Xavier Hernández i Creus

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Xavi Hernández)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaXavi
Xavi Hernandez (31521652051).jpg
Xavi el 2016.
Biografia
Naixement Xavier Hernández i Creus
25 de gener de 1980 (1980-01-25) (39 anys)
Terrassa, Vallès Occidental, Catalunya
Alçada 1.70 m[1]
Pes 68 kg
Activitat
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Activitat 1997 –  2019
Nacionalitat esportiva Espanya
Esport futbol
Posició a l'equip Migcampista
Número esportiu 8
Clubs juvenils
Anys Equip
1991–1997 FC Barcelona
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1997–2000 FC Barcelona B 61 (4)
1998–2015 FC Barcelona 505 (58)
2015-2019 Al-Sadd SC Doha 82 (21)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1997 Espanya sub-17 10 (2)
1997–1998 Espanya sub-18 10 (0)
1999 Espanya sub-20 6 (2)
1998–2001 Espanya sub-21 25 (7)
2000 Espanya sub-23 6 (2)
2000–2014 Espanya 133 (13)
1998-2016 Catalunya 11 (2)
Equips entrenats
2019- Al-Sadd SC Doha
Participà en
2014Mundial de Futbol 2014
2012Eurocopa 2012
2010Mundial de Futbol 2010
2009Copa Confederacions 2009
2008Eurocopa 2008
2006Mundial de Futbol 2006
2004Eurocopa 2004
2002Mundial de Futbol 2002
2000Jocs Olímpics d'estiu de 2000
FIFA: 177855 UEFA: 35018
Modifica les dades a Wikidata

Xavier Hernández i Creus, conegut com a Xavi (Terrassa, 25 de gener del 1980), és un exfutbolista i entrenador de futbol català. Actualment entrena al Al-Sadd Sports Club de la primera divisió àrab.

Va desenvolupar pràcticament tota la seva carrera esportiva al FC Barcelona, club al qual va arribar el juliol del 1991, quan només tenia 11 anys. El 21 de maig de 2015 va anunciar la seva marxa del club català, del qual era capità,[2] per fitxar pel club qatarià Al-Sadd SC Doha,[3] en el qual finalment es va retirar el 2019,[4] tot manifestant la seva voluntat de fer d'entrenador de futbol.[5]

Futbolista de gran classe, jugava de migcampista organitzador, amb una excel·lent visió de joc, una ràpida passada en curt i un bon xut que li va servir per a marcar força gols (85 amb el Barça, en uns 700 partits, rècord del club). Fou vist en el seu moment el successor natural de Josep Guardiola, i és mundialment considerat un dels millors migcampistes de tots els temps,[6][7][8][9] així com el millor futbolista català de la història.[8][10][11]

És el jugador que ha disputat més partits amb el primer equip del Futbol Club Barcelona amb un total de 767[4] i per davant d'Andrés Iniesta, Leo Messi,[12] i Migueli (amb 664),[13] i el primer en partits jugats en competicions europees[4] i també en partits de lliga.[14] Mentre va ser al Barça, era el jugador del FC Barcelona que havia assolit més títols amb un total de 29 (25 amb el club[4] i 4 amb la selecció estatal).[15][16][17][18] També és un dels jugadors que més cops ha jugat amb la selecció espanyola, amb 133 partits,[4] i el tercer jugador que més partits ha jugat a la Lliga de Campions de la UEFA, amb 151,[15] per darrere d'Iker Casillas i Cristiano Ronaldo.[4]

