El municipi, amb una extensió de 18,47 km², està situada en el sector nord de la comarca del Baix Llobregat, veí de les comarques de l'Alt Penedès i l'Anoia.
El territori limita per la part del nord amb Abrera, pel sud amb Castellví de Rosanes, l'est amb Martorell, l'oest amb Sant Llorenç d'Hortons i el nord-oest amb Masquefa.
El municipi és travessat, per banda i banda, pels torrents de Can Llopart i Ca n'Estella, unint-se amb el torrent dels Llops.
El nucli antic es va desenvolupar al voltant d'aquests dos torrents i al voltant de l'església.
El relleu del municipi és pla amb lleugeres ondulacions, apte per l'explotació agrícola i ramadera, tot i que aquesta activitat ha anat disminuint a favor de la indústria.
El topònim de Sant Esteve Sesrovires deriva de l'existència de boscos de roures, amb la incorporació de l'article definit en la forma arcaica «salada»: ses Rovires → les Rovires.
El municipi està ubicat en una zona que compte amb una important xarxa de transports i comunicacions. La seva proximitat amb la capital de província, Barcelona, a només 20 minuts per l'autovia del Llobregat (N-II) afavoreix aquesta situació.
Una altra opció és anar amb RENFE fins a Martorell i enllaça amb els ferrocarrils de la Generalitat catalana fins a Sant Esteve Sesrovires.
Accés per carretera
Es pot arribar fins al municipi a partir de l'autovia del Llobregat, la A-2, direcció Lleida sortida Martorell per ca n'Amat.
També es pot arribar per l'autopista, per l'AP-2, sortida Martorell direcció Capellades. Incorporar-se a la B-224, a 7 km es troba l'entrada de Sant Esteve Sesrovires.
En autobús
A Sant esteve de Sesrovires passa una línia intercomarcal d'autobusos que el comunica amb les poblacions veïnes.
Gràcies a la seva situació geogràfica propera a Barcelona, el sector industrial ha tingut un gran creixement en el municipi, passant per una fàbrica de mocadors de llana a principis del segle xx a més de 150 indústries actualment.
Casa senyorial del 1889 actualment transformada en restaurant.
Residència senyorívola de planta baixa i dos pisos separats per frisos. Les obertures, finestres a la planta baixa i balcons als pisos superiors, estan emmarcades per motllures. A la part posterior hi ha una tribuna que agafa tota l'alçada de l'edifici; a les laterals hi ha dues galeries: una adossada i formada per un seguit d'arcs i l'altra, pertanyent a la mateixa construcció, té un seguit de columnes i està acabada per un fris de ceràmica modernista. La coberta és a dues aigües, paral·leles a la façana principal; a la part central s'aixeca una torratxa. Originàriament aquesta masia estava tancada per un barri, actualment modificat. Al seu interior es conserven pintures, en part restaurades. Tant l'exterior com l'interior presenten la seva estructura originària, encara que s'han fet obres de conservació. Aquesta estructura, si bé és de caràcter neoclàssic, ja presenta influències modernistes en l'ornamentació.
Hi destaca la torre mirador, amb finestres i coberta piramidal, i la galeria porxada que s'uneix perpendicularment a la façana principal descrivint l'espai del jardí.
Masia Bach:
L'antiga masia del segle xviii coneguda com a Can Estrada va ser adquirida pels germans Pere i Ramon Bach i Escopet l'any 1915. Al seu lloc van alçar un edifici senyorial amb la doble funció de residència i bodega. L'edifici és una obra del 1918 construïda en un estil eclèctic amb elements d'inspiració renaixentista amb notes derivades del barroc espanyol. El projecte arquitectònic contemplava residència i bodegues de producció.
La família Bach provenia del sector tèxtil amb la fàbrica Comtals o Comdals de Manresa. El projecte va ser encarregat a l'arquitecte Josep Sala, el qual realitzà un viatge a Itàlia i França per prendre model del que volien els germans Bach. La producció de la Masia Bach va tenir una bona presència a l'Exposició Internacional de Barcelona, el 1929, sobretot a través del vi envellit que denominaren "extríssim", nom que provenia del cotó de primera qualitat portat d'Egipte i la Índia.
L'any 1942 la família Bach ven la finca. El 1975 va ser adquirit per la família Raventós integrant-se al grup Codorniu.
