Francisco Javier González Urruticoechea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Urruti
Dades personals
Nom complet Francisco Javier González Urruticoechea
Data de naixement 17 de febrer de 1952
Lloc de naixement Sant Sebastià, País Basc
Data de defunció 24 de maig de 2001(2001-05-24) (als 49 anys)
Lloc de defunció Esplugues de Llobregat, Catalunya
Posició Porter
Clubs juvenils
Anys Equip
1967-1969 Lengokoak
Clubs professionals 1
Anys Equip
1969-1972 San Sebastián CF
1972-1977 Reial Societat 66 (0)
1977-1981 RCD Espanyol 121 (0)
1981-1988 FC Barcelona 120 (0)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1978-1980 Espanya Espanya 5 (0)
1979-1980 País Basc País Basc 2 (0)
1 Partits jugats i gols marcats a la lliga

Francisco Javier González Urruticoechea, més conegut com a Urruti (Sant Sebastià, 17 de febrer de 1952 - Esplugues de Llobregat, 24 de maig de 2001),[1] va ser un destacat futbolista basc dels anys 80, que va desenvolupar la major part de la seva carrera futbolística al futbol català. Va morir en un fatidic accident de circulació, de matinada, a les Rondes de Barcelona.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Urruti va néixer a Sant Sebastià (Guipúscoa) el 17 de febrer del 1952.[2][3] Va jugar tretze anys a la primera divisió del futbol espanyol a tres clubs diferents, la Real Sociedad de Fútbol, el RCD Espanyol i el FC Barcelona. Durant aquests anys va obtenir un trofeu Zamora al porter menys golejat de la lliga (1983-84 amb 26 gols en 34 partits amb el FC Barcelona) i fou el suplent habitual de Luis Arconada a la selecció espanyola, fet que el portà a ser només cinc cops internacional absolut. Tots els títols a nivell de club els obtenír defensant la samarreta del FC Barcelona entre els que cal destacar una lliga, una recopa d'Europa i dues copes del rei.

El moment més recordat de la seva etapa de futbolista el va viure el 24 de març de 1985, en el partit que enfrontà el FC Barcelona amb el Real Valladolid. A pocs minuts pel final els blau-grana vencien per 1 a 2 i l'àrbitre va pitar un penal en contra del Barça. La victòria blau-grana suposava el títol matemàtic de lliga, mentre que l'empat suposava ajornar-lo. Urruti va aturar el penal i el Barça es proclamà campió de lliga, però el més recordat fou el crit espontani del periodista Joaquim Maria Puyal Urruti, t'estimo!.

Urruti va morir tràgicament en accident de trànsit a Barcelona el 24 de maig de 2001. Fou enterrat al Cementiri de les Corts.

Trajectòria esportiva[modifica | modifica el codi]

Títols[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Javier Urruticoechea». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Un ídol que deixa empremta». El Periódico, 25-05-2001, pàg. 60 [Consulta: 17 febrer 2012].
  3. Muñoz, Xavier «Un portero con carisma» (en castellà). El Mundo Deportivo, 25-05-2001, pàg. 12 i 13 [Consulta: 17 febrer 2012].