Institut d'Estudis Valencians

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióInstitut d'Estudis Valencians
Seu Institut d'Estudis Valencians Plaça Cisneros.JPG
Palau de Cerveró (València). Seu de l'Institut d'Estudis Valencians, l'any 1937
Dades
Tipus institució i organització
Història
Creació 9 febrer 1937, València
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

L'Institut d'Estudis Valencians fou una institució fundada el 9 de febrer de 1937 a València, a l'estil de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), a iniciativa de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València, presidida per Francesc Bosch i Morata (PVE). El president fou Josep Puche i Álvarez, rector de la Universitat de València, i el secretari general Carles Salvador i Gimeno. Era dividit en quatre seccions:

Fou el primer organisme valencià amb competències normativitzadores, com assenyala Josep Daniel Climent: "l’únic organisme oficial que els valencians vam tenir al llarg del segle XX amb autoritat sobre la llengua".[1] Així, la decisió més important de l’IEV fou adoptar les Normes de Castelló com a normativa oficial per al valencià. La conselleria de cultura li hi va adscriure el Museu de Prehistòria i el Centre d'Estudis Econòmics Valencians. Va promoure la fundació de la Biblioteca del País Valencià, però la Guerra Civil espanyola va impedir bona part de les activitats i desaparegué el 1939. La Generalitat Valenciana mai no el va restablir com a entitat pública, sinó que la seua denominació va ser utilitzada per a la constitució d'una nova entitat, de caràcter associatiu privat, tot i que amb orientació secessionista i blavera, sota la presidència de Carles Recio Alfaro.[2]

Referències[modifica]

  1. Les Normes de Castelló; Josep Daniel Climent, pàg. 277; edita Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, 2007
  2. Entrevista a Carles Recio, 14-2-2008

Enllaços externs[modifica]