Corredor Mediterrani (ferrocarril)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a l'article de geografia vegeu Corredor del Mediterrani
Corredor Mediterrani

Corredormediterraneo.svg

Ample ferroviari 1668 mm
1435 mm
Corredor Mediterrani
LAV a Barcelona
0.0 Camp de Tarragona
LAV a Madrid
Línia clàssica a Barcelona
Tarragona
Estació Central (Camp de Tarragona)
Canviador d'ample
Vila-seca
Línia clàssica a Reus
Línia clàssica a Vandellòs
Cambrils
Línia clàssica a Tarragona
Vandellòs
Castelló de la Plana
Línia clàssica a València
Línia clàssica a Castelló
València Universitat
Valencia Aragó
València-Nord (*)
Línia clàssica a Madrid
LAV a Madrid
Línia clàssica a Xàtiva
Línia clàssica a València
Xàtiva
Tram modernitzat per a 220 km/h
La Encina(Villena)
Línia clàssica a Alacant
LAV a Albacete
LAV a Alacant
(*) La futura Estació Central de València
reemplazarà/complementarà la Estación del Nord
Estació del Camp de Tarragona (inici de la línia)

El Corredor Mediterrani o Corredor Ferroviari Mediterrani són un conjunt de línies ferroviàries paral·leles a la costa de la Mar Mediterrània que unirien França amb Algeciras[1] considerades un dels nou corredors intermodals majors del continent europeu.[2] Serveix per al transport de persones i mercaderies, recorrent una distància de 1.300 km.[3] Aquesta infraestructura té l'objectiu d'augmentar la competitivitat de les economies de quatre comunitats autònomes espanyoles (de Nord a Sud): Catalunya, País Valencià, Múrcia i Andalusia.[4]

El principal canvi que suposaria el desenvolupament del Corredor Mediterrani seria el canvi de l'ample de via, integrant-lo amb l'ample de via europeu. Açò suposaria un augment de la quota ferroviària considerable. Els altres canvis que suposaria el Corredor Mediterrani serien que hi haja quatre vies totalment electrificades i operades amb el Sistema Europeu de Gestió de Tràfic Ferroviari: dos vies (una per a l'anada i l'altra per a la tornada) per a transport de persones i dos vies (una d'anada i una de tornada) per a mercaderies.[5]

El centralisme espanyol és una de les causes del fre del desenvolupament d'aital infraestructura malgrat ésser més rendible que el projecte del Corredor Central.[2]

Història[modifica]

El Pla de Transport Ferroviari de 1987, preveia entre Barcelona i La Encina un traçat de doble via capaç d'admetre velocitats de 200 km/h. Alguns trams es van modernitzar segons aquest pla però la velocitat màxima s'elevà fins a 220 km/h.[6] Posteriorment es va decidir integrar aquests trams amb altres trams modernitzats i trams nous per a construir el que es va començar a denominar Corredor Mediterrani d'alta velocitat.2018[cal citació]

El 2002 el Govern Espanyol, presidit per José María Aznar, va pressionar perquè el corredor mediterrani no fora prioritari per a la Unió Europea.[7]

El 2004 l'enginyer industrial Francisco García Calvo parlà amb l'altre enginyer industrial Joan Amorós, ex-directiu de Nissan Espanya. Joan Amorós s'adonà de la necessitat d'una infraestructura per a transportar material automobilístic perquè la falta d'aquesta causava falta de competitivitat per part de l'Estat Espanyol. Aleshores Amorós formà un grup de pressió per a impulsar el Corredor Mediterrani: Ferrmed.[8] Un dels fundadors de Ferrmed és el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de la Comunitat Valenciana.[4] El grup de pressió no ha aconseguit quasi res del que es proposà ja a l'agost de 2017[8] excepte promeses incomplides.[9] El Ministeri de Foment espanyol inicià els treballs perl disseny i inversió del Corredor Mediterrani. Aquestes actuacions suposaren 8.400 milions d'euros d'inversió executada entre el 2004 fins al 2010. El Govern espanyol intentà que el Corredor Mediterrani fóra inclòs a la Xarxa Bàsica Transeuropea de Transports.[3]

El 2011 el Ministeri de Foment presentà l'Estudio Técnico del Corredor Mediterráneo.[3]

El 2012 li sorgí competència per a rebre finançament i impuls institucional: el Corredor Central.[10] Des del 2012 des del govern central es deia que el Corredor Mediterrani era una infraestructura molt important.[11]

El 2014 la ministra de Foment va dir que el 2017 hi hauria una via de tren que connectaria Gandia amb Oliva.[11] El 2017 el ministre de Foment digué el mateix.[12]

