Guacamai blau
Ara ararauna  | |
|---|---|
.jpg)
♂ | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 1,7 |
| Cicle diürn | diürnalitat |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Psittaciformes |
| Família | Psittacidae |
| Gènere | Ara |
| Espècie | Ara ararauna (Linnaeus, 1758) Ara ararauna |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Psittacus ararauna |
| Enregistrament | |
| |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El guacamai blau[1] (Ara ararauna) és un guacamai netament sud-americà: l'àrea de distribució comprèn des de Panamà fins al nord de l'Argentina passant per tota la conca amazònica.[2]
Descripció
[modifica]Aquests ocells poden arribar a una longitud de 76–86 cm i pesar entre 0,9 i 1,5 kg, cosa que els converteix en alguns dels membres més grossos dels psitàcids. Tenen un aspecte viu amb plomes de color blau aigua brillant a la part superior del cos, excepte al cap, que és de color llima. La part inferior, però, és d'un groc intens/taronja clar. El bec és negre, així com les plomes sota la barbeta. Les potes són de color gris, excepte per les urpes negres. L'ocell té la pell blanca, i la cara gairebé no té plomes a part d'unes poques negres separades entre si formant un patró de ratlles al voltant dels ulls. L'iris és de color groc clar pàl·lid.[3]
Pot viure de 30 a 35 anys en estat salvatge i assoleixen la maduresa sexual entre els 3 i els 6 anys.[4]
S'observa poca variació en el plomatge a tota la distribució. A la part inferior, alguns ocells tenen un color més taronja o "caramel", sobretot al pit. Això es veia sovint en ocells de Trinidad i altres de la zona del Carib. El guacamai blau utilitza el potent bec per trencar closques de nous i per enfilar-se i penjar-se dels arbres.[4]
Distribució i hàbitat
[modifica]Aquesta espècie es troba a Panamà, Trinidad i Tobago, Colòmbia, Surinam, Guaiana Francesa, Veneçuela, Guyana, Perú, Brasil, Bolívia, Equador i Paraguai. L' àrea de distribució s'estén lleugerament fins a l'Amèrica Central, on està restringida a Panamà. Mentre que la majoria cria en zones rurals i forestals, un petit nombre cria en ciutats urbanes com Rondonópolis, Mato Grosso, Brasil, niant en palmeres mortes plantades amb finalitats ornamentals al costat de les carreteres de la ciutat.[5] Tot i que gairebé van desaparèixer a Trinidad a causa de l'activitat humana durant la dècada de 1970, un programa recent de reintroducció ha demostrat ser un èxit. Entre 1999 i 2003, es van traslladar guacamais blaus capturats en estat salvatge de Guyana a Trinidad, en un intent de restablir l'espècie en una zona protegida al voltant del pantà de Nariva;[6] malgrat això, la UICN encara els cataloga com a extingits del país.[7] Una petita població reproductora descendent d'ocells introduïts es troba a Puerto Rico,[7] i una altra ha habitat el comtat de Miami-Dade, Florida, des de mitjan dècada de 1980.[8]
Alimentació
[modifica]A més de fruits secs, també s'alimenta de llavors, fruites, matèria vegetal, escorça i fulles,[9] i també (segons s'ha constatat, però rarament) d'insectes i caragols.[10]
Reproducció
[modifica]El guacamai blau generalment s'aparella de per vida. Nien gairebé exclusivament en palmeres mortes i la majoria dels nius són en palmeres Mauritia flexuosa. La femella normalment pon dos o tres ous. La femella incuba els ous durant uns vint-i-vuit dies. Un pollet és dominant i s'emporta la major part del menjar; els altres moren al niu. Els pollets volen del niu uns noranta-set dies després de l'eclosió. El color del mascle indica que està preparat per a la reproducció. Com més brillants i llampants siguin els colors, més possibilitats hi haurà de tenir parella.[11]
Conservació i amenaces
[modifica]El guacamai blau està a punt de ser extingit al Paraguai, però encara es manté molt estès i és força comú en una gran part de l'Amèrica del Sud continental. Per tant, l'espècie està catalogada com a risc mínim per BirdLife International. La població salvatge no s'ha quantificat, però es creu que supera els 10.000 individus i està en declivi. Està inclòs a l'Apèndix II del CITES, amb comerç restringit.[7]
Avicultura
[modifica]Fins i tot els guacamais blaus ben cuidats són coneguts per "cridar" per cridar l'atenció i fer altres sorolls forts. Les vocalitzacions fortes, especialment els "crits de ramat", i la masticació destructiva són parts naturals del comportament i són apreciats en captivitat. A causa de la gran mida, també requereixen molt espai per volar. Segons World Parrot Trust, un recinte per a un guacamai blau hauria de tenir, si és possible, almenys 15 m de llargada.[12] Se sap que els guacamais en captivitat, mantinguts amb una bona dieta, exercici i atenció veterinària, han viscut seixanta anys o més i, per tant, les persones que consideren un guacamai com a lloro de companyia han de ser conscients d'això i tenir en compte que l'ocell pot sobreviure al propietari.[13]
S'ha observat que el guacamai blau es torna vermell amb la pell facial nua i s'esponja les plomes de les galtes, el cap i el clatell quan interactua amb els humans. Això pot ser una expressió de l'estat emocional del lloro.[14]
Taxonomia
[modifica]El guacamai blau va ser descrit formalment pel naturalista suec Carl Linnaeus el 1758 a la desena edició del seu Systema Naturae. El va classificar amb tots els altres lloros del gènere Psittacus i va encunyar el nom binomial Psittacus ararauna.[15] Aquest guacamai és ara una de les vuit espècies existents dins del gènere Ara, proposat per primera vegada el 1799 pel naturalista francès Bernard Germain de Lacépède.[16][17] El nom del gènere prové d'«ará» que significa “guacamai” en la llengua tupí del Brasil. La paraula és una onomatopeia basada en el so del crit que emet. L'epítet específic «ararauna »prové del tupí «Arára úna» que significa “lloro gros i fosc” per al guacamai jacint (Anodorhynchus hyacinthinus).[18] La paraula «ararauna» havia estat utilitzada pel naturalista alemany Georg Marcgrave el 1648 a la seva Historia Naturalis Brasiliae.[19]
L'espècie és monotípica: no es reconeix cap subespècie.[17]
Referències
[modifica]- ↑ «Guacamai blau». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 22 juliol 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 22 juliol 2025].
