Esplugues de Llobregat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaEsplugues de Llobregat
Bandera d'Esplugues de Llobregat Escut d'Esplugues de Llobregat
Bandera d'Esplugues de Llobregat Escut d'Esplugues de Llobregat
Bassa Can Clota Esplugues de Llobregat.jpg
Bassa de la masia de Can Clota, al costat de la Ronda de Dalt

Etimologia Llobregat
Localització
Localització d'Esplugues de Llobregat respecte del Baix Llobregat.svg
41° 22′ 36″ N, 2° 05′ 09″ E / 41.376666666667°N,2.0858333333333°E / 41.376666666667; 2.0858333333333
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Baix Llobregat
Entitats de població 1
Població
Total 45.733 (2016)
• Densitat 9.941,96 hab/km²
Gentilici Espluguí, espluguina
Geografia
Superfície 4,6 km²
Altitud 110 m
Limita amb
Història
Festa major
21 de setembre, Sant Mateu.
22 de juliol, Santa Magdalena.
Organització i govern
• Alcaldessa Pilar Díaz i Romero
Indicatius
Codi postal 08950
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08077
Codi IDESCAT 080771
Altres dades
Agermanament

Espanya Macael, província d'Almeria, Espanya

Alemanya Ahrensburg, Alemanya

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Esplugues de Llobregat és el municipi més petit en extensió de la comarca del Baix Llobregat, tot i que fins al 1990 va pertànyer al Barcelonès. Limita amb els municipis de Barcelona, Cornellà de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i l'Hospitalet de Llobregat.

Topònim[modifica | modifica el codi]

Esplugues en llatí vulgar és Spelunca/Speluncae. Hom suposa que el territori esmentat va ser batejat pels romans però tampoc no s'ha trobat cap font documental que ho reculli, ja que a les ràtzies d'Almansor a la ciutat de Barcelona es cremà molta documentació que potser ho podria haver confirmat. El topònim spelunca prové del llatí,[1] és un mot antic que assenyala una cova o balma que s'obre a la terra, en un emplaçament més o menys pla. Donada l'orografia del terreny del municipi d'Esplugues de Llobregat acompleix les característiques del nom. Actualment Esplugues és una ciutat dividida per torrents que temps enrere, serien molt més estrets i pregons.

Història[modifica | modifica el codi]

Al cim de la muntanya de Sant Pere Màrtir s'hi han trobat restes de ceràmica ibera (ceràmica vidriada monocroma, ceràmica oxidada, ceràmica ibèrica tipus sandvitx) tot i que no s'ha trobat cap resta estructural.[2] Esplugues de Llobregat es troba documentada des de l'any 964, en un testament, on esmenta cases vinyes i hortes sense esmentar però cap nucli de població.[3] No serà fins a l'any 1096 quan es farà una delimitació del territori, enregistrant una desena de cases i una cinquantena d'habitants.[4] De l'esglesiola d'aleshores no en queda cap resta, però sí que podem afirmar que era molt petita, romànica i que tenia un petit campanar d'espadanya. Dedicada a Santa Maria Magdalena, va ser consagrada l'any 1103 pel bisbe Berenguer de Barcelona. Al segle XII, la família més important és la dels Picalquers, amb la majoria de propietats del terme, entre les quals hi comptava el Castell de Picalquers. Així doncs durant l'edat mitjana, Esplugues s'articulava entorn de dos nuclis: El de la sagrera amb l'església i diverses masies al voltant, i per altra banda el nucli del Raval, on es trobava el castell, i l'antic hostal. No serà fins al segle XVIII amb la construcció de la Carretera Reial que es desplaça el centre del poble entorn aquesta nova via, fent perdre rellevància a l'antic nucli del Raval. Constància d'això és la construcció d'un nou hostal (actual casa de la vila) i la proliferació de casetes de treballadors a banda i banda de la carretera. Ja ben entrat el segle XX Esplugues farà el pas de poble a ciutat, sobretot a partir de la dècada dels anys 1950, que dels 5.000 habitants passa a 49.000 l'any 1990.

