Corredor Mediterrani (ferrocarril)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a l'article de geografia vegeu Corredor del Mediterrani
Corredor Mediterrani

Corredormediterraneo.svg

Ample ferroviari 1668 mm
1435 mm
Corredor Mediterrani
LAV a Barcelona
0.0 Camp de Tarragona
LAV a Madrid
Línia clàssica a Barcelona
Tarragona
Estació Central (Camp de Tarragona)
Canviador d'ample
Vila-seca
Línia clàssica a Reus
Línia clàssica a Vandellòs
Cambrils
Línia clàssica a Tarragona
Vandellòs
Castelló de la Plana
Línia clàssica a València
Línia clàssica a Castelló
València Universitat
Valencia Aragó
València-Nord (*)
Línia clàssica a Madrid
LAV a Madrid
Línia clàssica a Xàtiva
Línia clàssica a València
Xàtiva
Tram modernitzat per a 220 km/h
La Encina(Villena)
Línia clàssica a Alacant
LAV a Albacete
LAV a Alacant
(*) La futura Estació Central de València
reemplazarà/complementarà la Estación del Nord
Estació del Camp de Tarragona (inici de la línia)

El Corredor Mediterrani o Corredor Ferroviari Mediterrani són un conjunt de línies ferroviàries paral·leles a la costa de la Mar Mediterrània que unirien França amb Algeciras[1] considerades un dels nou corredors intermodals majors del continent europeu.[2] Serveix per al transport de persones i mercaderies, recorrent una distància de 1.300 km.[3] Aquesta infraestructura té l'objectiu d'augmentar la competitivitat de les economies de quatre comunitats autònomes espanyoles (de Nord a Sud): Catalunya, País Valencià, Múrcia i Andalusia.[4]

El principal canvi que suposaria el desenvolupament del Corredor Mediterrani seria el canvi de l'ample de via, integrant-lo amb l'ample de via europeu. Açò suposaria un augment de la quota ferroviària considerable. Els altres canvis que suposaria el Corredor Mediterrani serien que hi haja quatre vies totalment electrificades i operades amb el Sistema Europeu de Gestió de Tràfic Ferroviari: dos vies (una per a l'anada i l'altra per a la tornada) per a transport de persones i dos vies (una d'anada i una de tornada) per a mercaderies.[5]

El centralisme espanyol és una de les causes del fre del desenvolupament d'aital infraestructura malgrat ésser més rendible que el projecte del Corredor Central.[2]

Història[modifica]

El Pla de Transport Ferroviari de 1987, preveia entre Barcelona i La Encina un traçat de doble via capaç d'admetre velocitats de 200 km/h. Alguns trams es van modernitzar segons aquest pla però la velocitat màxima s'elevà fins a 220 km/h.[6] Posteriorment es va decidir integrar aquests trams amb altres trams modernitzats i trams nous per a construir el que es va començar a denominar Corredor Mediterrani d'alta velocitat.2018[cal citació]

El 2004 l'enginyer industrial Francisco García Calvo parlà amb l'altre enginyer industrial Joan Amorós, ex-directiu de Nissan Espanya. Joan Amorós s'adonà de la necessitat d'una infraestructura per a transportar material automobilístic perquè la falta d'aquesta causava falta de competitivitat per part de l'Estat Espanyol. Aleshores Amorós formà un grup de pressió per a impulsar el Corredor Mediterrani: Ferrmed.[7] Un dels fundadors de Ferrmed és el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de la Comunitat Valenciana.[4] El grup de pressió no ha aconseguit quasi res del que es proposà ja a l'agost de 2017[7] excepte promeses incomplides.[8] El Ministeri de Foment espanyol inicià els treballs perl disseny i inversió del Corredor Mediterrani. Aquestes actuacions suposaren 8.400 milions d'euros d'inversió executada entre el 2004 fins al 2010. El Govern espanyol intentà que el Corredor Mediterrani fóra inclòs a la Xarxa Bàsica Transeuropea de Transports.[3]

El 2011 el Ministeri de Foment presentà l'Estudio Técnico del Corredor Mediterráneo.[3]

El 2012 li sorgí competència per a rebre finançament i impuls institucional: el Corredor Central.[9] Des del 2012 des del govern central es deia que el Corredor Mediterrani era una infraestructura molt important.[10]

El 2014 la ministra de Foment va dir que el 2017 hi hauria una via de tren que connectaria Gandia amb Oliva.[10] El 2017 el ministre de Foment digué el mateix.[11]

El 2016 l'Associació Valenciana d'Empresaris s'uní al grup de pressió Ferrmed.[9]

El 2017 va haver una campanya per demanar el desenvolupament de la infraestructura (#QuieroCorredor) on participaren cinc-cents empresaris valencians, andalusos i murcians, sent organitzada per l'Asociación Valenciana de Empresarios (AVE) i l'Asociación Murciana de la Empresa Familiar (Amefmur).[12] Eixe any l'aleshores president de Catalunya, Carles Puigdemont, va defendre la importància del Corredor Mediterrani.[13] l'aleshores alcalde de València Joan Ribó i l'aleshores alcaldessa de Barcelona Ada Colau signaren un manifest que exigia la construcció de la infraestructura.[14] El mateix any el Ministeri de Foment d'Espanya va renunciar a "construir una nova línia d'alta velocitat entre Castelló i Vandellòs.[15]