- ↑ «Guacamaya Azuliamarilla/Blue-and-yellow Macaw/Ara ararauna» (en castellà), 21-02-2020. [Consulta: 22 juliol 2025].
- 1 2 {{{títol}}}. 2a edició.títol=A guide to the birds of Trinidad and Tobago|editorial=Comstock Pub. Associates|data=1991|lloc=Ithaca, N.Y|isbn=978-0-8014-2567-7|nom=Richard|cognom=Ffrench|nom2=John Patton|cognom2=O'Neill|nom3=Don R.|cognom3=Eckelberry}}
- ↑ Angeoletto, Fabio; Tryjanowski, Piotr; Santos, Jeater; Martinez-Miranzo, Beatriz; Leandro, Deleon «Will Brazilian City Dwellers Actively Engage in Urban Conservation? A Case Study with the Charismatic Neotropical Blue-and-Yellow Macaw (Ara ararauna)» (en anglès). Birds, 3, 2, 01-06-2022, p. 234–244. DOI: 10.3390/birds3020015. ISSN: 2673-6004.
- ↑ Plair, Bernadette L.; Lal, Motilal; Ramadhar, Audho; Ramsubage, Sham «Status of Blue-and-yellow Macaws Ara ararauna Reintroduced to the Nariva Swamp, Trinidad and Tobago» (PDF) (en anglès). Living World, Journal of the Trinidad and Tobago Field Naturalists' Club, 31-12-2013. ISSN: 1029-3299 [Consulta: 23 juliol 2025].
- 1 2 3 «Ara ararauna: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2018, 09-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22685539a131917270.en.
- ↑ Krishnan, Karunya. «Macaws on campus ‘awesome’ but noisy» (en anglès). The Miami Hurricane, 05-03-2009. [Consulta: 23 juliol 2025].
- ↑ Catania, Kristina. «Ara ararauna (blue-and-yellow macaw)» (en anglès). Animaldiversity | Universitat de Michigan. [Consulta: 23 juliol 2025].
- ↑ Hailey, A. «Ara ararauna (Blue-and-yellow Macaw)» (PDF). The Online Guide to the Animals of Trinidad and Tobago. UWI St. Augustine. [Consulta: 23 juliol 2025].
- ↑ Alderton, David. The Ultimate Encyclopedia of Caged and Aviary Birds. Londres: Alderton, David (2003). The Ultimate Encyclopedia of Caged and Aviary Birds. London, England: Hermes Hous, 2003, p. 235. ISBN 978-1-84309-164-6.
- ↑ «Blue-and-yellow Macaw». World Parrot Trust. [Consulta: 23 juliol 2025].
- ↑ «Blue and Gold Macaw aka Blue & Yellow Macaw, Ara ararauna» (en anglès). Beauty of Birds, 16-09-2021. [Consulta: 23 juliol 2025].
- ↑ «Macaws Communicate Their Emotions By Blushing And Fluffing Facial Feathers» (en anglès). Forbes. [Consulta: 23 juliol 2025].
- ↑ Linné, Carl von. Systema naturae per regna tria naturae :secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. v.1. Holmiae: Impensis Direct. Laurentii Salvii, 1758, p. 96.
- ↑ Lacépède, Bernard Germain de. Discours d'ouverture du Cours d'histoire naturelle (en francès). Paris: Discours d'ouverture et de clôture du cours d'histoire naturelle, 1797.
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Parrots, cockatoos – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 23 juliol 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 52-53. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 23 juliol 2025].
- ↑ Marcgrave, Georg. Historia naturalis Brasiliae ... :in qua non tantum plantae et animalia, sed et indigenarum morbi, ingenia et mores describuntur et iconibus supra quingentas illustrantur (en llatí). Lugdun. Batavorum :||et Amstelodami: Apud Franciscum Hackium, 1648, p. 206.