En les últimes dècades Esplugues ha passat de ser un poble industrial a ser una ciutat de serveis, que destaca per la seva proximitat a Barcelona, cosa que ha fet que el preu de l'habitatge s'hagi convertit, de mitjana, en un dels més cars de l'estat.[5]

Política[modifica | modifica el codi]

Pilar Díaz i Romero, del Partit dels Socialistes de Catalunya, és l'alcaldessa actual d'Esplugues. La resta de batlles d'aquest període democràctic són els següents:[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983
Logotip del PSC
19/04/1979 --
1983 - 1987 Antoni Pérez
Logotip del PSC
28/05/1983 --
1987 - 1991 Antoni Pérez
Logotip del PSC
30/06/1987 --
1991 - 1995 Antoni Pérez
Logotip del PSC
15/06/1991 --
1995 - 1999
Logotip del PSC
17/06/1995 --
1999 - 2003 Lorenzo Palacín
Logotip del PSC
03/07/1999 --
2003 - 2007
Logotip del PSC
14/06/2003 --
2007 - 2011 Pilar Díaz
Logotip del PSC
16/06/2007 --
2011 - 2015 Pilar Díaz
Logotip del PSC
11/06/2011 --
Des de 2015 Pilar Díaz
Logotip del PSC
13/06/2015 --

Cultura[modifica | modifica el codi]

Patrimoni arquitectònic[modifica | modifica el codi]

Museu Can Tinturé

Esplugues destaca pel seu nucli antic, únic al Baix Llobregat, presidit per l'església de Santa Magdalena,[7] i amb indrets tan pintorescs com el carrer de Montserrat o masies com Can Cortada on va viure el Baró de Maldà, autor de l'obra clau de la literatura catalana de finals del segle XVIII, El Calaix de Sastre. A la masia de Can Casanoves, ara convertida en monestir, s'hi conserva el claustre gòtic del monestir de Santa Maria de Montsió, portat des de Barcelona.[7]

La muntanya de Sant Pere Màrtir és el mirador del municipi, i hi ha també el Parc de Can Vidalet entre d'altres.

Museus[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista d'escultures públiques d'Esplugues de Llobregat

Els museus d'Esplugues de Llobregat els conformen dos centres museístics, Museu Can Tinturé i el Museu de Ceràmica “La Rajoleta. La visita al Museu Can Tinturé permet conèixer la col·lecció de rajola de mostra de Salvador Miquel, i el recorregut pel Museu de Ceràmica “La Rajoleta”, ens apropa a les estructures conservades de l'antiga fàbrica Pujol i Bausis, i ens endinsa en la seva història i producció, posant en relleu el seu important paper durant el modernisme. La seva missió és conservar, estudiar i difondre el patrimoni relacionat amb la rajola de mostra catalana i amb la producció de ceràmica aplicada a l'arquitectura, especialment modernista.[8]

Centres d'ensenyament[modifica | modifica el codi]

  • IES Joanot Martorell
  • IES La Mallola
  • IES Severo Ochoa
  • CFA Eugeni d'Ors
  • Escola Garbí
  • CEE Col·legi Alemany
  • CEE Col·legi Americà
  • CEIP Can Vidalet
  • CEIP Folch i Torres
  • CEIP Gras Soler
  • CEIP Isidre Marti
  • CEIP Joan Maragall
  • CEIP Lola Anglada
  • CEIP Matilde Orduña
  • CEIP Prat de la Riba
  • Col·legi Utmar
  • Col·legi Natzaret
  • Escola Oficial d'Idiomes d'Esplugues
  • IES S.E.S. Joaquim Blume
  • Escola Isabel de Villena - Fundació Privada Carme Serrallonga

Demografia [9][modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
20 17 16 150 598 784 1.266 1.017 1.057 1.470
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.504 3.218 3.548 4.318 12.393 29.474 45.834 49.054 48.422 48.437
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
46.810 46.304 45.668 45.988 45.915 46.808 46.586 46.649 46.726 46.133
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Urbanisme[modifica | modifica el codi]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Esplugues de Llobregat està format per 10 barris:[10]

  • El Gall
  • La Plana
  • Montesa
  • Can Vidalet
  • El Centre
  • Can Clota
  • Ciutat Diagonal
  • Finestrelles
  • La Miranda
  • La Mallola

Mobilitat i transports[modifica | modifica el codi]

