Corredor Mediterrani (ferrocarril)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a l'article de geografia vegeu Corredor del Mediterrani
Corredor Mediterrani

Corredormediterraneo.svg

Ample ferroviari 1668 mm
1435 mm
Corredor Mediterrani
LAV a Barcelona
0.0 Camp de Tarragona
LAV a Madrid
Línia clàssica a Barcelona
Tarragona
Estació Central (Camp de Tarragona)
Canviador d'ample
Vila-seca
Línia clàssica a Reus
Línia clàssica a Vandellòs
Cambrils
Línia clàssica a Tarragona
Vandellòs
Castelló de la Plana
Línia clàssica a València
Línia clàssica a Castelló
València Universitat
Valencia Aragó
València-Nord (*)
Línia clàssica a Madrid
LAV a Madrid
Línia clàssica a Xàtiva
Línia clàssica a València
Xàtiva
Tram modernitzat per a 220 km/h
La Encina(Villena)
Línia clàssica a Alacant
LAV a Albacete
LAV a Alacant
(*) La futura Estació Central de València
reemplazarà/complementarà la Estación del Nord
Estació del Camp de Tarragona (inici de la línia)

El Corredor Mediterrani o Corredor Ferroviari Mediterrani són un conjunt de línies ferroviàries paral·leles a la costa de la Mar Mediterrània que unirien França amb Algeciras[1] considerades un dels nou corredors intermodals majors del continent europeu.[2] Aquesta infraestructura té l'objectiu d'augmentar la competitivitat de les economies de quatre comunitats autònomes espanyoles (de Nord a Sud): Catalunya, País Valencià, Múrcia i Andalusia.[3] El Pla de Transport Ferroviari de 1987, preveia entre Barcelona i La Encina un traçat de doble via capaç d'admetre velocitats de 200 km/h. Alguns trams es van modernitzar segons aquest pla però la velocitat màxima s'elevà fins a 220 km/h. Posteriorment es va decidir integrar aquests trams amb altres trams modernitzats i trams nous per a construir el que es va començar a denominar Corredor Mediterrani d'alta velocitat.

El centralisme espanyol és una de les causes del frenament del desenvolupament d'aital infraestructura malgrat ésser més rendible que el projecte del Corredor Central.[2]

El 2004 l'enginyer industrial Francisco García Calvo parlà amb l'altre enginyer industrial Joan Amorós, ex-directiu de Nissan Espanya. Joan Amorós s'adonà de la necessitat d'una infraestructura per a transportar material automobilístic perquè la falta d'aquesta causava falta de competitivitat per part de l'Estat Espanyol. Aleshores Amorós formà un grup de pressió per a impulsar el Corredor Mediterrani: Ferrmed.[4] Un dels fundadors de Ferrmed és el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de la Comunitat Valenciana.[3] El grup de pressió no ha aconseguit quasi res del que es proposà ja a l'agost de 2017[4] excepte promeses incomplides.[5]

El 2012 li sorgí competència per a rebre finançament i impuls institucional: el Corredor Mediterrani.[6]

El 2016 l'Associació Valenciana d'Empresaris s'uní al grup de pressió Ferrmed.[6]

El 2017 l'aleshores alcalde de València Joan Ribó i l'aleshores alcaldessa de Barcelona Ada Colau signaren un manifest que exigia la construcció de la infraestructura.[7]

Arguments al respecte[modifica | modifica el codi]

Entre els arguments a favor es troba que augmentarà la competitivitat de l'economia espanyola de l'àrea mediterrània, i per extensió, l'economia espanyola en general[3] i la reducció d'emissió de diòxid de carboni per l'estalvi d'ús de les carreteres.[8]

Entre els arguments en contra, es troba els que pronuncia un Gregorio Martín, catedràtic de Computació i Inteligència Artificial de la Universitat de València, que diu que el projecte soles beneficia a les constructores del grup de pressió Ferrmed, considera que Algeciras no requereix d'una via ferroviària perquè la seua potència econòmica es dóna principalment per port marítim i la competició que suposaria contra els ports del Nord d'Europa implicaria que el Corredor Mediterrani eixiria perdent.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Carrión, 2017, p. 22.
  2. 2,0 2,1 Gutiérrez, Iván «El Corredor Mediterráneo se atasca entre trámites». El economista.es, 04-03-2015 [Consulta: 29 setembre 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 Carrión, 2017, p. 26.
  4. 4,0 4,1 Carrión, 2017, p. 24.
  5. Carrión, 2017, p. 25, 32-33.
  6. 6,0 6,1 Carrión, 2017, p. 27.
  7. Congostrina, Alfonso L. «Barcelona y València exigen el Corredor Mediterráneo». El País, 21-07-2017 [Consulta: 20 agost 2017].
  8. 8,0 8,1 Carrión, 2017, p. 30.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carrión, Bernardo «El Corredor Mediterráneo: Crónica de una carrera de fondo». Plaza, 34, 2017, pàg. 22-33. ISSN: 2386-7868.