Pilota
|
Per a altres significats, vegeu «Pilota (desambiguació)». |
Una pilota[1] o baló és un objecte, generalment esfèric o esferoide habitualment fet de cuir o d'algun material sintètic, sovint inflat d'aire, que s'utilitza en gran nombre de jocs i esports. Hi ha moltes menes de pilotes, diferents de mides, pes, dibuixos i tacte, segons l'esport, per exemple: pilota de platja, futbol americà, golf, handbol, hoquei, joc de pilota, joc de pilota mesoamericà, pilota basca, pilota valenciana, tennis, voleibol o rugbi.
En la major part dels jocs de pilota, l'objectiu consisteix a manipular la pilota amb parts del cos o amb alguna eina per introduir-la en una àrea de gol o meta, que varia segons les regles de cada joc.
-
Futbol -
Bàsquet -
Futbol americà -
-
Beisbol -
-
Tenis
.jpg)
Etimologia
[modifica]El primer ús conegut del terme anglèss ball, amb el sentit d'un cos globular amb el qual es jugava, fou l'any 1205 en una compilació de poemes (el Brut de Layamon o Chronicle of Britain en anglès).[2] En català, el mot pilota, es va introduir a l'edat mitjana procedent del francès o occità; és de la mateixa família llatina que la paraula "pellis", que significa pell, i al·ludeix a la part exterior o embolcall de cuir que recobreix la cambra d'aire.[3] Apareix al segle xv en l'inventari dels béns de Joan de Borja, duc de Gandia de l'Arxiu Catedral de València, sign. 64: 24. com a pilota de vent.[4]
Història
[modifica]
En l'antiguitat, a Egipte, Grècia, Roma, Xina, Japó i Mesoamérica es jugaven jocs de pilota.
La pilota, com a característica en molts jocs què requereixen esforç físic, data des del principi dels temps. Es poden trobar en monuments Egipcis, amb dibuixos d'algun tipus de joc amb pilota, i, avui en dia, inclús és jugat per les tribus aborígens. També hi ha referències a obres antigues, per exemple, a l'Odisea, Nausica estava jugant amb una pilota amb les seves donzelles quan Odisseu la va veure per primera vegada en la terra de Phaeacians (Od. vi. 100).[5]
Dels xinesos als mesoamericans
[modifica]La pilota de cuir la van inventar els xinesos al segle iv aC. Els xinesos les omplien amb cordes. Això va sorgir quan un dels cinc grans governants de la Xina en l'antiguitat, Fu-Hi, apassionat inventor, va endurir diverses arrels dures fins a formar una massa esfèrica que va recobrir amb trossos de cuir cru: havia inventat la pilota. El primer que se'n va fer, va ser simplement de jugar a passar-se-la de mà en mà. No la van utilitzar en campionats. Les cultures mesoamericanas van ser les primeres a fer servir les pilotes amb la capacitat de rebot, atès que ells van inventar les pilotes de cautxú i làtex.
Dels grecs fins al segle xviii
[modifica]_Antigua_Grecia.JPG)
En temps dels grecs hi ha molts testimonis sobre la història del joc de pilota,[6] amb descripcions de la pràctica d'aquest esport, per exemple esmentant a Alexandre Magne com a bon jugador. A Roma, aquest esport estava prescrit pels metges com un exercici recomanable per a totes les edats i condicions, senadors, gent del poble. Fins i tot es van fundar associacions i federacions per a la competició.
El joc va ser estès pels legionaris a les terres de l'Imperi: es va practicar a Bèlgica, França, Itàlia i a la península Ibèrica continuant al llarg de l'edat mitjana.
Pilotes de vent
[modifica]Una pilota de vent era una pilota buida i inflada amb aire a pressió que podia botar i rebotar en impactar amb certa velocitat contra un cos sòlid, que s'emprava en èpoques antigues (segles XV i XVI).[7][8] L'ús típic de les pilotes de vent van ser els diferents jocs de pilota. El nom pilota de vent s'emprava en èpoques antigues (segles XV i XVI).[9] Encara que conceptualment moltes de les pilotes actuals estan inflades amb aire a pressió la denominació moderna es simplifica en "pilota", prescindint del sistema adoptat en la seva fabricació .
