Voleibol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'esportVoleibol
Volleyball RetO 3.jpg
Jugades d'atac i bloqueig dels equips Laval Rouge et Orde i Montreal Carabins, respectivament, en un partit de la lliga universitària del Quebec.
Autoritat esportiva FIVB
Sobrenom(s) Vòlei
Creació 9 de febrer de 1895, Holyoke (Massachusetts), Estats Units Estats Units per William G. Morgan
Característiques
Contacte No
Membres de l'equip 6 jugadors
Mixt Sí, en competicions separades
Tipus Esport d'equip, esport de pilota
Olímpic 1964
Paralímpic Voleibol adaptat
Nombre mínim de jugadors 12
Nombre màxim de jugadors 12
Modifica dades a Wikidata
Jugadores de voleibol d'un institut de Hudson (Ohio), Estats Units.

El voleibol, volei o vòlei és un esport d'equip que consisteix en fer passar la pilota al camp contrari per damunt d'una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista,[1] principalment mitjançant les mans, encara que les regles també permeten fer-ho amb qualsevol altra part del cos. La pilota pot ser tocada o impulsada amb cops nets, però no pot ser aturada, subjectada, retinguda o acompanyada. Per anotar un punt cal aconseguir que la pilota toqui el terra dins del terreny de joc de l'equip rival, respectant el reglament. L'objectiu del voleibol és guanyar 3 dels 5 sets del partit. Hi ha diverses modalitats segons la superfície en què es jugui, quan es practica en una pista és voleibol, si la superfície és sorra se'n diu voleibol platja. Les regles són les mateixes respecte a la rotació de jugadors, ja que es fa quan es canvia de servei. No és un esport de contacte.

Història[modifica | modifica el codi]

Partit Israel-URSS de l'any 1952, primer mundial de voleibol.

Origen[modifica | modifica el codi]

William G. Morgan, el creador del voleibol

Al febrer de 1895 William George Morgan, entrenador esportiu de l'Associació Cristiana de Joves (YMCA) a Holyoke, va concebre un joc anomenat MINTONETTE com a passatemps per als membres de l'associació de més edad.13 Es considerava aquest joc com una alternativa més suau al bàsquet, esport que quatre anys abans també havia sorgit molt a prop d'allà, a Springfield, a només 16 quilòmetres de distancia.13 Es tractava d'un joc d'interior per equips, que guardava semblances amb el tennis o l'handbol. Morgan va desenvolupar també les primeres regles, les que contemplaven un camp de joc de 25 ft × 50 ft (7,62 m × 15,24 m) i una xarxa de 6 ft, 6 polzades (1,98 m) d'altura. El nombre de jugadors era il·limitat, com així mateix la quantitat permesa de contactes amb la pilota. En cas d'una jugada de servei erroni, existia una segona oportunitat, tal com en el tenis.13 Amb motiu d'una conferència de tots els entrenadors esportius del YMCA realitzada a Springfield al començament de l'any 1896, Morgan va presentar el nou joc i va trobar bona ressonància entre els seus colegas.13 a causa de que la pilota es juga directament en l'aire, sense que toqui a terra (el que en anglès s'anomena volley, Alfred T. Halstead va proposar el nom de volley ball. Aquesta proposta es va aprovar i el joc es denomina en anglès fins avui de la mateixa manera, però des de 1952 va començar a escriure en una única paraula: volleyball.13 Posteriorment, les regles també van patir algunes modificacions. la primera pilota va ser dissenyat especialment a petició de Morgan per la firma AG Spalding & Bros . de Chicopee, Massachusetts.

