Gelida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaGelida
Bandera de Gelida Escut de Gelida
Bandera de Gelida Modifica el valor a Wikidata Escut de Gelida Modifica el valor a Wikidata
23 - Gelida 17h.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Gelida respecte de l'Alt Penedès.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 26′ 27″ N, 1° 51′ 53″ E / 41.4409°N,1.8647°E / 41.4409; 1.8647
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaAlt Penedès Modifica el valor a Wikidata

CapitalGelida Modifica el valor a Wikidata
Població
Total7.533 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat282,13 hab/km²
Llar44 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciGelidenc, gelidenca Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície26,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud196 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataLluïsa Llop i Fernàndez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08790 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE08091 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT080919 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webgelida.cat Modifica el valor a Wikidata

Gelida[1] és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

El terme municipal ocupa principalment una àrea muntanyenca situada en l'extrem nord del massís de l'Ordal, que descendeix cap al nord per formar la vall inferior del riu Anoia abans de desembocar en el riu Llobregat.

La seva ubicació en un vessant és la causa de la seva gran variació en altura sobre el nivell del mar: el punt més baix habitat del municipi es troba a 86 metres, on hi ha l'estació del ferrocarril. El punt mitjà del nucli principal (Gelida) se situa als 199 metres de la plaça de l'Església, i el màxim dins la població es troba al castell (290 msnm) i a la urbanització de Martivell (275 msnm). L'altura màxima del municipi es registra al Puig de les Agulles, de 652 metres.

El territori on no s'han construït urbanitzacions es troba cobert per boscos de pins i matollar.

El principal conreu és el de la vinya tot i que ha tingut un retrocés a causa de la construcció de noves residències.

Toponímia[modifica]

El nom de Gelida ve donat perquè s'hi va establir abans del segle X la tribu amazic dels Gelida[2] o, segons altres fonts, Banu Gellidassen.[3] Aquesta tribu provenia de la plana de Xelif, a la Cabília (actual Algèria).[2]

Demografia[modifica]

Entitat de població Habitants
Cases Noves, les 51
Gelida 5.928
Martivell 553
Maset, el 28
Puig, el 73
Safari 173
Sant Salvador de la Calçada 220
Valenciana, la 59
Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 39 44 360 306 1.740 1.887 2.156 1.733 1.853

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.980 2.283 2.242 2.429 2.689 3.468 3.650 3.899 3.965 3.965

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.903 4.220 4.354 4.682 5.358 5.976 6.601 6.945 7.102
7.194

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
7.238
7.371 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Història[modifica]

Els primers testimonis humans a Gelida daten de l'època megalítica i ibèrica. També s'han descobert restes d'hàbitat pertanyents a l'època romana.

A partir del segle X es comencen a trobar notícies escrites sobre Gelida. Els nuclis urbans més antics cal situar-los a l'entorn del Castell i de la capella romànica de Sant Miquel, al mateix lloc on s'aixeca l'actual parròquia.

Al segle xiii, les parròquies de Gelida, Sant Llorenç d’Hortons i Sant Joan Samora formaven un únic municipi, i així es mantindrien fins entrat el s. XIX.

Llocs d'interès[modifica]

Entrada principal del recinte del Castell.

Documentat des de l'any 945, forma part de la línia de fortificació que controlava el Penedès. El castell s'estén sobre un esperó rocós delimitat pels torrents de Cantillepa i Sant Miquel.[4]

El Castell inicià una de les èpoques més pròsperes sota la propietat de banquer barceloní Berenguer Bertran, que el va adquirir el 1367 i el transformà en un palau residencial d'estil gòtic. Fou enterrat en un bell sarcòfag gòtic que encara es conserva a l'església. El 1465 hi feu estada durant tres setmanes el rei Pere IV, Conestable de Portugal. Al llarg del segle XVI el castell perdrà progressivament la seva funció militar i administrativa, que es desplaçarà cap a l'edifici conegut com la Casa del Senyor, situada al poble de Gelida.

El castell, que s'abandonà definitivament el segle XVIII, és de propietat municipal des de l'any 1968 i l'Associació d'Amics del Castell vetlla per la seva protecció.

Can Terme de la Parra, masia del segle XIV desapareguda als anys 1940. Fotografia de 1914.

Va ser inaugurat l'any 1924, obra de Santiago Rubió i Tudurí. Amb un pendent màxim del 22%, cobreix un trajecte de 806 metres, que es realitza en 8 minuts.

Política[modifica]

Alcaldes del municipi des de 1979[modifica]

Nom i Cognoms Període Partit Polític
Rafel Ribé i Coma 1979 - 1979 Entesa de Gelida
Martí Coma i Rovira 1979 - 1983 Entesa de Gelida
Pere Parera i Cartró 1983 - 1983 CiU
Ramon Ferrando i Cid 1984 - 1991 CiU
Joan Rosselló i Raventós 1991 - 1994 PSC
Pere Parera i Cartró 1994 - 1995 CiU
Joan Rosselló i Raventós 1995 - 1999 PSC
Lluís Valls i Comas 1999 - 2003 PSC
Miquel Carrillo i Giralt 2003 - 2005 ERC
Francesc Rosell i Bascompte 2005 - 2006 CiU
Miquel Carrillo i Giralt 2006 - 2007 ERC
Lluís Valls i Comas 2007-2019 PSC
Lluïsa Llop i Fernàndez 2019-actualitat ERC

Transport[modifica]

Transport públic[modifica]

Tren[modifica]

Gelida compta amb una estació de tren de la línia de Barcelona-Vilafranca-Tarragona, on hi fa parada la línia R4 del servei de Rodalies de Catalunya.[5]

