Tonga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaTonga
Bandera de Tonga Escut de Tonga
Bandera de Tonga Escut de Tonga

Himne Ko e fasi 'o e tu'i 'o e 'Otu Tonga Tradueix

Lema «Ko e ʻOtua mo Tonga ko hoku tofiʻa»
«God and Tonga are my Inheritance»
«Бог и Тонга са моето наследство»
Localització
Tonga on the globe (small islands magnified) (Polynesia centered).svg
 20° 35′ 16″ S, 174° 48′ 37″ O / 20.587778°S,174.810278°O / -20.587778; -174.810278

Capital Nuku'alofa
Població
Total 105.323 (2013)
• Densitat 140,71 hab/km²
Idioma tongalès
anglès
Geografia
Superfície 748,506563 km²
Punt més alt valor desconegut
Punt més baix oceà Pacífic
Limita amb
Història i celebracions
Anterior British Tonga Tradueix
Creació 1970Estat sobirà
Organització política
Òrgan legislatiu Legislative Assembly of Tonga Tradueix
• monarch of Tonga Tradueix ʻAhoʻeitu ʻUnuakiʻotonga Tukuʻaho
• Primer ministre ʻAkilisi Pohiva
Economia
PIB nominal 426.057.453,06492 $ (2017)
PIB per càpita 3.959 $ (2017)
Reserves totals 198.522.418 $ (2017)
Moneda Paʻanga
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell .to
Prefix telefònic +676
Telèfon d'emergències 911, 922 Tradueix, 933 Tradueix, 999, 927 Tradueix i 928 Tradueix
Codi país TO
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El Regne de Tonga és un estat de Polinèsia, a l'oceà Pacífic, situat uns 700 km al sud-est de Fiji i 2.000 al nord-est de Nova Zelanda. Comprèn més de 160 illes i illots (36 de les quals són habitades permanentment), repartits en tres arxipèlags principals. El nom Tonga significa «vent del sud».

Història[modifica]

Les illes són habitades, des de fa 6000 anys, pels polinesis originaris a partir de la migració del poble lapita des del sud-est d'Àsia. S'hi troben les restes arqueològiques més antigues de la Polinèsia. Els tongans van crear monuments megalítics entre els quals destaca el Ha‘amonga. És un arc de tres pedres de corall que suporta una llinda de 8.900 kg.

Els primers europeus a trobar les illes van ser els neerlandesos. Le Maire i Schouten van descobrir, el 1616, les tres illes del grup nord: Cocos (Tafahi), Traïdors (Niuataputapu) i Bona Esperança (Niuafo‘ou). Abel Tasman va explorar, el 1643, les illes més grans al sud: Amsterdam (Tongatapu), Middelburg (‘Eua) i Rotterdam (Nomuka).

L'anglès James Cook hi va ser diverses vegades entre 1773 i 1777, anomenant al grup illes dels Amics (Frienly Is) degut a la calorosa acollida que hi trobà.

L'espanyol Francisco Mourelle, desviat de la tradicional ruta del galió de Manila a Acapulco, va arribar a aquestes illes, el 1781, molt necessitat d'avituallaments i reparacions. A la primera illa no va trobar refugi i l'anomenà Amargura (Fonualei). En canvi, va descobrir un excel·lent port a Vava‘u que encara avui s'anomena Port of Refuge. Va anomenar l'arxipèlag illes de Mayorga en honor al virrei de Nova Espanya, Martí de Mayorga nascut a Barcelona. El grup Ha‘apai el va anomenar illes Gálvez en honor a José de Gálvez, ministre d'Índies. Gràcies als seus informes l'expedició científica de Bustamante i Malaspina es va aturar a aquestes illes.

L'any 1900 es va establir el protectorat britànic, i des del 1970 és regne independent en l'àmbit del Commonwealth. És l'única monarquia de la Polinèsia.

Geografia[modifica]

Geogràficament l'arxipèlag de Tonga està dividit en quatre grups d'illes. De sud a nord són:

A més, depenen del Regne de Tonga els esculls Minerva, geogràficament a mig camí de les illes Fiji. Són dues anelles de corall, només visibles amb la marea baixa.

La majoria d'illes són coral·lines, però algunes són d'origen volcànic. Lateiki (Metis Shoal) i Fonuafoʻou són dos volcans submergits que, des del segle XIX, han sortit diversos cops per sobre de la superfície del mar.

El clima és subtropical, càlid i humit, amb precipitacions que arriben als 2.000 mm anuals.

Subdivisió administrativa[modifica]

Administrativament, Tonga conté cinc divisions. Cadascuna correspon a un grup d'illes, excepte el de Tongatapu que es divideix en dos: Tongatapu i ʻEua. Existeixen, però, només tres consells insulars, ja que el consell insular de Tongatapu administra les divisions de Tongatapu, ʻEua i Niuas, per això moltes vegades només es consideren tres grups. Les dades de les cinc divisions, i els 23 districtes, són:

Divisió Codi
ISO 3166-2
Població
(1996)
Àrea
(km²)
Capital Districtes
'Eua TO-T 4.934 87 Ohonua, illa ʻEua ʻEua Foʻou, ʻEua Motuʻa
Ha'apai TO-H 8.138 110 Pangai, illa Lifuka Foa, Haʻano, Lulunga, Muʻomuʻa, Pangai, ʻUiha
Niuas TO-T 2.018 72 Hihifo, illa Niuatoputapu Niuafoʻou, Niuatoputapu
Tongatapu TO-T 66.979 261 Nuku‘alofa, illa Tongatapu Kolofoʻou, Kolomotuʻa, Kolovai, Lapaha, Nukunuku, Tatakamotonga, Vaini
Vava'u TO-V 15.715 119 Neiafu, illa Vava‘u Hahake, Hihifo, Leimutuʻa, Motu, Neiafu, Pangaimotu

Demografia[modifica]

El 96% de la població és d'origen polinesi tongalès. La religió majoritària, amb un 41,3%, és la metodista wesleyana.

Economia[modifica]

Article principal:Economia de Tonga.

Dansa[modifica]

La dansa que es practica a Tonga quan hi ha alguna celebració és el lakalaka.