Línia Manresa-Súria

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Bif. FC Sallent - Súria
41° 45′ 23″ N, 1° 50′ 45″ E / 41.756283°N,1.845699°E / 41.756283; 1.84569941° 49′ 40″ N, 1° 45′ 34″ E / 41.827734°N,1.759384°E / 41.827734; 1.759384
Propietat FGC
Dades tècniques
Ample ferroviari 1.000 mm
Enllaç amb:
Modifica dades a Wikidata
Ramal Manresa-Súria
Mines de Súria
Túnel Lladó
Pont del Nenus
Pont del Cortès
Túnel del Cortès
Pont del cementiri (Sobre C-55)
Pont de Can Cavaller
Callús Vila
Pont Vallverd
Pas inferior per la C-55
Viaducte de Joncadella
Pont sota BV-4501
Bifurcació ramal de Sallent
Pas sota eix transversal
Pas sota C-55(ronda de Manresa)
Pont sobre Avinguda dels Dolors
Connexió amb línia Llobregat-Anoia
Apartador a Manresa Alta

La línia Manresa-Súria és una línia de ferrocarril de mercaderies que uneix Manresa amb Súria i la seva finalitat és transportar potassa. És un dels dos ramals de mercaderies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a la comarca del Bages. El ramal surienc, la línia Manresa-Sallent, s'utilitza per a les mateixes finalitats.

Traçat[modifica | modifica el codi]

Manresa Alta, punt de connexió amb Barcelona i Platja de vies pels vagons.

El recorregut de la via és el següent:

Manresa[modifica | modifica el codi]

El tren surt de Manresa pel triangle ferroviari de Manresa Alta i s'enfila a través d'una platja de vies cap al nord, abans però passarà per sobre del Túnel de l'avinguda de les Bases de Manresa. Posteriorment i ja en via única el tren passa per sobre de l'avinguda dels dolors mitjançant un pont. Més tard i en línia recta la via passa pel costat de la construcció del nou Parc Tecnològic Central on està previst un Baixador. Un tros més enllà i encara en via única el tren frega un costat del parc de l'agulla, alhora que passa per sota de la séquia i del camí rural que enllaça el parc de l'agulla amb el polígon industrial que hi ha als voltants de la barriada del Guix. Passat això deixa Manresa.

Santpedor[modifica | modifica el codi]

Un cop deixat el parc de l'agulla el tren passa per sota l'eix transversal C-25 i s'enfila cap a l'església romànica i conjunt vinícola de Sant Iscle, on es bifurca i la màquina tria anar a Súria o a Sallent. Aquí també té punt final Ecorail del cardener l'activitat lúdica d'estiu; un cop triada l'Alternativa Surienca, el tren passa sota un camí rural que condueix a Ampans. Passat un tros els rails comencen a girar i no ens n'adonem i hem semirodejat la urbanització de pineda de Bages, tot passant per sota la carretera B-4501. Deixem Santpedor.

Sant Joan de Vilatorrada[modifica | modifica el codi]

Les vies que vénen de Santpedor passen a ser de Sant Joan de Vilatorrada. Ja que passa pel costat del C.P Lledoners. Aquest el flanquegen en línia recta i pocs centenars de metres després ens trobem el primer viaducte: El viaducte de Joncadella Un cop travessat aquest, s'arriba al petit nucli de Sant Martí de Torroella el qual la via travessa de ple per la seva part Sud. Travessat aquest petit nucli se surt de Sant Joan de Vilatorrada.

Callús[modifica | modifica el codi]

La màquina 254.01 deixa el complex miner de Súria.

La via entra a Callús, això si, un cop travessada la carretera que també hi va: la C-55, la via la travessa per sota amb un pont. Passat això la via fa un revolt a l'esquerra, passa per un altre pont el pont vallverd i travessa el nucli de Callús, Aquí també comença l'activitat lúdica d'estiu de l'Ecorail del cardener (que acaba a sant Iscle). Antigament a Callús hi havia una estació, que es va desmantellar i un pas a nivell que es va substituir per un pas soterrat.

