Al seglexx hi proliferen les segones residències, i en la primera època la família Nolla, enriquits a Cuba, adquireixen l'actual casa de la Vila. Elies Rogent, en contraure matrimoni amb la pubilla d'Esparreguera, la família li cedeix el mas de Collbató: Can Rogent. Els darrers anys, però, ha anat a més la funció de lloc de segona residència i s'han construït diverses urbanitzacions (Can Dalmases, Bosc del Misser…).
Les coves de Collbató o del Salnitre formen un conjunt de galeries, passadissos i estances d'uns 500 metres de llargària,[3] plens d'estalactites i estalagmites i capricioses formes geològiques. És un indret replet de llegendes i històries, relacionades amb els noms de Fra Joan Garí, el Marmotot, Mussa i l'heroi local, el Mansuet. Les coves són ubicades a l'interior del massís de Montserrat de sistema càrstic, amb conglomerats principalment calcaris i rics en fosfats, motiu pel qual es va explotar el salnitre que s'hi pot trobar. La cova té 549 m de llarg i 20 m de desnivell. Les seves formes orgàniques i ondulades varen ser font d'inspiració per a Gaudí per a obres com la Sagrada Família.
Església de Sant Corneli a Collbató. Documentada des del 1061. Devia ser una petita església romànica que al llarg dels segles xvi i xvii va anar sofrint diverses reconstruccions i reformes. L'actual edifici és barroc, de la fi del seglexviii, i consta d'una nau única amb capelles laterals i un campanar adossat de planta quadrada que esdevé octogonal als trams més alts. Al seu interior es conserva un magnífic capitell romànic de marbre, procedent del Palau Episcopal de Barcelona.