Futbol Club Barcelona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
"Culés" i "Culers" redirigeixen aquí. Si cerqueu el sobrenom de aficionats del Barça, vegeu Culer.
Infotaula d'organitzacióFutbol Club Barcelona
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

LemaMés que un club Modifica el valor a Wikidata
HimneCant del Barça Modifica el valor a Wikidata
MascotaAvi del Barça Modifica el valor a Wikidata
EpònimBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtFCB Modifica el valor a Wikidata
SobrenomBarça, Blaugrana (club)
Culers, Blaugranes, Barcelonistes (afició)
Tipusclub de futbol
equip esportiu professional
equip de futbol Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat de responsabilitat limitada Modifica el valor a Wikidata
Creació29 novembre 1899, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FundadorJoan Gamper Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
Barça Studios
2011-Cas Neymar, per FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu i Floreta, Sandro Rosell i Feliu
2017-2020Cas I3 Ventures (Barcelona), per Josep Maria Bartomeu i Floreta, FC Barcelona, Price Waterhouse Coopers
15 març 2023-Cas Negreira
29 novembre 1899 data d'establiment
8 desembre 1899 primer partit (Barcelona)
Equip:FC Barcelona, Equip de la colònia anglesa
24 setembre 1957 inauguració del Camp Nou
1974 Cant del Barça
28 abril 1988 Motí de l'Hespèria Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Instal·lació esportiva del clubEstadi Olímpic Lluís CompanysSants-Montjuïc (Barcelonès) . 60.000  Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Membre deReial Federació Espanyola de Futbol
Federació Catalana de Futbol Modifica el valor a Wikidata
Penyes1.273 (2020)
Socis143.086 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Influències
Governança corporativa
Seu
Complex esportiu
PresidènciaJoan Laporta i Estruch (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Executiu en capFerran Reverter (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Mànager generalJosep Segura Rius (2017–2019) Modifica el valor a Wikidata
President Modifica el valor a WikidataJoan Laporta i Estruch Modifica el valor a Wikidata
Òrgan de premsaBarça Media
Barça Camp Nou
Barça TV+ Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalXavier Hernández i Creus (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats551 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuFutbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Propietat desoci
penya Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Part deFutbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Denominació anterior
Foot-ball Club Barcelona (1899–1941)
Club de Fútbol Barcelona (1941–1973)
Futbol Club Barcelona (1973–) Modifica el valor a Wikidata
Equips
FC Barcelona Atlètic (1970–)
EsportFutbol masculí
LligaPrimera Federació
EntrenadorRafael Márquez Álvarez
FC Barcelona Bàsquet B (1997–)
EsportBasquetbol masculí
LligaLliga LEB Plata
FC Barcelona (1942–)
EsportHoquei sobre patins masculí
LligaLliga espanyola d'hoquei patins masculina
EntrenadorEdu Castro
Secció de futbol platja del Futbol Club Barcelona (2011–)
EsportMen's beach soccer (en) Tradueix
FC Barcelona B
EsportFutbol femení
LligaSegona Divisió femenina de futbol d'Espanya
EntrenadorOscar Belis
Secció d'hoquei herba del Futbol Club Barcelona (1923–)
EsportHoquei sobre herba
Futbol Club Barcelona (1915–)
EsportAtletisme
Secció d'hoquei gel del Futbol Club Barcelona (1972–)
EsportHoquei sobre gel masculí
LligaLliga espanyola d'hoquei gel
FC Barcelona (1943–)
EsportHandbol masculí
LligaLliga ASOBAL
EntrenadorAntonio Carlos Ortega Pérez
Secció de rugbi del Futbol Club Barcelona (1924–)
EsportRugbi a 15 masculí
LligaLliga espanyola de rugbi
Futbol Club Barcelona (1978–)
EsportFutbol sala masculí
LligaLliga espanyola de futbol sala
EntrenadorJesús Velasco
FC Barcelona (1988–)
EsportFutbol femení
LligaLliga espanyola de futbol femenina
EntrenadorJonatan Giráldez
CapitàAlèxia Putellas i Segura
Secció de voleibol del Futbol Club Barcelona (1970–)
EsportVoleibol masculí
FC Barcelona Bàsquet (1926–)
EsportBasquetbol masculí
LligaLliga ACB de bàsquet
EntrenadorRoger Grimau i Gragera
FC Barcelona C (women) (en) Tradueix (2022–)
EsportFutbol
Fútbol Club Barcelona ""B" (fr) Tradueix (1986–)
EsportFutbol sala
LligaLliga espanyola de futbol sala
FC Barcelona Juvenil B
EsportFutbol masculí
FC Barcelona Juvenil A (1950–)
EsportFutbol masculí
LligaDivisió d´Honor Juvenil de Futbol
EntrenadorÒscar López Hernández
Secció de natació del Futbol Club Barcelona (1942–)
EsportNatació
Barça eSports
EsportEsport electrònic
Secció de lluita grecoromana del Futbol Club Barcelona (1924–1928)
EsportLluita grecoromana
Secció de tennis del Futbol Club Barcelona (1926–1936)
EsportTennis
Secció de patinatge artístic sobre rodes del Futbol Club Barcelona (1952–1956)
EsportPatinatge artístic sobre rodes
Secció de judo del Futbol Club Barcelona (1961–1976)
EsportJudo
Secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona (1957–1976)
EsportGimnàstica
Secció de ciclisme del Futbol Club Barcelona (1927–2007)
EsportCiclisme masculí
FC Barcelona C (1967–2007)
EsportFutbol masculí
LligaTercera divisió espanyola de futbol
EntrenadorJoan Carles Pérez Rojo
Lliga de rugbi del FC Barcelona (2008–2010)
EsportRugbi a 13
LligaCampionat de Catalunya de Rugby Lliga
Secció de beisbol del Futbol Club Barcelona (1941–2011)
EsportBeisbol masculí
LligaLliga espanyola de beisbol Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Capital propi−451.000.000 € (2021) Modifica el valor a Wikidata
Ingressos totals631 M€ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net304 M€ (2023) Modifica el valor a Wikidata
Actius totals1.402 M€ (2022) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color          Modifica el valor a Wikidata
Número de telèfon+902-18-99-00 Modifica el valor a Wikidata
Equipament esportiu
EquipamentNike Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorSpotify Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfcbarcelona.cat Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm8532013 Facebook: fcbarcelona Twitter: fcbarcelona Instagram: fcbarcelona LinkedIn: fc-barcelona Snapchat: fcbsnap Youtube: UC14UlmYlSNiQCBe9Eookf_A Pinterest: fcbarcelona TikTok: fcbarcelona Twitch: fcbarcelona GitHub: fcbarcelona Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça,[a] és una entitat esportiva[1] professional de la ciutat de Barcelona. És el club poliesportiu més important i representatiu dels Països Catalans[b][2] i un dels més populars del món.[3] És conegut sobretot pel seu equip de futbol professional masculí, que juga a la primera divisió del futbol espanyol.

Fundat el 29 de novembre de 1899 per un grup de joves futbolistes suïssos, catalans i britànics encapçalats pel ciutadà suís Joan Gamper, es va registrar oficialment el 5 de gener de 1903.[4] A diferència de la majoria de clubs esportius professionals a tot el món, el FC Barcelona no és una societat anònima, és a dir, que la propietat del club recau en els seus 148.000 socis,[5] sent el setè club de futbol amb més socis del món.[6] Els seus seguidors són coneguts com a culers, amb 1.264 penyes repartides per tot el món el 2022. El club disposa de seccions professionals masculina i femenina de futbol, i masculines de bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala, totes en l'elit de les competicions esportives europees de clubs, i 9 seccions no professionals d'hoquei herba, atletisme, patinatge artístic, hoquei gel, voleibol masculí i femení, rugbi, FC Barcelona-Institut Guttmann de bàsquet amb cadira de rodes i bàsquet femení.

Segons les estadístiques que realitza l'IFFHS, el FC Barcelona va ser el millor equip de futbol masculí europeu i mundial de la primera i segona dècada del segle xxi,[c][7] i lidera el rànquing global del segle amb 5228 punts amb una diferència de 365 punts sobre el segon classificat (Reial Madrid).[8] És a més l'equip de futbol que més vegades ha figurat als podis del FIFA World Player (19) i de la Pilota d'Or (34).[cal citació][d] L'estadi on juga els partits com a local és l'Estadi Olímpic Lluís Companys, amb 17.064 abonats amb localitat[9] per una capacitat de 49.472 espectadors. Va ser uns dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol el 1928, i és un dels tres clubs que sempre ha jugat a la Primera Divisió juntament amb el Reial Madrid i l'Athletic Club.[10]

L'equip masculí de futbol és un dels equips amb més trofeus del món, dels quals destaquen amb dades de 2023, 27 títols de primera divisió, 31 títols de Copa del Rei de futbol, 14 Supercopes d'Espanya,[11] 5 Copes d'Europa, 5 Supercopes d'Europa, 4 Recopes d'Europa, 3 Copes de Fires i 3 Mundials de Clubs. És el tercer club amb més títols internacionals (22), els mateixos que Club Atlético Boca Juniors i Club Nacional de Football —per darrere del Reial Madrid, amb 29; i l'Al-Ahly, amb 24. És per tant el primer equip amb més títols d'Espanya i un dels clubs més prestigiosos d'Europa i del món. El Barça és l'únic equip d'Europa que ha disputat sempre, des del 1955, alguna de les quatre competicions europees; l'únic club de la lliga espanyola que ha aconseguit guanyar les tres competicions més importants el mateix any (la Copa, la Lliga i la Lliga de Campions) la temporada 2008-09 i 2014-15; l'únic europeu d'aconseguir-ho més d'una temporada; i junt amb el FC Bayern de Múnic, l'únic equip que ha assolit en un mateix any (2009) els 6 títols més importants (tres internacionals i tres estatals).[12] A 2022, el primer equip masculí de futbol ha guanyat 94 títols oficials, cosa que el converteix en el segon equip amb més títols de l'estat espanyol.[13] El seu màxim rival és el Reial Madrid Club de Futbol en rivalitat amb transcendència a nivell mundial als partits coneguts com el clàssic, tot i que també manté una gran rivalitat amb el Reial Club Deportiu Espanyol en els partits coneguts com derbi barceloní.[14] El club compta amb un segon equip masculí professional, el Futbol Club Barcelona B, i un femení professional, el Futbol Club Barcelona (femení), i alhora compta amb dos equips juvenils, així com equips de formació en totes les categories i en la majoria de les especialitats esportives, els quals permeten de nodrir els primers equips amb el major nombre possible de jugadors del planter.

Entre tots els equips professionals, en 2023 sumaven 46 Copes d'Europa, entre les 22 d'hoquei patins, 11 d'handbol, 5 de futbol masculí, 2 de futbol femení, 2 de bàsquet i 4 de futbol sala.[15][16] La temporada 2010-11 va ser la més reeixida globalment del club, amb 14 títols: 3 de l'equip de futbol masculí, bàsquet i futbol sala, 2 d'handbol i hoquei patins i 1 de futbol femení.[17]

Història

Categoria principal: Història del Futbol Club Barcelona

1899-1920: Els primers anys

Fotografia de Joan Gamper el 1910

El 29 de novembre de 1899, Hans Gamper, juntament amb un grup d'esportistes, funden el FC Barcelona al Gimnàs Solé. Els primers partits del Barça es jugaren a l'antic Velòdrom de la Bonanova, però aviat l'equip es traslladà al camp del Mas Casanovas, a tocar de l'Hotel Casanovas del carrer Sant Antoni Maria Claret, molt a prop d'on avui s'aixeca l'Hospital de Sant Pau. Aquest nou escenari acollí els partits del Barça a partir del 18 de novembre del 1900, dia en què s'aplegaren prop de 4.000 espectadors per presenciar el partit inaugural que enfrontà el Barça amb l'Hispània FC.[18]

L'any 1902 el Barça s'adjudicà el primer títol oficial de la història del club, la Copa Macaya, embrió del que després seria el Campionat de Catalunya. L'equip va jugar en diferents camps: a la carretera d'Horta (1901) i al carrer Muntaner (1905), fins que el 14 de març del 1909 es va inaugurar el camp del carrer de la Indústria. Aquell recinte era situat en l'actual confluència dels carrers Villarroel i París, se'l coneixia amb el nom de l'Escopidora i feu servei fins a 1922. Tenia una capacitat de 6.000 persones i la construcció de la seva tribuna de dos pisos va suposar un autèntic esdeveniment. També el 1915, el club va crear la seva primera secció poliesportiva, la d'atletisme.

1920-1930: Primera època daurada

Equip del FC Barcelona, publicat a El Gráfico, 1926.
Primer equip de la temporada 1928-1929.

Els anys vint representen el Barça de l'edat d'or. El club passarà en aquesta dècada de 3.000 a 11.000 socis.[19] L'equip incorpora homes clau com el Paulino Alcántara, el porter Ricard Zamora i sobretot el davanter Josep Samitier. Tots ells consolidaren un gran equip que s'adjudicà un gran nombre de títols en els campionats de Catalunya i Espanya, èxits que permeteren inaugurar el camp de Les Corts el dia 20 de maig del 1922, amb una capacitat inicial de 20.000 espectadors.[20] En aquest període el Barça es va adjudicar quatre Copes d'Espanya i el primer Lliga espanyola (1928-29). Durant aquesta dècada el Barça va crear les seves seccions de bàsquet, rugbi i hoquei herba.

Guàrdies Civils a l'entrada del Camp del carrer Indústria

El 14 de juny de 1925, el públic barcelonista al Camp de les Corts xiula l'himne espanyol. El dictador espanyol Primo de Rivera tanca l'estadi i el president Gamper ha de dimitir.[21]

Aquest període acaba amb el suïcidi de Gamper el 30 de juliol del 1930, a causa de la depressió provocada per problemes personals i econòmics.

1931-1939: Davallada, II República i Guerra Civil: el president Suñol afusellat

La dècada dels anys 30 representà una gran crisi per al club. Es va iniciar amb la mort de Hans Gamper i, posteriorment, coincidint amb l'adveniment de la Segona República, es va continuar amb un descens alarmant del nombre de socis que es va agreujar amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936. Aquell any, a més, el president del club Josep Sunyol, que era diputat per Esquerra Republicana de Catalunya, era assassinat per les tropes franquistes a la Serra de Guadarrama.[22] El club va acabar la dècada amb només 2.500 socis.

1940-1950: La difícil postguerra

Durant els anys 40, el club va anar superant a poc a poc la seva crisi social i esportiva. L'entitat va ser per les autoritats del nou règim franquista que, des d'aleshores i fins a 1953, designarien directament el president del club. Els nous rectors van espanyolitzar tots els estaments del club, eliminant qualsevol connotació catalana o anglosaxona. El 1940 el club va passar a denominar-se Club de Futbol Barcelona en comptes de Foot-ball Club Barcelona, i es va modificar l'escut: es van suprimir les quatre barres de la bandera catalana per col·locar en el seu lloc la bandera espanyola. Amb motiu de les noces d'or del club el 1949, la dictadura va autoritzar per primera vegada l'exhibició limitada de la bandera catalana. En el plànol esportiu es va recompondre l'equip després de la crisi de la guerra, i es van acabar conquerint tres lligues espanyoles, una Copa d'Espanya i dues Copes Eva Duarte de Perón. A més, durant els anys 40, es van crear noves seccions poliesportives entre les quals van destacar la d'handbol i la d'hoquei sobre patins. Tot això va contribuir a fer que, al final de la dècada, coincidint amb les noces d'or del club, se superessin els 25.000 socis.

1951-1958: Cinc copes, Kubala i l'afer Di Stefano

Kubala l'any 1953

Els anys 50 van ser una de les millors dècades de la història del club, tant en el plànol esportiu com en el social. El fitxatge de Ladislau Kubala el 1950 va esdevenir la pedra angular sobre la qual es va construir un gran equip.[23] En aquesta dècada, van aconseguir tres Lligues espanyoles, cinc Copes d'Espanya, dues Copes Eva Duarte de Perón, tres Copes Duward, dues Copes Llatina, dues Copes Martini Rossi, una Copa de Fires i una Petita Copa del Món. L'any següent del fitxatge de Kubala, l'equip aconseguí cinc trofeus en una mateixa temporada. Aquest equip és conegut com "el Barça de les cinc copes".[24][25]

Un altre fet destacat d'aquesta dècada va ser la celebració el 1953 de les primeres eleccions semidemocràtiques (hi van votar només els socis masculins) a la presidència del club. L'any 1953 va tenir lloc un dels esdeveniments més importants de la història del club i també de l'etern rival, el Reial Madrid. El Barcelona havia negociat el Alfredo Di Stefano fitxatge amb el River Plate, propietari del jugador, però el Madrid ho va fer amb Millonarios, on estava jugant sense permís de la FIFA. La solució de la Federació Espanyola va ser que el jugador jugués una temporada a cada club alternativament. El Barcelona s'ha negat a aquesta decisió, i renunciava als seus drets sobre el jugador a favor del Madrid.[26]

El Barça, "més que un club"

La frase "Més que un club" a la graderia del Camp Nou

Malgrat les adversitats, la massa social va créixer fins als 38.000 socis, que van deixar petit el Camp de les Corts, de manera que es va construir un nou estadi, el Camp Nou, inaugurat el 1957 amb 60.000 places.[27]

Malgrat les adversitats, la massa social culer va créixer fins als 38.000 socis, que van deixar petit el Camp de les Corts, cosa que decidí els seus dirigents a construir un nou estadi, el Camp Nou, que s'inaugurà l'any 1957 amb 60.000 places.[23]

L'estadi del FC Barcelona restà com un dels pocs escenaris públics on els afeccionats s'expressaven amb una certa llibertat i el club esdevingué el millor ambaixador de Catalunya a l'exterior. Va ser durant aquells anys de repressió de les llibertats públiques i de la cultura catalana quan es va començar a popularitzar l'eslògan que defineix el Barça com a "més que un club", a partir del discurs de presa de possessió del càrrec de president de Narcís de Carreras, el 17 de gener del 1968.[28]

1958-1960: El Barça d'Helenio Herrera

Luis Suàrez, el primer jugador del Barça en guanyar la Pilota d'Or

Amb Helenio Herrera com el entrenador, Luis Suárez (guanyar la Pilota d'Or el 1960), Sándor Kocsis i Zoltán Czibor, l'equip va guanyar 2 Campionats de Lliga espanyola, 1 Copa del Rei i 2 Copa de Fires. Aquests títols, no obstant, no van aconseguir compensar la derrota a la final de la Copa d'Europa del 1961 ni la crisi social generada per les marxes el tècnic argentí i Luis Suárez a l'Inter de Milà, amb el qual guanyaria dues Copes d'Europa.

