Malabarisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pintura mural egipcia (c. 1994-1781 BC) representant malabarismes amb boles

El malabarisme és una activitat que, en el seu sentit més estricte, consisteix a llençar, atrapar i tornar a llençar objectes de manera continuada. En general, com més gran és el nombre d'objectes utilitzats, més necessaris són l'habilitat i l'entrenament per dur a terme el malabarisme. Tanmateix, normalment se li dóna una definició més global que inclou totes les manipulacions d'un o més objectes que demanen entrenament i habilitat.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Sembla que el malabarisme o els jocs malabars vénen del nom de la regió de Malabar, al sud de l'Índia. Els habitants de la regió eren hàbils amb les mans i en el llançament i arreplegament d'objectes. La paraula jocs malabars arriba al català a través del portugués.

Tipus de malabarismes[modifica | modifica el codi]

Pilotes per a fer malabarismes

Els jocs malabars poden ser efectuats de moltes maneres, atès que és una activitat on la creativitat té molt de pes. Podem dividir els malabarismes depenent de si els objectes es llancen a l'aire o si no, depenent dels objectes que s'utilitzen, depenent de les persones involucrades i el nombre d'objectes.

Malabarismes de llançament[modifica | modifica el codi]

És el joc malabar que més es reconeix com a malabarisme. Consisteix a llançar una sèrie d'objectes a l'aire i anar-los empomant a mesura que van caient. Els objectes que s'agafen es tornen a tirar immediatament, així que s'aconsegueix un efecte de continuació, una regularitat en els moviments. Molts malabaristes combinen l'ús de les mans amb el d'altres parts del cos.

Els objectes que es poden utilitzar per a aquest tipus de malabarisme són:

  • Pilotes: de diferents materials i mesures, farcides o buides, amb més o menys pes, són l'objecte més comú per a iniciar-se en els malabars.
Malabaristes amb maces
  • Maces: Són estructures cilíndriques més amples d'un costat que de l'altre, amb la qual cosa pesen més per un costat. Les maces es fan girar en l'aire i tornen a la mà pel mànec. També hi ha maces amb foc o torxes.
  • Ars: són cercles buits pel mig.
  • Mocadors: cauen més lentament i són més fàcils d'agafar al vol.
  • Diàbolo
  • Devil sticks: el malabarista aguanta dos pals de la mateixa mida, un en cada mà. Amb aquests pals fa moure un altre pal més llarg, que llança i fa rodar sobre els altres dos.

Malabarismes de contacte[modifica | modifica el codi]

Malabarisme de contacte amb una pilota de metacril·lat

El malabarisme de contacte es caracteritza pel fet que sempre hi ha contacte entre l'objecte i el cos del malabarista. Normalment es fa amb pilotes de metacril·lat o plàstic, que tenen un pes i un equilibri adequats per a rodar sobre els palmells de les mans, els muscles i fins i tot el cap. Molts malabaristes combinen el malabarisme de contacte amb el de llançament.

El pen spinning, o l'art de fer girar el bolígraf, es pot incloure com a malabarisme de contacte.

Malabarismes de rebot[modifica | modifica el codi]

El malabarisme de rebot és molt semblant al malabarisme de llançament, amb la diferència que en aquesta modalitat els objectes reboten contra una altra superfície aliena al malabarista, a més del llançament. Normalment, es fa amb pilotes de material plàstic adequades per al rebot.

Matemàtiques[modifica | modifica el codi]

Sobretot als malabarisme de llançament, a part de les mans, la gravetat hi juga un paper clau. La coordinació dels moviments, i per tant les posicions i el temps, dóna lloc a un tractament matemàtic específic: les matemàtiques s'han fet servir per entendre el malabarisme, i el malabarisme s'ha fet servir per provar aspectes de les matemàtiques.

Per exemple, al malabarisme amb boles, el temps que passa una bola a l'aire é sproporcional a l'arrel quadrada de l'alçada del llançament, és a dir, un increment del número de boles fa pujar molt la velocitat o alçada requerida, i per tant la precisió de la direcció i de la sincronització de llaçaments.

Va ser en Claude Shannon qui va construir el primer robot malabarista, i que va desenvolupar el teorema del malabarisme, en relacionar el temps que una bola és a l'aire, amb el temps que està a les mans: (F+D)H=(V+D)N, on F = temps que una bola és a l'aire, D = temps que una bola s'està a una mà/temps que una mà està ocupada, V = temps que una mà és buida, N = nombre de boles, and H = nombre de mans. Per exemple,

Notacions en malabarisme[modifica | modifica el codi]

Els moviments i els llançaments poden resultar molt complexos, i difícil de comunicar a d'altres malabaristes. Per això s'han desenvolupat diversos sistemes per descriure patrons específics, i també per descobrir-ne de nous. Un del que més es fa servir actualment és el siteswap, on les s'assigna a les diferents alçades d'una bola un dígit de referència, o sigui, que un llançament tarda uns quants "batecs" en completar-se. Per exemple, la cascada amb tres boles, un dels moviments fonamentals en malabarisme, es descriu en notació siteswap senzillament com a "3": entre que una bola surt d'una mà i la mateixa bola en surt d'una altra (o la mateixa), tarda tres batecs.[1]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. dancey, charlie. Encyclopaedia of Ball Juggling (en anglès). Bath, England: Butterfingers. ISBN 1-898591-13-X.