Amb la selecció estatal, Xavi va guanyar la Copa del Món sub-20 el 1999, i una medalla olímpica d'argent a les Olimpíades de 2000. Després de debutar a la selecció absoluta el 2000, va jugar un total de 133 cops amb Espanya, i fou una figura decisiva en els èxits de l'equip. Fou cabdal en el triomf al Mundial 2010, i també a l'Eurocopa 2008 i l'Eurocopa 2012. Fou nomenat per la UEFA millor jugador del torneig a l'Eurocopa 2008,[19] i inclòs a l'equip ideal de l'Eurocopa el 2008 i el 2012. A l'Eurocopa 2012, amb dues assistències a la final, Xavi va esdevenir el primer jugador en fer assistències en dues finals diferents de la competició, a més d'haver fet l'únic gol de la final de l'edició de 2008 quatre anys abans.[20] Va assolir un 91% d'efectivitat en les passades al Mundial 2010 i fou inclòs a l'equip ideal del mundial.[8] Després del Mundial 2014, Xavi va anunciar la seva retirada de la selecció espanyola.[21]

Amb el FC Barcelona, Xavi va guanyar vuit lligues i quatre lligues de campions. Va guanyar un total de 31 trofeus entre el club i la selecció, un total de rècord entre els jugadors catalans, i només sobrepassat per Andrés Iniesta entre els jugadors espanyols.[22][23] El 2009 va quedar tercer en la votació del premi FIFA World Player i va esdevenir així el primer català de la història en quedar entre els tres primers; més tard va quedar 3r dos cops més els anys següents, quan el premi ja era la Pilota d'Or, els anys 2010 i 2011.[4][24] El 2011, fou segon rere Lionel Messi al Premi al Millor Jugador d'Europa de la UEFA. Va obtenir també el premi al millor creador de joc de la IFFHS quatre anys: 2008, 2009, 2010 i 2011. Xavi va ser inclòs a l'equip de l'any de la UEFA cinc anys (2008, 2009, 2010, 2011, 2012), i votat al FIFA World XI sis cops: 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013. També va obtenir el premi Princesa d'Astúries dels esports el 2012.

Biografia[modifica]

Xavi durant el Trofeu Joan Gamper de 2008.

Xavi és fill de Joaquim Hernández López, exfutbolista i entrenador que va jugar a primera divisió la temporada 1965-66 amb el CE Sabadell FC[25] i que jugà amb Terrassa FC, Comtal, Melilla, Girona FC, Europa, Calella, Reus, Igualada, Manresa i l'Hospitalet.

En Xavi va debutar al primer equip del Barça el 18 d'agost de 1998, de la mà de l'entrenador Louis van Gaal, amb motiu del partit d'anada de la Supercopa d'Espanya davant el Reial Mallorca. En el partit del seu debut va ser titular i va fer un gol. Durant la temporada 1998-1999 va anar alternant les seves actuacions amb el Barcelona B i amb el primer equip. Va debutar en la Primera Divisió el 3 d'octubre de 1998 al partit València CF 1-3 FC Barcelona.[16] Pocs dies abans, el 16 de setembre de 1998, s'havia produït el seu debut a la Lliga de Campions de la UEFA a Old Trafford davant el Manchester Utd.. Malgrat les seves intermitents intervencions amb els grans, va ser decisiu perquè el FC Barcelona es proclamés campió de Lliga en marcar un gol a camp del Valladolid que va valdre la victòria (0-1) i va ser clau per a la marxa de l'equip: el FC Barcelona era desè a la classificació i, a partir d'aquella victòria, va iniciar la remuntada amb què acabaria guanyant la Lliga. Aquella lliga va ser, per tant, el seu segon títol professional, després del Mundial sub-20 de 1999 amb la selecció espanyola.[16]

Les temporades següents, Xavi es va anar guanyant una plaça definitiva a l'equip a poc a poc, alternant la seva posició amb Guardiola, fins a la marxa d'aquest al Brescia Calcio al final de la temporada 2000-2001.

Assentat al centre del camp del Barça i de la selecció espanyola com a un dels millors organitzadors d'Europa, Xavi va experimentar encara una nova millora en el seu joc amb l'arribada de Frank Rijkaard a l'equip (2003-2004). L'entrenador neerlandès va avançar la posició de Xavi, apropant-lo a l'àrea, i va esclatar la versió més ofensiva del jugador, que va començar a participar de manera més directa i decisiva en els atacs de l'equip.