1961-1972: Llarga crisi dels seixanta

La dècada de 1960 va tenir menys èxit per al club, amb el Reial Madrid monopolitzant la Lliga i del delicat estat de l'economia del club derivat de la construcció del Camp Nou. L'únic motiu de joia per als blaugrana va ser la final de Copa del 1968, en la qual el Barça s'imposà per 0-1 al Reial Madrid en l'Estadi Santiago Bernabéu. Malgrat els escassos èxits esportius, el nombre de socis augmentarà de 39.000 fins a 55.000. En l'àmbit internacional, el Barça s'ha de conformar amb una Copa de Fires guanyada l'any 1966 davant el Reial Saragossa.

1973-1978: Arribada de Johan Cruyff

Durant els anys 70 va continuar l'imparable augment de socis del club: es va passar dels 55.000 als 80.000. Van ser els anys en els quals el futbol espanyol va obrir les portes als estrangers i el club va fitxar alguns dels millors jugadors del món com ara Johan Cruyff, Johan Neeskens, Hugo Sotil, Hansi Krankl o Allan Simonsen. L'equip de futbol va conquistar durant aquesta dècada una Lliga espanyola, dues Copes del Rei, una Finalíssima de la Copa de Fires, i una Recopa d'Europa. Cap el final de la dictadura, el club va anar assumint de nou els símbols de la catalanitat del Barça.

1978-1988: Recopa de Basilea i Núñez

Entrevista a Josep Lluís Núñez de 1984.
Equip titular de la semifinal de la Copa d'Europa contra el PSV Eindhoven, 1978

L'any 1978 va arribar a la presidència del club Josep Lluís Núñez, que dirigiria el club durant les dues dècades següents.

Durant els anys 1980 es van fer grans inversions en fitxatges de grans estrelles, com ara Maradona, Schuster o Gary Lineker, però l'equip de futbol només va poder guanyar a Espanya una lliga, tres Copes del Rei, una Supercopa i dues Copes de la Lliga. En l'àmbit europeu, però, es van guanyar dues Recopes d'Europa. Cal destacar-ne especialment la primera, que fou l'aconseguida a Basilea el 1979 contra el Fortuna Düsseldorf alemany. Aquest partit és recordat pel gran nombre d'aficionats que s'hi van desplaçar (més de 25.000), per la importància que suposava guanyar el títol en aquell moment i pel partit en si, que acabaria sent un partit vibrant i emocionant que va requerir pròrroga (4-3).

El 1979, el club va comprar La Masia, una casa de pagès construïda el 1702, perquè servís de residència als joves del planter. Més tard tindria un paper important en l'èxit futur de club.[29]

La taca més negra d'aquesta dècada va ser la derrota a la final de la Copa d'Europa disputada a Sevilla l'any 1986 davant de l'Steaua de Bucarest. El més positiu de la dècada de 1980 va ser l'ampliació del Camp Nou,[27] l'increment de socis, que va superar la xifra dels 100.000, la revitalització econòmica del club i els èxits de les seccions de bàsquet, handbol i hoquei sobre patins, que van conquistar importants títols espanyols i europeus.

1988-1996: Johan Cruyff entrenador i el Dream Team

Després d'una greu crisi esportiva i social, durant el 1988 el club va tornar a contractar Johan Cruyff, aquest cop com a entrenador, fet que marcaria l'estil futbolístic del club des de llavors.

Amor, Ferrer, Mussons i Guardiola el 1992

L'equip de futbol, entrenat per Johan Cruyff, rebé l'apel·latiu encomiàstic de Dream Team a causa de la forta mentalitat guanyadora que demostrà i la pràctica d'un futbol efectiu i alhora bonic, amb figures com Koeman, Guardiola, Stoítxkov, Romário, Laudrup, Zubizarreta o Bakero entre d'altres, que va guanyar quatre Lligues consecutives entre el 1991 i el 1994, tres Supercopes d'Espanya, una Copa del Rei, una Recopa d'Europa, i una Supercopa d'Europa i el 20 de maig de 1992 va conquerir el seu títol més preat: la Copa d'Europa, al mític estadi de Wembley i davant la UC Sampdoria.

Una vegada dissolt l’equip a l’any 1994, després del derrote a la final de la Copa d'Europa per 4-0 a Atenes davant l'AC Milan, Johan Cruyff va començar a treballar llavors en una nova generació de del planter. Els resultats no arriben i, per primera vegada des del 1988, l'equip no guanya cap títol oficial.

Els diversos enfrontaments entre Cruyff i la directiva esclaten el 18 de maig del 1996.[30] El president Josep Lluís Núñez anuncia la fulminant destitució del tècnic a manca de dues jornades per al final de la Lliga.

1995-2000: Final de Núñez i Centenari

Logotip del centenari

El traumàtic comiat de Johan Cruyff va crear una gran crisi social en el club, Núñez va confeccionar la nova etapa 1996-97 amb Bobby Robson com a nou entrenador, que va reclutar Ronaldo del seu club anterior, el PSV Eindhoven, que va costar 2.500 milions de pessetes. Aquest jugador aconseguí el pichichi de la Lliga amb 34 gols i fou determinant en la victòria dels tres títols aconseguits: Supercopa d'Espanya, Recopa d'Europa, i la Copa del Rei.

Després de la breu etapa de l'entrenador anglès, el club passa per un moments de crisi social continua i es contracta a Louis Van Gaal, que encara que aconsegueix 2 Lligues, una Copa i una Supercopa d'Europa no convenç al soci. Cal dir que en la temporada 1998-99 (la del Centenari), el Barça va guanyar les lligues de futbol, bàsquet, handbol i hoquei patins.[31]

La temporada 1999-00 suposà el final de l'era Núñez i comportà alhora la dimissió de l'entrenador Van Gaal. A final de temporada la situació arriba a insostenible per diversos motius: El joc del Barça desagrada l'afició, i aquesta i la premsa mostren la seva crispació contra Van Gaal, es constitueix la plataforma Elefant Blau (presidida per Joan Laporta) i a final de temporada l'equip no assoleix cap títol a excepció de la Copa Catalunya. Així doncs, Núñez convoca eleccions per al 27 de juliol del 2000 i posa fi als seus 22 anys de mandat.

La dècada dels 90 a suposar també una gran dècada per a les seccions més importants. L'equip de bàsquet a més dels èxits nacionals, va arribar a la final de la Copa d'Europa fins a quatre ocasions. L'equip d'handbol va esdevenir el millor equip d'handbol del món: va guanyar tots els títols, entre els quals destaquen sis Copes d'Europa. L'equip d'hoquei sobre patins va assolir entre altres títols, dues Copes d'Europa i quatre OK Lligues.

2001-2003: Transició presidencial sense títols

La curta era Gaspart s'inicia, a més a més, amb l'inesperat fitxatge pel Reial Madrid del davanter portuguès Luis Figo.[e] Gaspart, apressat pel cas Figo, malbarata els diners percebuts per la clàusula de rescissió del portuguès amb fitxatges que no ofereixen el rendiment esperat. Els tres anys de Gaspart com a president es van saldar sense títols futbolístics, i amb una freqüent rotació d'entrenadors. La secció de bàsquet, això sí, assolí grans èxits (entre ells l'Eurolliga 2002-2003).

2003-2012: "Laporta president", Josep Guardiola i el millor Barça de la història

2003-2010: Presidència de Joan Laporta: dues Lligues de Campions i quatre Lligues

Joan Laporta després del pregó de la Festa Major de Sant Cugat del Vallès el 2008

Després de la dimissió de Gaspart va arribar a la presidència Joan Laporta,[32] que va afrontar una profunda renovació esportiva, econòmica i social.

2003-2006: Rijkaard, Ronaldinho i la segona Champions

Amb Frank Rijkaard d'entrenador i un equip de figures encapçalades pel Ronaldinho, l'equip va aconseguir el campionat de Lliga 2004-05, ia més, va aconseguir guanyar Lliga espanyola en repetir èxit el 2006, i la segona Lliga de Campions, en abatre l'Arsenal Football Club de Londres per 2-1 amb gols de Eto'o i Belletti.

2006-2008: Crisi esportiva i institucional

Aquesta etapa va acabar al final de la temporada 2007-08, després de dos anys sense títols i enmig d'una greu crisi institucional i esportiva, amb la destitució del llavors entrenador Frank Rijkaard (30 de juny del 2008) i la presentació d'una moció de censura contra Joan Laporta i la seva Junta Directiva (9 de maig de 2008).

2008-2012: L'era Guardiola

Josep Guardiola, abans d'un partit al Camp Nou. 2009.
Imatge de les 6 copes aconseguides pel FC Barcelona durant l'any 2009.

Amb l'arribada de Pep Guardiola a al comandament de l'equip, el Barcelona va passar a la història la temporada 2008-09 després d'aconseguir el triplet conquistant la Lliga, la Copa i la Lliga de Campions. Va ser gràcies al triomf a la final de Roma davant el Manchester United FC per 2-0 que el Pep Team va aconseguir el triplet, convertint-se en el primer que aconsegueix un equip de la espanyol i el cinquè equip d'Europa en fer-ho (Cèltic de Glasgow, Ajax d'Amsterdam, PSV Eindhoven i Manchester United FC).[33]

A l'inici de la temporada 2009-10, l'equip va guanyar la Supercopa d'Espanya en imposar-se a l'Athletic Club en tots dos partits, i la Supercopa d'Europa en vèncer el FC Xakhtar Donetsk per 1-0.[34]

Amb conquesta Campionat del Món de Clubs, l'equip guanya els tots els títols possibles, una fita mai assolida per cap altre club al món.[35] El Barcelona de Guardiola va aconseguir el maig del 2010 la seva segona Lliga consecutiva, amb un total de 99 punts, xifra que cap altre club havia arribat abans.[36]

La temporada 2010-11 el FC Barcelona guanya la Supercopa d'Espanya, la Lliga i la quarta Lliga de Campions, amb derrotant del Manchester United FC per 3-1 amb gols de Pedro, Messi i David Villa a l'Estadi de Wembley de Londres. A més, el 10 de gener de 2011, el podi de la Pilota d'Or del 2010 va ser completament blaugrana: Lionel Messi (segona Pilota d'Or consecutiva), Andrés Iniesta i Xavi Hernández.

El 28 de novembre de 2011, el Barça a la Lliga aconsegueix una victória històrica per 5-0 sobre el Reial Madrid en el Camp Nou, amb gols de Xavi, Pedro, Jeffren i David Villa (2).

Després de la consecució de la Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa, Mundial de Clubs i Copa del Rei a la temporada 2011-12, es tancava l'era Guardiola amb catorze títols guanyats de divuit possibles.

Presidència de Sandro Rosell

2012-2013: Etapa tràgica de Tito Vilanova

La temporada 2012-13 comença amb canvi a la banqueta, la de Josep Guardiola per Tito Vilanova.[37] Malgrat que va perdre la Supercopa d'Espanya davant del Reial Madrid per la regla dels gols en camp contrari, l'equip aconsegueix la millor primera volta de la història de la Lliga (18 victòries i un empat). Finalment, l'equip es proclama campió l'11 de maig de 2013. Caigué a la Copa del Rei derrotat pel Reial Madrid CF i a les semifinals de la Champions League pel FC Bayern de Múnic.

El dia 19 de juliol del 2013, el president Sandro Rosell anuncia que Tito Vilanova no seguirà al capdavant de l'equip per la recaiguda de la malaltia. El dia 23 de juliol del 2013, la junta directiva fa oficial amb un comunicat el fixatge de l'entrenador argentí Gerardo Martino. Vilanova acabarà morint per les complicacions de la malaltia que patia el 25 d'abril del 2014 a Barcelona.

2013-2020: Inestabilitat institucional i presidència de Bartomeu

El 'Tata' Martino

L'era Luis Enrique

Luis Enrique celebrant la consecució de la Supercopa d'Europa 2015 amb el Barça.

Es dona inici a la temporada 2014-15 amb la presentació de Luis Enrique com a nou entrenador del primer equip. El 22 de maig és presentat el primer fitxatge de la campanya, es tracta del porter alemany Marc-André ter Stegen, qui arriba procedent del Borussia Mönchengladbach per 12 milions d'euros. A ell se'ls suma la tornada dels cedits: Rafinha Alcántara i Gerard Deulofeu; juntament amb Jordi Masip promocionat del filial. També es fitxa al davanter Luis Suárez del Liverpool per 81 milions d'euros, també s'integren a l'equip: el porter Claudio Bravo, els defenses Jérémy Mathieu, Thomas Vermaelen i Douglas Pereira; i el migcampista croat Ivan Rakitić. Les baixes del mercat van ser: Cesc Fàbregas, Jonathan dos Santos, Isaac Cuenca, Alexis Sánchez, Oier Olazábal, Bojan Krkić, José Manuel Pinto, al costat d'ells el porter Víctor Valdés i després de 15 anys el capità Carles Puyol es retira del futbol professional. A més van ser cedits Cristian Tello al FC Porto (per dos anys), Gerard Deulofeu i Denis Suárez (per dos anys) al Sevilla FC, Ibrahim Afellay a l'Olympiacos FC i Alex Song al West Ham United.

El 21 d'agost el Comitè d'Apel·lació de la FIFA ratifica la seva decisió i manté la sanció imposada al club, impedint-li tornar a fitxar jugadors per dos cicles, és a dir, fins a gener de 2016. Després de la tercera derrota en la Lliga davant la Reial Societat el 4 de gener, és destituït Andoni Zubizarreta com a Director Esportiu pels mals resultats, en el seu lloc es crea una Comissió Tècnica formada per Carles Rexach i Ariedo Braida. Després d'això el 7 de gener el president Josep Maria Bartomeu convoca a eleccions anticipades pel juliol de 2015. El 12 de gener en la gala de la FIFA Pilota d'Or, Lionel Messi novament queda en segona posició després de Cristiano Ronaldo, i és al costat d'Andrés Iniesta inclòs en l'Equip Ideal de l'any.

Quedant una jornada per disputar-se d'un extenuant campionat, el 17 de maig l'equip es proclama campió de Lliga després de vèncer a l'Atlètic de Madrid en la Vicente Calderón pel compte mínim. Per a l'última jornada, se li realitza un comiat a l'estadi barcelonista del capità Xavi Hernández, qui abandonaria el club després de 17 temporades per emprendre rumb a Qatar. A la setmana següent, el 30 de maig es juga la final de la Copa del Rei en el mateix Camp Nou, on els blaugranes s'imposen per 3-1 a l'Athletic Club amb doblet de Messi i un gol de Neymar, obtenint així el 27è títol de Copa.

El 6 de juny a l'Estadi Olímpic de Berlín els culés s'enfronten a la Juventus per la final de la Lliga de Campions després de vèncer al Bayern de Múnic en les semifinals. Sent un partit molt disputat el Barça aconsegueix alçar-se per cinquena ocasió com a Campió d'Europa amb gols de Rakitić, Suárez i Neymar en l'últim minut; d'aquesta forma el FC Barcelona aconsegueix el seu segon Triplet tancant una temporada històrica, i convertint-se així en l'únic equip que aconsegueix en fer-ho. Finalment Bartomeu i la seva directiva dimiteixen fent de manera oficial les eleccions per la presidència, prenent el comandament la Comissió Gestora encapçalada per Ramon Adell. El president sortint és reescollit pels socis davant les candidatures de Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa.[38]

Els jugadors celebrant la Supercopa d'Europa de futbol 2015

El 20 de desembre el Barça guanya el seu tercer Mundial de Clubs després de derrotar en la final al Club Atlético River Plate per 3-0, amb dos gols de Suárez i un de Lionel Messi. D'aquesta manera, el FC Barcelona acaba un any espectacular guanyant 5 dels 6 títols possibles en un any. Malgrat la sanció exercida per la FIFA, el club blaugrana incorpora dos nous jugadors: Aleix Vidal del Sevilla Futbol Club per 18 milions d'euros, i Arda Turan de l'Atlètic de Madrid per 34 milions. Malgrat això, els jugadors no poden jugar fins a gener de 2016.

El 10 de febrer de 2016, es classifica per a la sisena final de la Copa del Rei de les vuit darreres temporades. El 14 de maig de 2016, Barcelona obté el seu sisè títol de la Lliga en vuit temporades.[39] El Barça queda eliminat per l'Atlètic de Madrid a la Lliga de Campions però revalida el títol de Copa, aconseguint així el setè doblet de la seva història.[40]

La temporada 2016-17 va ser l'última de Luis Enrique a la banqueta blaugrana causa de la seva renúncia producte del degast que implica el treball, segons el mateix entrenador.[41] Guanya la Supercopa d'Espanya a l'Sevilla F.C per un global de 5-0.[42] El 8 de març de 2017, Barcelona protagonitza la remuntada més gran de la història de la Lliga de Campions derrotant per 6-1 al Paris Saint-Germain FC (marcador global 6-5), tot i perdre l'anada a França per un marcador de 4-0.[43] Va repetir títol de Copa.

L'era Valverde i Quique Setién

El 29 de maig de 2017, l'ex jugador Ernesto Valverde és nomenat successor de Luis Enrique signant un contracte de dos anys amb opció per a un any més. El Barça guanya la Lliga i Copa en la temporada 2017-18. El Barça estableig un nou rècord de partits sense perdre (43) a la història de la Lliga.[44] Pitjor sort pateix a la Lliga de Campions amb una inesperada derrota amb l'AS Roma.