A Callús però, hi ha un apartador per si alguna vegada sorgeix algun problema que el comboi es pugui aturar allà.

Més tard el traçat passarà pel pont de Can Cavaller (en nom de la colònia tèxtil) i pel pont del cementiri, des d'allà podem dir que comença el tram complicat. passat l'últim pont la via passa per un voladís i entra en el primer dels dos túnels: El túnel del cortès; un cop sortit d'aquest, el tren passa per un pont amb el mateix nom: pont del cortès; llavors es disposarà a passar per sobre de l'antiga colònia tèxtil, actualment un barri de Callús. Aquí deixem Callús.

Súria[modifica | modifica el codi]

Deixat el cortès s'entra al T.M de Súria passant per sota un pont de gairebé nova construcció. (Aquest pont porta al mas de les comes). Deixat això la via travessa l'últim viaducte el pont del nenus, el més alt i que alhora facilita les coses al camí rural que va a la casa rural de Cererols. Passat això el tren passa el seu últim túnel el túnel lladó,[1] cal dir que sortint del túnel ja s'albira el complex miner. Abans però passa per un tros del vessant de la muntanya i frega per dalt el petit reducte de fusteret, a partir d'aquí però, la via ja es desdobla i ja s'entra a la platja de vies de Súria.

Utilització[modifica | modifica el codi]

Vagons de la sèrie 6200 tibats per la locomotora 254.03.

FGC utilitza diferents vagons per donar resposta a les diferents necessitats que la indústria demana al sector de la potassa, així doncs podem dir que no serà el mateix una circulació a Solvay o una al port.

Port[modifica | modifica el codi]

La potassa que es requereix al port és potassa simple, és a dir extreta i portada a la planta on es neteja i ja està, aquesta es portarà amb vagons tancats cap al port vagons de la sèrie 6200.

abans però haurà de fer un llarg viatge que conduirà la potassa per les vies generals de FGC fins a arribar a sant boi de Llobregat on es desviarà i es posarà pel mig de la zona franca on arribarà a la terminal de Iberpotash al port de Barcelona. Allà serà carregada en vaixells de càrrega i posteriorment portada allà on es necessiti.

Solvay[modifica | modifica el codi]

Solvay és una empresa belga que té una planta a Martorell Que hi fabrica PVC[2] Per fabricar el PVC Solvay aprofita els residus que genera la neteja de la potassa normal, aquesta es tracta amb uns grans dipòsits blaus a Súria i amb vagons descoberts FGC se'ls emporta cap a Martorell (a uns 50 km de Súria).

Futur[modifica | modifica el codi]

TramBages[modifica | modifica el codi]

Article principal: TramBages

A finals d'octubre del 2011 l'empresa de potassa Iberpotash[3] i FGC signen un contracte per adaptar la via d'ample mètric convencional a ample internacional adaptant-la mitjançant un tercer carril al futur corredor mediterrani transeuropeu, així doncs les possibilitats de la potassa de Súria s'incrementen amb l'arribada del corredor mediterrani.[4]

FGC va llançar un projecte el qual es va fer un estudi de convertir la línia potassera amb una línia de transports regulars fins a Súria i alhora amb Sallent mitjançant combois tren tramvia que FGC encarregaria fabricar de nou. Si s'arriba a construir, les vies serien d'ús compartit entre mercaderies i tramvia. A causa de la crisi financera però aquest projecte ha quedat paralitzat.

Ample Europeu[modifica | modifica el codi]

FGC i Iberpotash han impulsat un projecte d'adaptació de la via de mercaderies a ample europeu mitjançant un tercer carril addicional a la via, això permetrà la connexió del ramal bagenc amb el corredor mediterrani i ampliarà horitzons per la companyia, ja que li permetrà transportar el mineral a diferents ports del territori (com el Tarragoní). A febrer del 2013 el projecte està aprovat tècnicament però no econòmicament.

Referències[modifica | modifica el codi]


Coord.: 41° 46′ 56″ N, 1° 47′ 09″ E / 41.782117°N,1.785837°E / 41.782117; 1.785837