Agapornis de Fischer

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaAgapornis de Fischer
Agapornis fischeri
Lovebirds in Tanzania 3496 cropped Nevit.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Psittaciformes
Família Psittacidae
Gènere Agapornis
Espècie Agapornis fischeri
(Reichenow, 1887)
Nomenclatura
Sinònims Agapornis personata fischeri
Distribució
Fichers lovebird distribution2.gif
Modifica dades a Wikidata

L'agapornis de Fischer (Agapornis fischeri) és un petit lloro que habita una zona limitada d'Àfrica Oriental però que és criat profusament com a ocell de gàbia.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • És una de les espècies més petites del gènere Agapornis, fent al voltant de 14 cm de llargària i 43 – 58 g de pes.
  • Plomatge verd al pit, parts inferiors i ales. Coll de color groc daurat que es torna progressivament més fosc fins a arribar al taronja al voltant del bec. Part superior del cap de color verd oliva. La superfície superior de la cua té algunes plomes de color porpra o blau.
  • Bec vermell brillant i un cercle de pell nua blanc al voltant dels ulls.
  • No hi ha dimorfisme sexual i de fet és molt difícil diferenciar ambdós sexes.
  • Els joves són molt similars als adults, però amb tons més apagats. A la base de la mandíbula tenen taques marrons.[1]


Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Distribució de l'Agapornis de Fischer

Habita sabanes amb acàcies i terres de conreu del nord i nord-oest de Tanzània. Alguns exemplars s'han observat a Kenya, Ruanda i Burundi.[2] La utilització com ocell de gàbia, ocasiona que sovint es puguin trobar exemplars fugits a molts països occidentals, com ara els Països Catalans.[3]


Reproducció[modifica | modifica el codi]

L'època de reproducció va des de gener fins abril i des de juny fins juliol. El niu és un forat sobre un arbre, a una altura de 2 - 15 metres sobre terra. Ponen 3 – 8 (normalment 4 – 5) ous blancs, que la femella cova durant 23 dies. Els pollets abandonen el niu als 38 - 42 dies d'edat.[4]

Comportament[modifica | modifica el codi]

Tenen un vol ràpid i recte i les ales no fan soroll mentre volen. Com tots els agapornis, tenen vocalitzacions molt agudes i poden ser molt sorollosos.[1]

Comportament en captivitat[modifica | modifica el codi]

Els agapornis de Fisher "papillers" són excessivament simpàtics i afectuosos. Però, tot s'ha de dir, en certa manera són una mica sorollosos. Si adquiriu un inseparable de Fisher papiller tindreu una molt bona companyia, traient-lo regularment de la gàbia; uns 4 o 5 cops al dia, aproximadament, podreu gaudir d'una bona estona, rient i meravellant-vos amb les espectaculars coses que pot arribar a fer. Fins i tot, són capaços de reconèixer-se quan parles d'ells.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Mengen una àmplia varietat d'aliments vegetals, incloent llavors i fruites. De vegades són considerats plagues pels agricultors, ja que s'alimenten de cultius com el blat de moro o el mill.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agapornis de Fischer Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 David Alderton (2003). The Ultimate Encyclopedia of Caged and Aviary Birds. London, England: Hermes House. pàg. 218. ISBN 1-84309-164-X.
  2. Distribució i justificació d'estatus del agapornis de Fischer Rev. 24-01-2011
  3. L'agapornis de Fischer al SIOC
  4. L'agapornis de Fischer a Birdlife international Rev. 24-01-2011