La temporada següent repeteix títol de Lliga, però perd la final de Copa davant al València CF i queda eliminat de la Lliga de Campions pel Liverpool FC.

El 13 de gener de 2020, el Quique Setién va substituir Ernesto Valverde, després de la derrota davant de l'Atlètic Madrid a la Supercopa d'Espanya,[45] però després de ser eliminat als quarts de final de la Lliga de Campions per 2-8 contra el Bayern de Múnic, va ser destituït.[46] Seria substituït dos dies després per Ronald Koeman.[47]

El creixent descontentament dels aficionats per l'empitjorament de les finances i el declivi en el terreny de joc les temporades anteriors va portar Josep Maria Bartomeu a anunciar la seva dimissió com a president el 27 d'octubre del 2020 per evitar enfrontar-se a una moció de censura.[48]

2021-present: Segona etapa de Joan Laporta i era post Messi

El 7 de març del 2021, Joan Laporta va ser elegit president del Barcelona amb el 54,28% dels vots.[49] El Barcelona va guanyar la seva 31a Copa del Rei, el seu únic trofeu sota la direcció de Koeman, després de derrotar a l'Athletic Club per 4-0 a la final.[50]

Temporada 2021-22

El 5 d'agost del 2021, malgrat que el Barcelona i Lionel Messi havien arribat a un acord i de la clara intenció de les dues parts per signar un nou contracte, l'acord no es va poder produir a causa dels obstacles financers i estructurals que plantejava la normativa de la lliga espanyola.[51] El 10 d'agost es va anunciar que Messi havia fitxat pel París Saint-Germain de la Ligue 1 francesa com a agent lliure, posant fi a la seva etapa de 21 anys amb el Barcelona.[52] Els mals resultats a la Lliga i a la Lliga de Campions van portar a la destitució de Ronald Koeman el 28 d'octubre, sent substituït per Xavi Hernández,[53] que no va poder revertir el rendiment a la Lliga de Campions i l'equip va haver de competir a l'Europa League per primera vegada des de la temporada 2003-04, quedant posteriorment eliminat a quarts de final,[54] i la lliga nacional va arribar al segon lloc, garantint una plaça a la Lliga de Campions per la temporada següent. El primer equip de futbol no va aconseguir cap títol, sent eliminat en la Supercopa i la Copa del Rei.[55]

Temporada 2022-23

L'1 de juliol de 2022, l'estadi va passar a anomenar-se oficialment "Spotify Camp Nou". Va ser la primera vegada a la història del club que es va arribar a un acord amb un soci que adquireix els drets de denominació de l'estadi.[56] El 15 de febrer de 2023 es va fer públic el Cas Negreira o Barçagate per la possible corrupció esportiva involucrant José María Enríquez Negreira, exàrbitre de futbol espanyol que fou vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres entre el 1994 i el 2018, que hauria rebut 7,3 milions d'euros del FC Barcelona mentre estava en compliment de les seves funcions al CTA, i en no poder comprovar que els diners es van fer servir per influir en les actuacions dels col·legiats, s'estudia en un possible delicte de blanqueig de capitals.[57] En aquesta temporada, totes les seccions professionals de l'entitat (futbol, futbol femení, bàsquet, handbol, futbol sala i hoquei patins) van aconseguir el títol de lliga.[58]

Temporada 2023-24

A causa de les obres del Spotify Camp Nou, l'equip va començar a jugar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Durant el mercat de fitxatges de l'estiu 2023, el club va fitxar İlkay Gündoğan, João Cancelo, João Félix, Iñigo Martínez i Oriol Romeu. Durant la temporada 2023-2024, el Barça jugarà a l'Estadi Lluís Companys. L'equip tornarà al Camp Nou el novembre de 2024 amb unes 60.000 localitats disponibles, aproximadament, tot i que les obres de l'estadi no acabaran fins a l'any 2026.

Colors i símbols

Uniforme

  • Uniforme titular: Samarreta blau i grana a ratlles verticals, pantalon blau, mitjons granes.
  • Uniforme alternatiu: Samarreta blanc, pantalon blau, mitjons blaus i vermells a ratlles horitzontals.
  • Tercer uniforme: Samarreta turquesa, pantalon turquesa, mitjons turqueses.

Colors

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Equipació del Futbol Club Barcelona (porter)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Equipació del Futbol Club Barcelona
Samarreta amb els colors blau i grana tradicionals del club.

El club defensa la teoria que els colors provenien de l'equip de rugbi de Merchant Taylor (Crosby, Liverpool), escola on van estudiar Arthur i Ernest Witty, que es van incorporar després de la fundació del club.

Hi ha diverses versions sobre l'origen i el motiu pel qual es van escollir els colors històrics en la seva samarreta. La versió més coneguda és la que assenyala que va ser Joan Gamper, el fundador del club, qui en va decidir els colors. En el primer partit que va jugar Gamper a Barcelona, abans de la fundació del club, ja va usar un casquet amb els colors blau i gran, escollint aquestes tonalitats perquè són els colors del FC Basel, equip suís en el qual es creia que Gamper havia jugat en el passat.[59] Algunes especulacions històriques també han tingut en compte que el blau i el grana eren els colors de l'escut del Cantó de Ticino suís, on residia Rosa Gamper, la germana de Joan. Unes altres versions proposades sostenen que l'elecció va estar motivada perquè un dels assistents a la reunió fundacional exhibia entre els seus dits un llapis de comptabilitat amb els clàssics colors blau i vermell i que, mancant unes altres propostes, algú es va fixar en el llapis i va proposar aquells colors. Una quarta versió situa l'origen en el fet que la mare d'un dels primers jugadors, la Sra. Comamala, va repartir unes faixes blaves i granes entre els futbolistes, la qual cosa va induir a escollir definitivament els colors blau i grana. La darrera hipòtesi que indica que els colors provenen de Heidenheim, el poble natal d'Otto Maier del sud d'Alemanya, un dels fundadors del Club.[f]

Durant els primers deu anys, la samarreta era meitat blau marí i meitat grana, les mànigues amb els colors invertits i els pantalons blancs, tot i que també hi ha constància d'algun partit jugat amb pantaló fosc.[60] A la temporada 1909-1910 es van introduir les franges verticals blava i grana; cap a 1913 els pantalons van passar a ser negres i set anys després blaus, indumentària que ja seria definitiva, amb lleus variacions segons les èpoques en el gruix i nombre de franges verticals i en la intensitat i tonalitat del blau i del grana.

En els primers anys, el Barça utilitzà unes camises mig blaves i mig grana, i posteriorment s'imposaren les ratlles blau-granes verticals, l'amplària de les quals ha variat al llarg de la història. Només els equips de les seccions de bàsquet, rugbi i atletisme han lluït en algunes èpoques ratlles blau-granes horitzontals. Amb motiu del centenari, el primer equip de futbol adoptà una samarreta similar a la dels primers temps, meitat blava i meitat grana. Pel que fa als pantalons, en els primers temps foren de color blanc fins a 1913, en què se substituïren pel color negre. Des dels anys vint fins a l'actualitat, el Barça ha portat sempre els pantalons de color blau. La temporada 2005-06 els pantalons dels primers equipaments de totes les seccions del Barça van passar a ser de color grana, trencant així una tradició de gairebé noranta anys d'història.

1899-1910 (primera)
2023-24 (actual)

Símbols oficials

Escut

Bandera

La bandera del club a la dreta i a l'esquerra. (A Wikimedia Commons: més imatges).

La bandera del Futbol Club Barcelona, és una bandera amb el fons blau i tres barres horitzontals roges, amb l'escut de l'entitat, al centre. Les proporcions de la bandera són 2:3.

Himne

Al llarg de la seva història, el club ha tingut diverses himnes oficials. L'actual himne oficial, també anomenat Cant del Barça, va ser creat i estrenat l'any 1974, amb motiu dels actes del 75è aniversari del club. La lletra fou escrita per Jaume Picas i Josep Maria Espinàs, i la música és de Manuel Valls Gorina.[61] La versió oficial és interpretada per la Coral Sant Jordi.

Amb motiu dels actes del centenari del club, el cantautor Joan Manuel Serrat el va interpretar en directe, sobre la gespa del Camp Nou.

Lema

El lema a les grades del Camp Nou.

L'eslògan més conegut de l'entitat és Més que un club. És el seu paper d'ambaixador i defensor de la cultura i la llengua catalanes i les actuals tasques de solidaritat i d'ajuda social a infants desfavorits realitzades arreu del món. Tot plegat, coordinat i realitzat mitjançant la Fundació Futbol Club Barcelona, entitat que des del 2006 rep el 0,7% dels ingressos ordinaris del club per tal d'impulsar els programes i projectes socials.

Mascota

L'Avi del Barça, la mascota oficial del Barça
L'Avi del Barça o l'Avi Barça és un personatge creat pel dibuixant Valentí Castanys que representa de manera personificada el Futbol Club Barcelona. L'Avi del Barça va fer la seva primera aparició el 29 d'octubre de 1924 a la revista Xut!. En homenatge a aquesta figura, se'n col·locà una escultura al recinte de La Masia, al costat del Camp Nou, obra de Josep Viladomat.

Vesteix amb samarretes del Barça de la dècada del 1960 i la dècada del 1970 i uns pantalons també antics. També porta sempre la tradicional barretina i una bandera del Barça. Per a la celebració del centenari es va crear una nova mascota, Clam, figura humà borni.[62]

Malnoms

  • Blaugrana: En referència als seus colors oficial per a la seva samarreta, que són blau i grana, tal com apareix al seu himne, el Cant del Barça, el qual esmenta «som la gent blau-grana».
  • Barça: Abreviació de la pronúncia de Barcelona en català central, utilitzat habitualment per mitjans estrangers i aficionats al futbol.
  • Barça de l'edat d'or: L'equip del FC Barcelona que durant els anys 1920 esdevingué el club de futbol més destacat tant a nivell català com espanyol.
  • Barça de les Cinc Copes: L'equip de futbol del FC Barcelona que dominà el futbol espanyol entre 1951 i 1957. Aquest equip fou liderat al camp per Ladislau Kubala.
  • Barça d'Helenio Herrera: L'equip de futbol del FC Barcelona que fou entrenat per Helenio Herrera durant el període 1958-1960.
  • Dream Team: El sobrenom del club des del 1988 al 1996. Malgrat que actualment es pot usar aquest nom per a fer referència a tot aquest espai de temps, el nom va ser realment utilitzat entre 1991 i 1994, l'època de màxima esplendor esportiva del club.

Nom

L'entitat fou fundada, el 29 de novembre de 1899, com a Foot-ball Club Barcelona, amb el nom totalment en anglès.[63] Sota el franquisme es va castellanitzar el nom, per un decret governamental que obligava a usar l'espanyol en les denominacions de les associacions. És per això que el 15 de gener de 1941 es va establir Club de Fútbol Barcelona com a nom de l'entitat.[64] L'últim canvi es va produir durant els últims anys del règim franquista: el 8 de novembre de 1973, es recuperà la forma Futbol Club Barcelona, que s'ha mantingut fins avui.

Influència en altres clubs

El club ha influït en altres entitats esportives, com el naixement del Barcelona SC d'Ecuador,[65] el canvi de colors de la samarreta del Crystal Palace Football Club el 1974,[66] o el canvi de de disseny de l'escut del Forest Green Rovers (2009-2011).[67]

Instal·lacions

Categoria principal: Instal·lacions del Futbol Club Barcelona

Estadi

Spotify Camp Nou

L'Estadi del FC Barcelona és el Spotify Camp Nou, propietat del mateix club. Inaugurat el 1957 al barri de les Corts de Barcelona, té una capacitat de 99.354 espectadors, tots asseguts. És un dels estadis catalogats com a "Estadi Cinc Estrelles" per la UEFA, fet que l'habilita per acollir finals de la Lliga de Campions, Recopa i Copa de la UEFA, com ha passat en 15 ocasions.

Des d'agost de 2023, per una important remodelació de l'estadi, l'equip masculí de futbol juga a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, amb una capacitat màxima de 55.926 espectadors i modernitzat per a l'ocasió amb una inversió superior als set milions d'euros compartida entre club (60%) i Ajuntament (40%) destinats a la millora dels accessos i la mobilitat de l'entorn.[68]

La remodelació del Spotify Camp Nou, adjudicada per 900 milions d'euros a l'empresa turca Limak Construction s'estima que estarà acabada la temporada 2025-26.[69] Abans de poder disposar del Camp Nou, el FC Barcelona va tenir dos estadis més, els quals se li anaren fent petits a mesura que creixia la massa social de seguidors:

El 14 de març de 1909 es va inaugurar el Camp del carrer Indústria amb el partit Barça - Català (2-2), del Campionat de Catalunya. El primer gol el va marcar Romà Forns i el segon Charles Wallace. Va ser batejat popularment amb el nom de "L'Escopidora" per les seves reduïdes dimensions.

A causa dels èxits i al creixent nombre de socis l'equip es va traslladar al Camp de Les Corts, inaugurat el 20 de maig de 1922 obra dels arquitectes Jaume Mestres i Josep Alemany, amb el partit Barça - Saint Mirren (2-1). El primer gol es marca Birrel en pròpia porta i el segon d'Alcàntara. Tenia una capacitat d'uns 30.000 espectadors, i que va arribar a tenir una capacitat màxima de 60.000 persones.

Camps anteriors

Centre d'entrenament

Façana principal de la Ciutat Esportiva Joan Gamper
  • La Ciutat Esportiva Joan Gamper, complex esportiu de l'entitat situat a Sant Joan Despí que acull els entrenaments del primer, segon equip i els equips inferiors del club.
  • La Masia de Can Planes o la Masia, residència dels joves de les categories inferiors del club fins a l'any 2011.

Altres instal·lacions

Societat

Evolució del nombre de socis

L'estructura del club opera a partir d'una matriu social de 148.000 socis[73] i diverses societats anònimes, com la productora audiovisual Barça Vision (abans Barça Studios), propietat en un 29,5% pels fons d'inversió Libero i NIPA Capital, un 9,75% per Orpheus Media i un altre 9,75% per la plataforma Socios,[74] o Barça Licensing & Merchandising (BLM), que explota el negoci comercial, de mercadotècnia, samarretes i productes de la marca Barça.[75] Els drets de televisió son un 25% propietat del fons d'inversió Sixth Street.[76]

L'entitat té un valor al mercat estimat en una mica més de 3500 milions d'euros,[77] i un deute estimat en 1350 milions a data de 2021,[78] i va tancar l'exercici 2020-2021 amb unes pèrdues operatives de 481 milions d'euros. Els ingressos es van situar en 631 milions d'euros, un 26% menys que a en 2019-2020, quan aquests es van situar en 855 milions d'euros.[79] En 2021 Joan Laporta va anunciar un deute acumulat de 1.300 milions d'euros. El club ha signat un contracte de patrocini amb la plataforma musical Spotify donar nom a l'estadi, i disposa d'un préstec per 815 milions de la banca d'inversió Goldman Sachs.[80]

El patrimoni net a data de 2021 és negatiu en 451 milions,[81] mentre que el seu fons de maniobra és negatiu de 553 milions, per la qual cosa va sol·licitar a començaments de 2021 una dispensa a bancs i fons financers per evitar la fallida.[82][g]

Patrocini

Proveïdor de l'uniforme
Patrocinador principal
Patrocinador secundari
  • 2003–2004 Fòrum (màniga esquerra)[85]
  • 2004–2013 TV3 (màniga esquerra)
  • 2011–2022 UNICEF (posterior de la samarreta)
  • 2014–2021 Beko (màniga esquerra)
  • 2022– ACNUR (posterior de la samarreta)
  • 2023– Ambilight TV (màniga esquerra)

Junta Directiva

Categoria principal: Directius del FC Barcelona
La Junta Directiva inicial, constituïda a 19 de març de 2021, està formada pels directius següents:[86][87][88]
Junta Directiva
  • Joan Laporta i Estruch - President
  • Rafael Yuste i Abel - Vicepresident primer. Àrea esportiva
  • Maria Elena Fort i Cisneros - Vicepresidenta. Àrea Institucional
  • Eduard Romeu i Barceló - Vicepresident. Àrea econòmica
  • Antoni Escudero i Martínez - Vicepresident. Àrea Social
  • Juli Guiu i Marquina - Vicepresident. Àrea de Màrqueting
  • Josep Cubells i Ribé - Secretari. Directiu responsable del bàsquet
  • Ferran Olivé i Cànovas - Tresorer
  • Josep Maria Albert i Turcó - Vocal. Directiu adjunt al Conseller Delegat
  • Xavier Barbany i Canaleta - Vocal. Directiu responsable de l'hoquei
  • Miquel Camps i Font - Vocal. Portaveu adjunt de la Junta Directiva
  • Alfons Castro i Sousa - Vocal. Directiu responsable de Seguretat
  • Josep Ignasi Macià i Gou - Vocal. Directiu responsable de l'Àrea Social
  • Aureli Mas i Raldiris - Vocal. Directiu responsable del futbol sala
  • Xavier Pugi i Hernández - Vocal. Directiu responsable del futbol femení
  • Àngel Riudalbas i Codina - Vocal
  • Joan Solé i Sust - Vocal. Directiu responsable de l'handbol
  • Joan Soler i Ferré - Vocal. Directiu responsable del futbol formatiu

Àrea social i dimensió sociocultural

Jugadors, tècnics i la directiva, lliuren l'ofrena del club al Diada Nacional de Catalunya.