No va ser fins al 14 de maig de 2005 que Xavi va poder assaborir el seu tercer títol: el FC Barcelona es va proclamar campió de Lliga -la seva segona lliga particular-.[16] A més a més, a l'estiu de 2005 es va proclamar campió de la supercopa espanyola contra el Betis; títol que repetiria un any després (20 d'agost de 2006) contra el RCD Espanyol marcant el primer gol del seu equip (3-0).

El 2 de desembre de 2005 va patir un trencament del lligament encreuat anterior del seu genoll dret en un entrenament. Va estar apartat dels terrenys de joc durant cinc mesos,[16] fins al 29 d'abril de 2006, quan va reaparèixer al partit de lliga que va enfrontar el FC Barcelona i el Cádiz CF al Camp Nou. La victòria del Barça aquell dia el va apropar a aconseguir la lliga 2005-06 una jornada després.

El 17 de maig de 2006 es va proclamar campió de la Lliga de Campions a l'Stade de France de París. El FC Barcelona es va imposar a l'Arsenal FC anglès per 2 gols a 1, encara que Xavi no va disputar aquest partit per no haver recuperat la forma totalment després de la seva greu lesió. Dos anys més tard va guanyar la Lliga de Campions disputada a Roma contra el Manchester United, va ser escollit millor jugador de la final.

El 28 d'agost de 2009 jugà com a titular en el partit de la Supercopa d'Europa que enfrontà el Barça contra el FC Xakhtar Donetsk, que l'equip blaugrana guanyà per 1 a 0 en la pròrroga.[26]

El 8 d'abril de 2010, Xavi va rebre la Medalla d'Honor de la seva ciutat natal, Terrassa.[27]

Després dels triomfs del FC Barcelona a la Supercopa d'Espanya 2011, el 17 d'agost d'aquest any, i a la Supercopa d'Europa 2011, Xavi Hernández, el 26 d'agost va superar Guillermo Amor com a jugador amb més títols oficials amb el FC Barcelona, amb un total de 18.[17][18]

Des de la temporada 2010/11, ostenta un rècord individual que creix dia rere dia: és el jugador que més partits oficials ha jugat amb la samarreta del Barça. El 2 de gener del 2011, en el partit de Lliga davant el Llevant (2-1), Xavi va igualar Migueli, que fins aleshores era el propietari del rècord amb 549 partits disputats amb el club blaugrana. El 25 d'octubre de 2011, en un partit al camp del Granada CF, va superar en Migueli com a jugador amb més partits de lliga disputats amb el Barça, amb 392.[14]

El 17 de setembre de 2014, en el partit de la primera jornada de la Lliga de Campions que el Barça va disputar al Camp Nou contra l'APOEL FC Nicòsia, Xavi va igualar el rècord de més partits disputats a la Champions que fins llavors posseïa en solitari el madridista Raúl. Amb 142, Xavi empatà amb Raúl i superà Iker Casillas i Ryan Giggs, amb 141.[28] El 6 de juny de 2015 va disputar amb el Barça la final de la Lliga de Campions 2015, a l'Estadi Olímpic de Berlín, entrant com a suplent, en un partit que el seu equip guanyà per 1 a 3, contra la Juventus de Torí.[29]

Selecció espanyola[modifica]

Senyera exhibida pels futbolistes Xavier Hernández i Carles Puyol amb motiu de la victòria de la Selecció Espanyola de futbol a la final de la Copa del Món de 2010. Inclou baló "Jabulani" i un braçalet de capità de Carles Puyol al Futbol Club Barcelona.

Ha estat internacional amb la selecció de futbol d'Espanya en 101 ocasions (a data 30 de març de 2011). El seu debut com a internacional es va produir el 15 de novembre de 2000 al partit Espanya 1-2 Holanda.

El 1999 va liderar la selecció espanyola que es va proclamar campiona del món al Mundial sub 20 jugat a Nigèria contra Japó (4-0), així com la que va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics de Sydney 2000.

