Polaco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Polaco és un malnom emprat a Espanya per definir els catalans com a col·lectiu o llur llengua.[1] Polaco té connotacions força despectives, catalanofòbiques, i va patir un notable auge a mitjan segle xx -sobretot durant el franquisme- per sectors falangistes, militars o nacionalistes espanyols. El fet d'aplicar-se vers un col·lectiu amb una cultura i llengua diferenciades pertanyent a un territori específic dins l'Estat fa que el malnom assenyali una minoria nacional, un sentit fòbic que és reforçat per la repressió franquista de la cultura catalana.

En l'actualitat s'empra més aviat poc, col·loquialment, i es tracta en tot cas d'un adjectiu políticament incorrecte que es pot interpretar com un insult.[2][3][4]

Etimologia[modifica]

Tot i que cap de les teories es gaire clara, dues de les possibles etimologies de l'adjectiu polaco (no pas polonès) en la seva versió castellana, remeten a una vinculació històrica entre Catalunya i Polònia (per altra banda força estrambòtica i inversemblant), fent-nos remuntar als segles XVIII o XIX.

  • La primera teoria afirma que aquest malnom fou una conseqüència directa de la participació, durant la Guerra de Successió, d'un batalló polonès de mercenaris al bàndol austriacista (amb catalans, britànics i holandesos) i d'aquí que "polaco" fos l'insult contrari al "botifler" dels filipistes, que militaven al bàndol contrari. En acabar la contesa, eixamplant el seu ús, a Castella es va popularitzar l'ús del terme despectiu polaco per referir-se als catalans i la seva llengua, que es feia difícil d'entendre i s'assimilava, d'aquesta forma, al polonès.[5]
  • La segona teoria és més contemporània i afirma que aquest malnom fos un mot associat al gabinet ministerial del comte Luis Sartorius (1853-1854), d'origen polonès,[6] que fou molt impopular (els membres del seu govern eren anomenats "los polacos") pels impostos i la corrupció, i on hi participà el català Jacint Feliu Domènech i Sastre (ministre d'Hisenda i exalcalde de Barcelona). Aquesta espècie de ministeri català fou tristament famós. Els constants cessaments, nomenaments, ascensos civils o militars i tota l'obra d'aquest gabinet, foren titllats de "polacades", fent-ne una comparació amb la disbauxa del Govern polonès dels últims anys de l'anomenada "Rzeczpospolita" a nivell popular a Polònia, és a dir, de l'últim estat polonès que va existir abans de la partició feta pels països veïns: Prússia, Àustria, i Rússia.[7]
  • Una teoria més recent és la plantejada al llibre "Racisme i supremacisme polítics a l'Espanya contemporània",[8] basada en la identificació per part del nacionalisme espanyol del primer terç del s. XX dels catalans amb els jueus, bé de forma alegòrica, bé de forma real en tant que poseidors de "rastres semítics" que degeneraven la raça espanyola, segons en Vallejo-Nájera i altres científics del moment. Aquesta impuresa alhora causava la propensió a "contraure" el comunisme i el separatisme. Si bé l'acusació de ser jueus era anterior, coincident amb la revolució industrial a Catalunya i les noves teories racistes occidentals, plumes tan rellevants com en Pio Baroja o Blasco Ibàñez obrien la veda en resposta a la creació de Solidaritat Catalana, el 1906. En endavant es poden trobar apelacions públiques en aquest sentit al llarg del primer terc del s. XX,[8] que esdevenen privades a partir de la caiguda del nazisme. En qualsevol cas, durant la guerra civil hi ha una col·laboració fluida entre el franquisme i el nazisme, i coincidint en el temps la campanya franquista contra Catalunya i els preparatius per a la invasió nazi de Polònia, hom pot veure una coincidència entre el nombre de jueus polonesos (als qui els nazis anomenaven pollaken en comptes de juden o polnischer) i el nombre de catalans. Tot sembla silenciar-se amb l'arribada de la democràcia, però un càntic falangista de la guerra civil va tornar a surar el 2012, durant la final de la Copa del rei:"[9][10]Catalán, judío y renegado, pagarás los daños que has causado. Arriba escuadras, a vencer, que en España empieza a amanecer", indicant que el rerefons etnicida persisteix.

Us[modifica]

Entre les diferents referències insultants als catalans emprades en castellà, com ara "catalufos", "catalinos", "catalardos" o les seves variacions escatològiques, no són tan esteses com "polacos".[4][11][12][13][14][15][16][17][18] Alhora, mentre que "catalufos" o "catalardos" es llancen a l'engrós amb rerefons político-ètnic, aplicat als catalans des del nacionalisme espanyol, el terme "polacos" és més dúctil, i comprén des de la ironia paternalista, al menyspreu, i àdhuc la agressivitat. El nom s'utilitza majoritàriament en castellà parlat, encara que esporàdicament també apareix per escrit, éssent típic del llenguatge col·loquial, però de vegades pot aparèixer en castellà literari.