El tren va arribar a Gelida l'any 1865, amb l'expansió de la línia de Barcelona a Martorell fins a Tarragona. Situada al nord del municipi, disposa de dues vies generals que comuniquen Gelida amb Barcelona i Manresa per una banda, i amb Vilafranca del Penedès i Sant Vicenç de Calders per l'altra. Enllaça amb el funicular de Gelida i amb diverses línies d'autobús als municipis veïns i autobús llançadora al centre del poble.[6]

La línia d'alta velocitat de Madrid a Barcelona travessa el terme municipal de Gelida pel nord-oest mitjançant una sèrie de túnels, viaductes i trams en trinxera. Tot i que no hi fa parada, al punt quilomètric 579,6 hi trobem un punt de banalització que permet el canvi de via als trens de tots dos sentits.[7]

Funicular[modifica]

Article principal: Funicular de Gelida

El funicular de Gelida, conegut popularment com el Funi, comunica l'estació de tren, situada a 86 msnm, amb el centre del nucli urbà, a 196 msnm. Es tracta d'una de les principals icones turístiques del poble.

Inaugurat el 1924, va ser dissenyat i planificat per l'enginyer menorquí Santiago Rubió i Tudurí. L'objectiu de la seva construcció era unir el centre del poble, al capdamunt de la muntanya, amb l'estació de tren i les fàbriques de la zona propera al riu Anoia. Principalment l'utilitzaven els passatgers del tren (majoritàriament estiuejants), els treballadors de les fàbriques i els veïns del barri de Sant Salvador.

La durada aproximada del trajecte és entre 6 i 8 minuts, salva un desnivell de 110 metres i recorre una distància de 884 metres de longitud.[8]

Actualment funciona només els caps de setmana i festius com a servei turístic operat per FGC. Els dies feiners és substituït per un autobús llançadora gestionat per l'empresa Hillsa.[9]


Carreteres[modifica]

Pel municipi de Gelida hi transcorren diverses carreteres locals i comarcals i una autopista estatal que connecten amb els diferents municipis veïns i altres ciutats properes.[5]

La carretera comarcal C-243b de Martorell a Sant Sadurní d'Anoia travessa part del nucli urbà al seu pas pel municipi, mentre que les carreteres locals BV-2249 i BV-2425 neixen a Gelida i comuniquen amb Sant Llorenç d'Hortons i amb Corbera de Llobregat respectivament.[10]

L'autopista AP-7 comunica les principals capitals i grans ciutats de la península Ibèrica situades al llarg de la costa mediterrània amb Europa. Al seu pas per Gelida, es troba la sortida 26, des de la qual s'hi pot accedir en tots dos sentits mitjançant un peatge, on enllaça amb la carretera local BV-2249 que va a Gelida i a Sant Llorenç d'Hortons.

Cultura i societat[modifica]

Festes locals[modifica]

  • 25 de gener: diada de Sant Pau al castell de Gelida.
  • Agost: festa major de Gelida. Se celebra el primer diumenge després de Sant Roc, copatró del poble.
  • 13 de desembre: diada de Santa Llúcia, copatrona del poble. En honor seu, es fa el tradicional repartiment de l'escudella a la plaça de l'Església, elaborada prèviament al pati dels Lluïsos. També s'organitza la Fira d'artesans i mostra d'entitats. És una de les festes tradicionals més importants i conegudes de Gelida.[11]

Fires[modifica]

  • Novembre: Funifira. Fira dedicada al funicular de Gelida, el maquetisme, l'oci ferroviari, la gastronomia i els vins i caves. Se celebra el segon cap de setmana del mes.[12]

Entitats destacables[modifica]


Fills il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «RESOLUCIÓ d'11 d'octubre de 1993, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Gelida.» (pdf). DOGC num. 1812, 22-10-1993. [Consulta: 16 maig 2010].
  2. 2,0 2,1 Barceló, Miquel «Un bou que era una planta (Bounegre : Bu nerzo/nerjo): contribució al lèxic tamazight dels Gelida (Argelita, Castelló)». Faventia [Bellaterra], 18-02-1996, pàg. 97. ISSN: 0210-7570.
  3. R. Soler, A. Mauri, R. Rovira, E. Carafí Història de Gelida en còmic [Sant Sadurní d'Anoia], abril 2007, pàg. 6.
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 63. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. 5,0 5,1 «Com arribar? - Ajuntament de Gelida». Ajuntament de Gelida, 05-04-2019. [Consulta: 23 novembre 2019].
  6. «Gelida». Trenscat.cat, 29-05-2019. [Consulta: 23 novembre 2019].
  7. «Tren d'alta velocitat - AV21.Línia Aragó-Lleida-Barcelona - PAET l'Arboç a túnel de Martorell». Trenscat.cat, 11-01-2014. [Consulta: 7 febrer 2020].
  8. «Funicular de Gelida». Trenscat.cat, 30-04-2019. [Consulta: 25 novembre 2019].
  9. «FGC reprèn el servei del Funicular de Gelida després de la seva modernització i rehabilitació». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, 04-04-2019. [Consulta: 25 novembre 2019].
  10. «Diputacio/Gelida Mapa Topografic». Diputació de Barcelona. [Consulta: 23 novembre 2019].
  11. Rovira, Ramon. «Santa Llúcia» (en català). Ramon Rovira i Tobella. [Consulta: 13 desembre 2019].
  12. «Fires i festes - Ajuntament de Gelida» (en català). Ajuntament de Gelida. [Consulta: 13 desembre 2019].
  13. 13,0 13,1 [enllaç sense format] http://www.penedesdigital.cat/2011/06/01/radio-gelida-celebra-el-seu-30e-aniversari-amb-cap-de-setmana-d%E2%80%99activitats/
  14. «Ràdio Gelida on-line». Ràdio Gelida. [Consulta: 5 febrer 2012].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gelida