Spielszene der Volleyball-Weltmeisterschaft 1952

Expansió[modifica | modifica el codi]

En els anys següents, l'esport es va disseminar per tot el món. Primer va arribar al Canadà l'any 1900 i de seguida va arribar a Asia.13 Els soldats nord-americans el van introduir durant la Primera Guerra Mundial a Europa de l'oriental, on es va desenvolupar transformant-se en un esport molt popular.7 Fins a la caiguda del bloc oriental, els equips de països com la Unió Soviètica i Txecoslovàquia dominaven aquest esport a Europa. En el segon decenni del segueixo xxse va introduir en EUA per primera vegada la regla, avui vigent, de la quantitat de sis jugadors per equip i de tres contactes amb el balón.13 En els Jocs Olímpics de 1924 el voleibol va ser presentat com a esport de demostración. Fins a mitjan segle XX l'esport es va estendre per tot el continent. La fundació de la FIVB el 1947 i el Campionat Mundial de Voleibol que molt poc després es va realitzar per primera vegada van constituir passos importants per al seu establiment com a esport. Moltes tècniques i tàctiques que caracteritzen el voleibol modern van ser introduïdes per equips europeus. Exemples d'això són el bloqueig i el Bagger, que Txecoslovàquia va introduir en el joc en 1938 i en 1958, respectivament 7 així com l'atac des de la línia de fons, que Polònia va mostrar per primera vegada el 1974 7 i el sistema de 5-1 , amb el qual jugava la Unió Soviètica.

El 1912 es van revisar les regles inicials pel que fa a les dimensions de la pista. També es va fixar la mida de la pilota, que fins llavors no havia estat determinat. Es va limitar a sis el nombre de jugadors per equip, i es va incorporar la rotació en el saque.7

El 1922 es regula el nombre de tocs per equip, fixant-lo en tres i es limita l'atac dels defenses. També es va establir que d'estar el marcador en 14-14, havien obtenir dos punts consecutius d'avantatge per a la guanyar el set.7

Des de 1964, el voleibol ha estat esport olímpic. La variant vòlei platja s'incorpora a la FIVB el 1986 i als Jocs Olímpics d'estiu des 1996.7

Des de fins del segle xx i principalment al començament del segle XXI s'han introduït canvis substancials en el voleibol, buscant fer d'ell un joc més vistós. El 1998 s'introdueix la figura del jugador líbero.7 El 2000 es redueix de forma important la durada de les trobades en eliminar l'exigència d'estar en possessió del servei per puntuar; es pot guanyar punt i servei en la mateixa jugada mentre que abans es podia estar robant treguis de forma alternativa sense que el marcador avancés. S'ha permès el toc amb qualsevol part del cos o es permet que el servei toqui la xarxa sempre que acabi passant a camp contrario.7 El 2006 es plantegen dues possibles nous canvis i es proven en algunes competicions: permetre un segon servei en cas de fallar el primer (com passa en tennis) i disposar a la banqueta d'un segon jugador líbero amb el qual es pot alternar al llarg del partit. Finalment només s'accepta, en la revisió aprovada al congrés de juny de 2008 celebrat a Dubai, la incorporació d'un segon líbero reserva i la possibilitat d'intercanviar els líberos una única vegada en el transcurs del partit. El 2010 es revisa14 la regla del toc de xarxa, i es canvia: només serà falta de toc de xarxa

Regles bàsiques del voleibol[modifica | modifica el codi]

El terreny de joc[modifica | modifica el codi]

El camp normalment té 18 metres de llargada i 9 d'amplada, dividit en 2 camps de 9x9 m separats per una xarxa d'alçada variable (2,43 m per homes; 2,24 m per dones;[1] mentre que s'utilitzen altres alçades en competicions juvenils, infantils, etc.). A cada camp hi ha una línia paral·lela a la xarxa a 3 m de distància de la xarxa, anomenada "línia d'atac". A l'exterior de la pista hi ha una zona lliure d'un mínim de 3 metres d'amplada[2] i un màxim de 5 en els laterals, i de 8 a la part posterior.