El club, considerat com l'entitat social més coneguda de Catalunya a l'exterior,[89] ha complert al llarg de la seva història, per a molts aficionats, una funció representativa de defensa dels valors catalanistes, que el club ha defensat públicament en múltiples ocasions.[h] El club, a més, també s'ha manifestat formalment i públicament en suport de les reivindicacions de major autonomia per a Catalunya i va signar manifestos de suport a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.[90] Aquesta trajectòria de defensa dels valors catalans va ser reconeguda el 21 de desembre del 1992 quan la Generalitat de Catalunya, presidida per Jordi Pujol, li va atorgar el Premi Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga el Govern de Catalunya.[i]

El club sempre s'ha significat per activitats i gestos en defensa de la cultura i la llengua catalana, la qual ha estat la llengua oficial de tots els documents del club, tret dels anys de dictadura franquista, en la qual va condecorar tres vegades a Francisco Franco.[91] Excepte en aquest mateix període, el capità de l'equip sempre ha lluït igualment la bandera catalana com a braçalet distintiu.[92]

El FC Barcelona s'ha manifestat públicament a favor del reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes, promovent l'organització de partits amistosos entre la selecció de Catalunya i altres seleccions internacionals com Brasil o Argentina, sinó que ha cedit gratuïtament les seves instal·lacions com a seu de les trobades i ha prestat tots els seus esportistes.[93] A més, el club ha signat manifestos públics a favor de la causa. Durant la presidència de Joan Laporta, ell mateix i algun jugador com Oleguer Presas van participar en una campanya publicitària de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes que, sota l'eslògan «una nació, una selecció», va ocupar espais publicitaris en una gran quantitat de mitjans de comunicació escrits i audiovisuals de Catalunya. Alguns historiadors i assagistes, com Manuel Vázquez Montalbán, van arribar a apuntar que, per a molts catalans, el FC Barcelona compleix a Catalunya el paper substitutori de la selecció catalana al concert internacional, malgrat la llarga tradició d'esportistes espanyols d'origen no català i d'estrangers que ha tingut el club.[94] Aquests assagistes apunten que aquest és un dels motius pels quals el club barcelonista compta amb equips en tantes disciplines esportives diferents com el bàsquet, handbol, hoquei sobre patins, atletisme, voleibol, etcètera.[94]

Tot i la seva vinculació amb idees catalanistes, el club ha comptat sempre amb gran quantitat d'aficionats i fins i tot socis a tot Espanya, atrets pels valors esportius del club[cal citació], els quals detalla el propi club. Alguns historiadors[Qui?], tot i això, han apuntat que, a més de l'admiració pels valors esportius, molts aficionats espanyols simpatitzaven amb el Barcelona en veure al club català l'alternativa al «centralisme polític» amb què identificaven el Reial Madrid[cal citació],[95] especialment durant els anys de la dictadura franquista, fonament equivocat,[96] ja que va repercutir a tots els clubs del país.[97] Va ser aquells anys quan es va encunyar la frase que el F. Barcelona era més que un club, que es va convertir en l'eslògan més conegut de l'entitat.[98]

D'altra banda, i com han apuntat diversos historiadors, el club també va aglutinar, especialment durant les primeres dècades de vida, els simpatitzants del republicanisme.[99] Des de principis del segle xx diferents fets apunten la complicitat dels dirigents del club amb els ideals republicans.[99]

El moment de major distanciament entre el club i la monarquia espanyola va tenir lloc sota el regnat d'Alfons XIII i durant la dictadura de Primo de Rivera. A l'estadi de Les Corts, els aficionats del Barcelona havien manifestat crítiques a la dictadura i exhibit algunes pancartes contra el règim. Finalment, el 14 de juny de 1925 els 14.000 aficionats de l'estadi van escridassar la Marxa Reial, interpretada per una banda de música.[100] Dies més tard, el Capità General i Governador Civil de Barcelona Joaquim Milans del Bosch va dictar una ordre que va clausurar l'estadi durant sis mesos i va obligar a dimitir Hans Gamper com a president del club i exiliar-se a Suïssa durant una temporada.[100] L'ordre de cloenda de l'estadi justificava la mesura indicant que «en la societat esmentada hi ha persones que combreguen amb idees contràries al bé de la Pàtria»,[100] com recull l'historiador Jaume Sobrequés a la seva obra F.C. Barcelona: cent anys d'història. Va ser la sanció més dura que ha rebut el club en tota la història. Com assenyala el mateix Sobrequés, el punt culminant del compromís del club amb els principis republicans va tenir lloc a partir del 1931, quan es va proclamar la Segona República Espanyola i, sobretot, a partir de l'inici de la Guerra Civil espanyola quan, el 1936, el FC Barcelona es va convertir voluntàriament en «Entitat al servei del govern legítim de la República».[101]

Després del restabliment de la democràcia a Espanya el 1977, el club ha anat perdent aquesta connotació política. Va normalitzar les seves relacions amb la corona espanyola i en diverses ocasions expedicions formades per dirigents i esportistes del club han ofert els seus trofeus al Palau de la Zarzuela.[102] El festeig i posterior matrimoni de la Infanta Cristina de Borbó i de Grècia amb el jugador d'handbol del FC Barcelona Iñaki Urdangarin va fer freqüent a finals dels anys 1990 i principis dels anys 2000 la presència de membres de la família reial espanyola al Palau Blaugrana, inclòs el Rei Joan Carles I.[103] L'últim gest de complicitat entre el club i la Casa Reial va tenir lloc el 17 de maig de 2006, amb motiu de la final de la Lliga de Campions de la UEFA 2005-06, quan els Reis van acudir a París per mostrar la seva suport al conjunt blaugrana i, conclòs el matx, van baixar a la gespa a felicitar els jugadors de l'equip amb el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, declarat seguidor del conjunt barcelonista, i el president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall.[104]

En el terreny religiós, i malgrat que el fundador del club, Hans Gamper i els seus primers dirigents eren protestants, el club va adquirir a partir dels anys 1940, després de la Guerra Civil espanyola, un caràcter marcadament catòlic. Van ser habituals les ofrenes del club al Monestir de Montserrat,[105] i fins i tot l'estadi del Camp Nou compta amb una capella al costat dels vestidors, amb una reproducció de la Verge de Montserrat.[106] El 1982, el papa Joan Pau II va rebre el carnet de soci número 108.000 del club, amb motiu d'una missa multitudinària que va oficiar al Camp Nou.[107]

En els darrers temps el club s'ha significat pels seus gestos solidaris. A principi dels anys 1980 ja va organitzar un partit amistós en benefici d'Unicef, en què el Barça es va enfrontar al Camp Nou a l'equip Human Stars, una selecció dels millors futbolistes del món.[108] A mitjan els anys 90 va tornar a repetir-se l'experiència. També en aquesta dècada el club es va implicar en la lluita contra la droga, organitzant diversos partits en col·laboració amb la Fundació d'Ajuda contra la Droga, els beneficis de la qual es van destinar al Projecte Home.[109]

Amb l'arribada de Joan Laporta a la presidència, el club va manifestar la intenció d'incrementar la seva implicació en causes socials, expressant el desig que el club sigui reconegut mundialment pel seu tarannà solidari. En aquest sentit, a finals de l'any 2005, el FC Barcelona va organitzar un partit amistós al Camp Nou davant d'una selecció conjunta de jugadors israelians i palestins, que per primera vegada van compartir equip.[110]

El 13 de desembre del 2008, coincidint amb la disputa d'el Clàssic, el club va iniciar l'emissió del seu canal de televisió Barça TV de manera gratuïta a TDT per a tot Catalunya fruit d'un acord amb el Grup Godó.[111] El canal temàtic del club es va crear fa gairebé una dècada i continua les emissions en la modalitat de pagament per a la resta d'Espanya.[cal citació]

El club també és present a les xarxes socials com a part de la seva gestió social. Es troba a Facebook, Twitter, Instagram i Youtube,[112] sent el primer club d'Espanya en arribar «a un acord amb Youtube».[113]

Afició

El terme culer és el nom col·loquial que reben els seguidors del Futbol Club Barcelona.[114]

Hom situa l'origen de la denominació "culers" en una anècdota referida al primer camp de futbol en el qual jugà el club, situat al carrer Indústria de Barcelona. Aquest camp no tenia graderies i els afeccionats s'havien d'asseure a la part alta del mur que envoltava el camp, de manera que la gent que caminava pel carrer en un dia de partit, veia una fila de culs arrenglerats. Malgrat haver canviat d'estadi dues vegades fins a l'actual Camp Nou, el sobrenom ha perdurat.[115]

Penyes i massa social

Les penyes són una part molt important del barcelonisme, La primera d'elles fou la Penya Solera de Castellar del Vallès fundada l'any 1946.[116] En 2023 hi ha constituides 1.265 penyes amb 170.000 penyistes,[117] mentre en 2006 eren 1.333 penyes actives i 165.000 penyistes,[116] formades com a associacions independents sense ànim de lucre, amb la finalitat de mantenir i projectar el sentiment i la història del club arreu del món. D'altra banda, també ajuden a fomentar la germanor entre els seus socis i simpatitzants mitjançant les diferents activitats que realitzen al llarg de l'any. Un cop l'any el club juntament amb una penya organitzen la trobada mundial de penyes (normalment, el setembre o l'octubre). Altres trobades, com les de zona o organitzades per diferents motius, són comunicades també al club, el qual envia un o més representants. Els grups de suport més destacats[cal citació] son la degana i ja desapareguda Penya Solera, Sang Culé, Penya Almogàvers, Boixos Nois i Dracs 1991 Supporters.

Els Boixos Nois son un d'grup radical de suport fundat el 1981.[118] La Comissió Estatal contra la Violència els declarà grup radical violent en 2019, prohibint-ne l'exhibició de simbologia en els camps de futbol.[119] Els Casuals, presumptament liderats per Ricardo Mateo Lucho,[120] van enfocar la seva activitat al crim organitzat durant la dècada de 1990 i la dècada de 2000 dedicant-se a la seguretat de clubs nocturns, tràfic de drogues i robatoris a narcotraficants, pallisses i apunyalaments per encàrrec, entre d'altres.[121]

Fundació FC Barcelona

Logo de la Fundació Futbol Club Barcelona, entitat creada pel club.

El club destina el 0,7 % del pressupost anual a la Fundació Futbol Club Barcelona, encaminada a projectes humanitaris.[122] A partir de 2006, el club es va comprometre a realitzar una donació no inferior a 1,5 milions d'euros a Unicef, perquè aquesta ho destini a millorar les condicions de vida dels nens de tot el món.[123] El primer projecte conjunt dels dos organismes va estar destinat als nens víctimes de la sida a Swazilàndia.[124] A més, va posar el nom de l'organització a l'espai central del seu primer equipatge, sent la primera vegada que lluïa publicitat a les samarretes de l'equip de futbol.[125]

Com a part de la gestió social, la fundació ha col·laborat amb altres entitats governamentals i socials per fomentar l'educació infantil, l'esport, la cultura i la salut. Entre els seus principals aliats es troba l'UNICEF, UNESCO, l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC), entre d'altres.[126]

Mitjans de comunicació

Mitjans propis
Barça TV
Eusebio Sacristán entrevistat pel canal del club Barça TV

Barça TV fou un canal de televisió esportiu dedicat íntegrament a l'actualitat del club. Va fer la seva primera emissió el 27 de juliol de 1999 sota el nom de Canal Barça. Els eixos principals de la programació del canal eren la informació, entreteniment, partits en directe del primer equip de futbol, dels equips del planter en totes les categories, partits històrics del FC Barcelona i programes específics que observaven i mostraven la realitat del teixit social barcelonista. El canal es produïa i emetia íntegrament en català, tot i que a les plataformes de pagament es disposava de dues pistes d'àudio addicionals que tradueixen a l'anglès i al castellà la programació. Les instal·lacions de la televisió oficial del club estaven al mateix estadi del FC Barcelona, destacant els platós a la zona mixta —a l'àrea dels vestidors— i a la tribuna del Camp Nou.

El mes de febrer del 2004 Canal Barça va passar a denominar-se Barça TV, després que el club tornés a adquirir els drets d'exclusivitat, fins aleshores en mans de Telefónica Sports. Des del 2008, Barça TV emet en obert per TDT al Principat de Catalunya. Després de 24 anys d'emissió, el club va anunciar que el canal tancaria el 30 de juny del 2023.[127]

R@dio Barça
R@dio Barça és una emissora de ràdio per internet pròpia del Futbol Club Barcelona que ofereix les retransmissions dels partits, oficials i amistosos, del primer equip de futbol del club. Les retransmissions són ofertes en català, anglès i castellà.
Plana web

El club disposa d'una pàgina web, que està gestionat sota la supervisió de la direcció del club, s'ocupa de totes les notícies del club i dels resultats dels equips esportius del club, està en sis idiomes: català, anglès, castellà, xinès , japonès i francès.[128] Ampliada informativament amb plataformes a les xarxes socials com Facebook o Twitter.

Revistes i butlletins del FC Barcelona

Tot Barça: Revista de futbol que es publicà a Barcelona el 1979.[129] Estava escrita en castellà amb alguns articles en català. L'any 1979 desaparegué.

R.B. Revista Barcelonista. Barça: Al juny del 1981 s'anuncià la suspensió de la revista R.B. Revista Barcelonista, però la capçalera fou venuda a Joan Gaspart. Al setembre de 1981 inicià una nova època amb el nom Barça incorporat a la capçalera. La publicació fou vinculada a la candidatura de Josep Lluís Núñez a la presidència del Futbol Club Barcelona.

Fem Barça!: Butlletí efímer sobre el FC Barcelona, creat al 1988 només es van editar 3 números.Tenia una periodicitat mensual. Tenia una secció dedicada a les penyes i una altra on s'acostava al perfil més personal dels jugadors emblemàtics de l'època.[130]

La Veu del Club: Butlletí sobre el FC Barcelona creada a l'octubre de 1998, en l'època del president Josep Lluís Núñez Va començà en format diari i al quart número evoluciona a revista grapada amb més de 32 pàgines amb periodicitat mensual. Es van imprimir 29 números fins al setembre de 2002.[130]

Revista Barça

  • 3a etapa: Barça és una revista bimensual que des de 2002 tracta sobre tots els afers relacionats amb el Futbol Club Barcelona. S'hi poden trobar novetats, història, estudis o anàlisis tècniques, consells, entrevistes, reportatges, món social i institucional, trobades, iniciatives.[131] La revista la reben tots els socis i penyes del club a casa.

Barça Camp Nou: La publicació "Barça Camp Nou" és una publicació editada pel mateix club (mitjançant el seu departament de comunicació), que es reparteix gratuïtament coincidint amb els partits de Lliga i Copa del Rei que es juguen a "casa", al Camp Nou. La publicació es començà a editar a finals d'octubre del 2005 i la reben els aficionats del FC Barcelona que acudeixen a l'estadi.

La informació prèvia del partit, amb les últimes notícies relacionades i un ampli informe tècnic del rival, ocupa gran part del contingut habitual de "Barça Camp Nou" on també es poden consultar totes les estadístiques i classificacions. Les seccions del club també tenen cabuda en el diari del Barça, que en cada número dedica les dues pàgines centrals a una anàlisi en profunditat d'un tema monogràfic o a un pòster. Habitualment, el diari té 16 pàgines.

Mitjans propers al club

A més dels diaris esportius actuals més coneguts com l'Sport, El Mundo Deportivo, El 9... destaquen algunes mitjans de comunicació rellevants com: Stadium, 4-2-4, Barcelona Deportiva, Barrabás, Dicen..., El Once, Futbolín, Hoja del Lunes, Lean, Olimpia, Vida Deportiva, R.B. Revista Barcelonista...

Cobertura mediàtica a Espanya

Per a l'equip de futbol, LaLigaTV por M+,[j][132] DAZN LaLiga[k][132][133] i GOL PLAY[l][134] tenen els drets per retransmetre els partits de la Lliga. Els partits de la Copa del Rei són retransmesos per Movistar Plus+[m][135] i TVE.[n][136] Tanmateix, els partits de la Supercopa d'Espanya són retransmesos per Supercopa de España por M+ i Movistar Plus+.[o][135] A més Liga de Campeones por M+[m][137] retransmet els partits de la Lliga de Campions.

Per a l'equip de filial masculí, FEF TV i Esport3 té els drets per retransmetre els partits de la Primera Federació.

Per a l'equip de filial femení, Esport3 té els drets per retransmetre els partits de Primera Federació Femenina.

Per a l'equip de juvenil masculí, Movistar Liga de Campeones té els drets per retransmetre els partits de la Lliga Juvenil de la UEFA.

Per a l'equip de futbol femení, DAZN LaLiga[m] i GOL PLAY[p] tenen els drets per retransmetre els partits de Liga F. Els partits de la Lliga de Campions Femenina de la UEFA són retransmesos per DAZN.

Per a l'equip de bàsquet masculí, #Vamos por Movistar Plus+[q][138] i Deportes por Movistar Plus+[r][138] tenen els drets per retransmetre els partits de la Lliga ACB de bàsquet. Els partits de la Copa del Rei[s] i Supercopa espanyola són retransmesos per #Vamos por Movistar Plus+.

Per a l'equip de bàsquet femení, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Liga Femenina,[t] Copa de la Reina[s][138] i Copa de la Reina.[u][138] Tanmateix, els partits de l'Eurolliga de bàsquet són retransmesos per Movistar Plus+.[139]

Per a l'equip d'hoquei herba masculí, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Divisió d'Honor masculina A. Els partits de la Copa del Rei són retransmesos per Eurosport.

Per a l'equip d'hoquei herba femení, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Lliga Ibedrola d'Hoquei. Els partits de la Copa de la Reina són retransmesos per Eurosport.

Per a l'equip de futbol sala, ATM Broadcast[m] i TVE[l] tenen els drets per retransmetre els partits de la Liga Nacional i Copa d'Espanya.[m] Els partits de la Copa del Rei i Supercopa d'Espanya són retransmesos per TVE. Tanmateix, els partits de la UEFA Futsal Champions League són retransmesos per GOL PLAY.[v]

Per a l'equip d'handbol, GOL PLAY i LaLiga+ tenen els drets per retransmetre els partits de la Lliga ASOBAL. Els partits de la Lliga de Campions són retransmesos per DAZN[140] i Esport3.[w]

Per a l'equip de rugby, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Divisió d'Honor i Copa del Rei.

