Unió d'armes

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte Duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.

Després de més d'un segle de guerres ininterrompudes, Castella va passar de ser la corona espanyola més rica i dinàmica a una regió empobrida amb greus problemes de despoblament.

A partir de 1626 el rei va anar convocant les diferents corts, d'Aragó i València va obtenir la contribució de 2.000 i 1.000 soldats a l'any durant 15 anys (144.000 i 72.000 ducats a l'any respectivament). De Catalunya pretenia obtenir 250.000 ducats a l'any, la negociació va ser àrdua i sense èxit. El projecte fou rebutjat a les corts de Barcelona del 1626, del 1632, del 1635 i de 1640, ja que un decret de les corts castellanes no podia obligar a recaptar diners a Catalunya.

Olivares va publicar la Unió d'Armes, malgrat que Catalunya no s'hi adherís. També va assignar a Perú una quota per valor de 350.000 ducats i a Mèxic 250.000 ducats per a la defensa del comerç transatlàntic, si bé les colònies ja tenien una càrrega impositiva alta similar a la de Castella.

A Catalunya, la institució no fou mai efectiva, i amb la caiguda el 1643 del primer ministre restà oblidada.

Referències[modifica | modifica el codi]