9 de febrer
| << | Febrer 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 325 dies per finalitzar l'any i 326 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1908 - Barcelona - Inauguració del Palau de la Música Catalana, obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner.[1]
- 1937 - València: El Consell Provincial de València aprova el decret de creació de l'Institut d'Estudis Valencians, organisme superior d'estudis i investigació.[2]
- 1946 - Barcelona: el règim franquista, amb el pretext de l'explosió d'un petard a la Universitat de Barcelona, emprèn una dura repressió contra els estudiants catalanistes.
- 1986 - Sant Joan Despí: estrena a TV3 de la comèdia de situació Els joves[3]
- 2005 - València: l'Acadèmia Valenciana de la Llengua reconeix la unitat de la llengua catalana tot i que en rebutja la denominació de català.
- Resta del món
- 1822 - Haití envaeix la República Dominicana.
- 1895 - Holyoke (Massachusetts, EUA) - William G. Morgan crea el voleibol.
- 1918 - Primera guerra mundial: l'imperi alemany signa la pau amb Ucraïna.
- 1994 - Londres: l'IRA Provisional du a terme l'atemptat de Canary Wharf[4]
- 2014 - A Tòquio i altres regions del Japó una forta tempestat de neu té com a resultat 11 morts i més de 1200 ferits.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1625 - Benigànim: Agnès de Benigànim, monja valenciana venerada com a beata per l'Església catòlica (m. 1696).[5]
- 1884 - Barcelona: Josep Carner, escriptor català (m. 1970).
- 1902 - Sabadell: Joan Llonch i Salas, empresari tèxtil català.
- 1904 - Barcelona: Elisabeth Mulder, escriptora, poeta i narradora, traductora, periodista i crítica literària catalana en castellà (m. 1987).[6]
- 1925 - Barcelona: Ermengol Passola i Badia, empresari i promotor cultural català (m. 2009).
- 1926 - Barcelona: Manuel Cabero, director coral català (m. 2022).
- 1939 - Johannesburg: Janet Suzman, actriu i directora sud-africana.[7]
- 1931 - Barcelona: Xavier Benguerel i Godó, fou un compositor català.[8]
- 1950 - València: Xavier Mariscal, dissenyador i artista valencià.
- Resta del món
- 1773 - Comtat de Charles City, Virgínia (EUA): William Henry Harrison, militar, 9è president dels Estats Units (m. 1841).
- 1815 - Roma (Itàlia): Federico de Madrazo, pintor espanyol (m. 1894).
- 1817 - Madrid (Espanya): Eugenio Lucas Velázquez, pintor romàntic espanyol (m. 1870).
- 1854 - Sappemeer, Països Baixos: Aletta Jacobs, metgessa, activista pel sufragi femení i inventora neerlandesa (m. 1929).[9]
- 1867 - Natsume Sōseki, escriptor japonès (m. 1916).
- 1885 - Viena, Àustria: Alban Berg, compositor austríac (m. 1935).[10]
- 1909 - Marco de Canaveses (Portugal): Carmen Miranda, cantant de samba i actriu brasilera nascuda a Portugal (m. 1955).[11]
- 1910 -
- París (França): Jacques Monod, químic i bioquímic francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (m. 1976).
- Hartford, Connecticutː Anna Sokolow, va ser una ballarina i coreògrafa nord-americana (m. 2000).[12]
- 1931 - Heerlen (Països Baixos): Thomas Bernhard, poeta, novel·lista i dramaturg en llengua alemanya (m. 1989).[13]
- 1937 - Varel: Hildegard Behrens, soprano dramàtica alemanya, coneguda pel seu extens repertori (m. 2009).[14]
- 1940 - Ciutat del Cap, Sud-àfrica: John Maxwell Coetzee, escriptor australià d'origen sud-africà, Premi Nobel de Literatura de l'any 2003.
- 1942:
- Brooklyn: Carole King, compositora i cantautora estatunidenca, guanyadora de quatre premis Grammy.
- Tientsin, (Xina): Feng Jicai (en xinès tradicional: 馮驥才; en xinès simplificat: 冯骥才; en pinyin: Féng Jìcái) artista i escriptor xinès, un dels representants de la "literatura de les cicatrius"[15]
- 1943:
- - Newark, Nova Jersey, Estats Units: Joe Pesci, actor estatunidenc.
- - Gary, Indiana (EUA): Joseph Eugene Stiglitz, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 2001.
- 1944:
- Eatonton, Geòrgia (EUA): Alice Walker, escriptora afroamericana i feminista que va rebre el Premi Pulitzer a l'obra de ficció el 1983 per la novel·la El color porpra.[16]
- Madrid: Manuela Carmena, jurista espanyola, jutgessa emèrita, ha estat alcaldessa de Madrid.[17]
- 1945:
- - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Mia Farrow, actriu estatunidenca.[18]
- - Fukuoka (Japó): Yoshinori Ohsumi, biòleg japonès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2016.