Per a l'equip de voleibol masculí, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Superlliga Masculina. Els partits de la Lliga de Campions són retransmesos per Eurosport.

Per a l'equip de voleibol femení, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Superlliga Femenina. Els partits de la Lliga de Campions són retransmesos per Eurosport.

Valors

El respecte, l'esforç, l'ambició, el treball en equip i la humilitat són els cinc principals valors que descriuen l'esperit del FC Barcelona.

Difusió en la cultura de masses

Plantilla de futbol 2023-2024

La relació de jugadors de la plantilla del Barça la temporada 2023-2024 és la següent:

A 3 gener 2024 [141]
N. Pos. Nac. Jugador
1 POR Alemanya Marc-André ter Stegen Capità principal de l'equip 2n
2 DEF Portugal João Cancelo (Cedit pel Manchester City FC)
3 DEF Catalunya Alejandro Balde
4 DEF Uruguai Ronald Araújo Capità principal de l'equip 3r
5 DEF País Basc Iñigo Martínez
6 MIG Espanya Gavi
7 DAV País Valencià Ferran Torres
8 MIG Illes Canàries Pedri
9 DAV Polònia Robert Lewandowski
11 DAV Brasil Raphinha
13 POR País Valencià Iñaki Peña
N. Pos. Nac. Jugador
14 DAV Portugal João Félix (Cedit per l'Atlètic de Madrid)
15 DEF Dinamarca Andreas Christensen
16 MIG Espanya Fermín López
17 DEF Espanya Marcos Alonso
18 MIG Catalunya Oriol Romeu
19 DAV Brasil Vitor Roque
20 MIG Catalunya Sergi Roberto Capità principal de l'equip
21 MIG Països Baixos Frenkie de Jong Capità principal de l'equip 4t
22 MIG Alemanya İlkay Gündoğan
23 DEF França Jules Koundé

Llegenda:  · Capità principal de l'equip Capità  · Juvenil sense fitxa al primer equip Juvenil  · Lesionat durant més del 50% de la temporada Lesionat

Els equips que disputen la lliga espanyola de futbol estan limitats a tenir en la plantilla un màxim de tres jugadors sense passaport de la Unió Europea. La llista inclou només la principal nacionalitat de cada jugador. Alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun país de la UE:

Barcelona B i juvenils

N. Pos. Nac. Jugador
26 POR País Basc Ander Astralaga
27 DAV Catalunya Lamine Yamal
30 MIG Catalunya Marc Casadó
31 POR Estats Units d'Amèrica Diego Kochen
N. Pos. Nac. Jugador
33 DEF Catalunya Pau Cubarsí
38 DAV Catalunya Marc Guiu
39 DEF Catalunya Héctor Fort

Cos tècnic

Categoria principal: Membres del cos tècnic de futbol del FC Barcelona
  • Entrenador: Xavi Hernández
  • Delegat: Carles Naval
  • Preparadors físics: Iván Torres, Andrés Martín, Edu Pons i David Pozos
  • Readaptadors: Jon Álvarez i Juan Carlos ‘Chechu’ Pérez
  • Analistes: David Prats, Toni Lobo, Sergio García i Eloy Jordán
  • Doctors: Dr. Ricard Pruna i Xavier Valle
  • Fisioterapeutes: Carlos Nogueira, Jaume Munill, Xavi López, Raúl Martínez, Pablo Merino, Edu Martínez i Isaac Serrano
  • Psicòloga esportiva: Laia Vinaixa
  • Nutricionista: Sílvia Tremoleda
  • Entrenador del filial: Rafa Márquez
Font: Web oficial del Mundo Deportivo[142]

Organigrames

Esportistes

Categoria principal: Esportistes del FC Barcelona

Esportistes destacats

Futbol

Des de la fundació al 1910

Del 1910 al 1920

Del 1920 al 1930

Del 1930 al 1940

Del 1940 al 1950

Del 1950 al 1960

Del 1960 al 1970

Del 1970 al 1980

Del 1980 al 1990

Del 1990 al 2000

Del 2000 al 2010

Del 2010 al 2020

Del 2020 fins avui

Futbol femení

Simona Vintilă, Maribel Domínguez, Marta Cubí, Noemí Rubio, Ani Escribano, Melisa Nicolau, Sonia Bermúdez, Miriam Diéguez, Elixabete Sarasola, Esther Sullastres Ayuso, Marta Corredera, Olga García, Vicky Losada, Jennifer Hermoso

Atletisme

Masculi: José Manuel Abascal, Javier García Chico, Antonio Corgos, Javier Moracho, Colomán Trabado, Gregorio Rojo

Femení: Yulimar Rojas

Bàsquet

Joan Ferrando, Joan 'Nelo' Carbonell, Miquel Carreras, Pere Carrera, Eduard Kucharski, Jordi Bonareu, Jordi Parra, Alfonso Martínez, Francesc Buscató, Jeff Ruland, Norman Carmichael, Manolo Flores, Juan Domingo De la Cruz, Joaquim Costa, Joan Creus, Pedro César Ansa, Juan Antonio San Epifanio, Nacho Solozábal, Chicho Sibilio, Audie Norris, Xavier Crespo, Manel Bosch, Andrés Jiménez, Arturas Karnisovas, Sasha Djorjevic, José Antonio Montero, Xavi Fernàndez, Roger Esteller, Roberto Dueñas, Pau Gasol, Marc Gasol, Juan Carlos Navarro, Rodrigo de la Fuente, Fran Vázquez, David Andersen, Pete Mickeal, Ante Tomic, Dejan Bodiroga, Sarunas Jasikevicius, Jaka Lakovic, Nikola Mirotić, Ricky Rubio, Erazem Lorbek

Beisbol

Ciclisme

Marià Cañardo, Juli Borràs, Joan Juan, Muç Miquel, Joan Mateu Ribé, Josep Campamà, Julián Berrendero, Federico Ezquerra, Antonio Andrés Sancho, Diego Cháfer, Manel Costa, Agustí Miró, Antonio Destrieux, Joan Gimeno, Manuel Izquierdo, Fermín Trueba Pérez, Fernando Murcia, Delio Rodríguez Barros

Futbol sala

Handbol

Des de 1940: Joan Barbany, José Antonio Cabrera

Des de 1960: Juan Morera

Des de 1970: Valero Rivera, Fernando de Andrés, José Manuel Tauré, Josep Perramon, Francesc López-Balcells, Vicente Calabuig, José Luís Sagarribay

Des de 1980: Eugeni Serrano, Joan Sagalés, Òscar Grau, Erhard Wunderlich, Javier Cabanas, Petrit Fejzullahu, Papitu, Julián López, Veselin Vujović, Veselin Vukovic, Milan Kalina, Joan-Fèlix Martínez, Juan José Uria, Miguel Herrero

Des de 1990: David Barrufet, Iñaki Urdangarín, Enric Masip, Lorenzo Rico, Mateo Garralda, Thomas Svensson, Rafael Guijosa, Fernando Barbeito, Antonio Carlos Ortega, Bogdan Wenta, Andrí Xepkin, Alexandru Dedu , Xavier O'Callahan, Patrik Čavar

Des de 2000: Christian Schwarzer, Iker Romero, Laszlo Nagy, Dejan Perić, Jerome Fernández, Alberto Entrerríos, Juanín García, Dragan Skrbic, Rubén Garabaya, Demetrio Lozano, Víctor Tomás, Albert Rocas, Kasper Hvidt, Siarhei Rutenka

Hoquei gel

Hoquei herba

Hoquei patins

Josep Barguñó, Pere Gallén, Antoni Caicedo, Ramon Pons, Joan Brasal, Carles Folguera, Manel Chércoles, Jordi Villacorta, Sergi Centell, Joan Vila, Jordi Vila-Puig, Carles Trullols, Joaquim Paüls, Joan Torner, Josep Enric Torner, Gaby Cairo, Ramon Benito, José Luis Páez, David Páez, Alberto Borregán, Aitor Egurrola

Patinatge artístic

Rugbi

Abans de 1960: Antoni Altisench, Francesc Sardà, Gregori Tarramera, Miquel Puigdevall, Lluís Cabot, Eduard Ruiz, Josep Ruiz, Miquel Ruiz, Miquel Blanquet, Martí Corominas, Jordi Juan, A. Gabriel Rocabert, Adrià Rodó, Ramon Rabassa, Fernando Anell, Joan Rovira, Esteve Blanch, Recared Garreta

Entre 1960 i 1975: Joan Recasens, Joan Blanch, Josep Blanch, Jordi Martínez Picornell

Entre 1975 i 1999: Armand Aixut, Enric Font, Manuel Moriche, Cardona, Adrià Rodó, Francesc Baiget, Enric Lobo, Sergi Longhney, Miguel Escoda

Des del 2000, Paco Peña, Camille Riu, Toni Lucas, Rafel Vela, Cristian Carci, Maxime Troquereau, Andrés Martinez Delgado, José Luís Nart, Gorka Etxeberria

Gimnàstica

Lluita grecoromana

Guanyadors dels premis

Futbol

Futbol femení

Bàsquet

Handbol

Números retirats

Per a l'equip de futbol, el 21 de Luis Enrique, MIG, 1996–2004 - Temporalment retirat[y]

Per a l'equip de bàsquet són el número 4 d'Andrés Jiménez, el 7 d'en Nacho Solozábal,[147] el 12 de Roberto Dueñas,[148] l'11 de Navarro i el 15 d'Epi.

Per a l'equip d'handbol, el número 2 d'Òscar Grau, el 4 de Xavier O'Callaghan, el 5 d'Enric Masip,[149] el 7 d'Iñaki Urdangarín, el 8 de Víctor Tomàs,[150] el 14 de Joan Sagalés i el 16 de David Barrufet.[151]

Per a l'equip d'hoquei sobre patins, l'1 d'Aitor Egurrola[152] i el 21 d'Alberto Borregán.[153]

Per a l'equip de futbol sala, el 28 de Francisco Sedano Antolín.[154]

Entrenadors i presidents

Categoria principal: Entrenadors del FC Barcelona

Entrenadors destacats de futbol

Fins avui, els entrenadors de futbol amb 50 o més partits dirigits al club han estat els següents:

Entrenadors destacats de bàsquet

Antoni Serra, Aíto García Reneses, Svetislav Pešić, Xavi Pascual

Entrenadors destacats de handbol

Entrenadors destacats de futbol sala

Marc Carmona, Andreu Plaza

Entrenadors destacats de hoquei patins

Presidents

Categoria principal: Presidents del FC Barcelona

El president del Futbol Club Barcelona és, des de l'any 1978, un soci escollit per sufragi universal per dur la gestió del club. Fins avui, la presidència del Barcelona ha estat exercida per les 39 persones següents:

Entre l'agost del 1936 i el novembre del 1937, el club restà dirigit per una Comissió gestora integrada per empleats mateixos que col·lectivitzaren l'entitat i n'evitaren l'apoderament per elements aliens

Palmarès

Entre tots els equips professionals, en 2023 sumaven 46 Copes d'Europa, entre les 22 d'hoquei patins, 11 d'handbol, 5 de futbol masculí, 2 de futbol femení, 2 de bàsquet i 4 de futbol sala.[15][16] La temporada 2010-11 va ser la més reeixida globalment del club, amb 14 títols: 3 de l'equip de futbol masculí, bàsquet i futbol sala, 2 d'handbol i hoquei patins i 1 de futbol femení.[17]

Futbol

Tornejos estatals (83)

Tornejos internacionals (28)

Tornejos juvenils

Tornejos estatals (45)
  • 18 Copa del Rei Juvenil: 1951, 1959, 1974, 1975, 1976, 1977, 1980, 1986, 1987, 1989, 1994, 1996, 2000, 2002, 2005, 2006, 2011
  • 8 Lliga Nacionala: 1977-78, 1978-79, 1979-80, 1980-81, 1981-82, 1982-83, 1984-85, 1985-86
  • 15 Divisió d´Honor: 1999/00, 2004/05, 2005/06, 2008/09, 2009/10, 2010-11, 2012/13, 2013/14, 2016/17, 2017/18, 2019/20, 2020/21, 2021/22, 2022/23
  • 1 Lliga d'Honor sub-19: 1993-94
  • 4 Copa de Campions: 2004-05, 2008-09, 2010-11, 2021-22
Tornejos internacionals (5)

Bàsquet

Toernejos estatals

Toernejos internacionals

Handbol

Tornejos estatals

  • 30 Lliga ASOBAL: 1968-69, 1972-73, 1979-80, 1981-82, 1985-86, 1987-88, 1988-89, 1989-90, 1990-91, 1991-92, 1995-96, 1996-97, 1997-98, 1998-99, 1999-00, 2002-03, 2005-06, 2010-11, 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2018-19, 2019-20, 2020-21, 2021-22, 2022-23
  • 27 Copa del Rei: 1969, 1972, 1973, 1983, 1984, 1985, 1988, 1990, 1993, 1994, 1997, 1998, 2000, 2004, 2007, 2009, 2010, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2022, 2023
  • 18 Copa ASOBAL: 1994-95, 1995-96, 1999-00, 2000-01, 2001-02, 2009-10, 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2018-19, 2019-20, 2020-21, 2021-22, 2022-23
  • 2 Supercopa Ibèrica: 2022, 2023
  • 24 Supercopa: 1986, 1988, 1989, 1990, 1991, 1993, 1996, 1997, 1999, 2000, 2003, 2006, 2008, 2009, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021
  • 6 Campionat d'Espanya (Handbol A-11): 1944-45, 1945-46, 1946-47, 1948-49, 1950-51, 1956-57

Tornejos internacionals

Hoquei patins

Tornejos estatals

Tornejos internacionals

Futbol sala

Tornejos estatals

Tornejos internacionals

Futbol femení

Tornejos estatals

Tornejos internacionals

Futbol indoor veterans

Tornejos estatals

Hoquei herba

Tornejos estatals

Tornejos internacionals

Rugbi

Tornejos estatals

  • 2 Lliga espanyola: 1952-53, 1953-54
  • 16 Copa del Rei: 1926, 1930, 1932, 1942, 1944, 1945, 1946, 1950, 1951, 1952, 1953, 1955, 1956, 1965, 1983, 1985

Tornejos internacionals

Voleibol (masculí i femení)

Tornejos estatals

Hoquei gel

Tornejos estatals

Futbol platja

Tornejos internacionals

Beisbol

Tornejos estatals

Tornejos internacionals

Futbol americà

Tornejos internacionals

Bàsquet femení (UB Barça)

Tornejos estatals

Tornejos internacionals

Atletisme

Medalles (Individuals masculines i femenines)

Tornejos estatals (Col·lectives masculines)

  • 15 Campionat d'Espanya de clubs senior masculí (Aire lliure): 1958, 1963, 1964, 1965, 1970, 1973, 1974, 1975, 1978, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986
  • 2 Copa d'Espanya de clubs senior masculí (Aire lliure): 2004, 2005
  • 20 Campionat d'Espanya de clubs senior masculí (Pista coberta): 1982, 1983, 1984, 1985, 1986, 1991, 1992, 2005, 2007, 2008, 2010, 2011, 2014, 2015, 2017, 2018, 2019, 2021, 2022, 2023
  • 1 Campionat d'Espanya de clubs junior masculí (Pista coberta): 2007
  • 8 Campionat d'Espanya de clubs senior masculí (Cros): 1966, 1981, 1982, 2007 curt, 2012 curt, 2014 curt, 2016 curt, 2018 curt
  • 3 Campionat d'Espanya de clubs sub-23 masculí (Cros): 1987, 1996, 2017
  • 3 Campionat d'Espanya de clubs sub-20 masculí (Cros): 1966, 1997, 2007
  • 1 Campionat d'Espanya de clubs sub-18 masculí (Cros): 2005
  • 1 Campionat d'Espanya de clubs sub-16 masculí (Cros): 2006

Tornejos estatals (Col·lectives femenines)

  • 1 Lliga Iberdrola femenina: 2021
  • 4 Campionat d'Espanya de clubs sub-20 femení (Aire lliure): 1984, 1986, 1991, 1992
  • 1 Campionat d'España de clubs senior femení (Pista coberta): 1992
  • 7 Campionat d'Espanya de clubs senior femení (Cros): 2005 Llarg, 2009 Llarg, 2010 Llarg, 2011 Llarg, 2016 Curt, 2017 Curt, 2019 Llarg
  • 1 Campionat d'Espanya de clubs sub-20 femení (Cros): 2013
  • 2 Campionat d'Espanya de clubs sub-18 femení (Cros): 2011, 2012

Ciclisme

Tornejos estatals

1r a la Classificació per equips de la Volta a Espanya de 1942

Patinatge artístic

Equip (estatals)

  • 5 Campionat d'Espanya: 2011, 2012, 2016, 2017, 2018

Equip (internaciionals)

  • 3 Trofeu internacional de Niça: 2006, 2013, 2015
  • 1 Coupe international d'Asnières: 2012

Parelles

  • 1 Campionat d'Espanya: Dansa Junior (Èrika Riera i Raman Balanovich, 2021)

Individual

  • 5 Campionat d'Espanya: Novice advanced femení (Júlia Rodríguez, 2021), Debs (Maria Rodriguez F.C.B), Infantil (Irene Manau F.C.B), Infantil Masculí (Tomàs Llorenç F.C.B), Junior ISU (Aleix Gabara F.C.B)

Lluita grecoromana

Acords d'associació

Equips i filials

Futbol Base

Lionel Messi del planter guanyador de 8 Pilotes d'Or i 6 Botes d'Or.

El futbol base del Futbol Club Barcelona és una part fonamental del club i per això compta amb una forta política d'inversió i d'esforç en joves jugadors per tal de perfilar-los i ensenyar-los l'estil del Barça a més de formar-los com a persones. Bona part d'aquest esforç econòmic i organitzatiu que fa el club es troba representat per les instal·lacions esportives de la Ciutat Esportiva Joan Gamper i la seva residència per a esportistes de la Masia, situades al municipi veí de Barcelona de Sant Joan Despí.