La pista de voleibol
Dimensions
Zones
  1. Zona lliure
  2. Línia central
  3. Línia de fons
  4. Línia lateral
  5. Línia d'atac
  6. Zona de sac
  7. Zona defensiva
  8. Zona d'atac
  9. Primer àrbitre
  10. Segon àrbitre
  11. Anotador
  12. Banqueta
Pista en perspectiva i xarxa

La pilota[modifica | modifica el codi]

La FIVB estableix que la pilota ha de ser esfèrica, de cuir o material sintètic amb una circumferència d'entre 65 i 67 cm, un pes de 260-280 grams, i una pressió a l'interior de 0,30-0,325 kg/cm2.[3]

Vestimenta[modifica | modifica el codi]

Els jugadors de voleibol vesteixen durant el partit samarreta, pantaló curt, mitjons i calçat esportiu. També acostumen a dur proteccions als genolls i colzes degut al contacte habitual amb la superfície de joc.

Els equips[modifica | modifica el codi]

El voleibol es juga entre dos equips amb un màxim de dotze jugadors, sis que inicien el partit i un màxim de sis que estan a la banqueta. També hi ha variants en les quals el nombre de jugadors en pista és de quatre per cada equip.

Les parts del joc[modifica | modifica el codi]

Els partits es juguen al millor de tres sets. Si s'arriba als 4 sets perquè cada equip ha guanyat 2 sets, es pot arribar als 5 sets. Cada set es guanya amb 25 punts (amb un avantatge de 2 punts), el cinquè set s'anomena tie break, el qual és de 15 punts.

Rotacions de jugadors al voleibol.

Les posicions dels jugadors o jugadores[modifica | modifica el codi]

La pista de cada equip es divideix en sis posicions numerades. La número 1 està situada, amb els jugadors mirant a la xarxa, a la part dreta més allunyada de la xarxa i és la posició des d'on es posa en joc la pilota. La posició 2 és davant de la número 1, entre la "línia d'atac" i la xarxa. Al davant i centre hi ha la posició 3 i a l'esquerra la 4, darrere seu la 5 i al mig de la rereguarda la posició 6.

Canvi de posició dels jugadors o jugadores o rotació[modifica | modifica el codi]

Cada vegada que un equip guanya un punt en què el rival ha posat la pilota en joc, tots els jugadors o jugadores canvien de posició abans de fer el servei. Així, qui estava a la posició 6 passa a la 5, i aquest a la 4, i així successivament fins a situar qui estava al número 1 al número 6.

Els sistemes de joc[modifica | modifica el codi]

Hi ha diferents sistemes de joc que s'utilitzen en diferents situacions, condicions o objectius. Hi ha la formació de recepció de la pilota, la d'atac i la de defensa. El principal sistema per rebre la pilota, després d'un servei o d'una rematada, és l'anomenat 1:3:2 o sistema en W. En aquesta formació, el col·locador de la zona 2 se situa molt a prop de la xarxa, i el defensa de la zona 6 s'avança. També podem distingir dues formacions diferents d'atac: la primera seria l'anomenada "col·locador per torns", que consisteix en el fet que el jugador de la zona 3 fa les funcions de col·locador i tots els jugadors passen per totes les posicions. L'altra formació seria el sistema de "4 rematadors i 2 col·locadors", en el qual a la línia d'atac i a la de defensa hi ha 2 rematadors i 1 col·locador. A més, per mantenir els col·locadors a les zones 3 i 6, després del servei es modifica la seva situació en el camp. Finalment, el sistema de defensa més popular, és el de "3:1:2", també anomenat "central avançat", en el qual els tres davanters se situen prop de la xarxa per blocar la pilota i el defensa de la zona 6, s'avança.

Com es juguen els punts[modifica | modifica el codi]

Per començar a jugar un punt, el jugador situat a la zona 1 efectua el servei des de darrere de la línia de fons, de manera que la pilota arribi al camp contrari passant per sobre de la xarxa. L'equip contrari pot tocar la pilota fins a 3 vegades abans de tornar-la a l'altre camp, i així successivament, fins que un equip aconsegueix de fer caure la pilota a terra dins del camp contrari o que algú cometi una infracció.