- 1947 - Lugano, Suïssa: Carla Del Ponte, jurista, va ser cap de la fiscalia del Tribunal de Dret penal internacional de les Nacions Unides.[19]
- 1960 - Mount Ayr, Iowa, Estats Units: Peggy Whitson, científica bioquímica, astronauta i Cap d'Astronautes de la NASA.[20]
- 1967 - Sant Sebastià: Ana Ruiz Mitxelena, futbolista, primera portera basca a jugar en la selecció espanyola de futbol (m. 1993).[21]
- 1974 - Pamplona: Helena Resano, periodista i presentadora espanyola.[22]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1925 - Sant Cugat del Vallès: Amanci Amorós Sirvent, músic i compositor valencià (n. 1854).
- 1993 - Barcelona: Albert Viladot i Presas, periodista català.
- 2003 - Sant Cugat del Vallès: Miquel Batllori, historiador i jesuïta català.
- 2005 - Barcelona: Carlota Soldevila, actriu i directora de teatre, fundadora d'Els Joglars i del Teatre Lliure.[23]
- 2019 - Palma: Aina Moll Marquès, filòloga menorquina, figura central de la normalització del català a les Balears i Catalunya (n.1930).[24]
- Resta del món
- 1450 - Le Mesnil-sous-Jumièges, Normandia: Agnès Sorel, amant del rei Carles VII de França, model pictòrica de l'obra de Jean Fouquet La verge amb el nen (n. 1422).[25]
- 1765 - Londres, Anglaterraː Elisabetta de Gambarini, compositora anglesa, cantant, organista, clavecinista, pianista (n. 1731).[26]
- 1881 - Sant Petersburg, Rússia: Fiódor Dostoievski, escriptor rus (n. 1821).
- 1891 - La Côte-Saint-André, França: Johan Jongkind, pintor i gravador neerlandès considerat com un dels precursors de l'impressionisme (n. 1819).[27]
- 1963 - Bagdad (Iraq: Abd al-Karim Qasim, dictador derrocat, executat.[28]
- 1979 - Londres (Anglaterra): Dennis Gabor, físic hongarès, Premi Nobel de Física de l'any 1971 (n. 1900).
- 1981 - Harlingen, Texas (EUA): Bill Haley, pioner del rock and roll, conegut per "Rock Around the Clock", entre d'altres (n. 1925).[29]
- 1994 - Madison, Wisconsin (EUA): Howard Martin Temin, biòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1975 (n. 1934).
- 2020 - Mòdena, Itàlia: Mirella Freni, soprano operística italiana (n. 1935).[30]
- 2021 - Àrea de la badia de Tampa (Florida)ː Chick Corea, pianista de jazz i jazz-rock estatunidenc (n. 1941).[31]
- 2023 - Marcos Alonso Peña, futbolista càntabre (n. 1959).
Festes i commemoracions
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011): Apol·lònia d'Alexandria, verge i màrtir (249); Prim i Donat de Lamaleffa, màrtirs (362); Maró del Líban, eremita (423); Màrtirs d'Alexandria (s. IV); Teilo de Llandaff, monjo gal·lès (560); Sabí de Canosa, bisbe (566); Ansbert de Rouen, bisbe (625); Altó de Baviera, abat (760); Reinald de Nocera, monjo (1222); Miguel Febres Cordero (1910).
- Beats al Martirologi romà: Anna Katharina Emmerick, monja i mística (1824); Luis Magana Servin, laic màrtir (1928); Leopold d'Alpandeire, caputxí (1956).
- Sants que no figuren al Martirologi romà: Alexandre de Roma i 38 companys màrtirs; Ammó, Emilià, Lassa i 41 companys màrtirs de Membressa; Ammoni i Alexandre de Soli, màrtirs; Nicèfor d'Antioquia, màrtir; Simeó de Jerusalem, màrtir; Nebridi d'Ègara, bisbe (527); Sabí d'Avellino, bisbe (s. VI); Eumaqui de Perigús, asceta (s. VI); Emilià, Braquió i Bravi de Pionsat, monjos (590); Eingan de Llanengan, príncep i eremita (ca. 590); Aldebert de Senlis, bisbe (685); Cronan el Savi, bisbe (700); Sisebut de Cardeña, abat (1086); Erizzo de Vallombrosa, abat (1094).
- Beats que no figuren al Martirologi romà: Lambert de Neuwerk, prior (1144); Bernardino Caimi, franciscà (1500).
