Corredor Mediterrani (ferrocarril)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a l'article de geografia vegeu Corredor del Mediterrani
Corredor Mediterrani

Corredormediterraneo.svg

Ample ferroviari 1668 mm
1435 mm
Corredor Mediterrani
LAV a Barcelona
0.0 Camp de Tarragona
LAV a Madrid
Línia clàssica a Barcelona
Tarragona
Estació Central (Camp de Tarragona)
Canviador d'ample
Vila-seca
Línia clàssica a Reus
Línia clàssica a Vandellòs
Cambrils
Línia clàssica a Tarragona
Vandellòs
Castelló de la Plana
Línia clàssica a València
Línia clàssica a Castelló
València Universitat
Valencia Aragó
València-Nord (*)
Línia clàssica a Madrid
LAV a Madrid
Línia clàssica a Xàtiva
Línia clàssica a València
Xàtiva
Tram modernitzat per a 220 km/h
La Encina(Villena)
Línia clàssica a Alacant
LAV a Albacete
LAV a Alacant
(*) La futura Estació Central de València
reemplazarà/complementarà la Estación del Nord
Estació del Camp de Tarragona (inici de la línia)

El Corredor Mediterrani o Corredor Ferroviari Mediterrani són un conjunt de línies ferroviàries paral·leles a la costa de la Mar Mediterrània que unirien França amb Algeciras[1] considerades un dels nou corredors intermodals majors del continent europeu.[2] Aquesta infraestructura té l'objectiu d'augmentar la competitivitat de les economies de quatre comunitats autònomes espanyoles (de Nord a Sud): Catalunya, País Valencià, Múrcia i Andalusia.[3] El Pla de Transport Ferroviari de 1987, preveia entre Barcelona i La Encina un traçat de doble via capaç d'admetre velocitats de 200 km/h. Alguns trams es van modernitzar segons aquest pla però la velocitat màxima s'elevà fins a 220 km/h. Posteriorment es va decidir integrar aquests trams amb altres trams modernitzats i trams nous per a construir el que es va començar a denominar Corredor Mediterrani d'alta velocitat.

El centralisme espanyol és una de les causes del frenament del desenvolupament d'aital infraestructura malgrat ésser més rendible que el projecte del Corredor Central.[2]

Història[modifica]

El 2004 l'enginyer industrial Francisco García Calvo parlà amb l'altre enginyer industrial Joan Amorós, ex-directiu de Nissan Espanya. Joan Amorós s'adonà de la necessitat d'una infraestructura per a transportar material automobilístic perquè la falta d'aquesta causava falta de competitivitat per part de l'Estat Espanyol. Aleshores Amorós formà un grup de pressió per a impulsar el Corredor Mediterrani: Ferrmed.[4] Un dels fundadors de Ferrmed és el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de la Comunitat Valenciana.[3] El grup de pressió no ha aconseguit quasi res del que es proposà ja a l'agost de 2017[4] excepte promeses incomplides.[5]

El 2012 li sorgí competència per a rebre finançament i impuls institucional: el Corredor Central.[6] Des del 2012 des del govern central es deia que el Corredor Mediterrani era una infraestructura molt important.[7]

El 2014 la ministra de Foment va dir que el 2017 hi hauria una via de tren que connectaria Gandia amb Oliva.[7] El 2017 el ministre de Foment digué el mateix.[8]

El 2016 l'Associació Valenciana d'Empresaris s'uní al grup de pressió Ferrmed.[6]

El 2017 l'aleshores alcalde de València Joan Ribó i l'aleshores alcaldessa de Barcelona Ada Colau signaren un manifest que exigia la construcció de la infraestructura.[9] El mateix any el Ministeri de Foment d'Espanya va renunciar a "construir una nova línia d'alta velocitat entre Castelló i Vandellòs.[10]

El 2018 l'empresa Singapur GIC destinà inversions al Corredor Mediterrani.[11] La Generalitat Valenciana posà en marxa el Programa Estratègic per a la millora de la mobilitat, infraestructures i transport de la Comunitat Uneix on donarà inversions per al Corredor Mediterrani.[12]

Arguments al respecte[modifica]

Entre els arguments a favor es troba que augmentarà la competitivitat de l'economia espanyola de l'àrea mediterrània, i per extensió, l'economia espanyola en general[3] i la reducció d'emissió de diòxid de carboni per l'estalvi d'ús de les carreteres.[13]

Entre els arguments en contra, es troba els que pronuncia un Gregorio Martín, catedràtic de Computació i Inteligència Artificial de la Universitat de València, que diu que el projecte soles beneficia a les constructores del grup de pressió Ferrmed, considera que Algeciras no requereix d'una via ferroviària perquè la seua potència econòmica es dóna principalment per port marítim i la competició que suposaria contra els ports del Nord d'Europa implicaria que el Corredor Mediterrani eixiria perdent.[13]

Referències[modifica]

  1. Carrión, 2017, p. 22.
  2. 2,0 2,1 Gutiérrez, Iván «El Corredor Mediterráneo se atasca entre trámites». El economista.es, 04-03-2015 [Consulta: 29 setembre 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 Carrión, 2017, p. 26.
  4. 4,0 4,1 Carrión, 2017, p. 24.
  5. Carrión, 2017, p. 25, 32-33.
  6. 6,0 6,1 Carrión, 2017, p. 27.
  7. 7,0 7,1 «El tren Gandia-Oliva será una realidad en el 2017». COPE, 15-12-2014 [Consulta: 19 desembre 2017].
  8. «Fomento prolongará la conexión ferroviaria desde Gandía a Oliva». Cadena SER, 18-12-2017 [Consulta: 20 desembre 2017].
  9. Congostrina, Alfonso L. «Barcelona y València exigen el Corredor Mediterráneo». El País, 21-07-2017 [Consulta: 20 agost 2017].
  10. Ballester, Laura «Fomento renuncia a la línea de alta velocidad Castelló-Vandellós». Levante-EMV, 23-10-2017 [Consulta: 23 octubre 2017].
  11. «El fondo sobreno de Singapur apuesta por la logística en España con la inversión de 200 millones». elEconomista, 11-01-2018 [Consulta: 12 gener 2018].
  12. «La Generalitat espera tener lista en otoño la estrategia de movilidad 'Uneix' 2018-29 para "unir a la Comunitat"». , 10-01-2018.
  13. 13,0 13,1 Carrión, 2017, p. 30.

Bibliografia[modifica]

  • Carrión, Bernardo «El Corredor Mediterráneo: Crónica de una carrera de fondo». Plaza, 34, 2017, pàg. 22-33. ISSN: 2386-7868.