És un gran casal de planta baixa, pis, golfes amb dues ales laterals, una torratxa en un dels costats i un cos en el costat esquerra dedicat a capella. La composició de buits i plens posa en relleu la simetria del conjunt tot i que les obertures la majoria amb llinda i d'altres, com la galeria correguda de les golfes, sigui en arc de punt rodó. La porta d'accés és en dovelles sobre la qual es troba una balconada de brèndoles de ferro forjat. En el capcer figura esgrafiat un rellotge de sol i la forma ondulant del coronament mostra cert parentiu barroquitzant amb hídries de terracota en els extrems. Tot el parament està arrebossat i estucat, que en planta baixa imita l'encoixinat, en relació a la resta que és llis. En la façana del pis principal figuren dos plafons esgrafiats amb el motiu d'unes copes i sanefes. En el conjunt es pot trobar relació amb l'arquitectura vernacular i toscana, sobretot en el cos d'edifici destinat a capella amb els arcs ritmats i els òculs amb els que s'alterna.
Les construccions dedicades a la producció vinatera estan situades, bàsicament, a la part lateral i posterior de la casa.
Masia Can Julià de la Riera:
Masia de mitjan segle xv, restaurada i transformada en un espai de trobada per a persones i grups per a fer activitats culturals. La casa té la façana principal d'època moderna on s'obren els balcons amb la barana de ferro.
La masia està formada per un edifici central de planta rectangular i tres plantes. A la part de davant hi ha un ampli pati tancat per un mur que l'envolta i que té entrada per una porta modernista. Al costat de la tanca, adossat, hi ha una petita casa del segle XVIII.
La casa és documentada des del 1692. Ha sofert moltes transformacions, entre les que destaca la darrera, feta amb estil modernista.
Masia Can Canals Nubiola:Can Canals NubiolaFormant un conjunt amb l'edifici de les caves, el casal residencial de la família Canals va ser construït el 1863. Casa senyorial del segle xix d'estil eclèctic, amb elements decoratius neoclàssics, com les columnes que sostenen els arcs de la galeria porxada o els gerros amb fruits que decoren el portal d'entrada. Consta de planta i pisos, amb un ampli jardí a la part del darrera. Els balcons i les finestres conserven vells forjats. Sobre el jardí, al primer pis, hi ha una gran galeria coberta. També coneguda com a Can Goulart és ocupada per l'empresa productora de cava Roger Goulart. La bodega d'estil modernista adjacent va ser construida per Ignaci Mas i Morell, contemporani d'Antoni Gaudí, en els primers anys del s.XX.Nau de celler de Roger GoulartNau de Celler de Roger GoulartA petició de Josep Canals, propietari dels terrenys, s’inicià la construcció de la cava Sant Jordi situada sota la Masia, primer com a carner (fresquera) i a partir de l’any 1882 per a elaboració i criança del cava. Anys més tard seguí la perforació de les noves caves a 30 metres de profunditat, juntament amb els edificis de celler i expedició. L’obra durà més de 20 anys i s’acabà l’any 1919. El conjunt el formen tres tipus de construcció diferent: Masia, nau de celler i caves. La nau de celler (actualment d’expedició), orientada perpendicularment al carrer, està formada per un joc d’arcs de mig punt apuntats, en el sentit de la nau, una volta de canó seguit i una galeria superior. L’obra és de ceràmica massissa enguixada i unes bigues de formigó armat recolzen un forjat de revoltons sobre embigat de ferro. L’exterior és una façana de composició d’obra vista sobre un basament de pedra i elements decoratius alternant amb coronaments de ceràmica vidrada verda representant raïms. Les caves formen una seqüència de galeries a diferent nivell excavades de forma tradicional en campanyes successives des de l’any 1860.
Masia Can Farràs:
Can Farràs
L'actual ajuntament està ubicat a l'edifici de Can Farràs. L'edifici actual és del 1925, reformat per als serveis municipals. És de planta rectangular amb coberta a quatre aigües. La façana del darrere té una terrassa porxada que dona a una àmplia zona amb jardí.
Masia Ca n'Estella:
Masia documentada des de 1744 dedicada actualment a la producció de vins i cava. Destaca l'àmplia galeria porxada que enllaça en angle recte amb la façana principal, dibuixant un pati tancat d'una gran harmonia.
El Gegant Siset, representa un dels bandolers de la colla d'Antoni Pujol àlies "El Renegat" que fou fet presoner pels boscos de Sant Esteve cap a l'any 1582. Duu dos pedrenyals al pit.
La Geganta Angeleta, representa una Pubilla Sesrovirenca. Duu una Garlanda al braç que la identifica amb el Ball de Garlandes: tradició popular de Sant Esteve.