Súria

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSúria
Bandera de Súria Escut de Súria
Bandera de Súria Escut de Súria
Cardener al seu pas per Súria.JPG
El Cardener al seu pas per Súria

Localització
Localització de Súria respecte del Bages.svg
41° 50′ 21″ N, 1° 46′ 06″ E / 41.839166666667°N,1.7683333333333°E / 41.839166666667; 1.7683333333333
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Bages
Entitats de població 2
Població
Total 5.873 (2016)
• Densitat 248,86 hab/km²
Geografia
Superfície 23,6 km²
Altitud 326 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Josep Maria Canudas Costa
Indicatius
Codi postal 08260
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08274
Codi IDESCAT 082747
Altres dades

Web www.suria.cat
Modifica dades a Wikidata

Súria és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Entitat de població Habitants
Súria 6.201
El Fusteret 54
Dades: 2011. Font: Idescat

Geografia[modifica]

Se situa a uns 15 km de Manresa, capital de la comarca, a la vall del Cardener, que travessa la població deixant a una banda el popular barri de Salipota i a l'altra la part més antiga del poble sota el promontori on es localitza el Poble Vell, edificat al voltant del castell en un espai estret i emmurallat, conserva tota la seva fisonomia medieval de carrers estrets, arcades i porxos.

Accidentat pels contraforts de les serres de Castelltallat (601 m), a l'oest, i de Castelladral (515 m), al nord. També drenen el terme el torrent de Coaner, afluent del Cardener per la dreta, i la riera de Tordell i la d'Hortons, afluents per l'esquerra. El cim més elevat és el Puig de Sanç (613 metres), a l’est del terme municipal.[1]

Les mines de potassa de Súria, situades a 600 m per sota de la superfície, són el punt artificial més baix de Catalunya.[2]

La superfície del municipi és de 23,54 quilòmetres quadrats. La seva altitud és de 281 metres sobre el nivell del mar. Súria limita amb els termes de Navàs, Castellnou de Bages, Callús i Sant Mateu de Bages. 

La millora de la carretera de l’eix del Cardener en les darreres dècades han fet de Súria un municipi ben comunicat, a 13 quilòmetres de l’eix transversal per l’enllaç de Sant Joan de Vilatorrada i a 15 quilòmetres de l’eix del Llobregat per Balsareny. Súria es troba a 9 quilòmetres deCastelladral (Navàs), des d’on es pot contemplar una àmplia perspectiva de la Catalunya central. 

Súria té un clima mediterrani típic de muntanya mitjana, amb una temperatura màxima mitjana de 32,5 graus durant l’estiu i una temperatura mínima mitjana d’1,3 graus durant l’hivern. La pluviositat anual mitjana és de 550 litres per metre quadrat, equivalent de 65 dies de pluja a l’any. [1]

Geologia[modifica]

Súria és un punt de gran interès geològic per la confluència dels anticlinals de Balsareny i de Súria, separats per la falla del Tordell. Un dels indrets en què l’anticlinal de Balsareny emergeix a la superfície, l’anomenat Migmón, és un dels principals símbols de Súria i forma part de l’escut de la vila.

Fa 65 milions d’anys, la col·lisió entre les plaques tectòniques ibèrica i eurasiàtica va donar lloc a la creació d’un mar interior que va quedar atrapat entre les muntanyes dels Pirineus, aleshores en formació. Les zones més profundes es trobaven a la Catalunya central i a Navarra, i van rebre grans quantitats de sediments fluvials que van ser l’origen dels jaciments salins a mesura que les aigües d’aquest mar interior s’anaven evaporant fins a la seva desaparició total. 

Per aquest motiu, un dels principals components del subsòl surienc és el clorur potàssic. La seva explotació, iniciada fa gairebé cent anys, ha convertit Súria en el principal centre miner de Catalunya. Del clorur potàssic surt la potassa, un mineral bàsic per a l’agricultura com a component d’adobs. Altres minerals presents al subsòl de Súria són la calcita, el guix, el quars i la melanterita. 

Les capes subterrànies de clorur potàssic, alternades amb capes de sals sòdiques, es troben a centenars de metres de profunditat a les dues bandes del riu Cardener. El tractament al qual és sotmès aquest mineral per a la separació de la potassa genera uns runams salins que han de ser objecte d’un tractament especial per evitar conseqüències negatives per al medi ambient. 

Migmón[modifica]

El Migmón és una estructura geològica característica de Súria. Es tracta d’un plec de l’anticlinal de Balsareny, en el qual convergeixen dues capes de roca que no enllacen entre elles a causa de la intensitat del plegament. 

El nom prové d’una tradició local, segons la qual en aquest indret se separaven les dues meitats del món, atesa la peculiar forma del plegament. El Migmón forma part de l’escut de Súria i ha donat nom a l’institut d’ensenyament secundari, a entitats i a diferents establiments comercials de la vila. 

El Migmón es troba a la sortida de la vila en direcció a Cardona, a la part dreta de la carretera. Una bona ubicació per veure’l es troba al barri de Salipota, mirant en direcció cap a la carretera, en el punt intermedi entre el cementiri i les instal·lacions mineres del pou Cabanasses.[3]

Història[modifica]

Els primers habitants de Súria van ser els Íbers, que havien poblat la península el 3000 aC. En concret, els que estaven situats a la zona del Bages es deien lacetans. Aquests van ser envaïts el 218 aC pels cartaginesos, que s’hi van estar fins que van ser derrotats pels romans el 195 aC. El període romà a Súria va durar fins al 409 dC i durant aquell temps Súria era anomenada Sorisa. L’Imperi Romà es va acabar amb la invasió dels bàrbars que van passar per Catalunya però no s’hi van quedar de forma permanent. Després de diverses batalles els que es van quedar a Súria van ser els visigots fins al 476. Llavors van ser rebutjats cap al nord pels nous invasors, els musulmans.

