Riu Anoia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físical'Anoia
Riu Anoia - Igualada 2.JPG
El riu al seu pas per Igualada
Tipologia riu i curs d'aigua
Inici
Cota inicial 800 m
Estat Espanya
Localització Calaf, Argençola 41° 28′ 43″ N, 1° 56′ 06″ E / 41.4785217°N,1.9351196°E / 41.4785217; 1.9351196
Final
Localització Llobregat a Martorell 
Geografia
Desguassos Llobregat
Creua Anoia, Alt Penedès i Baix Llobregat
Mesures i indicadors
Superfície 929,4[1]
Longitud 68 km
Cabal 2,37 m³/seg
Modifica dades a Wikidata

L'Anoia[2] és un riu de Catalunya, afluent del Llobregat pel marge dret. El riu neix a l'Altiplà de la Segarra en quatre punts en els municipis de Calaf, Sant Martí Sesgueioles, Montmaneu i Argençola; quan s'ajunten les aigüés al municipi de Jorba es pot parlar pròpiament de riu Anoia. A la seva llera hi ha viles com ara Igualada, Capellades, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i, finalment, Martorell, on desemboca al riu Llobregat.

L'únic embassament de la conca és el pantà de Sant Martí de Tous, un petit embassament d'1,3 hm3[3] a la riera de Tous, però entre 1880 i 1973 s'havia projectat la construcció de la presa de Jorba al mateix Anoia,[4] i fins i tot va arribar a ser inclòs al pla d'Obres Públiques del 1943 i a licitar-se les obres el 1951.[5] Si s'hagués construït, hauria estat de 4,5 hm3 de capacitat i hauria permès regar 1.270 hectàrees..[5]

El riu Anoia és un riu bastant contaminat, degut a les fàbriques tèxtils, les quals abocaben residus químics, que van estar en funcionament el segle passat.[cal citació]

Economia[modifica]

El riu Anoia va ser un eix vertebral de la indústria paperera a Catalunya. En el moment de màxima esplendor van arribar a conviure 65 molins paperers, entre ells els de Capellades, per exemple.

Afluents[modifica]

Poblacions[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Anoia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Panareda i Clopés, Josep Maria. Resum de geografia física de Catalunya. EUMO, 1996. ISBN 8476027567. 
  2. «l’Anoia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Preses i embassaments». Agència Catalana de l'Aigua. [Consulta: 19 febrer 2015].
  4. «Història». Ajuntament de Jorba. [Consulta: 19 febrer 2015].
  5. 5,0 5,1 Lluís Solé i Sabarís. Geografia de Catalunya. Barcelona: Aedos, p. Vol III, pag. 342. 
  6. «riera de Carme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «riera Gran». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «riera de Miralles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «riera de Lavernó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «la Rierussa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «riu de Bitlles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «riu de Gost». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «torrent de Santa Maria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Coord.: 41° 35′ 6.71″ N, 1° 33′ 50.5″ E / 41.5851972°N,1.564028°E / 41.5851972; 1.564028