Infraccions que signifiquen la pèrdua del punt[modifica | modifica el codi]

Partit entre Bulgària i Sèrbia.
  • Fora: quan la pilota toca el terra, va a fora del camp o toca un objecte extern (assenyalat pels àrbitres amb els dos braços paral·lels al cos i els 2 palmells mirant cap endins a l'alçada de la cara de l'àrbitre).
  • Pilota tocada: quan la pilota cau a fora del camp propi (assenyalat pels àrbitres amb els dits de les mans a l'alçada de la cara i refregant-los).
  • Retenció: quan un jugador retén o acompanya la pilota (assenyalat amb el palmell d'una mà mirant cap amunt i pujant aquest palmell).
  • Dobles: quan un jugador toca la pilota dues vegades seguides (assenyalat mostrant dos dits).
  • Quatre tocs: si un equip juga la pilota més de tres vegades (assenyalat mostrant 4 dits).
  • Xarxa: quan un jugador toca la xarxa, sempre que aquest jugador intervingui en l'acció del joc (assenyalat tocant la xarxa per la part lateral amb el palmell de la mà).
  • Remat de saguer: quan un defensor remata o bloqueja la pilota per sobre de la xarxa entrant en camp contrari des de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa; quan un lliure remata o bloqueja la pilota per sobre de la xarxa (sigui quina sigui la zona en què ho fa); o quan un lliure col·Loqui a un altre company amb els dits de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa, i aquest company remati per sobre de la xarxa (assenyalat passant un braç per sobre del cap com si volguessis tocar-te l'orella contrària, sense arribar a fer-ho).
  • Invasió: quan un jugador passa un peu complert en camp contrari, o toca la pilota per sota la xarxa (assenyalat amb el dit índex indicant la línia central).
  • Invasió aèria: quan un jugador remata la pilota en camp contrari, o quan un jugador bloqueja abans que un jugador rival pugui fer un altre toc de pilota al seu camp (assenyalat amb el palmell mirant el terra a l'alçada de la cara).
  • Pantalla: quan un jugador o grup de jugadors de l'equip que serveix es disposen de tal manera que amaguen el jugador que fa el servei o la trajectòria de la pilota a l'equip contrari.
  • Falta de rotació: cada vegada que es recupera el servei, l'equip ha de fer una rotació en el sentit de les agulles del rellotge. Si aquesta rotació no es fa, la pilota passa a l'equip contrari.

Àrbitres[modifica | modifica el codi]

També formen part del joc els i les àrbitres que controlen els temps, les accions de les jugadores o jugadors, quan la pilota ha traspassat o no una línia, les infraccions, i el marcador.

Tècniques[modifica | modifica el codi]

Una recepció

La tècnica del voleibol és molt específica i la precisió és imprescindible per poder dominar el joc. La tècnica consisteix en la realització correcta dels gestos tècnics propis de l'esport. La tàctica individual és l'aplicació intel·ligent d'aquesta tècnica. I la tàctica col·lectiva és la combinació col·lectiva entre 2 o més jugadors.

Atac[modifica | modifica el codi]

L'atac és la manera amb la qual l'equip intenta fer un punt a l'altre camp ofensivament. Les accions més conegudes són:

  • Servei: S'utilitza per iniciar el joc i la pilota ha de passar directament a l'altre camp. Hi ha diferents tipus de serveis: el servei baix i el servei lateral, que són més segurs però menys potents, i el servei de tenis, amb una trajectòria molt més tensa i difícil de salvar.
  • Toc de dits: s'utilitza normalment per col·locar la pilota perquè un company pugui fer la rematada. És un gest tècnic que s'utilitza per fer passades altes, i el moviment consisteix a flexionar les cames, estirar els braços cap amunt, amb els colzes flexionats i tocar la pilota amb els dits de les dues mans, sense acompanyar-la i sense que la pilota rodi gaire.
  • Rematada: Acostuma a ser el tercer toc de l'equip i pretén passar la pilota a l'altre camp sense que l'equip contrari la pugui tornar. Les fases són: el desplaçament, el salt, el cop i la caiguda.