Amb la selecció absoluta ha participat en tres Campionats del Món: el 2002, al Campionat del Món de Corea i Japó, disputant tres partits contra Paraguai, Sud-àfrica i Corea del Sud; el 2006, al Campionat del Món d'Alemanya, prenent part a tots quatre partits del seu equip en el torneig: contra Ucraïna, Tunísia, Aràbia Saudita i França; i al Mundial de Sud-àfrica, on contribuí a la victòria final espanyola l'11 de juliol de 2010, i ell va ser premiat amb la pilota de bronze a la final de la competició.

El 2008 va participar en l'Eurocopa, que va guanyar Espanya, i va ser proclamat millor jugador d'aquell torneig.

El 27 de maig de 2013, entrà a la llista de 26 preseleccionats per Vicente del Bosque per disputar la Copa Confederacions 2013,[30][31] i posteriorment el 2 de juny, entrà a la llista definitiva de convocats per aquesta competició.[32]

El 31 de maig de 2014 entrà a la llista de 23 seleccionats per Vicente del Bosque per participar en la Copa del Món de Futbol de 2014; aquesta serà la seva quarta participació en un mundial.[33][34] En cas que la selecció espanyola, la campiona del món del moment, guanyés novament el campionat, cada jugador cobraria una prima de 720.000 euros, la més alta de la història, 120.000 euros més que l'any anterior.[35]

El 5 d'agost de 2014 va anunciar que deixava de jugar amb la selecció espanyola,[36] per continuar en actiu només com a jugador de club.[37]

Carrera com a entrenador[modifica]

Al-Sadd Sports Club[modifica]

El dia 29 de maig de 2019 anuncia la seva retirada esportiva i comença la seva carrera com a entrenador de futbol. El seu primer partit com a entrenador el va jugar al camp del Palamós Club de Futbol, empatant-hi 1-1 en un partit de pretemporada

Taula de partits[modifica]

Actualitzat a final de carrera esportiva

Club Div. Temporada Lliga Copa del Rei UEFA[38] Altres[39] Total
Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols
FC Barcelona B 2ªB 1997–98 33 2 - - - - - - 33 2
2ªA 1998–99 28 0 - - - - - - 28 0
2ªB 1999–00 4 1 - - - - - - 4 1
Total 61 3 - - - - - - 65 3
FC Barcelona 1ª 1998–99 17 1 2 0 6 0 1 1 26 2
1999–00 24 0 4 1 10 1 0 0 38 2
2000–01 20 2 7 0 9 0 - - 36 2
2001–02 35 4 1 0 16 0 - - 52 4
2002–03 29 2 1 0 14 1 - - 44 3
2003–04 36 4 6 0 7 1 - - 49 5
2004–05 36 3 1 0 8 0 - - 45 3
2005–06 16 0 0 0 4 0 2 0 22 0
2006–07 35 3 7 2 8 0 4 1 54 6
2007–08 35 7 7 1 12 1 - - 54 9
2008–09 35 6 5 1 14 3 - - 54 10
2009–10 34 3 3 2 12 1 4 1 53 7
2010–11 31 3 6 0 12 2 1 0 50 5
2011–12 31 10 7 2 10 1 3 1 51 14
2012–13 30 5 5 0 11 1 2 1 48 7
2013–14 30 3 5 0 10 1 2 0 47 4
2014–15 31 1 3 0 10 0 - - 44 1
Total 505 58 70 9 173 13 19 5 767 84
Total club 566 61 70 9 173 13 19 5 828 87
Al-Sadd S. C.
Qatar Qatar
1ª 2015-16 24 3 4 0 - - 1 0 29 3
2016-17 26 10 6 0 - - 1 0 33 10
2017-18 18 6 2 0 - - 10 1 30 7
2018-19 14 2 3 0 - - 4 3 21 5
Total club 82 21 15 0 16 4 - - 113 25
Total carrera 587 79 99 12 194 18 19 5 882 109

Palmarès[modifica]

Medaller
Jocs Olímpics
Futbol
Plata Sydney 2000 futbol masculí

Com a jugador[modifica]

FC Barcelona
Al-Sadd SC Doha
Selecció espanyola
Xavi amb la samarreta de la selecció catalana de futbol.