El treball amb el planter ha tingut sempre l'objectiu de nodrir al primer equip de jugadors joves amb talent suficient per competir al màxim nivell. Diversos d'aquests futbolistes procedents d'aquest planter han assolit un primer nivell mundial, com ara Marià Gonzalvo, Carles Rexach, Ferrer, Pep Guardiola, Puyol, Xavi, Andrés Iniesta o Leo Messi. Segons un estudi de la FIFA el 2007, el Barça era el tercer club en percentatge de jugadors del planter que van participar en el primer equip, només superat per l'Athletic Club i l'Nancy francès. Actualment és l'exemple més clar que demostra que es poden guanyar els títols més importants del planeta amb jugadors del planter.[155]

  • Equips masculins (14 equips): Juvenil B, Cadet A, Cadet B, Infantil A, Infantil B, Aleví A, Aleví B, Aleví C, Aleví D, Benjamí A, Benjamí B, Benjamí C , Benjamí D i Pre-benjamí.
  • Equips femenins (7 equips): Femení B, Femení C, Juvenil, Infantil C, Infantil D, Aleví E i Aleví F. Aquests quatre últims juguen en categories de futbol base mixtes.

Equips filials

El Futbol Club Barcelona Atlètic fundada el 1970 és el club de futbol filial de FC Barcelona, juga a l'Estadi Johan Cruyff, situat a la Ciutat Esportiva Joan Gamper de Sant Joan Despí, amb una capacitat per a 6.000 espectadors. Actualment, juga a la Primera Federació.

Per les files del Barcelona Atlètic han passat grans jugadors que han arribat a jugar al primer equip com Pedraza, Carrasco, Calderé, Amor, Ferrer, Guardiola, Sergi, Xavi, Valdés, Iniesta, De la Peña, Puyol o Leo Messi.

Equip futbol segon filial, Futbol Club Barcelona C fundada el 1967, dissolt l'any 2007, jugava al Mini Estadi amb capacitat per a 15.276 espectadors.

La secció de futbol femení té un segon equip a la Segona Divisió. Tradicionalment s'ha situat esportivament a la categoria immediatament inferior a la del primer equip.

Categoria principal: Seccions del FC Barcelona
Equips del Futbol Club Barcelona
Futbol Futbol (fem) Bàsquet Handbol Futbol sala
Hoquei patins Atletisme Bàsquet Cadira Bàsquet (fem) Futbol indoor
Futbol platja Hoquei gel Hoquei herba Patí artístic Rugbi a 15
Voleibol Voleibol (fem) eSports Beisbol daga Bàsquet (fem) daga
Ciclisme daga Criquet daga Futbol americà daga Gimnàstica daga Handbol a 11 daga
Judo daga Lluita grecoromana daga Natació daga Patí artístic sobre rodes daga Rugbi a 13 daga
Tennis daga

El futbol, motiu de la fundació del club, continua sent l'esport principal del FC Barcelona i l'activitat que acapara més del setanta-cinc per cent del pressupost del club.

El primer equip de futbol juga a la Primera divisió espanyola, i és un dels tres clubs que sempre han competit en aquesta categoria juntament amb l'Athletic Club i el Reial Madrid. El Barcelona ha guanyat el Campionat de Lliga en un total de vint-i-set ocasions, la darrera la temporada 2022-23.

El Barcelona ha aconseguit imposar-se en Lliga de Campions de la UEFA en cinc ocasions, els anys 1992, 2006, 2009, 2011 i 2015. A més, el Barça és l'únic club de la lliga espanyola a aconseguir el triplet (guanyar la Lliga, Copa del Rei i Copa d'Europa en un mateix any) en 2 ocasions.

El FC Barcelona té el rècord de ser l'únic europeu que ha participat de forma ininterrompuda en les competicions continentals des de la seva creació l'any 1955.

El club compta amb una important planter de jugadors, des de la categoria d'alevins. El filial del primer equip de futbol és el Barcelona B, que milita a la Segona divisió.

A més de la seva secció principal, la de futbol, el club compta amb altres quatre seccions professionals: les de bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala .[156] Entre les cinc seccions professionals, el FC Barcelona suma trenta-nou Lligues de Campions (o Eurolligues en el cas del bàsquet) la qual cosa el converteix en el segon club poliesportiu més llorejat d'Europa i, juntament amb Dinamo de Moscou i CSKA Moscou, l'únic que ha aconseguit el màxim títol continental en cinc esports diferents.[157]

Una de les dades rellevants del club va ser la consecució de la Lliga de Campions consecutivament durant disset anys, des de la temporada 1995-96 fins a la 2011-12 amb alguna de les seves seccions professionals, a més ha guanyat un «triplet» europeu amb les seccions de Futbol, Handbol i Hoquei Patins a la temporada 2014-15 i sis «doblets» europeus amb les seccions d'Handbol i Hoquei Patins a les temporades 1996-97, 1999-2000 i 2004-05 amb les seccions de Bàsquet i Hockey Patins a la temporada 2009-10, amb les seccions de Futbol i Handbol a la temporada 2010-11 i amb les seccions de Futbol Sala i Hoquei Patines a la temporada 2013-14. Destaca també el fet que des de la temporada 1988-89 que s'inicia amb la victòria de l'equip de futbol, a la final de la Recopa d'Europa a Berna contra la Sampdoria fins a la 2011-12, cada temporada durant 24 anys, algun dels esports del club va aixecar algun títol europeu. Quant a temporades es refereix, en el còmput global de títols aconseguits per totes les seccions sense comptar els regionals, la temporada 2011-12 va ser la més reeixida del club, ja que va aconseguir la conquesta de disset campionats (rècord històric per al club),[158] seguit de la temporada 2010-11 amb 14 i la 2009-10 amb 13.

A més d'aquestes cinc seccions professionals, el club compta amb seccions amateurs en altres disciplines esportives: hoquei sobre herba masculí i femení, atletisme masculí i femení, patinatge masculí i femení, hoquei sobre gel, voleibol masculí i femení, rugbi, futbol platja, futbol indoor, futbol femení i bàsquet amb cadira de rodes.[156]

El Barcelona organitza, des del 1966,[159] un torneig de futbol amistós anual, el Torneig Joan Gamper, que es disputa habitualment al mes d'agost com a part de la pretemporada.

El Futbol Club Barcelona és una institució poliesportiva que, a més a més d'equips de futbol, compta amb equips en dotze disciplines esportives més. Aquestes disciplines s'estructuren com a seccions esportives dins del club. El FC Barcelona distingeix des d'un punt de vista estructural entre les seccions masculines professionals, les masculines no professionals i les seccions femenines. Des de José Samitier a Neymar són 62 les medalles olímpiques (11 d'or, 23 de plata i 28 de bronze)[cal citació] que han aconseguit esportistes de l'entitat amb contracte en vigor.

Seccions professionals

Les seccions professionals masculines són quatre, les de bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala. Són les quatre seccions més professionalitzades i prestigioses, que participen en les competicions de més categoria de les seves respectives disciplines a Espanya. A més, els equips masculins d´aquestes quatre seccions formen part de l´elit dels millors clubs d´Europa, per la quantitat de títols de caràcter continental que han aconseguit. Entre aquestes quatre seccions i els equips de futbol masculí i femení, el FC Barcelona suma 15 copes mundials o intercontinentals i 46 copes d'Europa. Els equips d'aquestes quatre seccions tenen la seu i disputen els seus partits al Palau Blaugrana, pavelló poliesportiu annex al Camp Nou amb capacitat per a 8.500 espectadors.

Bàsquet

La secció de bàsquet (creada el 1926) és el primer club en nombre de títols de Catalunya, el segon d'Espanya i un dels de major prestigi d'Europa. La secció de bàsquet va viure els seus millors anys en les dècades dels '80 i els '90, en les quals va aconseguir diversos títols espanyols i europeus. El seu títol més preuat, no obstant això, l'Eurolliga (o Copa d'Europa), no el va aconseguir fins a la temporada 2002-2003, quan va guanyar la Final Four celebrada a la mateixa ciutat de Barcelona. El directiu responsable de la secció és Josep Cubells, el director general és Juan Carlos Navarro, el director tècnic és Mario Bruno Fernández, i l'entrenador de l'equip sènior és Roger Grimau.

Handbol

La secció d'handbol va ser fundada el 1943, i és l'equip que acumula més títols d'Espanya, d'Europa i del món. El 2022 va tornar a coronar-se com el millor equip europeu en conquistar la seva onzena Copa d'Europa. El directiu responsable de la secció és Joan Solé, el director tècnic i de gestió és Xavier O'Callaghan, i l'entrenador de l'equip sènior és Carlos Ortega.

Hoquei patins

La secció d'hoquei sobre patins del Futbol Club Barcelona va ser creada el 1942. És el més llorejat d'Europa, acumulant 22 Copes d'Europa.

Futbol sala

La secció de futbol sala que va ser fundada el 1978 és considerada professional des del retorn de l'equip a la Divisió d'Honor. A la temporada 2010/2011 va obtenir el seu primer títol professional: la Copa d'Espanya.

Futbol femení

El FC Barcelona ha estat potenciant en els darrers anys les seves seccions femenines, atesa la creixent participació de les dones a l'esport, i la professionalització de les estructures competitives. Les seccions femenines del club són les de futbol, bàsquet, atletisme, patinatge artístic, voleibol i hoquei herba.

La secció de futbol femení milita a Primera Divisió. Al seu palmarès figuren dues Lligues de Campions, vuit lligues, nou copes de la Reina, tres supercopes d'Espanya, deu copes de Catalunya i una Copa Generalitat.[160]

El primer partit de futbol que jugà un equip femení fou el dia de Nadal de 1970, amb motiu d'un festival benèfic. El partit enfrontà al Camp Nou les jugadores blaugranes, entrenades per Antoni Ramallets, contra la UE Centelles.[161] Posteriorment participà en el primer campionat oficiós de Catalunya (1971-72).[162]

El 2002 el Futbol Club Barcelona va incorporar definitivament el futbol femení com a secció oficial i va continuar competint a Primera Nacional, la segona categoria espanyola, però allò no es va traduir en la consolidació. A la temporada 2006-07, l'equip va perdre la categoria i fins i tot s'arribava a plantejar la seva desaparició.[163]

Amb l'arribada a la banqueta de Xavi Llorens la temporada següent l'equip va retornar a la Superlliga. Des del 2010 la secció ha encadenat un èxit després d'un altre aconseguint quatre Lligues consecutives (2011-12, 2012-13, 2013-14 i 2014-15), quatre Copes de la Reina (2011, 2013, 2014 i 2017) i set Copes Catalunya (2009, 2010, 2011, 2012, 2014, 2015 i 2016). El 2021 i 2022 Alexia Putellas va ser guardonada amb la Pilota d'Or, la primera jugadora espanyola a aconseguir-ho.

Barça Academy

Barça Escola Barcelona

La Barça Escola Barcelona és una escola de futbol formatiu ubicada a Barcelona. El seu objectiu és dotar nens i nenes d'entre 6 i 12 anys dels conceptes bàsics del futbol per poder afrontar amb garanties d'èxit els reptes esportius que se'ls plantegin en el futur, també se'ls transmeten els valors que representa el Barça: humilitat, esforç, ambició, respecte i treball en equip. Tant els entrenaments com els partits es porten a terme a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Barça Escola Bàsquet

La Barça Escola Bàsquet és l'escola oficial de bàsquet del FC Barcelona. El seu objectiu és dotar nens i nenes d'entre 4 i 12 anys dels conceptes bàsics del futbol per poder afrontar amb garanties d'èxit els reptes esportius que se'ls plantegin en el futur, també se'ls transmeten els valors que representa el Barça: humilitat, esforç, ambició, respecte i treball en equip. Els entrenaments es realitzen al Centre Esportiu Municipal Arístides Maillol Les Corts. Els partits es juguen a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Barça Escola Futsal

La Barça Escola Futsal és l'escola oficial de futbol sala del FC Barcelona. El seu objectiu és dotar nens i nenes d'entre 6 i 12 anys dels conceptes bàsics del futbol per poder afrontar amb garanties d'èxit els reptes esportius que se'ls plantegin en el futur, també se'ls transmeten els valors que representa el Barça: humilitat, esforç, ambició, respecte i treball en equip. Els entrenaments es fan a la Pista interior de parquet de l'INEFC de Barcelona. Els partits es juguen a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Procés judicial

El 24 de maig de 2013, el Santos va anunciar que havia rebut dues ofertes per Neymar. L'endemà, Neymar va anunciar que signaria amb el Barcelona el 27 de maig de 2013 i que s'incorporaria a l'equip després de disputar la Copa Confederacions 2013. Ni Neymar ni els clubs van donar detalls sobre el preu del traspàs o les condicions personals, tan sols que va signar un contracte de cinc anys.[164] El 3 de juny de 2013, Neymar va ser presentat pel Barcelona després de passar les proves mèdiques i firmar un contracte que el mantindria al club fins al juny de 2018.[165]

El vicepresident del club, Josep Maria Bartomeu, va dir inicialment que el preu del traspàs de Neymar era de 57,1 milions d'euros, un dels més cars de la història del club,[166] i que la seva clàusula d'alliberament estava fixada en 190 milions d'euros.[167][168]

Cas Neymar

Neymar da Silva Santos Júnior

El gener del 2014, la fiscalia de Madrid va començar el preu del fitxatge de Neymar per Barcelona.[169] Els documents presentats a les autoritats a petició contenien informació contradictòria.[169] El 23 de gener de 2014, Rosell va dimitir del seu càrrec de president.[170] Un dia després, el Barcelona va revelar els detalls del fitxatgei i va admetre que el seu cost havia estat de 86,2 M€,[171] amb els pares de Neymar confirmats haver rebut una suma de 40 milions d'euros.[172][173] Com a conseqüència, Barcelona, Rosell i Bartomeu van ser acusats de frau fiscal.[174] El fiscal va demanar set anys i mig de presó per a Rosell i dos anys i tres mesos per a Bartomeu. La multa que va demanar el fiscal, José Perals, per al club blaugrana, va ser de 22 milions, a més dels 11 a què haurien de fer front solidàriament el club, l'expresident Rosell i el president Bartomeu.[175] El procediment judicial iniciat pel jutge Pablo Ruz, de l'Audiència Nacional, va ser traslladat posteriorment als jutjats de Barcelona.[176][177]

L'any 2016, ja com a president del club i amb el procediment del Cas Neymar als jutjats de Barcelona, Josep Maria Bartomeu va negociar amb la fiscalia la resolució del cas amb un pacte que implicava l'exoneració de culpa de l'expresident Sandro Rosell i del mateix Josep Maria Bartomeu i carregava tota la responsabilitat al FC Barcelona imputant-li una condemna de dos delictes fiscals i el pagament d'una multa de 5,5 milions d'euros, els interessos de demora i les costes judicials.[178][179] El pacte no es va sotmetre a l'assemblea de compromissaris i va ser la junta directiva qui el va aprovar amb el vot favorable de catorze directius, dos vots en contra i dues abstencions.[180]
El 14 de desembre de 2016, l'Audiència Provincial de Barcelona va publicar la sentència definitiva un cop evacuat el tràmit de conformitat entre la fiscalia, l'advocacia de l'estat i els lletrats del Futbol Club Barcelona.[181][182]

Cas Neymar 2

El novembre de 2016, la fiscalia va formular escrit d'acusació, per estafa i corrupció en la contractació del jugador Neymar, contra Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell, Neymar, els pares de Neymar i els clubs Santos del Brasil i FC Barcelona. L'Audiència Nacional havia admès a tràmit la querella presentada pel fons brasiler DIS, que era el propietari del 40% dels drets econòmics del jugador Neymar, denunciant ser víctimes d'estafa en haver-se amagat el valor real del seu fitxatge.[183][184] El juny de 2019, el cas DIS, també conegut com a cas Neymar 2, va ser traslladat als jutjats de Barcelona. L'abril de 2020 seguia pendent de resolució.[185]

Èxits internacionals

La següent taula inclou els rendiment a les competicions internacionals de les divisions de l'Barcelona en diferents esports, en els casos en què s'hagin classificat almenys per a la fase o ronda semifinal de copmeticions.