La batuda s'inicia depenent de si ataques amb la dreta o l'esquerra:

Si ets dretà, es comença amb el peu esquerre (un pas llarg, ja que serveix per conduir-te a la posició de la col·locació, seguidament un pas petit amb el peu dret, i al mateix lloc recolzes l'esquerra i saltes amb els dos peus junts, ajudant-te amb l'impuls de les mans.

Si ets esquerrà, és tot el contrari; comences amb el peu dret. Per aprofitar bé la batuda o carrera de remat, i rematar al punt més alt, s'ha de començar a fer la batuda quan el col·locador hi toca la pilota, abans de colpejar, "carregues el colze" més o menys per l'alçada de l'orella i finalment estires el braç al punt més alt i remates amb la mà dura.

  • La "finta": normalment també es realitza fent la batuda però un cop estàs a punt de rematar, toques la pilota amb els dits, i busques on hi ha espai per fer punt, darrere el bloqueig, al mig de la pista.

Defensa[modifica | modifica el codi]

  • Toc d'avantbraços: s'utilitza per rebre la pilota després del servei o d'una rematada. Acostuma a ser el primer toc de l'equip i consisteix a tocar la pilota amb els avantbraços per elevar-la i passar-la al col·locador.
  • Bloqueig: és l'acció que fan els jugadors prop de la xarxa de l'equip contrari per parar l'atac. Consisteix a saltar i aixecar les mans per intentar parar completament el remat i que "reboti" a l'altre camp fent punt directe o bé, el bloqueig defensiu, que serveix per parar la intensitat del remat i que vagi a parar al teu camp.
    • Es pot arribar a fer triple bloqueig (és a dir, dels tres jugadors que estan a les posicions de dintre dels tres metres).
    • El bloqueig no conta com un toc de l'equip, és a dir, si bloqueges, el teu equip encara pot fer tres tocs més.
    • La tècnica per dur a terme un bon bloqueig és la següent: obres les cames igual que l'amplada que les teves espatlles amb els genolls una mica flexionats per tal de no perdre temps a l'hora de saltar baixant. Els braços han d'estar flexionats amb les mans obertes, i amb un angle de 90% respecte a la xarxa (aquesta posició es fa així per tal que quan saltis, si tens un company al teu costat que també bloqueja no aixequis els braços de costat i li facis mal).

L'equip que guanya el punt és el que fa el següent servei. Cada vegada que hi ha un canvi de servei (és a dir, l'equip que servia perd el punt) es fa una rotació dels jugadors de l'equip guanyador. D'aquesta manera, tots els jugadors han de jugar tant en posicions d'atac com de defensa. L'excepció és el lliure, figura introduïda l'any 2000, que és un jugador que només pot actuar defensivament (no pot rematar ni efectuar serveis).

Hi ha una variant, anomenada vòlei platja, que es juga a l'aire lliure, habitualment amb dos jugadors o jugadores per equip, i amb un reglament lleugerament diferent. Aquesta modalitat és un esport olímpic des de 1996. La delegació espanyola va obtenir la medalla de plata als Jocs Olímpics d'Atenes de 2004.

També hi ha l'anomenat voleibol adaptat, que és per a la gent que té alguna minusvalidesa. Hi ha dues modalitats: dempeus, pràcticament igual que el voleibol i asseguts, en què el terreny de joc és més petit i la xarxa més baixa.

Competicions[modifica | modifica el codi]

De seleccions[modifica | modifica el codi]

De clubs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «voleibol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Section 1.1». A: Official Volleyball Rules 2011-2012 (PDF). FIVB, 2010 [Consulta: 27 octubre 2011]. «The playing court is [...] surrounded by a free zone which is a minimum of 3 m wide on all sides.» 
  3. «Section 3.1». A: Official Volleyball Rules 2011-2012 (PDF). FIVB, 2010 [Consulta: 27 octubre 2011]. «STANDARDS The ball shall be spherical(...)» 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]