Vés al contingut

Corbera de Llobregat

Per a altres significats, vegeu «Corbera (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaCorbera de Llobregat
Imatge

EpònimLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 25′ 01″ N, 1° 55′ 53″ E / 41.416944444444°N,1.9313888888889°E / 41.416944444444; 1.9313888888889
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBaix Llobregat Modifica el valor a Wikidata
CapitalCorbera de Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població15.466 (2023) Modifica el valor a Wikidata (840,54 hab./km²)
Llars25 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciCorberenc,corberenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície18,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Altitud342 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMontserrat Febrero Piera Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08757 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08072 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080728 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcorberadellobregat.cat Modifica el valor a Wikidata

Corbera de Llobregat és un municipi que pertany a la comarca del Baix Llobregat. És situat al marge dret del riu Llobregat, a uns 342 metres d'altitud sobre el nivell del mar i a uns 24 quilòmetres al nord de la capital Barcelona, té una superfície de 18,44 quilòmetres quadrats estenent-se des del Puig d'Agulles[1] i la Creu de l'Aragall[2] fins aigües avall de la riera de Sant Joan o Corbera quan va cap al riu Llobregat a l'indret de la Roca del Droc.

Geografia

[modifica]

El terme municipal de Corbera està envoltat per les següents poblacions: Gelida, Castellbisbal, Castellví de Rosanes, Sant Andreu de la Barca, Pallejà, La Palma de Cervelló i Cervelló.

La vila de Corbera de Llobregat, a vint-i-cinc quilòmetres de Barcelona, a la comarca del Baix Llobregat, situada a la vora dreta del riu que li dona nom, té una superfície de 18,36 km² i s'estén des del Puig d'Agulles i la Creu de l'Aragall fins aigües avall de la riera de Sant Joan o de Corbera quan desguassa al Llobregat en l'indret de la Roca de Droc. Els seus límits, doncs, són al NE el municipi de Castellbisbal mitjançant el riu Llobregat; a tramuntana o nord els termes municipals de Castellví de Rosanes i de Gelida; a ponent el terme municipal de Cervelló i a llevant el de Sant Andreu de la Barca, Pallejà i La Palma. El municipi en el seu punt més alt, es troba a una altitud de 342 m sobre el nivell del mar i comprèn tota la vall de la riera de Corbera i la capçalera de la de Rafamans. El seu territori és molt accidentat orogràficament pel massís del Garraf-Ordal i està cobert en bona part per extenses zones de bosc.

Trenta-una urbanitzacions resten repartides per tot el terme municipal de Corbera: Nucli Urbà, Ca n'Armengol, Can Canonge, Can Coll, Can Llopard, Can Lluís, Can Margarit, Can Montmany, Can Moriscot, Can Palet, Can Planes, Can Rigol, el Bonrepòs, el Mirador, els Herbatges, els Carsos, els Guixots, l'Amunt, la Casa Cremada, la Creu de l'Aragall, la Creu de l'Aragall Júnior, la Creu Nova, la Creu Sussalba, la Servera, la Soleia, les Cases Pairals, les Parretes, Mas d'en Puig, Sant Cristòfol, Santa Maria de l'Avall i Socies.

Història

[modifica]
Can Bayona

Corbera mil·lenària

[modifica]

Les primeres referències a Corbera són de l'any 992 en documents referents als límits del castell de Cervelló, tot i així, trobem els primers documents sobre el castell de Corbera al testament de Guillem de Mediona, propietari i senyor (any 1032).

De la capella de Santa Maria Magdalena en tenim constància des de l'any 1295.

El Monestir de Sant Ponç, tot ser-hi situat a Cervelló ha estat lligat socioeconòmicament i parroquialment a Corbera data del segle xi.

Corbera de Llobregat segle xix i XX

[modifica]

Al segle xix totes les muntanyes de Corbera eren plantades de vinya, a prop dels cims encara es poden veure els marges de pedra i les barraques de pagès.

A finals del segle xix vingué la fil·loxera i es converteix en boscos i terrenys erms. Es conserven els horts i els sembrats a les valls, i les masies. Prospera la fabricació de calç i apareixen moltes fàbriques de guix, la llenya per fer funcionar els forns deixen els boscos nets.

A finals del segle xx s'abandonen els conreus i para la producció de guix, torna a proliferar el bosc, però ara bruts i intransitables.
Les masies i els seus terrenys es converteixen en urbanitzacions.

Conflicte de banderes

[modifica]

El 16 de gener del 2013, Corbera va saltar a la primera plana de l'actualitat política catalana quan es va publicar que la delegada del Govern d'Espanya a Catalunya, María de los Llanos de Luna Tobarra, havia interposat un recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Corbera de Llobregat per tal que posés la bandera espanyola a cinc instal·lacions municipals: el pavelló d'esports, la biblioteca, l'escola, el camp de futbol i la policia local. L'alcalde, Manel Ripoll, va explicar a l'ACN que se sentien "sorpresos, indignats i amb ràbia continguda" després d'haver atès la petició que se'ls va fer el 2009 i d'haver posat la bandera del municipi, la catalana, l'espanyola i l'europea a la façana del consistori, atenent la denúncia d'un veí.[3][4]

Demografia

[modifica]
Entitat de població Habitants
l'Amunt 3.422
l'Avall 3.849
Corbera de Llobregat 6.793
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
25 24 25 136 361 885 835 986 882 1.042

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.178 1.201 1.111 1.164 1.397 1.774 2.958 4.996 5.572 5.572

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
7.600 8.246 9.090 10.194 11.278 12.805 13.435 14.000 14.231
14.237

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
14.168
14.643
14.882
15.210 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Administració

[modifica]
Vista de la part alta de Corbera
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Josep Roig i Guim CIU 19/04/1979 --
1983–1987 Salvador Roig i Armengol CIU 28/05/1983 --
1987–1991 Enric Urgellés i Xancó CIU 30/06/1987 --
1991–1995 Enric Urgellés i Xancó CIU 15/06/1991 --
1995–1999 Pere Alegrí i Navarro PSC 17/06/1995 --
1999–2003 Pere Alegrí Navarro (1999-2000)
Tomàs Assens Palou (2000-2002)
Rosa Boladeras Serraviñals (2002-2003)
PSC
CUC
PSC
03/07/1999 --
2003–2007 Rosa Boladeras i Serraviñals PSC 14/06/2003 --
2007–2011 Manel Ripoll Puertas (2007-2009)
Josep Canals i Molina (2009-2011)
CiU
ERC
16/06/2007 --
2011–2015 Manel Ripoll Puertas (2011-2013)
Rosa Boladeras i Serraviñals (2013-2015)
CIU
PSC
11/06/2011 --
2015–2019 Montserrat Febrero Piera (2015-2017 i 2018-2019)
Rosa Boladeras Serraviñals (2017-2018)
ERC-AM
PSC
13/06/2015 --
2019-2023 Montserrat Febrero Piera ERC-AM 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

Festes i tradicions

[modifica]

Un fet cabdal per Nadal són les representacions del Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat, el primer Pessebre vivent de Catalunya que es representa ininterrompudament des del 1962 gràcies a l'associació Amics de Corbera. Les representacions tenen lloc a la Penya del Corb des del primer cap setmana de desembre fins al segon cap de setmana de gener.

Les Festes Majors de la vila se celebren per Sant Antoni Abat, 17 de gener, i per Santa Magdalena, 22 de juliol.

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]