Corbera de Llobregat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCorbera de Llobregat
Bandera de Corbera de Llobregat Escut de Corbera de Llobregat
Bandera de Corbera de Llobregat Escut de Corbera de Llobregat
Sant Cristòfol Corbera Catalonia.jpg

Etimologia Llobregat
Localització
Localització de Corbera de Llobregat respecte del Baix Llobregat.svg
41° 25′ 01″ N, 1° 55′ 53″ E / 41.416944444444°N,1.9313888888889°E / 41.416944444444; 1.9313888888889
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Baix Llobregat
Entitats de població 3
Població
Total 14.168 (2016)
• Densitat 770 hab/km²
Gentilici Corberenc,corberenca
Llengua castellà
Geografia
Superfície 18,4 km²
Altitud 342 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Rosa Boladeras Serraviñals
Economia
Moneda euro (€, EUR)
Indicatius
Codi postal 08757
Fus horari
Codi INE 08072
Codi IDESCAT 080728
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Corbera de Llobregat és un municipi que pertany a la comarca del Baix Llobregat. És situat al marge dret del riu Llobregat, a uns 342 metres d'altitud sobre el nivell del mar i a uns 24 quilòmetres al nord de la capital Barcelona, té una superfície de 18,44 quilòmetres quadrats estenent-se des del Puig d'Agulles[1] i la Creu de l'Aragall[2] fins aigües avall de la riera de Sant Joan o Corbera quan va cap al riu Llobregat a l'indret de la Roca del Droc.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Corbera està envoltat per les següents poblacions: Gelida, Castellbisbal, Castellví de Rosanes, Sant Andreu de la Barca, Pallejà, La Palma de Cervelló i Cervelló.

La vila de Corbera de Llobregat, a vint-i-cinc quilòmetres de Barcelona, a la comarca del Baix Llobregat, situada a la vora dreta del riu que li dóna nom, té una superfície de 18,36 km² i s'estén des del Puig d'Agulles i la Creu de l'Aragall fins aigües avall de la riera de Sant Joan o de Corbera quan desguassa al Llobregat en l'indret de la Roca de Droc. Els seus límits, doncs, són al NE el municipi de Castellbisbal mitjançant el riu Llobregat; a tramuntana o nord els termes municipals de Castellví de Rosanes i de Gelida; a ponent el terme municipal de Cervelló i a llevant el de Sant Andreu de la Barca, Pallejà i La Palma. El municipi en el seu punt més alt, es troba a una altitud de 342 m sobre el nivell del mar i comprèn tota la vall de la riera de Corbera i la capçalera de la de Rafamans. El seu territori és molt accidentat orogràficament pel massís del Garraf-Ordal i està cobert en bona part per extenses zones de bosc.

Trenta-una urbanitzacions resten repartides per tot el terme municipal de Corbera: Nucli Urbà, Ca n'Armengol, Can Canonge, Can Coll, Can Llopard, Can Lluís, Can Margarit, Can Montmany, Can Moriscot, Can Palet, Can Planes, Can Rigol, el Bonrepòs, el Mirador, els Herbatges, els Carsos, els Guixots, l'Amunt, la Casa Cremada, la Creu de l'Aragall, la Creu de l'Aragall Júnior, la Creu Nova, la Creu Sussalba, la Servera, la Soleia, les Cases Pairals, les Parretes, Mas d'en Puig, Sant Cristòfol, Santa Maria de l'Avall i Socies.

Història[modifica | modifica el codi]

Can Bayona

Corbera mil·lenària[modifica | modifica el codi]

Les primeres referències a Corbera són de l'any 992 en documents referents als límits del castell de Cervelló, tot i així, trobem els primers documents sobre el castell de Corbera al testament de Guillem de Mediona, propietari i senyor (any 1032).

De la capella de Santa Maria Magdalena en tenim constància des de l'any 1295.

El Monestir de Sant Ponç, tot ser-hi situat a Cervelló ha estat lligat socioeconòmicament i parroquialment a Corbera data del segle XI.

Corbera de Llobregat segle XIX i XX[modifica | modifica el codi]

Al segle XIX totes les muntanyes de Corbera eren plantades de vinya, a prop dels cims encara es poden veure els marges de pedra i les barraques de pagès.

A finals del segle XIX vingué la fil·loxera i es converteix en boscos i terrenys erms. Es conserven els horts i els sembrats a les valls, i les masies. Prospera la fabricació de calç i apareixen moltes fàbriques de guix, la llenya per fer funcionar els forns deixen els boscos nets.

A finals del segle XX s'abandonen els conreus i para la producció de guix, torna a proliferar el bosc, però ara bruts i intransitables.
Les masies i els seus terrenys es converteixen en urbanitzacions.

Conflicte de banderes[modifica | modifica el codi]

El 16 de gener del 2013, Corbera va saltar a la primera plana de l'actualitat política catalana quan es va publicar que la delegada del Govern d'Espanya a Catalunya, María de los Llanos de Luna Tobarra, havia interposat un recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Corbera de Llobregat per tal que posés la bandera espanyola a cinc instal·lacions municipals: el pavelló d'esports, la biblioteca, l'escola, el camp de futbol i la policia local. L'alcalde, Manel Ripoll, va explicar a l'ACN que se sentien "sorpresos, indignats i amb ràbia continguda" després d'haver atès la petició que se'ls va fer el 2009 i d'haver posat la bandera del municipi, la catalana, l'espanyola i l'europea a la façana del consistori, atenent la denúncia d'un veí.[3] [4]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
l'Amunt 3.422
l'Avall 3.849
Corbera de Llobregat 6.793
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
25 24 25 136 361 885 835 986 882 1.042
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.178 1.201 1.111 1.164 1.397 1.774 2.958 4.996 5.572 6.528
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
7.600 8.246 9.090 10.194 11.278 12.805 13.435 14.000 14.231 14.237
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Administració[modifica | modifica el codi]

Vista de la part alta de Corbera
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Josep Roig i Guim CIU 19/04/1979 --
1983 - 1987 Salvador Roig i Armengol CIU 28/05/1983 --
1987 - 1991 Enric Urgellés i Xancó CIU 30/06/1987 --
1991 - 1995 Enric Urgellés i Xancó CIU 15/06/1991 --
1995 - 1999 Pere Alegrí i Navarro PSC 17/06/1995 --
1999 - 2003 Pere Alegrí Navarro/Tomàs Assens Palou/Rosa Boladeras Serraviñals PSC/CUC/PSC 03/07/1999 --
2003 - 2007 Rosa Boladeras i Serraviñals PSC 14/06/2003 --
2007 - 2011 Manel Ripoll Puertas / Josep Canals i Molina CiU / ERC 16/06/2007 --
2011 - 2015 Manel Ripoll Puertas / Rosa Boladeras i Serraviñals CIU/PSC 11/06/2011 --
Des de 2015 Montserrat Febrero Piera ERC-AM 13/06/2015 --

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

Un fet cabdal per Nadal són les representacions del Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat, el primer Pessebre vivent de Catalunya que es representa ininterrompudament des del 1962 gràcies a l'associació Amics de Corbera. Les representacions tenen lloc a la Penya del Corb des del primer cap setmana de desembre fins al segon cap de setmana de gener.

Les Festes Majors de la vila se celebren per Sant Antoni Abat, 17 de gener, i per Santa Magdalena, 22 de juliol.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corbera de Llobregat Modifica l'enllaç a Wikidata