Pilota de futbol
[modifica]La pilota reglamentària de futbol és de cuir o similar, amb un perímetre d'entre 68 i 70 cm (diàmetre entre 21,65 i 22,29 cm) Té una massa de 410 a 450 g i una pressió d'inflat, equivalent a 0,6-1,1 atm (600-1100 g/cm²) al nivell del mar. Encara que la pilota de futbol es diu esfèric, solen ser icosàedres truncats amb 12 pentàgons i 20 hexàgons regulars, amb unes cares però, que no són completament planes, sinó lleugerament corbes.
La FIFA defineix tres nivells de qualitat diferents: aprovada per la FIFA, inspeccionada per la FIFA i pilota internacional estàndard. Totes les pilotes utilitzades en competicions oficials han d'incloure un d'aquests tres segells. El segell FIFA Approved (aprovat per la FIFA) és la certificació més exigent de les tres. Per obtenir el segell, les pilotes han de superar una anàlisi de laboratori. En aquesta anàlisi se'n avalua el pes, circumferència, esfericidad, pèrdua de pressió, absorció d'aigua i el rebot.[10]
Pilota de futbol americà
[modifica]La pilota futbol americà consta d'una cambra d'hule inflada amb una pressió de 12 1/2 a 13 1/2 lliures, coberta amb una capa de cuir de forma oval. En l'eix llarg fa d' 28 a 28,5 cm. El perímetre llarg (de punta a punta) fa 71 a 72,4 cm. El perímetre curt (mesurat al centre de la pilota) de 53,3 a 54 cm. Pesa de 396 a 425 grams.
Pilota de bàsquet
[modifica]La pilota de bàsquet mesura entre 69 a 78 cm depenent de si es tracta d'una pilota de bàsquet masculí, femení, o infantil. Igualment el pes varia depenent de la categoria variant dels 470 als 650 grams.[11]
- Pilota Masculina “Nº 7A” fa 75-78 cm i pesa 567-650 g
- Pilota Femenina “Nº 6A” fa 72-73 cm i pesa 510-567 g
- Pilota Junior “Nº 5A” fa 69-70 cm i pesa 470-510 g
Quant a l'aspecte extern, les pilotes de bàsquet generalment són de color taronja i tenen una superfície rugosa per evitar que rellisquin a les mans dels jugadors.
Pilota de tennis
[modifica]La federació internacional del tennis dicta les regles respecte a les mesures de les pilotes. Han de tenir un diàmetre que oscil·li entre 65,41-68,58 mm i un pes entre 56 i 59,4 g. Apart es contempla que l'únic color que pot utilitzar-se és el groc amb la línia separadora blanca per tal de millorar la visibilitat per als jugadors i també dels espectadors.
Pilota de golf
[modifica]La pilota de golf no pot pesar més de 45,93 g i cal tenir en consideració que una pilota més pesada arriba més lluny. El diàmetre no pot ser inferior a 42,67 mm i com passa amb els pals, en els tornejos oficials es verifica que compleixen les regles. Els diferents tipus usats depenen de les característiques i preferències dels jugadors. També s'acostuma a fer servir pilotes prèviament utilitzades algunes vegades per altres jugadors, provinents de tornejos.
Pilota de voleibol
[modifica]La pilota és esfèrica i flexible; de 65-67 cm de circumferència, de 260-280 g de pes amb una pressió interior a 0,3-0,325 kg/cm². És doncs, més petita i lleugera que les pilotes emprades en el bàsquet o el futbol. Pot estar feta de diferents materials encara que el més pràctic i utilitzat és el cuir. També hi ha pilotes de plàstic que serveixen per als entrenaments.
Pilota de beisbol
[modifica]La pilota de beisbol és la que s'utilitza per a la pràctica d'aquest esport. Té una circumferència de 22,5 cm i no superior a 24 cm i un pes de 142 g. Poden ser diferents en lligues infantils. És de construcció variable: generalment el nucli de la pilota és de suro, cautxú, o una mescla d'ambdós, i a vegades pot constar de diverses capes. Són enrotllades de cintes de diversos materials que inclouen fil i cordill, i ocasionalment llana.
Comentaris i fets sobre jocs de pilota
[modifica]Des de temps antics hi ha hagut documents que esmenten diversos jocs de pilota i comentaris sobre alguns practicants notables. Vegeu, a continuació, alguns exemples aleatoris.