Com a entrenador[modifica]

Al-Sadd SC Doha

Individual[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «"Xavi profile"» (en anglès).
  2. ↑ «Javier Mascherano és escollit quart capità del FC Barcelona». 324.cat. [Consulta: 4 agost 2015].
  3. ↑ «Xavi Hernández anuncia que ficha por un equipo catarí» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 21-05-2015. [Consulta: 21 maig 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Praa, Jon «Xavi Hernández cuelga las botas: adiós al guardián del balón» (en castellà). diari Marca, 20-05-2019 [Consulta: 21 maig 2019].
  5. ↑ «Xavi Hernández juga el seu últim partit oficial com a futbolista». 324.cat, 20-05-2019 [Consulta: 21 maig 2019].
  6. ↑ «Is Barcelona star Xavi the best centre midfielder of all time?». Goal.com, 30-11-2010. [Consulta: 19 gener 2014].
  7. ↑ «CL Special: Xavi – The Best Centre Midfielder In The World, The Symbol Of Pure Football». Goal.com, 28-05-2009. [Consulta: 19 gener 2014].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 "Xavi confirmed his place as Spain's best ever player before retiring... His style defined the country's golden generation". Daily Mail. Consultat 7 agost 2014
  9. ↑ «Xavi Bio, Stats, News – Football». ESPN, 25-01-1980. [Consulta: 19 gener 2014].
  10. ↑ "Xavi: Spain’s greatest ever footballer?" Arxivat 11 June 2015[Date mismatch] at the Wayback Machine.. Eurosport. Consultat 22 gener 2016
  11. ↑ "Sergio Busquets: Xavi is Spain's best player of all time". Fox Sports. Consultat 22 gener 2016
  12. ↑ «Leo Messi arribarà als 600 partits oficials amb el Barça davant el Sevilla». 324.cat. [Consulta: 4 novembre 2017].
  13. ↑ «Nota biogràfica de Migueli». lloc web del FC Barcelona. [Consulta: 25 octubre 2011].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Xavi confirma su mejor inicio goleador en Liga» (en castellà). Diari Marca, 25-10-2011. [Consulta: 25 octubre 2011].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Xavi se despide alzando su título número 25: "Es insuperable"» (en castellà). diari As. [Consulta: 6 juny 2015].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «Xavi, el rey de la liga» (en castellà). marca.com, 13-05-2013. [Consulta: 14 maig 2013].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Xavi ja és el blaugrana amb més títols». Diari Ara, 26-08-2011. [Consulta: 25 octubre 2011].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Xavi ya es el blaugrana con más títulos de la historia» (en castellà). Diari Sport, 27-08-2011. [Consulta: 26 octubre 2011].
  19. ↑ «Xavi emerges as EURO's top man». UEFA, 30-06-2008 [Consulta: 20 abril 2009].
  20. ↑ «Casillas, Torres & Xavi amongst record-breakers for Spain». Goal.com, 01-07-2012 [Consulta: 2 juliol 2012].
  21. ↑ «Spain midfielder Xavi announces his retirement from international football».
  22. ↑ «Xavi – a record title winner». FC Barcelona, 07-07-2012 [Consulta: 11 març 2015].
  23. ↑ «Overview: Xavi (25) becomes the Spanish player with most official trophies ever». News-football.net, 30-08-2013. Arxivat de l'original el 13 gener 2014. [Consulta: 19 gener 2014].
  24. ↑ 24,0 24,1 «Palmarès de la Pilota d'Or». europapress.cat.
  25. ↑ Joaquim Hernández: el derbi Terrassa-Sabadell