- Venerables: Gottschalk de Siloë, abat (1184); Julià d'Espira, franciscà (1250); Edmund Pontiller, prevere màrtir (1945).
- A l'Orde del Cister: Conrad de Baviera, monjo (1154).
Església Copta
[modifica]- 2 Meixir: Longí, prior del monestir de Cristall (s. V); Pau de Tebes, eremita.
Església Apostòlica Armènia
[modifica]- 20 Arac': Ananies, Pere i set soldats màrtirs de Fenícia (304); Joan Crisòstom, patriarca de Constantinoble.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 22 de febrer del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 27 de gener del calendari julià.
- Sants: Policroni, Bardanes i Hermògenes, màrtirs; Julià de Le Mans, bisbe (348); Pere d'Egipte (ca. 400); Joan Crisòstom, patriarca de Constantinoble (407); Germans del monestir de Xhilendaria de l'Atos; Titus el Soldat, monjo de les Coves de Kíev; Claudí, monjo; Demetri de Constantinoble, màrtir (1784); Neonil·la de Davidov; Piotr Zverev, màrtir (1929); Piotr de Kruticij, metropolità i màrtir (1937); Leontij de Tarnopol, prevere màrtir (1972).
Església Ortodoxa de Grècia
[modifica]- Marciana la reina.
Església Evangèlica d'Alemanya
[modifica]- John Hooper, bisbe de Gloucester, màrtir (1555).
Referències
[modifica]- ↑ «Cronologia dels Països Catalans i del món». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 febrer 2020].
- ↑ Juan Cabanilles, Joaquim. El SIP i l'Institut d'Estudis Valencians (1937-1939). Diputació de València, 2006, p. 177-182.
- ↑ «Avui. 9/2/1986.». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Sierra, Luis Antonio. Irlanda del Norte: historia del conflicto (en castellà). Luis Antonio Sierra, 1999, p. 247. ISBN Luis Antonio Sierra.
- ↑ Guinot Ferri, Laura. Santidad femenina, curación milagrosa y religiosidad popular en la Valencia moderna (tesi) (en castellà). Valencia - Facultat de Geografia i Història, 2018.
- ↑ Mañas Martínez, María del Mar. «Elisabeth Mulder Pierluisi». Real Academia de la Historia. [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ «Janet Suzman». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Xavier Benguerel i Godó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Aletta Henriëtte Jacobs». Jewish Women's Archive. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Carmen Miranda». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Anna Sokolow, la bailarina y coreógrafa que revolucionó la danza moderna» (en castellà). Gobierno de Mèxico. Secretaria de Cultura. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Thomas Bernhard». Munzinger-Archiv. [Consulta: 20 gener 2021].
- ↑ «Hildegard Behrens». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «China Vitae : Biography of Feng Jicai». Arxivat de l'original el 2021-07-09. [Consulta: 6 juliol 2021].
- ↑ «Alice Walker». Biography. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Manuela Carmena acerca a Ahora Madrid a la alcaldía» (en castellà). La Vanguardia, 24-05-2015. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ «Mia Farrow | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ «Carla Del Ponte». ANUE. Asociación para las Naciones Unidas en España. [Consulta: 12 desembre 2021].
- ↑ Lekuona, Izaskun; San Martín, Javier. «Peggy Whitson: “No hay nada que no se pueda arreglar con alambre y unos alicates, ni siquiera en la Estación Espacial”» (en castellà). Mujeres con ciencia, 19-10-2016. [Consulta: 1r gener 2025].
- ↑ «"Guantes para volar"». Liga de Fútbol Profesional, 15-12-2015. [Consulta: desembre 2021].
- ↑ Pereda, Aida M. «“En las redes actúo como espectadora. Me da bastante pudor grabarme en vídeo”» (en castellà). Noticias de Navarra, 12-09-2023. [Consulta: 5 gener 2024].
- ↑ Julio, Teresa. «Carlota Soldevila Escandon». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre. [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ Redacció. «Mor Aina Moll, primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat», 10-02-2019. [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Agnès Sorel | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 desembre 2024].
- ↑ «Elisabetta de Gambarini» (en anglès). A Modern Reveal: Songs and Stories of Women Composers. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «9 de febrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Davis, Eric. Memories of State: Politics, History, and Collective Identity in Modern Iraq (en anglès). University of California Press, 2005, p. 325. ISBN 0520235460.
- ↑ «9 de febrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Mirella Freni | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Chick Corea, Jazz Pianist Who Expanded the Possibilities of the Genre, Dead at 79» (en anglès). Rolling Stone, 11-02-2021. [Consulta: 13 febrer 2021].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 9. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:9 de febrer.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 9 de febrer