     Campions      Finalistes      Tercers      Quarts      Semifinals

Temp Futbol Futbol femení Bàsquet Handbol Hoquei patins Futbol sala Futbol americà Beisbol Patinatge artístic Futbol platja Rugbi
Total 45 6 29 42 68 9 5 2 4 1 3
55/58 Copa de Fires
58/60 Copa de Fires
59/60 Copa d'Europa
60/61 Copa d'Europa
61/62 Copa de Fires
65/66 Copa de Fires Copa Ibèrica
66/67 Copa Pirineus
68/69 Recopa d'Europa
70/71 Copa Ibèrica
72/73 Lliga europea
73/74 Lliga europea
74/75 Copa d'Europa Lliga europea
75/76 Copa de la UEFA Lliga europea
77/78 Copa de la UEFA Recopa Lliga europea
78/79 Recopa d'Europa Recopa Lliga europea
Supercopa d'Europa Lliga europea
79/80 Recopa Lliga europea
80/81 Recopa Lliga europea
Copa Continental
81/82 Recopa d'Europa Copa d'Europa Lliga europea
Supercopa d'Europa Copa Continental
82/83 Copa d'Europa Lliga europea
Copa Continental
Copa Intercontinental
83/84 Copa d'Europa Lliga europea
Copa Continental
84/85 Recopa Lliga europea
Copa Intercontinental Copa Continental
85/86 Copa d'Europa Recopa Copa Intercontinental
Copa Intercontinental Copa Continental
Lliga europea
86/87 Copa Korać Recopa d'Europa
Supercopa d'Europa
87/88 Copa Intercontinental Copa Continental
88/89 Recopa d'Europa Copa d'Europa
Supercopa d'Europa
89/90 Copa d'Europa Copa d'Europa WSE Cup
90/91 Recopa d'Europa Copa d'Europa Copa d'Europa World Bowl
91/92 Copa d'Europa Copa d'Europa World Bowl
Supercopa d'Europa
Copa Intercontinental
92/93 Copa Korać Copa d'Europa
93/94 Lliga de Campions Lliga Europea Recopa
94/95 Recopa
95/96 Copa de la UEFA Lliga Europea Lliga de Campions Lliga europea
96/97 Recopa d'Europa Eurolliga Lliga de Campions Lliga europea World Bowl
Supercopa d'Europa Supercopa d'Europa
97/98 Lliga de Campions Copa Intercontinental
Supercopa d'Europa Copa Continental
Lliga europea
98/99 Copa Korać Lliga de Campions Lliga europea World Bowl
Supercopa d'Europa
99/00 Lliga de Campions Eurolliga Lliga de Campions Lliga europea
Copa Ibèrica
Supercopa d'Europa
00/01 Copa de la UEFA Lliga de Campions Lliga europea World Bowl
Supercopa d'Europa Copa Continental
Copa Ibèrica
01/02 Lliga de Campions Copa EHF Lliga europea
Copa Continental
Copa Ibèrica
02/03 Eurolliga Copa EHF Copa Continental
Lliga europea
03/04 Supercopa d'Europa Lliga europea
04/05 Lliga de Campions Lliga europea
Copa Continental
05/06 Lliga de Campions Eurolliga Copa Intercontinental Trofeu internacional de Niça
Supercopa d'Europa WSE Cup
Mundial de Clubs Copa Continental
06/07 Lliga europea Copa de la CEB
Copa Continental
07/08 Lliga de Campions Lliga de Campions Lliga europea Copa de la CEB
Copa Continental
08/09 Lliga de Campions Eurolliga Copa Intercontinental
Supercopa d'Europa Copa Continental
Mundial de Clubs
09/10 Lliga de Campions Eurolliga Lliga de Campions Lliga europea
10/11 Lliga de Campions Lliga de Campions Copa Continental
Supercopa d'Europa
Mundial de Clubs
11/12 Lliga de Campions Eurolliga Lliga europea Copa de la UEFA Coupe international d'Asnières
12/13 Lliga de Campions Eurolliga Lliga de Campions Lliga europea Copa de la UEFA Trofeu internacional de Niça
13/14 Lliga de Campions Lliga europea Copa de la UEFA
Mundial
14/15 Lliga de Campions Eurolliga Lliga de Campions Lliga europea Copa de la UEFA Trofeu internacional de Niça Campionat mundial de Clubs
Supercopa d'Europa Mundial Copa Intercontinental
Mundial de Clubs Copa Continental
15/16 Mundial Copa Continental
Lliga europea
16/17 Lliga de Campions Lliga de Campions Lliga europea
17/18 Mundial Lliga europea Copa de la UEFA
18/19 Lliga de Campions Lliga de Campions Lliga de Campions Copa Intercontinental Lliga de Campions
Copa Continental
Mundial Lliga europea
19/20 Lliga de Campions Lliga de Campions Lliga de Campions
Mundial
20/21 Lliga de Campions Lliga de Campions Lliga de Campions
Mundial
21/22 Lliga de Campions Lliga de Campions Lliga de Campions
Mundial
22/23 Lliga de Campions Lliga de Campions

Filmografia

Galeria d'imatges

Notes

  1. Abreviació de la pronúncia de Barcelona en català central
  2. Un 63,9% dels catalans escull el Barça com el seu equip preferit
  3. La IFFHS elabora el rànquing de la manera següent: «Els campionats nacionals del món es reparteixen en quatre grups segons el nivell d'acompliment. En aquesta classificació, cada país (d'on el club és originari) s'identifica amb un nombre que mostra el nivell d'importància del campionat nacional, basat en el nivell de joc. Per això, els clubs del país el nivell dels quals sigui el més alt, reben 4 punts per victòria, 2 per un empat i 0 per una derrota. El nivell 2 rep respectivament 3 (victòria), 1.5 (empat), 0 (derrota) i així successivament. Els partits de lligueta es comptabilitzen de manera similar». Pàgina web de la IFFHS
  4. A la Pilota d'Or, són 34 les vegades que el club ha figurat a través d'algun dels seus jugadors entre els tres primers guardonats en aquest premi (12 vegades primer, 12 vegades segon i 10 vegades tercer). Al FIFA World Player són 19 els podis que han aconseguit diferents jugadors del club al llarg de la seva història (7 vegades primer lloc, 7 vegades segon lloc, i 5 vegades tercer lloc).
  5. FIGO, El TRAIDOR. Luis Figo ha sido uno de los mejores extremos de la historia del Barça. Su especialidad era el uno contra uno, y desde sus inicios conectó con la grada. Aterrizó el 1995 de rebote, después de haber firmado un contrato con la Juventus y otro con el Parma, y cinco años después, cuando atravesaba su mejor momento, pagó la cláusula de 10.000 millones de pesetas y se fue al Madrid (Las mejores fotos de la historia del Barça (2004) El Mundo Deportivo S.A. (pàg. 63). Dipòsit legal: B-14468-2004)
  6. Vegeu els colors blaugrana a l'escut de Heidenheim
  7. L'incompliment dels seus pagaments a data de gener de 2021 va suposar una fallida tècnica, en què els seus creditors podrien instar el concurs de creditors.
  8. Com apunta el periodista anglès Jimmy Burns al seu llibre Barça, la passió d'un poble
  9. DECRET 52/1992, de 17 de febrer, de concessió de les creus de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; DECRET 162/1992, de 20 de juliol, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya al Futbol Club Barcelona.
  10. 5 partits per jornada, 3 jornades en exclusiva
  11. 5 partits per jornada
  12. 12,0 12,1 1 partit per jornada
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Totes els partits
  14. 2 partits per ronda, semifinals i final
  15. Totes 3 partits
  16. 1 partit en obert
  17. millor joc per ronda
  18. resta de jocs
  19. 19,0 19,1 totes els partits de totes les rondes
  20. millor joc per ronda
  21. final exclusivament
  22. Només Final four
  23. Només partits de Barcelona
  24. Ronaldo (1997) i Figo (2000), van guanyar la Pilota d'Or per una temporada que jugant al Barça però la van rebre quan pertanyien a un altre equip (Inter i Madrid respectivament)
  25. La samarreta dorsal 21, que va vestir Luis Enrique durant la seva etapa al Barcelona, va estar vacant durant 2 anys, des de la retirada del migcampista el 2004, ja que la Lliga no permetia que els números es retiressin permanentment. La va tornar a utilitzar el 2006, per la defensa Lilian Thuram. Des de la seva arribada al club l'any 2020, Frenkie de Jong ostenta actualment la samarreta número 21, agafant-la de Carles Aleñá.