  26. ↑ 26,0 26,1 «Acta de la final de la Supercopa d'Europa de 2009» (en anglès). UEFA, 28-08-2009. [Consulta: 9 setembre 2013].
  27. ↑ «Un emocionado Xavi Hernández recibe la medalla de honor de la ciudad de Terrassa» (en castellà). La Vanguardia, 08-04-2010. [Consulta: 25 octubre 2011].
  28. ↑ «Xavi iguala el rècord de Raúl de més partits jugats a la Champions amb 142». 324.cat. [Consulta: 18 setembre 2014].
  29. ↑ Besa, Ramon. «Un Barcelona insaciable gana su quinta Champions» (en castellà). El País, 06-06-2015. [Consulta: 8 juny 2015].
  30. ↑ «Nou blaugranes a la primera llista de Del Bosque per a la Copa Confederacions». 324.cat, 27-05-2013. [Consulta: 27 maig 2013].
  31. ↑ «Prelista de Vicente del Bosque» (en castellà). Diari Marca, 27-05-2013. [Consulta: 27 maig 2013].
  32. ↑ «Soldado estará en la Confederaciones» (en castellà). Diari Marca, 02-06-2013. [Consulta: 4 juny 2013].
  33. ↑ «Del Bosque dóna la llista definitiva per al Mundial amb set blaugranes i Diego Costa». 324.cat, 31-05-2014. [Consulta: 5 juny 2014].
  34. ↑ «La llista de del Bosque» (en castellà). diari Sport, 05-06-2014. [Consulta: 5 juny 2014].
  35. ↑ «Cada jugador de la selecció espanyola cobrarà 720.000 euros de prima si Espanya guanya el Mundial del Brasil». 324.cat, 04-06-2014. [Consulta: 5 juny 2014].
  36. ↑ «Xavi anuncia que deixa la selecció després de la "decepció personal" que va patir en el Mundial». 324.cat. [Consulta: 5 agost 2014].
  37. ↑ «Xavi, el adiós del cerebro de la mejor España». RTVE, 05-08-2014 [Consulta: 5 agost 2014].
  38. ↑ Inclou Supercopa de la UEFA
  39. ↑ Inclou Supercopa d'Espanya i Campionat del Món de Clubs de futbol
  40. ↑ «El Barça es proclama campió de Lliga amb un gol de Messi al Calderón (0-1)». 324.cat, 17-05-2015. [Consulta: 18 maig 2015].
  41. ↑ «El Barça derrota l'Athletic per 1-3 en una final de Copa que es recordarà per sempre gràcies a un gol antològic de Messi». 324.cat. [Consulta: 30 maig 2015].
  42. ↑ «El Barça de Tata Martino guanya la Supercopa davant l'Atlètic, en empatar al Camp Nou (0-0)». 324.cat, 29-08-2013. [Consulta: 29 agost 2013].
  43. ↑ «El Barça guanya la seva cinquena Champions (1-3) i toca el cel a Berlín». diari Ara. [Consulta: 6 juny 2015].
  44. ↑ «Messi lo gobierna todo» (en castellà). Marca.com, 26-08-2011. [Consulta: 27 agost 2011].
  45. ↑ «El Barça continua essent el millor equip del món». VilaWeb, 18-12-2011.
  46. ↑ SPORT. «SPORT | Noticias del Barça, La Liga, fútbol y otros deportes». [Consulta: 17 desembre 2017].
  47. ↑ Editorial, Reuters «FUTBOL-UEFA nombra a español Xavi como mejor jugador de Eurocopa» (en castellà-la). LTA.
  48. ↑ «IFFHS (International Federation of Football History & Statistics)» (en en-us). [Consulta: 17 desembre 2017].
  49. ↑ Xavi Hernández rep el primer Premi Catalunya de l'Esport en una cerimònia càlida i emotiva, 3cat24.cat, 13 de desembre 2010.
  50. ↑ «Escullen Xavi com el millor constructor de joc del món». Regió 7, 13-01-2011. [Consulta: 11 gener 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Hernández i Creus Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Carles Puyol 		Capità del FC Barcelona
2014–2015 		Succeït per:
Andrés Iniesta
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xavier_Hernández_i_Creus&oldid=22101150»