Anticatalanisme

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700.
El Decret de Nova Planta, prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió per Catalunya, per la cultura i llengua catalanes o pels mateixos catalans.[1] Segons el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, catalanofòbia és "una aversió a Catalunya, als catalans o a tot allò que és català".[2] La catalanofòbia ha aconseguit que la majoria d'espanyols que van emigrar a Catalunya en dècades passades hagin evitat a tota costa integrar-se en la cultura i idioma de la zona, creant bombolles socials anticatalanes.

Orígens[modifica]

A partir del Decret de Nova Planta de Felip V, que va abolir les lleis i institucions catalanes després de la Guerra de Successió, que va acabar en 1714, el dessús dit decret va causar progressivament la marginalització de la llengua i cultura catalanes enfront de la castellana. El Decret de Nova Planta va ser una mesura reial destinada a la repressió dels vençuts en la Guerra de Successió i que va iniciar la creació de l'estat centralitzat espanyol, sota les lleis de Castella. Aquest centralisme, tant liberal com conservador, tant republicà o com monàrquic, va prendre força sobretot durant el segle XIX i al començament del XX.

Actualitat[modifica]

La catalanofòbia es pot trobar pertot Espanya, i en algunes zones la catalanofòbia més dura i evident ha estat abanderada per grups ultranacionalistes de tipus espanyolista. El Partit Popular ha sigut criticat per un comportament anticatalanista diverses vegades.[3][4][5][6]

País Valencià

Al País Valencià, l'anticatalanisme s'ha estès sobretot en grups conservadors de la Ciutat de València i la seua rodalia, lligat amb el secessionisme lingüístic i el moviment polític anomenat comunament blaverisme. L'anticatalanisme sol donar rendiment polític en aquestes àrees, quasi sempre entès com una reacció cap a un pretès imperialisme català.

Illes Balears

A mitjans de 1972 van aparèixer un seguit de cartes al Diario de Mallorca signades baix el pseudònim de Pep Gonella les quals donaren peu al Gonellisme, un moviment que alguns associen al blaverisme valencià. Tot i això, a les cartes mai es negà la unitat de la llengua o es manifestaren sentiments anticatalanistes, sino que es reclamava una major importància a les varietats dialectals balears respecte l'estàndard.[7]

Aragó

A Aragó hi ha un moviment similar al blaverisme o al gonellisme que cerca a suprimir tota referència al català en relació amb la Franja.[8]

Des de dins de Catalunya

El col·lectiu no nascut a Catalunya que hi viu, arribat d'altres parts de l'estat, sol manifestar actituds de menyspreu i de rebuig cap a l'idioma català. Escoltar música en català, veure televisió o llegir premsa en català o el simple fet que es dirigeixin a ells en aquest idioma, genera ràbia i intolerància, d'aquí que sigui un col·lectiu que visqui en una bombolla social anticatalana. En el cas dels seus fills i néts, aquestes actituds continuen apareixent encara que en menor mesura i gravetat.

Repressió de Catalunya i del català al llarg de la història[modifica]

A continuació es mostren episodis històrics des de la unió dinàstica de la Corona d'Aragó i del Regne de Castella, des de 1714 especialment, que són argumentats des del catalanisme com greuges del govern central sobre Catalunya.[9][10]

La repressió institucional, política i administrativa[modifica]

La repressió militar[modifica]

La repressió cultural i lingüística[modifica]

La repressió econòmica i social[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]