Odissea
[modifica]Al matí, la princesa Nausica, amb el permís dels seus pares, va al riu amb la roba bruta acompanyada de les seves serventes i amb un carruatge tirat per mules. Després de rentar la roba i mentre s'eixuga a l'herba, es posen a jugar a pilota. De sobte la pilota s'escapa i roda fins a l'aigua. Les noies es posen a cridar i Odisseu es desperta.[12]
Alexandre el Gran
[modifica]Alexandre el Gran practicava el joc de pilota anomenat episciros.[13][14]
Antonio Scaino
[modifica]A instàncies d'Alfons d'Este, Antonio Scaino da Salò[15] (capellà, teòleg i literat) va escriure una obra molt notable sobre el joc de pilota.[16] Amb referència amb les pilotes de vent, va descriure amb detall la forma de la bufeta i del tubet i una mena de vàlvula antiretorn (o de retenció) a base d'estopa, que permetia inflar la pilota amb una manxa adequada molt semblant a les actuals. També esmentava el costum d'afegir una mica de vi a l'interior de la cambra perquè les pilotes mantiguessin l'esperit (la seva elasticitat) més temps.[17] El sistema de "vàlvula antiretorn" emprat amb la bufeta urinària comparat amb el de les pilotes de vent fou descrit per Juan Valverde de Amusco i "Fray Luís de Granada".[18][19]
Diego Durán
[modifica]El frare dominic Diego Durán parla del "Solene y muy usado juego de pelota, muy ejercitado de los señores y con el cual algunos después de perdido el caudal se jugaban a si mesmos".[20]
| « | He traído todo este preámbulo para venir á tratar del juego de la pelota del cual se ofrece tratar conforme á lo que el capítulo promete y la pintura demuestra pues era un juego de mucha recreación para ellos y regocijo especialmente para los que lo tomaban por pasatiempo y por entretenimiento entre los cuales había quien la jugase con tanta destreza y maña que en una hora acontecía no parar la pelota de un cabo á otro sin hacer falta ninguna solo con las asentaderas sin que pudiese llegar á ella con mano ni pie ni con pantorrilla ni brazo estando tan sobre aviso asi los de la una parte como los de la otra para no dejalla parar que era cosa maravillosa pues si ver jugar á la pelota con las manos á los de nuestra nación nos da tanto contento y espanto de ver la destreza y ligereza con que algunos la juegan, cuanto mas alabaremos á los que con tanta maña y destreza y gentileza la juegan con las asentaderas ó con las rodillas teniendo por falla el tocalle con la mano ni con otra parte del cuerpo ecepto con las dos partes dichas de asentaderas ó rodillas y había con el ejercicio tan diestro y excelentes jugadores que demás de ser tenidos en estima los reyes les hacian mercedes y los hacían privados en su casa y corte y eran honrados con particulares insignias. | » |
| — Historia de las Indias de Nueva España y islas de tierra firme, por et Padre Fray Diego Duran religioso de la orden de Predicadores. | ||
| « | "Otras veces iba Moctezuma al tlachtli, que es trinquete para pelota. A la pelota llaman ullamaliztli, la cual se hace de la goma de ulli, que es un árbol que nasce en tierras calientes, y que punzado llora unas gotas gordas y muy blancas y que muy presto son cuajadas; las cuales juntas, mezcladas y tratadas se vuelven negras más que la pez, y no tiznan. De aquello redondean y hacen pelotas que, aunque pesadas, y por consiguiente duras para la mano, botan y saltan muy bien y mejor que nuestras pelotas de viento. No juegan á chazas, sino al vencer, como al balon ó á la chueca, que es dar con la pelota en la pared que los contrarios tienen en el puesto, ó pasarla por encima. Pueden darle con cualquiera parte del cuerpo que mejor les viene, pero hay postura que pierde el que lo toca sino con la nalga ó cuadril, que es la gentileza, y por eso, se ponen un cuero sobre las nalgas; más puédele dar siempre que haga bote y hace muchos uno en pos de otro. Juegan en partida, tantos á tantos y á tantas rayas, una carga de mantas, ó más ó menos, como quien son los jugadores. También juegan cosas de oro y plumas, y aún veces hay á sí mismos, como hacen al patollí, que les es permitido como el venderse. Es este Tlachtli óTlachco una sala baja, larga, estrecha y alta, pero más ancha de arriba que abajo, y más alta á los lados que á las fronteras'; que así lo hacen de industria para su jugar. Tiénenlo siempre muy encalado y liso; ponen en las paredes de los lados unas piedras como de molino, con su agujero en medio que pasa á la otra parte, por dó á mal-a vez cabe la pelota... A este juego llevaba Moctezuma los Españoles, y mostraba holgarse mucho en verlo jugar, y ni más ni menos de mirarlos á ellos jugar á los naipes y dados." | » |
Polo
[modifica]Comentaris sobre les pilotes tradicionals de "fusta".[21]
Esferística
[modifica]Hi ha un treball sobre els jocs de pilota dels antics grecs, de Pierre-Jean Burette Burette (metge i erudit), consultable en francès (1719) i castellà (1785).[22][23]
Referències
[modifica]- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ Layamon. Layamons Brut, Or Chronicle of Britain: A Poetical Semi-Saxon Paraphrase of the Brut of Wace. Now First Published from the Cottonian Manuscripts in the British Museum, Accompanied by a Literal Translation, Notes, and a Grammatical Glossary. Society of Antiquaries of London, 1847.