Actualment, les circumstàncies d'ús més conegudes són els càntics col·lectius als recintes esportius, normalment per part d'aficionats que donen suport als equips que competeixen contra el FC Barcelona. En aquest sentit, no és estrany escoltar càntics en els partits de futbol o bàsquet jugats a Madrid, com ara "bote, bote, bote, polaco el que no bote",[19] modificació de "bote, bote, bote, maricón el que no bote", ja de per si ofensiva en molts sentits (val a dir que hi ha la correspondència amb el càntic en sentit contrari "boti, boti, boti, espanyol qui no boti")

També hi ha casos de personalitats públiques que han emprat el terme, com ara l'escriptor Antonio Gala Velasco,[18] o l'antic president del Reial Madrid, Ramón Mendoza Fontela.[20]

Curiositats[modifica]

Soldats del Regiment Catalunya (a la dreta) a la Grande Armée durant la campanya rusa, on lluitaren al costat de tropes poloneses.

El fet d'anomenar polacos als catalans i veure Catalunya com Polònia també s'ha volgut vincular per alguns sectors nacionalistes al fet que Catalunya sigui una nació hipotèticament semblant a Polònia,[cal citació] per causa que sempre va restar repartida entre les ambicions territorials d'Alemanya, Àustria i Rússia. En aquest sentit hom ha volgut veure la repartició de Catalunya entre Espanya i França (si s'hi inclouen les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i la meitat nord de la Cerdanya).

D'altra banda, el fet que un popular programa d'humor i sàtira política de TV3 s'anomeni precisament Polònia -identificant Catalunya i la seva classe política amb la Polònia comunista de la segona meitat del segle XX és una manera de prendre's amb humor el malnom que alguns espanyols dediquen als catalans.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. Un Collins en versió "lolailo" Arxivat 2017-02-15 a Wayback Machine., Bru Noya, El Periòdic d'Andorra
  2. Per què a Espanya anomenen 'polacos' els catalans?, Roger Costa a Sàpiens
  3. Per què als catalans se'ns diu “polacos”? Arxivat 2017-08-16 a Wayback Machine., el 7 Ciències
  4. 4,0 4,1 Joan Avenalleda, Viatge a l'origen dels insults Ara Llibres, Badalona, 2006, ISBN 9788496201712 p. 39
  5. ¡Polaco! a un bloc de lexicografia
  6. Luis Sartorius, curiosament, és un avantpassat d'Isabel Sartorius, amistançada del príncep Felip de Borbó i Grècia.
  7. Per què Polacs? Arxivat 2017-02-15 a Wayback Machine., a directe.cat
  8. 8,0 8,1 Llaudó Avila, Eduard. Racisme i supremacisme polítics a l'Espanya contemporània. 7a. Manresa: Parcir, 2021. ISBN 9788418849107. 
  9. «“Catalán, judío y renegado: pagarás los daños que has causado”» (en castellà). Alerta digital, 2012.
  10. «Marcha por la unidad de España» (en castellà). Observatorio antisemitismo.
  11. Jaume Subirana, Barcelona ABC, Barcelona 2013, ISBN 9788498504347, p. 47
  12. Francisco Garrido, Cataluña y Andalucía, [in:] paralelo36andalusia service, available here Arxivat 2017-07-05 a Wayback Machine.
  13. La Vanguardia 25.06.1996, available here
  14. see e.g. cries "fuera catalanes, polacos" ("get out Catalans, you poles"), quoted after Ferran Colom i Ortiz, Repertori d'actituds i normes d'ús lingüístic entre els estudiants de la ciutat de València, [in:] Llengua, societat i ensenyament, Valencia 2003, ISBN 9788460800149, p. 19
  15. José R. Bada Panillo, El debat del català a l'Aragó (1983-1987), Calaceit 1990, ISBN 9788487580017, pp. 93, 94, 137, 138
  16. Artur Quintana i Font, Conferencia: Perspectives del catala a Arago, [in:] Ramon Sistac i Vicen, De fronteres i mil·lennis, Barcelona 2003, ISBN 9788472837096, p. 14
  17. for twitter see here, for facebook see here
  18. 18,0 18,1 Vícent de Melchor, Antonio Gala, ¿serbio?, [in:] El País 29.08.1994, available here
  19. "if you don’t jump you’re poles"; see e.g. the footage from a football game at YouTube service, available here, or from the basketball game, available here
  20. Los cánticos ofensivos más recordados entre Real Madrid y Barcelona, [in:] Marca 19.05.2015, available here

Vegeu també[modifica]

Vegeu Polaco en el Viccionari, el diccionari lliure.