la cera rosa. Durant les setmanes següents, a les femelles se'ls va tornant blanc i als mascles blau (excepte en algunes varietats, com els albins, lutinos o piadosos recessius, els mascles la mantenen de rosada o morada tota la seva vida. Als exemplars joves es pot determinar el sexe així als 3 mesos de nascuts sense marge d'error.

L'edat també es determina mitjançant les línies al front, els joves la tenen coberta de línies i els adults la tenen llisa i aïllada. Els joves més presenten un plomatge de tons menys intensos. També es diferencia un periquito jove perquè té l'ull completament negre, i a mesura que creix es va aclarint l'iris quedant un cercle blanc al voltant de la pupil·la negra (excepte en la varietat pròpia recessiva que no desenvolupa aquest color d'iris).

Cant[modifica | modifica el codi]

Els periquitos no són molt audaços pel que fa a la imitació de sons, a diferència dels seus cosins els lloros. No obstant això, solen emetre alguns cants curts per comunicar-se (el que va poder donar origen al seu cria), i expressen els seus sentiments amb moviments i sons. Els mascles, caracteritzats per la part superior del bec color blau fosc, solen ser més actius en el cant que les femelles. Si se'ls ensenya amb calma i habilitat, és possible que arribin a repetir moltes paraules senzilles i algunes melodies curtes.

Varietats de color[modifica | modifica el codi]

La seva classificació es basa actualment en dues línies de colors:

  • La sèrie verda amb colors verds i grocs
  • La sèrie blava amb colors blaus i blancs.

A més, dins de cada color es consideren tres categories segons el seu grau d'enfosquiment. En verds, verd clar, verd fosc i verd oliva. En blaus, blau cel, blau cobalt i malva.

També n'hi ha de color gris i de violeta.

La majoria de varietats s'anomenen segons els llocs d'origen com la varietat Texas Clearbody o bé en referència a alguna característica del color de la mateixa. D'altres fan referència a certa distribució de les marques alars: ales clares, ales grises, lacewings ("ales d'encaix"), Spangles o Perlats, etc.

Cal destacar també la varietat albina o lutina que, com els lacewings i els flavos, tenen els ulls vermells.

També cal mencionar el grup "arc iris" que és un conjunt de diverses varietats amb ales clares opalines (sense marques a l'esquena a la zona del coll) cara groga.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BirdLife International (2004). Melopsittacus undulatus. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 de maig del 2006 (en anglès). L'entrada de la base de dades inclou una justificació de per què aquesta espècie és de risc mínim