Referències

  1. «ESTATUTS FC BARCELONA (23 d'octubre del 2021)» (PDF). Canal Oficial FC Barcelona, 23-10-2021. [Consulta: 11 octubre 2023].
  2. «El 64% dels catalans són del Barça, el 10% del Reial Madrid i el 2% de l'Espanyol». FUNDACC, 29-12-2010. Arxivat de l'original el 24 de gener 2011. [Consulta: 7 gener 2011].
  3. «El Real Madrid, el equipo más popular del mundo» (en castellà). El Español, 22-08-2018. [Consulta: 15 setembre 2023].
  4. Fernández Paradas, Antonio Rafael; Fernández Paradas, Mercedes «El registro de entidades religiosas de 1887 y sus aplicaciones prácticas. La Hermandad de Nuestra Señora del Consuelo de Antequera y la búsqueda de su personalidad jurídica». Baetica. Estudios de Arte, Geografía e Historia. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Málaga, 33, 2011, pàg. 413–425.
  5. Lanz, Luis Miguel; Calatay, Ketty «Núñez quiere regresar a Madrid» (en castellà). La Vanguardia, 08-04-1996, pàg. 4. Arxivat de l'original el 2020-10-31 [Consulta: 13 agost 2020].
  6. Llopis, Alberto. «Football teams with more partners in the world» (en anglès). Colgados por el futbol. Arxivat de l'original el 2020-11-27. [Consulta: 21 abril 2021].
  7. «El Barcelona es el mejor equipo del mundo de las dos últimas décadas» (en castellà). Marca, 21-01-2010.
  8. «El Club de Europa del Siglo XXI» (en castellà). IFFHS. Arxivat de l'original el 23 de març 2012. [Consulta: 12 agost 2021].
  9. «L'Espanyol supera amb escreix el Barça en nombre de socis abonats». Principal, 08-09-2023. [Consulta: 9 setembre 2023].
  10. «Los 3 equipos que nunca han descendido a Segunda y cuál fue la vez que más cerca estuvieron» (en castellà). Marca, 03-06-2023. [Consulta: 9 setembre 2023].
  11. «El Barça de Tata Martino guanya la Supercopa davant l'Atlètic, en empatar al Camp Nou (0-0)». 324, 28-08-2013. Arxivat de l'original el 2017-12-23. [Consulta: 13 agost 2020].
  12. «Títol mundial i sextet per al Bayern (1-0)». esport3, 11-02-2021. Arxivat de l'original el 2023-05-18. [Consulta: 18 maig 2023].
  13. «Real Madrid vs Barcelona: ¿qué equipo tiene más títulos en la historia?». Goal. Arxivat de l'original el 2022-03-22. [Consulta: 22 març 2022].
  14. Martín, Pedro. «El clásico español es el mejor partido del mundo, por títulos y relevancia, no tiene parangón internacional» (en castellà). As, 22-12-2007.
  15. 15,0 15,1 Dotras, Oriol. «El Barcelona, un club único en el mundo» (en castellà). La Vanguardia, 13-10-2020. [Consulta: 20 setembre 2023].
  16. 16,0 16,1 Escudero, Sergi. «El Barça remunta per aixecar la segona Champions al cel d'Eindhoven». Ara, 03-06-2023. [Consulta: 20 setembre 2023].
  17. 17,0 17,1 «El Barça lo gana todo» (en castellà). El País [Madrid], 26-06-2011. Arxivat de l'original el 2020-05-26. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 13 agost 2020].
  18. «c. Mas Casanovas, 55». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 2018-08-23. [Consulta: 13 agost 2020].
  19. Historia viva del FC Barcelona, p. 5.
  20. «Inauguración del campo de Les Corts» (en castellà). Mundo Deportivo, 21-05-2017 [Consulta: 7 novembre 2023].
  21. Historia viva del FC Barcelona, p. 164.
  22. Solé i Finestres, 2006.
  23. 23,0 23,1 Mestre, 1998: p. 102, entrada: "Barcelona, F.C."
  24. «Equipos históricos: El Barça de las cinco copas». elenganche.es. Arxivat de l'original el 2014-04-01. [Consulta: 18 desembre 2011].
  25. «1950-1953. L'equip de les Cinc Copes». FC Barcelona. Arxivat de l'original el 2016-03-22. [Consulta: 18 desembre 2011].
  26. Revista Oficial FC Barcelona, núm. 20, abril 2006, pàg. 9.
  27. 27,0 27,1 Mestre, 1998: p. 102, entrada: "Barcelona, F.C."
  28. La notícia de la presa de possessió a l'hemeroteca dEl Mundo Deportivo del dia 19 de gener del 1968
  29. Lowe, Sid. Fear and Loathing in La Liga: Barcelona vs Real Madrid (en anglès). Random House, 2013, p. 373. ISBN 978-02-2409-178-7. 
  30. «Arriben Ronaldo i Robson, se'n van Cruyff i Bakero». Arxivat de l'original el 2010-09-29.
  31. «El Barça, campió de Lliga en totes les seccions professionals». Beteve, 24-06-2023. [Consulta: 20 setembre 2023].
  32. «Laporta arrasa» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], //, pàg. 1.
  33. «El Barça repeteix la fita del 2009 i es converteix en el primer club de la història que guanya dos triplets». esport3, 06-06-2015. Arxivat de l'original el 2018-08-31. [Consulta: 13 agost 2020].
  34. «"Un honor igualar al Barça de las Cinco Copas"». El País, 29-08-2009 [Consulta: 3 octubre 2009].
  35. «El Barça conmemora el sextete del Pep Team». Sport, 19-12-2014 [Consulta: 21 maig 2016].
  36. «Alirón con récord» (en castellà). As, 17-05-2010. [Consulta: 6 desembre 2023].
  37. Tiempo, Casa Editorial El. «Josep Guardiola dejará Barcelona y su reemplazo será 'Tito' Vilanova» (en castellà), 27-04-2012. Arxivat de l'original el 14 agost 2020. [Consulta: 14 agost 2020].
  38. à.g. «Josep Maria Bartomeu serà el president del Barça fins al 2021», 18-07-2015. Arxivat de l'original el 2021-12-18. [Consulta: 18 desembre 2021].
  39. Hurrey, Adam «La Liga: Luis Suarez hat-trick fires Barcelona to 24th Spanish title ahead of Real Madrid» (en anglès). The Telegraph [Londres], 13-05-2016. Arxivat de l'original el 2020-11-22. ISSN: 0307-1235 [Consulta: 14 agost 2020].
  40. Mascaró, Lluís. «El FC Barcelona gana la Copa del Rey 2015/2016 y suma su séptimo doblete» (en castellà). Sport, 23-05-2016. Arxivat de l'original el 14 agost 2020. [Consulta: 1r juny 2020].
  41. «Luis Enrique anuncia que no será el entrenador del Barça la próxima temporada». Youtube. [Consulta: 30 setembre 2023].
  42. Salinas, David. «El FC Barcelona, Supercampeón» (en castellà). Sport, 18-08-2016. Arxivat de l'original el 14 agost 2020. [Consulta: 1r juny 2020].
  43. «Barcelona complete stunning six-goal comeback against PSG» (en anglès). ESPN, 08-03-2017. Arxivat de l'original el 28 abril 2020. [Consulta: 1r juny 2020].
  44. Brugués, Laura. «El Barça estableix en 43 el rècord de partits seguits sense perdre a la Lliga». CCMA, 14-05-2018. Arxivat de l'original el 14 agost 2020. [Consulta: 1r juny 2020].
  45. Solé, Sergi; Polo, Edu. «Quique Setién, nuevo entrenador del FC Barcelona» (en castellà). El Mundo Deportivo, 15-01-2020. Arxivat de l'original el 13 gener 2020. [Consulta: 1r juny 2020].
  46. «Quique Setién deixa de ser l'entrenador del primer equip». FC Barcelona, 17-08-2020. [Consulta: 19 agost 2020].
  47. «El FC Barcelona oficialitza el fitxatge de Koeman com a entrenador». Vilaweb, 19-08-2020 [Consulta: 19 agost 2020].
  48. Hdez. Navarro, X.; Nadal, A.; Molina, M. «Bartomeu abdica després de perdre el pols amb el Govern». Ara, 27-10-2020. Arxivat de l'original el 2022-08-09. [Consulta: 9 agost 2022].
  49. «Joan Laporta guanya les eleccions i és el nou president del Barça». CCMA, 07-03-2021. Arxivat de l'original el 2021-03-07. [Consulta: 9 agost 2022].
  50. Lowe, Sid. «Messi stars as Barcelona thrash Athletic Club to lift Copa del Rey» (en anglès). The Guardian, 07-03-2021. Arxivat de l'original el 28 d'abril 2021. [Consulta: 25 maig 2021].
  51. Thomas, Lyall; Solhekol, Kaveh «Lionel Messi 'shocked' and 'surprised' at Barcelona contract collapse». Sky Spors.
  52. «Lionel Messi signs two-year Paris St-Germain deal after leaving Barcelona». BBC, 10-08-2021.
  53. Martí Molina, Xavi Hernández Navarro. «El Barça destitueix Ronald Koeman i truca a Xavi per reflotar el projecte». Ara, 05-11-2021. [Consulta: 21 setembre 2023].
  54. «Bayern de Múnic 3-0 Barcelona: Barca out of Champions League and drop down to Europa League». BBC Sport, 08-12-2021. Arxivat de l'original el 17 de març 2022. [Consulta: 28 maig 2022].
  55. «Barcelona 0-2 Villarreal: Barca end on lowest La Liga points haul since 2008» (en anglès). BBC Sport, 22-05-2022. Arxivat de l'original el 28 de maig 2022. [Consulta: 28 maig 2022].
  56. «Acord històric del Barça: Spotify, nou patrocinador principal, posarà nom al Camp Nou». El Nacional, 15-03-2022. Arxivat de l'original el 2022-08-09. [Consulta: 9 agost 2022].
  57. «La Guàrdia Civil considera "completament falsos" els informes de Negreira per al Barça». Ara, 02-09-2023. [Consulta: 9 setembre 2023].
  58. «El Barça, campió de Lliga en totes les seccions professionals». Beteve, 24-06-2023. [Consulta: 20 setembre 2023].
  59. Luque, Xavier G. «Los colores suizos del Barça» (en castellà). La Vanguardia, 04-11-2008. [Consulta: 5 setembre 2023].
  60. La Vanguardia. Barcelona, Any XX n.6013 pàg.2 (28 de gener de 1900)
  61. «L'himne del Barça». Canal Oficial FC Barcelona. [Consulta: 2 octubre 2023].
  62. Vidal, Jaume. «Castanys, l'home tranquil». El Punt Avui, 28-05-2023. [Consulta: 18 setembre 2023].
  63. Bravo Mayor, Luis Javier; Belmonte, Antonio. «La Sociedad de Football de Barcelona de 1894 y el “Foot-ball Club Barcelona” de 1899: ¿Un mismo club o clubes diferentes?» (en castellà). Cuadernos de Fútbol, 01-02-2010. Arxivat de l'original el 15 de maig 2018. [Consulta: 14 maig 2018].
  64. Soldevila, Adrià. «Tal dia com avui Franco va espanyolitzar el Barça». Món Esport, 01-02-2017. Arxivat de l'original el 15 de maig 2018. [Consulta: 14 maig 2018].
  65. «Historia» (en castellà). [Consulta: 10 setembre 2023].
  66. «Nicking the shirts off their backs» (en anglès). The Guardian, 29-06-2013. Arxivat de l'original el 2015-11-19. [Consulta: 14 juliol 2020].
  67. Doyle, Paul «Did an Iraqi side really steal Motherwell's badge?» (en anglès). The Guardian, 02-06-2009. Arxivat de l'original el 2023-03-31. ISSN: 0261-3077 [Consulta: 21 abril 2023].
  68. Subirana, Jordi. «El Barça paga 83.000 euros de més per la llicència de la reforma del Camp Nou». Tot Barcelona, 30-07-2023. [Consulta: 9 setembre 2023].
  69. «L’empresa turca Limak Construction, l'encarregada de remodelar el Camp Nou». Beteve, 09-01-2023. [Consulta: 9 setembre 2023].
  70. «camp del carrer de Muntaner». Enciclopèdia de l'esport català. Enciclopèdia.cat.
  71. Rojo, Luis F. «Esto es el Espai Barça: 2.800 millones, traslados, plazos, el Palau...» (en castellà). Marca. [Consulta: 9 setembre 2023].
  72. «Reportatges». Caltura21. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2010. [Consulta: 13 agost 2020].
  73. Barco, Jon. «Las dudas del barcelonismo sobre Montjuic, con sólo 17.064 abonados: "La movilidad y el precio son los motivos que generan más rechazo"» (en castellà). Cadena Ser, 08-07-2023. [Consulta: 10 setembre 2023].
  74. Víctor Malo, Artur López. «Roures y Socios se desprenden del 30% de Barça Studios» (en castellà). El Español, 12-08-2023. [Consulta: 10 setembre 2023].
  75. «Laporta activa una de les famoses palanques econòmiques per salvar el Barça». El Mon, 13-05-2022. [Consulta: 10 setembre 2023].
  76. «El Barcelona activa su segunda palanca: cede a Sixth Street otro 15% de sus derechos de televisión de LaLiga» (en castellà). Cadena Ser, 22-07-2022. [Consulta: 10 setembre 2023].
  77. «The Most Valuable Soccer Teams (2019)» (en anglès). Forbes, 29-05-2019. [Consulta: 13 juliol 2019].
  78. «El FC Barcelona eleva un 15% su deuda, hasta 1.350 millones de euros» (en castellà). Palco23. [Consulta: 25 setembre 2021].
  79. Granda, Manu. «La pandemia y el Barcelona arrastran a LaLiga a unas pérdidas de 892 millones» (en castellà). El Pais, 10-05-2022. [Consulta: 10 setembre 2023].
  80. «Una deuda que puede ser de 650 millones pone en riesgo el 'Espai Barça» (en castellà). Sport, 29-02-2020. [Consulta: 15 setembre 2023].
  81. «El Barça detalla las cifras económicas del ejercicio 2020-21 y del 2021-22» (en castellà). El Mundo Deportivo, 01-10-2021. [Consulta: 15 setembre 2023].
  82. Marco, Agustín. «El Barça pide a Goldman, Allianz y Prudential ayuda urgente para evitar la quiebra» (en castellà). El Confidencial, 22-01-2021. [Consulta: 15 setembre 2023].
  83. Redacción. «La historia de la marca deportiva Meyba» (en castellà). Kodro Magazine, 17-11-2021. [Consulta: 21 març 2023].
  84. 84,0 84,1 Wright, Anthony. «Barcelona reveal details of sponsorship agreement with Qatar Airways» (en anglès), 08-06-2017. [Consulta: 21 març 2023].
  85. «MEMORIA ANUAL 2003/2004» (PDF) (en castellà) p. 72. Barcelona: FC Barcelona. [Consulta: 3 novembre 2023]. «A lo largo de la temporada los jugadores del primer equipo han lucido en la manga izquierda de la camiseta el logotipo del Fórum 2004, como una forma de colaborar en la difusión internacional de este importante evento cultural que se está celebrando este año en nuestra ciudad.»
  86. «Formalització dels càrrecs de la Junta Directiva». Futbol Club Barcelona, 19-03-2021. [Consulta: 22 març 2021].
  87. Noguer, Ignasi «Qui és qui a la junta directiva de Joan Laporta». El Nacional, 19-03-2021 [Consulta: 22 març 2021].
  88. «Formalitzats els càrrecs de la junta directiva del Barça». CCMA, 19-03-2021 [Consulta: 22 març 2021].
  89. «El FC Barcelona llega a Colombia» (en castellà). El Espectador, 08-03-2021. Arxivat de l'original el 2021-03-08. [Consulta: 10 octubre 2017].
  90. «El Camp Nou, la pantalla gran del independentismo» (en castellà). El Mundo. Arxivat de l'original el 2023-02-05. [Consulta: 10 octubre 2017].
  91. «El FC Barcelona condecoró tres veces a Franco» (en castellà). La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2023-02-05. [Consulta: 6 febrer 2023].
  92. Tomás i Porta, 2016.
  93. Rubio, David. «La selección catalana más culé, ante la todopoderosa Brasil» (en castellà). Sport, 29-01-2017. Arxivat de l'original el 2023-02-05. [Consulta: 10 octubre 2017].
  94. 94,0 94,1 «Barça: más allá del fútbol» (en castellà), 27-10-2019. Arxivat de l'original el 2023-02-05. [Consulta: 8 agost 2021].
  95. «El mito de que el Real Madrid ganaba por Franco: ¿cuántos títulos conquistaron realmente en la dictadura?» (en castellà). 20minutos, 14-12-2021. [Consulta: 10 setembre 2023].
  96. Poza, Felipe. «La gran mentira del Franquismo y el Real Madrid» (en castellà). Estrella Digital. Arxivat de l'original el 2021-03-03. [Consulta: 12 juliol 2017].
  97. «La "furia española": así utilizó Franco el fútbol y así le respondieron los nacionalistas». El Confidencial. Arxivat de l'original el 2023-01-28. [Consulta: 12 juliol 2017].
  98. «El Código Ético define los valores del Barça» (en castellà). Mundo Deportivo, 08-09-2010. [Consulta: 10 setembre 2023].
  99. 99,0 99,1 Tomás i Porta, 2017, p. 14-15.
  100. 100,0 100,1 100,2 «Milans del Bosch clausuró el Barça por pitar el himno en 1925 y Gamper dimitió» (en castellà). El Confidencial, 20-05-2016. [Consulta: 10 setembre 2023].
  101. Lainz, 2012.
  102. «La Reina Sofía recibió a las chicas del Barça, campeonas de Copa» (en castellà). As, 18-06-2013. [Consulta: 10 setembre 2023].
  103. «Iñaki Urdangarín y la Infanta Cristina, en el palco del Palau» (en castellà). [Consulta: 10 setembre 2023].
  104. «¿Estuvo correcto el presidente Zapatero en el palco de la final de París?» (en castellà). 20 minutos, 18-05-2006. [Consulta: 10 setembre 2023].
  105. Michonneau i Núñez-Seijas, 2014.
  106. «La historia de la capilla del FC Barcelona» (en castellà). Sport, 05-08-2017. [Consulta: 10 setembre 2023].
  107. «Papa fan del futbol y del San Lorenzo» (en castellà). El Siglo de Torreón, 14-03-2013. [Consulta: 10 setembre 2023].
  108. Roca, 2007, p. 79.
  109. Acuerdo entre FC Barcelona y Proyecto Hombre para luchar contra adicciones Arxivat 2023-02-05 a Wayback Machine. Mundo deportivo. Consultat el 10 d'octubre de 2017.
  110. «Equipo palestino-israelí jugará "partido por la paz" ante Barça» (en castellà). As, 24-11-2005. [Consulta: 10 setembre 2023].
  111. «'Barça TV' inaugurará sus emisiones en abierto en la TDT con el clásico». Marca, 11-12-2008. Arxivat de l'original el 2023-02-05. [Consulta: 6 febrer 2023].
  112. Desbordes, 2012, p. 41.
  113. Niqui, 2014.
  114. «culer». ésAdir. [Consulta: 14 març 2020].
  115. Costa, Roger «Per què als seguidors del Barça se'ls anomena 'culers'?». Sàpiens [Barcelona], núm. 72, octubre 2008, pàg. 5. ISSN: 1695-2014.
  116. 116,0 116,1 «El Barça, un club distinguido por su masa social» (en castellà), 01-11-2006. Arxivat de l'original el 2008-01-15. [Consulta: 28 setembre 2008].
  117. «Qui Som». Confederació mundial de penyes del FC Barcelona. [Consulta: 18 setembre 2023].
  118. Ríos Corbacho, José Manuel. Lineamientos de la violencia en el Derecho penal del deporte (en castellà). Editorial Reus, 2020, p. 143. ISBN 8429021418. 
  119. «Els Boixos Nois i els Ultras Sur, declarats grups radicals violents per la Comissió Antiviolència». Esport 3, 19-03-2019. [Consulta: 26 novembre 2021].
  120. Romero, Aitor. «La reaparició del feixisme vestit de blaugrana». La Directa, 16-07-2019. [Consulta: 26 novembre 2021].
  121. Agulló, Sònia. «Qui són els neonazis del Vallès acusats d'organització criminal, tràfic de drogues i explotació sexual?». La Directa, 24-11-2021. [Consulta: 26 novembre 2021].
  122. Rivera Camino i Molero Ayala, 2012, p. 235.
  123. «EL FÚTBOL CLUB BARCELONA Y UNICEF PRESENTAN SU ALIANZA GLOBAL EN BARCELONA» (en castellà). UNICEF. [Consulta: 10 setembre 2023].
  124. «Diez años de compromiso del Barça con Unicef» (en castellà). Mundo Deportivo, 07-09-2016. [Consulta: 10 setembre 2023].
  125. Roman, Noelia «El Barça dedica a Unicef la primera publicidad de su camiseta» (en castellà). El País [Madrid], 15-07-2006. ISSN: 1134-6582.
  126. Presentació de l'acord entre UNICEF i el FC Barcelona, 7 de setembre de 2006
  127. «Adéu a Barça TV: Laporta decideix tancar el canal del club i acomiadarà als seus 120 treballadors». El Món de la Tele, 27-04-2023.
  128. «Web Oficial del FC Barcelona». FC Barcelona. [Consulta: 10 desembre 2023].
  129. «Pioneros del futuro». Sport 1979-2019. 40 Aniversario Sport, pàg. 194.
  130. 130,0 130,1 Parramon, Marc «Història de les revistes oficials del Barça». Barça, 100. Arxivat de l'original el 2022-03-27 [Consulta: 30 setembre 2019].
  131. «Hemeroteca». Mundo Deportivo. Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 2 setembre 2019].
  132. 132,0 132,1 «LaLiga consigue una venta histórica de TV para los clubes y los aficionados del fútbol español» (en castellà). Página web oficial de LaLiga | LaLiga. [Consulta: 12 octubre 2023].
  133. «Dónde ver LALIGA EA SPORTS en directo: TV en España de la liga española en 2023 | DAZN News ES» (en castellà). DAZN, 08-10-2023. [Consulta: 12 octubre 2023].
  134. «Qué partidos de LaLiga 2022-2022 se emiten en abierto: Canal Gol TV, dial y sstreaming online» (en castellà). Goal, 07-07-2022. [Consulta: 12 octubre 2023].
  135. 135,0 135,1 Movistar Plus+, Redacción. «Disfruta de los partidos de la Copa del Rey y la Supercopa 2023 en Movistar» (en castellà). Movistar blog, 11-01-2023. [Consulta: 12 octubre 2023].
  136. Play, RTVE. «Copa del Rey: Horario y donde ver los partidos en directo» (en castellà). RTVE, 01-01-2023. [Consulta: 12 octubre 2023].
  137. comonline. «Telefónica alcanza un acuerdo con UEFA para la emisión de la Champions y la Europa League hasta la temporada 2023/2024» (en castellà). Telefónica, 02-07-2020. [Consulta: 12 octubre 2023].
  138. 138,0 138,1 138,2 138,3 «acb-Telefónica renuevan hasta 2023» (en castellà). ACB, 22-09-2020. [Consulta: 13 octubre 2023].
  139. Menchén, Marc. «¿Dónde poder ver cada competición deportiva? Carlos Alcaraz, Fernando Alonso, Selección...» (en castellà). El Confidencial, 01-08-2023. [Consulta: 13 octubre 2023].
  140. «DAZN AWARDED EUROPEAN HANDBALL FEDERATION RIGHTS IN FOUR NATIONS» (en anglès britànic). DAZN Media Centre, 11-09-2020. [Consulta: 21 setembre 2020].
  141. «Official FC Barcelona staff in 2022/23». Liga Nacional de Fútbol Profesional. Arxivat de l'original el 19 de juliol 2021. [Consulta: 27 agost 2022].
  142. Polo, Edu. «El 'staff' de Xavi: los otros campeones» (en castellà). Mundo Deportivo, 21-01-2023. [Consulta: 21 octubre 2023].
  143. «Cinquanta gols que donen una Bota d'Or». Nació Digital, 23-10-2012. Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 14 agost 2020].
  144. «Messi, ganador de la Bota de Oro 2017/18» (en castellà). Goal, 21-05-2018. Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 14 agost 2020].
  145. Tapounet, Rafael. «Messi ja té més Botes d'Or que ningú», 18-12-2018. Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 14 agost 2020].
  146. «Alexia Putellas torna a guanyar el premi The Best», 28-02-2023. [Consulta: 1r setembre 2023].
  147. «El Palau Blaugrana homenatja Nacho Solozábal». VilaWeb. [Consulta: 1r octubre 2023].
  148. AVUI.cat. «Emotiva entrada de Dueñas a la galeria d'històrics del Palau - 04 nov 2007». El Punt Avui. [Consulta: 1r octubre 2023].
  149. «Biografia d'Enric Masip». Arxivat de l'original el 2014-02-28. [Consulta: 28 febrer 2014].
  150. «La retirada de la samarreta de Víctor Tomàs». Canal Oficial FC Barcelona. [Consulta: 1r octubre 2023].
  151. «Un Palau groc es rendeix a Barrufet». FCBarcelona.cat. [Consulta: 1r octubre 2023].
  152. «El dorsal ‘1’ d’Aitor Egurrola ja brilla al Palau Blaugrana». Canal Oficial FC Barcelona. [Consulta: 1r octubre 2023].
  153. «El Barça ret homentage a Beto Borregán penjant la seva samarreta al Palau Blaugrana». Esport3, 05-05-2013. [Consulta: 1r octubre 2023].
  154. Gozalbo, Àlex. «El Barça retira la samarreta de Paco Sedano». Ara, 28-10-2018. [Consulta: 1r octubre 2023].
  155. [enllaç sense format] http://www.fifa.com/mm/document/afdeveloping/courses/01/09/64/93/extract_annual_review_2009.pdf Arxivat 2009-10-07 a Wayback Machine. (anglès) (francès)
  156. 156,0 156,1 Toni Frieros. Las secciones amateurs tendrán su propia ciudad deportiva Sport.es. Consultat el 9 d'octubre de 2017.
  157. «Las Copas de Europa que tiene cada una de las secciones del Barcelona» (en castellà). 90min, 17-05-2021. [Consulta: 14 agost 2021].
  158. El Barça cierra su mejor temporada con 17 títulos Sport. Consultat el 17 d'octubre de 2017.
  159. Gaarskjær, 2010, p. 75.
  160. «Quantes Champions té el Barça femení i quantes finals ha jugat. Les blaugranes s'han convertit en un dels millors equips del futbol femení». monesport.cat, 27-04-2023. [Consulta: 9 juny 2023].
  161. «Barcelona-CSKA, un partido de homenaje al socio, y la novedad de un encuentro entre féminas, notas culminantes de la campaña benéfica de Radio Nacional» (en castellà). La Vanguardia, 25-12-1970. [Consulta: 1r desembre 2022].
  162. Tomás Berenguer, Manuel. Barça femení. Història des dels orígens fins al triplet. Base, Desembre 2021, p. 41-57. ISBN 978-84-19007-00-1. 
  163. El Mundo Deportivo, 7 de maig de 2007 (castellà)
  164. «Brazilian forward Neymar says he is joining Barcelona, will sign the contract on Monday», 25-05-2013. Arxivat de l'original el 14 gener 2021. [Consulta: 14 gener 2021].
  165. «Brazilian Neymar unveiled by Barcelona as striker completes transfer in five-year deal». Mirror, 03-06-2013.
  166. «Paulinho es converteix en el quart fitxatge més car de la història del FC Barcelona». CCMA, 14-08-2017. [Consulta: 15 agost 2017].
  167. «Detailed figures of Neymar transfer» (en anglès). FC Barcelona, 24-01-2014. Arxivat de l'original el 24 maig 2015. [Consulta: 25 maig 2015].
  168. «Neymar excited by Messi alliance» (en anglès). UEFA, 03-06-2013. Arxivat de l'original el 21 desembre 2014.
  169. 169,0 169,1 «FC Barcelona: Staatsanwaltschaft untersucht Transfer von Neymar» (en alemany). Die Welt, 10-01-2014. [Consulta: 3 desembre 2023].
  170. «Sandro Rossell anuncia la seva dimissió com a president del FC Barcelona - 23 gen 2014». El Punt Avui, 23-01-2014. [Consulta: 7 maig 2020].
  171. Arroyo, Natalia. «Bartomeu respon i destapa el complex fitxatge de Neymar». Diari Ara, 25-01-2014. [Consulta: 6 maig 2020].
  172. «Barcelona paid Neymar's parents £34m» (en anglès). BBC Sport, 24-01-2014.
  173. Jenson, Pete. «Barcelona's Neymar saga: You want to sign our son? That will be 40» (en anglès). The Independent, 26-01-2014. [Consulta: 3 desembre 2023].
  174. «Primera Division: Barcelona charged with tax fraud over Neymar signing» (en anglès). Sky Sports, 20-02-2014. [Consulta: 3 desembre 2023].
  175. José Perals Calleja, Fiscal Audiencia Nacional. «Diligencias Previas 122/2013» (en castellà). El Mundo, 23-03-2015. [Consulta: 7 maig 2020].