Institut d'Estudis Valencians

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióInstitut d'Estudis Valencians
Seu Institut d'Estudis Valencians Plaça Cisneros.JPG
Palau de Cerveró (València). Seu de l'Institut d'Estudis Valencians, l'any 1937 Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusinstitució
organització Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació9 febrer 1937 Modifica el valor a WikidataValència Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1939 Modifica el valor a Wikidata

L'Institut d'Estudis Valencians fou una institució fundada el 9 de febrer de 1937 a València, a l'estil de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), a iniciativa de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València, presidida per Francesc Bosch i Morata (PVE). Deu dies més tard, el 19 de març de 1937, fou aprovat el reglament intern de l’entitat, que declarava el valencià com a idioma oficial i la Dama d'Elx com a imatge representativa.[1][2]

El president fou Josep Puche i Álvarez, rector de la Universitat de València, el secretari general, Carles Salvador i Gimeno, i el tresorer, Josep Feo i Garcia.[3]

Era dividit en quatre seccions:

Carnet de Manuel Sanchis Guarner com a membre de la Secció Filològica

Fou el primer organisme valencià amb competències normativitzadores, com assenyala Josep Daniel Climent: "l'únic organisme oficial que els valencians vam tenir al llarg del segle XX amb autoritat sobre la llengua".[4] Així, la decisió més important de l'IEV fou adoptar les Normes de Castelló com a normativa oficial per al valencià. La conselleria de cultura hi va adscriure el Museu de Prehistòria i el Centre d'Estudis Econòmics Valencians. Va promoure la fundació de la Biblioteca del País Valencià, però la Guerra Civil espanyola va impedir bona part de les activitats i desaparegué el 1939. La Generalitat Valenciana mai no el va restablir com a entitat pública, sinó que la seua denominació va ser utilitzada per a la constitució d'una nova entitat, de caràcter associatiu privat, tot i que amb orientació secessionista i blavera, sota la presidència de Carles Recio Alfaro.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Institut d’Estudis Valencians (IEV) | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r gener 2021].
  2. Juan Cabanilles, Joaquim. El SIP i l’Institut d’Estudis Valencians (1937-1939). Diputació de València, 2006, p. 177-182. 
  3. Juan Cabanilles, Joaquim «El SIP (Servei d’Investigació Prehistòrica) i l’Institut d’Estudis Valencians (1937-1939)». Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950, 2006, pàg. 177-182.
  4. Les Normes de Castelló; Josep Daniel Climent, pàg. 277; edita Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, 2007
  5. Entrevista a Carles Recio, 14-2-2008

Enllaços externs[modifica]