- ↑ http://diariouno.com.ar/edimpresa/2010/06/01/nota244382.html Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine.
- ↑ «Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain» (en català). IEC. [Consulta: 1r novembre 2025].
- ↑ Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Ball". Encyclopædia Britannica (11th ed.). Cambridge University Press
- ↑ http://www.uv.es/~fbarcelo/pilota/esp/introduccio/introdu/historia.htm
- ↑ Diccionari catalá-castellá-llatí- frances-italiá. Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, per una societat de Catalans, 1839, p. 480–.
- ↑ Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, 2. Espasa Germans, 1865, p. 343–.
- ↑ Pere Labernia. Diccionario de la lengua castellana, 1: con las correspondencias catalana y latina. Librería de Estevan Pujal, 1861, p. 257–.
- ↑ «Consumer EROSKI – pilotes de futbol». Arxivat de l'original el 2018-06-20. [Consulta: 25 agost 2016].
- ↑ «Pilota de bàsquet».
- ↑ Homer. Odissea. LA MAGRANA, 2022-06-16. ISBN 978-84-19013-22-4.
- ↑ Murphy, Brendan. The Game That Would be King: The Uncharted History of Soccer 800 - 1800 AD. Meyer & Meyer Sport, 2025. ISBN 978-1-78255-560-5.
- ↑ Sículo, Diodoro. Alejandro Magno (en castellà). Ediciones AKAL, 1986-10-23. ISBN 978-84-7600-108-0.
- ↑ Trattato del giuoco della palla di messer Antonio Scaino da Salò, diuiso in tre parti. Con due tauole, l'vna de' capitoli, l'altra delle cose piu notabili, che in esso si contengono
- ↑ Jacopo Bonfadio. Lettere, 1790, p. 28–.
- ↑ Antonius Scaino. Trattato del giuoco della palla. - Vinegia, Giolito de Ferrari 1555. Giolito de Ferrari, 1555, p. 144–.
- ↑ Juan Valverde de Amusco; Salamanca; Lafréry Historia de la composicion del cuerpo humano, escrita por Ioan de Valuerde de Hamusco. impressa por Antonio Salamanca, 1556, p. 3–.
- ↑ La anatomía humana en la obra de Fray Luis de Granada: discurso leído el día 14 de mayo de 1946, con motivo de su recepción pública. Real Academia Nac. Medicina, 1946, p. 46–. GGKEY:763CPEW2J29.
- ↑ Duran, Fray Diego. Historia de las Indias de Nueva España y islas de tierra firme, por et Padre Fray Diego Duran religioso de la orden de Predicadores (escritor del siglo XVI): La publica con un atlas de estampes, notas é illustraciones, José F. Ramirez (en castellà). Imprenta de J.M. Andrade, y F. Escalante, 1880.
- ↑ Chetwynd, Josh. The Secret History of Balls: The Stories Behind the Things We Love to Catch, Whack, Throw, Kick, Bounce and Bat. Penguin, 2011-05-03. ISBN 978-1-101-51487-0.
- ↑ Disertaciones de la Academia Real de las inscripciones y buenas letras de Paris (en castellà). A. de Sancha, 1785.
- ↑ Mémoires de littérature tirés des registres de l'Acad des inscriptions et Belles-Lettres (en francès), 1719.
Vegeu també
[modifica]