Greuge
Un greuge és una acció o omissió, física o virtual, que perjudica injustament a una persona o a una institució.[2] Inicialment els greuges s'associaven a agressions personals directes. En una segona fase el terme va passar a significar qualsevol actuació injusta, especialment un abús de poder en contra de les lleis establertes. Les constitucions de Catalunya, Aragó, Mallorca i València recollien el concepte de greuge i determinaven un protocol legal per a solucionar les causes dels agreujats. En una tercera etapa, que continua vigent, també es consideraven greuges les accions o omissions de caràcter personal contra una persona o institució en l'àmbit moral o psicològic, encara que quedessin fora dels àmbits polítics o jurídics.
Greuges en general[modifica]
La definició del Diccionari català-valencià-balear és molt genèrica.[3] Un greuge s'explica com una acció que provoca dany o molèstia. Sinònims molt propers podrien ser: dany, tort, destorb, mal, ... En el sentit primitiu no es consideraven específicament els greuges legals o d'abús de poder.
Un exemple de "fer greuge" en el sentit de "fer mal" es troba en una de les quatre grans Cròniques:
| « | Capítol 564. E tot açò dit, dixem a ell e el pregam que ell que partís d'aquí e que faés establir los castells del Regne de València de vianda, e d'altres coses, e que degués be e enfor- tidament menar la guerra, e senyaladament que gitàs tots los moros del dit Regne de València, per ço com eren tots traïdors e havien-nos-ho donat a conèixer moltes vegades que, nós faent bé a ells, punyaren tots temps de fer a nós greuge, e a nós decebre si poguessen; e açò mateix farien a ell si romanien ... | » |
| — Llibre dels fets. | ||
Greuges polítics o jurídics[modifica]
A Catalunya[modifica]
A Aragó[modifica]
De manera semblant que a Catalunya, les Corts aragoneses disposaven d'una estructura legal per a dirimir "greuges" (amb la mateixa denominació que en català). En particular hi havia "recogedores de greuges" i "examinadores de greuges".[4]
Carta Magna[modifica]
En els precedents de la signatura del document hi havia una llarga llista de greuges provocats pels abusos de poder reial.[5]
Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica[modifica]
El desig de independència fou inspirat per greuges no esmenats. El document recull aquells greuges.[6]
Memorial de greuges[modifica]
Greuges en sentit modern[modifica]
Greuges amb entitat legal[modifica]
Quan una persona, física o jurídica, es considera agreujada per accions o omissions que estan recollides dins del marc legal, el procediment normal és fer una denúncia o presentar una querella.
Greuges privats i personals[modifica]
Els greuges privats són aquells que no estan previstos en les lleis: no saludar, no felicitar, no manifestar el condol, ... Hi ha dotzenes de situacions possibles que només es poden solucionar amb el diàleg o la intermediació. En casos extrems, les relacions personals es poden enverinar i evolucionar cap una situació molt negativa. És freqüent que les dues persones implicades es considerin mútuament agreujades.
Greuges comparatius[modifica]
Tots els casos de greuges poden considerar-se de manera aïllada però, quan cal analitzar-los, és interessant comparar-los amb casos semblants. Des del punt de vista de la persona agreujada i, també, des dels ulls de la persona que agreuja. Greuges per accions negatives o per omissió d'accions positives.[7][8]
Altres significats[modifica]
- Antigament, agreujar també volia dir "carregar amb impostos". Probablement relacionat amb el llatí gravis (d'on derivà gravetat).
- Agreujar indica "empitjorar".[9]
- Agreujar és tan com "causar un greuge".
- Desgreujar, derivat de desgreuge, expressa "corregir o reparar un greuge".[10]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Guillermo Fatás y Guillermo Redondo, Blasón de Aragón: el escudo y la bandera, Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1995, pp. 101-102.
- ↑ greuge a Optimot
- ↑ DCVB: Greuge.
- ↑ Jerónimo de Blancas y Tomás. Coronaciones de los Serenissimos Reyes de Aragon. por Diego Dormer, 1641, p. 125–.
- ↑ Ralph Turner. Magna Carta. Taylor & Francis, 17 setembre 2016, p. 142–. ISBN 978-1-317-87394-5.
- ↑ Barry Alan Shain. The Declaration of Independence in Historical Context: American State Papers, Petitions, Proclamations, and Letters of the Delegates to the First National Congresses. Yale University Press, 10 juny 2014, p. 487–. ISBN 978-0-300-15874-8.
- ↑ Montserrat Abelló i Soler. El miracle és viure. ARA LLIBRES, 14 setembre 2015, p. 248–. ISBN 978-84-16154-06-7.
- ↑ Magdalena Montsegur. Cròniques de la Independència. LibrosEnRed, 2009, p. 73–. ISBN 978-1-59754-452-8.
- ↑ agreujar a Optimot
- ↑ desgreuge a Optimot