El 2016 l'Associació Valenciana d'Empresaris s'uní al grup de pressió Ferrmed.[10]

El 2017 va haver una campanya per demanar el desenvolupament de la infraestructura (#QuieroCorredor) on participaren cinc-cents empresaris valencians, andalusos i murcians, sent organitzada per l'Asociación Valenciana de Empresarios (AVE) i l'Asociación Murciana de la Empresa Familiar (Amefmur).[13] Eixe any l'aleshores president de Catalunya, Carles Puigdemont, va defendre la importància del Corredor Mediterrani.[14] l'aleshores alcalde de València Joan Ribó i l'aleshores alcaldessa de Barcelona Ada Colau signaren un manifest que exigia la construcció de la infraestructura.[15] El mateix any el Ministeri de Foment d'Espanya va renunciar a "construir una nova línia d'alta velocitat entre Castelló i Vandellòs".[16]

El 2018 l'empresa Singapur GIC destinà inversions al Corredor Mediterrani.[17] La Generalitat Valenciana posà en marxa en gener el Programa Estratègic per a la millora de la mobilitat, infraestructures i transport de la Comunitat Uneix on donarà inversions per al Corredor Mediterrani.[18] En febrer el president d'Espanya digué que el seu govern, el del Partit Popular, seria el que farà realitat el Corredor Mediterrani.[19] Hi hagué la campanya #QuieroCorredor (o Quiero Corredor) feta per empresaris defenent la importància del Corredor Mediterrani.[20] El maig de 2018 el ministre de Foment espanyol digué que el 2020 es faria el canvi de via i el 2023 el corredor estaria llest.[21] Al més de juny, hi havia un 23% de les infraestructures executades.[22]

Eixe mateix any es va saber que el govern de Mariano Rajoy deixava el corredor mediterrani fora del pla financer plurianual de la Unió Europea 2021-2027, aïllant al territori valencià. Açò ha sigut objecte de crítiques negatives acusant de seguir l'esquema radial del transport. Aquest corredor era deixat de costat mentre que altres territoris espanyols sí rebien inversions en poc temps mentre que la zona valenciana del corredor mediterrani rep atenció positiva dels sectors polítics, empresarials i tècnics i no en rep.[7]

Polèmica sobre la construcció[modifica]

La construcció del Corredor Ferroviari Mediterrani no té el suport unànime dels experts, malgrat que sí de la majoria d'ells.[23]

Arguments a favor[modifica]

Els arguments a favor són:

  • Que augmentarà la competitivitat de l'economia espanyola de l'àrea mediterrània, i per extensió, l'economia espanyola en general.[4] En paraules del president de la Cambra de València, José Vicente Morata: "No competim ni amb catalans ni murcians, sinó amb els 4 ports europeus que tenen gran capacitat d'atraure inversions."[22]
  • La reducció d'emissió de diòxid de carboni per l'estalvi d'ús de les carreteres[23] per l'ús conjunt de dos mitjans de transport que són dels més eficients.[24]
  • Entre els beneficis que s'esperen estan: l'augment de la quota ferroviària del transport de mercaderies, augment de la demanda en el transport de viatgers i reducció del temps de viatge dels viatgers de l'arc mediterrani.[3]
  • L'accés ferroviari als ports mediterranis espanyols que permetria una política d'estalvi de costos i beneficiaria la creació de xarxes de transport mundial. Es competiria amb Anvers, Rotterdam i Hamburg a través dels ports de Algecires, València, Tarragona, Barcelona,[3] Alacant, Cartagena i Castelló.[24]
  • La unió d'un eix en el que es trobarien concentrats habitants i l'activitat industrial. L'eix Algecires-Estocolm arriba a estendre's al llarg de 3.500 km, connectant a 245 milions de ciutadans (el 54% d'habitants de la Unió Europea) i el 66% del producte interior brut europeu.[24]

Arguments en contra[modifica]

Entre els arguments en contra, es troba els que pronuncia un Gregorio Martín, catedràtic de Computació i Inteligència Artificial de la Universitat de València, que diu que el projecte soles beneficia a les constructores del grup de pressió Ferrmed, considera que Algeciras no requereix d'una via ferroviària perquè la seua potència econòmica es dóna principalment per port marítim i la competició que suposaria contra els ports del Nord d'Europa implicaria que el Corredor Mediterrani eixiria perdent.[23]

El Premi Nacional de Medi Ambient Pedro Costa Morata digué que el corredor és un "excés que suposarà duplicar la xarxa".[25]

Trams[modifica]

Perpinyà - Figueres[modifica]

Tram de 44 kilòmetres de Perpinyà (França) fins a Llers (prop de Figueres). Està completat.