Esplugues és ciutat de pas de tres grans carreteres que l'enllacen amb la resta de l'Estat:

A més, compta amb una xarxa de transport públic que uneix el municipi amb les ciutats veïnes. Destaca la presència del Trambaix inaugurat el 2004 i que va suposar una gran millora de la comunicació del poble amb Barcelona.[11] Les tres línes del Trambaix (T-1, T-2 i T-3) recorren les 5 parades del municipi:

També compta amb la presència de nombrosos autobusos, tant urbans com interurbans. Passen pel municipi busos pertanyents a la xarxa de busos de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona), dos busos interurbans que uneixen el municipi amb altres ciutats del Baix Llobregat, 3 nitbusos i dos busos urbans que s'encarreguen d'unir el barri de la Miranda, amb una manca històrica de comunicació pública, amb la resta de la ciutat i amb Barcelona. L'EP1 (que va de la Miranda a Zona Universitària passant per Can Vidalet) i l'EP2 (que enllaça la Miranda amb Finestrelles passant per la Sardana).[12] En total, 14 línes de bus creuen el municipi en algun punt.[13]

Busos pertanyents a TMB

Busos de Soler i Sauret

Busos interurbans de Baixbus

Nitbusos

Per Esplugues no passa cap parada de metro, tot i que alguns barris tenen molt a prop les parades de la Línia 5 de L'Hospitalet de Llobregat o l'estació de Zona Universitària, que és el final de la Línia 3 a Barcelona. Històricament s'havia reclamat el perllongament de la Línia 3 del metro, i finalment es va aconseguir un projecte que allargaria l'actual recorregut fins a Sant Feliu. Aquest perllongament va ser licitat pel Govern el 9 de setembre de 2010[14] i el projecte i les obres adjudicades el 4 de desembre del mateix any.[15] El perllongament l'integrarien 9 parades noves, les dues primeres de les quals, Finestrelles - Sant Joan de Déu i Esplugues Centre (actual Pont d'Esplugues) serien en territori espluguí. Segons l'apartat d'actuacions i obres del web de la Generalitat, aquestes dues parades formen part del Pla Director d’Infraestructures del transport públic col·lectiu de la regió metropolitana de Barcelona 2011-2020 (PDI) i estan actualment en execució, mentre que les set parades restants estan previstes en el pla però no en execució.[16]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Origen i significació del mot Esplugues». L'origen de la ciutat d'Esplugues. Ajuntament d'Esplugues. [Consulta: 15 febrer 2015].
  2. La Vanguardia, 16 agost 2011, Suplement Viure, pàgina, 4, "La muntanya estratègica"
  3. Carbonell, Esteve. Esplugues de Llobregat: monografia històrica, 1949, p. 61. 
  4. Carbonell, Esteve. Esplugues de Llobregat: monografia històrica, 1949, p. 65. 
  5. «Notícia on s'exposen les 10 ciutats més cares de l'estat» (en castellà). Terra.es. Arxivat de l'original el 2007-11-02.
  6. Alcaldes d'Esplugues a gencat
  7. 7,0 7,1 Pladevall i Font, Antoni; Navarro i Cossío, Antoni. Això és Catalunya. Guia del patrimoni arquitectònic, 2010. ISBN 9788439389201. 
  8. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 59. ISBN 84-393-5437-1. 
  9. Idescat. «El municipi en xifres > Baix Llobregat > Esplugues de Llobregat (080771)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2015].
  10. http://www.esplugues.cat/ambits/barris
  11. http://www.tram.cat/el-tramvia/presentacio/
  12. http://www.solerisauret.com/transport-urba-i-interurba/autobusos-urbans/esplugues-de-llobregat.html
  13. http://www.ambmobilitat.cat/Uploads/PDFsMunicipio/Esplugues.pdf
  14. http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/47608/ca/dptop-licita-projecte-perllongament-ll3-fins-sant-feliu.do
  15. http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/59048/ca/generalitat-adjudica-projectes-i-obres-infraestructures-equipaments-per-valor-157-meur.do
  16. http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/04_actuacions_i_obres/01_actuacions_de_territori_i_mobilitat/transport_public/metro/

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esplugues de Llobregat Modifica l'enllaç a Wikidata