Gelida

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaGelida
Bandera de Gelida Escut de Gelida
Bandera de Gelida Escut de Gelida
23 - Gelida 17h.JPG
El nucli de Gelida i el Penedès des del Castell de Gelida.

Localització
Localització de Gelida respecte de l'Alt Penedès.svg
41° 26′ 27″ N, 1° 51′ 53″ E / 41.4409078°N,1.8646915°E / 41.4409078; 1.8646915
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Penedès
Comarca Alt Penedès
Capital Gelida
Entitats de població 7
Població
Total 7.238 (2016)
• Densitat 271,09 hab/km²
Gentilici Gelidenc, gelidenca
Geografia
Superfície 26,7 km²
Altitud 196 m
Limita amb
Organització i govern
Ajuntament 7 PSC, 3 ERC, 1 CiU, 1 CUP i 1 ICV
• Alcalde Lluís Miquel Valls Comas
Indicatius
Codi postal 08790
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08091
Codi IDESCAT 080919
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Gelida[1] és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

El terme municipal ocupa principalment una àrea muntanyenca situada en l'extrem nord del Massís de l'Ordal, que descendeix cap al nord per a formar la vall inferior del Riu Anoia abans de desembocar en el Riu Llobregat.

La seva ubicació en un vessant és la causa de la seva gran variació en altura sobre el nivell del mar: el punt més baix habitat del municipi es troba a 86 metres, on hi ha l'estació del ferrocarril. El punt mitjà del nucli principal (Gelida) se situa als 199 metres de la plaça de l'Església, i el màxim dins la població es troba al castell (290 msnm) i a la urbanització de Martivell (275 msnm). L'altura màxima del municipi es registra al Puig de les Agulles, de 652 metres.

El territori on no s'han construït urbanitzacions es troba cobert per boscos de pins i matollar.

El principal conreu és el de la vinya tot i que ha tingut un retrocés degut a la construcció de noves residències.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Cases Noves, les 51
Gelida 5.928
Martivell 553
Maset, el 28
Puig, el 73
Safari 173
Sant Salvador de la Calçada 220
Valenciana, la 59
Font: Municat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 39 44 360 306 1.740 1.887 2.156 1.733 1.853
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.980 2.283 2.242 2.429 2.689 3.468 3.650 3.899 3.965 4.141
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.903 4.220 4.354 4.682 5.358 5.976 6.601 6.945 7.102 7.194
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers testimonis humans a Gelida daten de l'època megalítica i ibèrica. També s'han descobert restes d'hàbitat pertanyents a l'època romana.

El nom de Gelida ve donat perquè s'hi va establir abans del segle X la tribu amazic dels Gelida,[2] o segons altres fonts Banu Gellidassen.[3] Tribu que provenia de la plana de Xelif a la Cabília (actual Algèria).[2]

A partir del segle X es comencen a trobar notícies escrites sobre Gelida. Els nuclis urbans més antics cal situar-los a l'entorn del Castell i de la capella romànica de Sant Miquel, al mateix lloc on s'aixeca l'actual parròquia.

Al segle XIII, les parròquies de Gelida, Sant Llorenç d’Hortons i Sant Joan Samora formaven un únic municipi, i així es mantindrien fins entrat el s. XIX.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Entrada principal del recinte del Castell.

Documentat des de l'any 945, forma part de la línia de fortificació que controlava el Penedès. El castell s'estén sobre un esperó rocós delimitat pels torrents de Cantillepa i Sant Miquel.[4]

El Castell inicià una de les èpoques més pròsperes sota la propietat de banquer barceloní Berenguer Bertran, que el va adquirir el 1367 i el transformà en un palau residencial d'estil gòtic. Fou enterrat en un bell sarcòfag gòtic que encara es conserva a l'església. El 1465 hi feu estada durant tres setmanes el rei Pere IV, Conestable de Portugal. Al llarg del segle XVI el castell perdrà progressivament la seva funció militar i administrativa, que es desplaçarà cap a l'edifici conegut com la Casa del Senyor, situada al poble de Gelida.

El castell, que s'abandonà definitivament el segle XVIII, és de propietat municipal des de l'any 1968 i l'Associació d'Amics del Castell vetlla per la seva protecció.

Va ser inaugurat l'any 1924, obra de Santiago Rubió i Tudurí. Amb un pendent màxim del 22%, cobreix un trajecte de 806 metres, que es realitza en 8 minuts.

Política[modifica | modifica el codi]

Alcaldes del municipi des de 1979[modifica | modifica el codi]

Nom i Cognoms Període Partit Polític
Rafel Ribé i Coma 1979 - 1979 Entesa de Gelida
Martí Coma i Rovira 1979 - 1983 Entesa de Gelida
Pere Parera i Cartró 1983 - 1983 CiU
Ramon Ferrando i Cid 1984 - 1991 CiU
Joan Rosselló i Raventós 1991 - 1994 PSC
Pere Parera i Cartró 1994 - 1995 CiU
Joan Rosselló i Raventós 1995 - 1999 PSC
Lluís Valls i Comas 1999 - 2003 PSC
Miquel Carrillo i Giralt 2003 - 2005 ERC
Francesc Rosell i Bascompte 2005 - 2006 CiU
Miquel Carrillo i Giralt 2006 - 2007 ERC
Lluís Valls i Comas 2007 - present PSC

Entitats[5][modifica | modifica el codi]

  • Colla de Diables de Gelida
  • Club Gimnàstica Artística Gelida
  • Esbart Rocasagna de Gelida
  • Agrupació Coral Intimitat
  • Assemblea de Joves de Gelida
  • Associació Fotogràfica Flash Gelida
  • Club Esportiu Gelida
  • F.S. Gelida Industrial
  • C.F. Gelida
  • Escola Montcau
  • Escola Les Fonts
  • Institut Gelida (anteriorment IES Lluís Rutllant)
  • Ràdio Gelida és l'emissora municipal de ràdio. La seva primera emissió va ser el 1981, durant la festa major.[6] Es pot sintonitzar al 107.6 FM i a través de la seva pàgina web.[7] El 2006 va celebrar el seu 25è aniversari amb diverses activitats.[6]
  • Penya Blaugrana de Gelida
  • Penya Blanc-i-blava de Gelida
  • Associació d'Amics del Castell de Gelida
  • Grup Artístic Gelada
  • Vailets de Gelida
  • Geligats
  • Associació Esportiva Córrer a Gelida
  • Coral Vallbardina

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «RESOLUCIÓ d'11 d'octubre de 1993, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Gelida.» (pdf). DOGC num. 1812, 22-10-1993. [Consulta: 16 maig 2010].
  2. 2,0 2,1 Barceló, Miquel «Un bou que era una planta (Bounegre : Bu nerzo/nerjo): contribució al lèxic tamazight dels Gelida (Argelita, Castelló)». Faventia [Bellaterra], 18-02-1996, pàg. 97. ISSN: 0210-7570.
  3. R. Soler, A. Mauri, R. Rovira, E. Carafí Història de Gelida en còmic [Sant Sadurní d'Anoia], abril 2007, pàg. 6.
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 63. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. «Entitats». Ajuntament de Gelida. [Consulta: 14 octubre 2011].
  6. 6,0 6,1 http://www.penedesdigital.cat/2011/06/01/radio-gelida-celebra-el-seu-30e-aniversari-amb-cap-de-setmana-d%E2%80%99activitats/
  7. «Ràdio Gelida on-line». Ràdio Gelida. [Consulta: 5 febrer 2012].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gelida Modifica l'enllaç a Wikidata