Se li va concedir a TP Ferro (formada per ACS, Dragados i Eiffage) el cobrament de peatges pel pas dels trens i la construcció. TP Ferro havia de rebre indemnització econòmica per cada temps que no passaren trens per part del Ministeri de Foment, i aquest ho va incomplir.[26]

Tarragona - Vandellòs[modifica]

Tram entre Tarragona i Vandellòs (bifurcació Calafat).[27]

Referències[modifica]

  1. Carrión, 2017, p. 22.
  2. 2,0 2,1 Gutiérrez, Iván «El Corredor Mediterráneo se atasca entre trámites». El economista.es, 04-03-2015 [Consulta: 29 setembre 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Corredor Mediterráneo, un proyecto para mejorar una línea de 1.300 kilómetros que une los principales puertos». Vía Libre, 17-03-2011 [Consulta: 13 abril 2018].
  4. 4,0 4,1 4,2 Carrión, 2017, p. 26.
  5. Ors Villarejo, Miguel «¿Qué es el Corredor del Mediterráneo en el que ahora quiere invertir Rajoy?». Expansión, 02-10-2017 [Consulta: 13 abril 2018].
  6. «Los olvidos del Plan de Transporte Ferroviario». El País, 26-08-1987 [Consulta: 13 abril 2018].
  7. 7,0 7,1 Enguix, Salvador «La política, contra los valencianos». La Vanguardia, 25-06-2018 [Consulta: 27 juny 2018].
  8. 8,0 8,1 Carrión, 2017, p. 24.
  9. Carrión, 2017, p. 25, 32-33.
  10. 10,0 10,1 Carrión, 2017, p. 27.
  11. 11,0 11,1 «El tren Gandia-Oliva será una realidad en el 2017». COPE, 15-12-2014 [Consulta: 19 desembre 2017].
  12. «Fomento prolongará la conexión ferroviaria desde Gandía a Oliva». Cadena SER, 18-12-2017 [Consulta: 20 desembre 2017].
  13. «Un grito unánime: #QuieroCorredor». Murciadiario, 14-03-2017 [Consulta: 13 abril 2018].
  14. «Puigdemont defiende el Corredor Mediterráneo ante Rajoy y el sector de la automoción». Expansión, 12-05-2017 [Consulta: 13 abril 2018].
  15. Congostrina, Alfonso L. «Barcelona y València exigen el Corredor Mediterráneo». El País, 21-07-2017 [Consulta: 20 agost 2017].
  16. Ballester, Laura «Fomento renuncia a la línea de alta velocidad Castelló-Vandellós». Levante-EMV, 23-10-2017 [Consulta: 23 octubre 2017].
  17. «El fondo sobreno de Singapur apuesta por la logística en España con la inversión de 200 millones». elEconomista, 11-01-2018 [Consulta: 12 gener 2018].
  18. «La Generalitat espera tener lista en otoño la estrategia de movilidad 'Uneix' 2018-29 para "unir a la Comunitat"». , 10-01-2018.
  19. «Rajoy pone en valor al PP frente a los "oportunismos y ensoñaciones" de otros partidos». Expansión, 17-02-2018 [Consulta: 13 abril 2018].
  20. «La campaña 'Quiero Corredor' une a empresarios del Mediterráneo». La Opinión de Murcia, 13-04-2018 [Consulta: 13 abril 2018].
  21. «Fomento afirma que el Corredor Mediterráneo estará listo en 2023». El País, 29-05-2018 [Consulta: 30 maig 2018].
  22. 22,0 22,1 Sanz, Yolanda «L'empresariat valencià espera una nova espenta perquè el corredor mediterrani estiga acabat al 2023». À Punt, 10-06-2018 [Consulta: 10 juny 2018].
  23. 23,0 23,1 23,2 Carrión, 2017, p. 30.
  24. 24,0 24,1 24,2 «Los Pirineos ya no existen». El Páis, 23-12-2010 [Consulta: 3 maig 2018].
  25. «Pedro Costa Morata : "El corredor mediterráneo no es necesario, es un exceso que supondrá duplicar la red"». Levante-EMV, 08-07-2018 [Consulta: 9 juliol 2018].
  26. «Fomento deberá indemnizar a TP Ferro por incumplir el plazo de la obra». La Razón, 15-02-2009 [Consulta: 13 abril 2018].
  27. «Corredor Mediterráneo de alta velocidad». FCMAF. [Consulta: 13 abril 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Carrión, Bernardo «El Corredor Mediterráneo: Crónica de una carrera de fondo». Plaza, 34, 2017, pàg. 22-33. ISSN: 2386-7868.