El 2018 l'empresa Singapur GIC destinà inversions al Corredor Mediterrani.[16] La Generalitat Valenciana posà en marxa en gener el Programa Estratègic per a la millora de la mobilitat, infraestructures i transport de la Comunitat Uneix on donarà inversions per al Corredor Mediterrani.[17] En febrer el president d'Espanya digué que el seu govern, el del Partit Popular, seria el que farà realitat el Corredor Mediterrani.[18] Hi hagué la campanya #QuieroCorredor (o Quiero Corredor) feta per empresaris defenent la importància del Corredor Mediterrani.[19]

Arguments al respecte[modifica]

Entre els arguments a favor es troba que augmentarà la competitivitat de l'economia espanyola de l'àrea mediterrània, i per extensió, l'economia espanyola en general[4] i la reducció d'emissió de diòxid de carboni per l'estalvi d'ús de les carreteres.[20] Entre els beneficis que s'esperen estan: l'augment de la quota ferroviària del transport de mercaderies, augment de la demanda en el transport de viatgers i reducció del temps de viatge dels viatgers de l'arc mediterrani.[3]

Entre els arguments en contra, es troba els que pronuncia un Gregorio Martín, catedràtic de Computació i Inteligència Artificial de la Universitat de València, que diu que el projecte soles beneficia a les constructores del grup de pressió Ferrmed, considera que Algeciras no requereix d'una via ferroviària perquè la seua potència econòmica es dóna principalment per port marítim i la competició que suposaria contra els ports del Nord d'Europa implicaria que el Corredor Mediterrani eixiria perdent.[20]

Trams[modifica]

Perpinyà - Figueres[modifica]

Tram de 44 kilòmetres de Perpinyà (França) fins a Llers (prop de Figueres). Està completat.

Se li va concedir a TP Ferro (formada per ACS, Dragados i Eiffage) el cobrament de peatges pel pas dels trens i la construcció. TP Ferro havia de rebre indemnització econòmica per cada temps que no passaren trens per part del Ministeri de Foment, i aquest ho va incomplir.[21]

Tarragona - Vandellòs[modifica]

Tram entre Tarragona i Vandellòs (bifurcació Calafat).[22]

Referències[modifica]

  1. Carrión, 2017, p. 22.
  2. 2,0 2,1 Gutiérrez, Iván «El Corredor Mediterráneo se atasca entre trámites». El economista.es, 04-03-2015 [Consulta: 29 setembre 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Corredor Mediterráneo, un proyecto para mejorar una línea de 1.300 kilómetros que une los principales puertos». Vía Libre, 17-03-2011 [Consulta: 13 abril 2018].
  4. 4,0 4,1 4,2 Carrión, 2017, p. 26.
  5. Ors Villarejo, Miguel «¿Qué es el Corredor del Mediterráneo en el que ahora quiere invertir Rajoy?». Expansión, 02-10-2017 [Consulta: 13 abril 2018].
  6. «Los olvidos del Plan de Transporte Ferroviario». El País, 26-08-1987 [Consulta: 13 abril 2018].
  7. 7,0 7,1 Carrión, 2017, p. 24.
  8. Carrión, 2017, p. 25, 32-33.
  9. 9,0 9,1 Carrión, 2017, p. 27.
  10. 10,0 10,1 «El tren Gandia-Oliva será una realidad en el 2017». COPE, 15-12-2014 [Consulta: 19 desembre 2017].
  11. «Fomento prolongará la conexión ferroviaria desde Gandía a Oliva». Cadena SER, 18-12-2017 [Consulta: 20 desembre 2017].
  12. «Un grito unánime: #QuieroCorredor». Murciadiario, 14-03-2017 [Consulta: 13 abril 2018].
  13. «Puigdemont defiende el Corredor Mediterráneo ante Rajoy y el sector de la automoción». Expansión, 12-05-2017 [Consulta: 13 abril 2018].
  14. Congostrina, Alfonso L. «Barcelona y València exigen el Corredor Mediterráneo». El País, 21-07-2017 [Consulta: 20 agost 2017].
  15. Ballester, Laura «Fomento renuncia a la línea de alta velocidad Castelló-Vandellós». Levante-EMV, 23-10-2017 [Consulta: 23 octubre 2017].
  16. «El fondo sobreno de Singapur apuesta por la logística en España con la inversión de 200 millones». elEconomista, 11-01-2018 [Consulta: 12 gener 2018].
  17. «La Generalitat espera tener lista en otoño la estrategia de movilidad 'Uneix' 2018-29 para "unir a la Comunitat"». , 10-01-2018.
  18. «Rajoy pone en valor al PP frente a los "oportunismos y ensoñaciones" de otros partidos». Expansión, 17-02-2018 [Consulta: 13 abril 2018].
  19. «La campaña 'Quiero Corredor' une a empresarios del Mediterráneo». La Opinión de Murcia, 13-04-2018 [Consulta: 13 abril 2018].
  20. 20,0 20,1 Carrión, 2017, p. 30.
  21. «Fomento deberá indemnizar a TP Ferro por incumplir el plazo de la obra». La Razón, 15-02-2009 [Consulta: 13 abril 2018].
  22. «Corredor Mediterráneo de alta velocidad». FCMAF. [Consulta: 13 abril 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Carrión, Bernardo «El Corredor Mediterráneo: Crónica de una carrera de fondo». Plaza, 34, 2017, pàg. 22-33. ISSN: 2386-7868.