Línia Barcelona-Vilafranca-Tarragona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Barcelona Sants - Tarragona
41° 22′ 45″ N, 2° 08′ 25″ E / 41.379138°N,2.140298°E / 41.379138; 2.14029841° 06′ 40″ N, 1° 15′ 12″ E / 41.111212°N,1.253417°E / 41.111212; 1.253417
Propietat Adif
Dades tècniques
Ample ferroviari 1.668 mm
Enllaç amb:
Modifica dades a Wikidata
Mapa línia Barcelona-Vilafranca-Tarragona
direcció Tortosa/Ulldecona
Riu Francolí
Tarragona
Altafulla-Tamarit
Torredembarra
direcció Valls
Sant Vicenç de Calders
direcció Calafell
El Vendrell
L'Arboç
AVE.svg (Camp de Tarragona - Barcelona)
Els Monjos
Vilafranca del Penedès
Obres
Vilafranca-TAV AVE.svg
La Granada
Lavern-Subirats
Sant Sadurní d'Anoia
AVE.svg (Camp de Tarragona - Barcelona)
Gelida Fvallvidrera.svg
Martorell FGC.svg
riu Llobregat
Castellbisbal
direcció Rubí
AVE.svg (Camp de Tarragona - Barcelona)
El Papiol
Molins de Rei
Sant Feliu de Llobregat
Sant Joan Despí
(nou ramal direcció Castelldefels)
Cornellà Centre Barcelona Metro Logo.svg Tramvia metropolita.svg
Sant Ildefons (abandonada)
L'Hospitalet de Llobregat
direcció Bellvitge
Obres Torrassa Barcelona Metro Logo.svg Rodalies de Catalunya símbol.svg(nova estació)
AVE.svg direcció Camp de Tarragona
Barcelona Sants Barcelona Metro Logo.svg Rodalies de Catalunya símbol.svg AVE.svg
AVE.svg túnel de Provença (en obres)
Rodalies de Catalunya símbol.svg direcció Passeig de Gràcia
FGC.svg direcció Provença
Barcelona Catalunya Barcelona Metro Logo.svg FGC.svg Rodalies de Catalunya símbol.svg
Vegeu Mapa ferroviari de Barcelona

La línia Barcelona-Vilafranca-Tarragona, línia Tarragona a Martorell i Barcelona o línia de Vilafranca és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta Barcelona amb Tarragona passant per l'interior de Catalunya. La línia comença a l'Estació de Sants de Barcelona i acabava a l'estació de Tarragona.

La línia és d'ample ibèric i doble via i els serveis que transcorren per la línia són de rodalia, regional i/o mercaderia.

Característiques generals[modifica]

La línia és d'ample ibèric, actualment existeix la proposta d'adaptar a ample mixt a través d'un tercer carril un tram de 82 quilòmetres entre el port de Tarragona i el nus de Castellbisbal.[1]

Serveis ferroviaris[modifica]

Actualment circula per aquesta línia trens de la línia 4 de Rodalies Barcelona connectan l'estació de Manresa amb Barcelona (línia Barcelona-Manresa-Lleida) i Barcelona amb Martorell, Vilafranca del Penedès i l'Sant Vicenç de Calders, a més de les línies Ca1, Ca3, Ca4 i Ca6 de mitjana distància (en el tram St. Vicenç de Calders - Tarragona), línies nacionals i internacionals de llarga distància (en el tram St. Vicenç de Calders - Tarragona) i trens de mercaderies.

En el tram Tarragona - Sant Vicenç de Calders està projectat que hi circulin trens de la futura Rodalies Tarragona.

Serveis que transcorren per la línia
Servei Terminal servei Inici línia Fi línia Terminal servei
R4 barcelona.svg Manresa Barcelona-Sants Sant Vicenç de Calders
RT2 tarragona.svg Cambrils
l'Hospitalet de l'Infant
Tarragona L'Arboç
R14 Rodalies de Catalunya.svg Estació de França Sant Vicenç de Calders Tarragona Lleida Pirineus
R15 Rodalies de Catalunya.svg Riba-roja d'Ebre
R16 Rodalies de Catalunya.svg Ulldecona-Alcanar
Mitja distància Ca6.svg Saragossa
Es marca l'inici i principi de la línia i la terminal del servei, fora o dins de la línia.

Història[modifica]

El 28 de febrer de 1851 es va atorgar la concessió del ferrocarril de Barcelona a Martorell a Miquel Bergué que la va cedir el 1852 a la Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya, que posteriorment s'anomenaria Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell, que va inaugurar la línia fins a Molins de Rei el 8 de novembre de 1854.[2]

Inicialment van situar l'estació terminal en uns terrenys propers a les Torres de Canaletes i la porta d'Isabel II on ara hi ha la Rambla de Catalunya amb la Ronda Universitat.[2]

Aquesta línia fou construïda en diferents trams:

Referències[modifica]

  1. «Propuesta de tercer carril entre el puerto de Tarragona y el nudo de Castellbisbal» (en castellà). Vía Libre, 04-05-2012. [Consulta: 5 maig 2012].
  2. 2,0 2,1 Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 25 febrer 2012].

Vegeu també[modifica]


Coord.: 41° 21′ 13″ N, 1° 42′ 39″ E / 41.353513°N,1.710695°E / 41.353513; 1.710695