L'any 720 els musulmans envaïren el Bages però el 732, arran de la derrota de Poitiers (França), es van retirar i la comarca del Bages va quedar despoblada, llavors Súria fou terra de ningú fins al 993, any en què consta que hi havia un castell. El 1035 el terme de Súria formava part del comtat de Barcelona, i com que els comtes eren de religió cristiana, es pot dir que el cristianisme ja havia arribat a Súria el s. XI.[4]

L’origen del nucli urbà de Súria cal buscar-lo al final de l'època medieval, tot i que no va ser fins més tard (segles XVII i XVIII) que va experimentar el seu major creixement i Súria es va convertir en una vila fortificada, aprofitant l'emplaçament natural.[5]

El 1932 fou un dels principals centres de l'aixecament de l'alt Llobregat i la vila es mantingué aïllada durant quatre dies, després de la proclamació del comunisme llibertari.

En el context de la transició democràtica espanyola, el juliol del 1977, durant una protesta contra el ball de gala de la Festa Major, el tret de l'arma d'un guàrdia civil va posar fi a la vida de Roque Peralta, veí de Manresa i pare de tres fills. Els fets, que van commocionar els habitants d'aquest poble del Bages, no es van jutjar mai.[6][7]

Economia[modifica]

Súria des de carretera de Manresa. Al fons, dalt d'un turó, el Poble Vell

Després de la crisi de la fil·loxera, la indústria tèxtil (filatures de cotó) va prendre el relleu des de mitjan segle XIX, amb una notable immigració procedent de les zones rurals i muntanyoses veïnes. Però el factor més important d'increment demogràfic fou la descoberta el 1912 dels jaciments de sals potàssiques (silvina i carnallita) que transformaren la fesomia física, humana i social de Súria. L'explotació va consolidar-se entre el 1918 i 1925 i es va convertir en la principal activitat econòmica de la vila. Un ferrocarril especial porta el material fins a Manresa.

Esports[modifica]

D'entre les seves entitats més importants, destaca el club de futbol, el Centre d'Esports Súria, el de bàsquet, la Societat Atlètica de Súria i el d'handbol, la SAS (Societat Atlètica de Súria).

Llocs d'interès[modifica]

Suriencs destacats[modifica]

Dates i festes importants[modifica]

Fira Medieval[modifica]

La Fira Medieval de Súria, durant els primers dies de novembre, fa un retorn als antics oficis tradicionals. Súria obre les portes a tothom qui vulgui gaudir d'un cap de setmana fent activitats de l'Edat Medieval. Els carrers estrets, les grans fogueres, les paradetes tradicionals, els porxos, la bona olor d'herbes i els animals, són alguns dels espais i elements dels que podem gaudir passejant pel Poble Vell.

Es troben paradetes amb oficis com: llauners, picapedrers, cistellers, ferradors, tallistes de fusta, filadores, teixidores, ferrers, endevinaires, forners, cuireters, ceramistes, herbolaris, ninotaires, cuiners, alquimistes, joguinaires, bufons, sabaters, tintoreres, enquadernadors, sastres, culleraires, etc.

I també hi ha tallers perquè la gent participi i els nens i nenes puguin passar una bona estona, com per exemple:

  • Taller de cuir, en què es poden fabricar collarets i braçalets amb aquest material.
  • Taller d'enquadernació, s'aprèn a enquadernar llibres amb tapes de cuir, tal com feien a l'Edat Mitjana.
  • Taller de joguines, en què es dissenya, es construeix i es vesteix personatges de joguina: reis i reines medievals, prínceps i princeses,...
  • Taller de xanques, s'aprèn a anar amb xanques i així poder veure-ho tot des d'una visió diferent.
  • Taller de jocs medievals, es descobreixen jocs de l'Edat Mitjana: el Tauler del Rei, les Guineus i Oques, el Hnefa-Tafl,...

Festa Major[modifica]

Té lloc el mes de juliol, del 7 al 13 aproximadament. Cada dia hi ha activitats diverses, des de castells inflables per a nens, concurs de pesca per a joves, castellers, els geganters, balls, festes, teatre, etc.

Un dels fets més típics de la Festa Major de Súria són els castells de focs, que es duen a terme l'últim dia de la Festa Major i que són disparats prop del riu Cardener.

Caramelles[modifica]

Súria és una de les poblacions més importants en l'àmbit de les Caramelles des de fa aproximadament 400 anys. Això és gràcies a tota la gent que hi participa, ja que s'ajunten més de 500 persones agrupades en diverses colles. També pels trabucaires, pels recorreguts, per tot l'acompanyament musical i també pel fet que les colles estan formades per gent de totes les edats. És una tradició que passa de pares a fills.

Té lloc durant la Setmana Santa.

El primer document vinculat a les Caramelles de Súria data de 1.594: una butlla del papa Gregori XIII en què es parla de l'existència de la confraria del Roser.[8]

Els caramellaires s'agrupen en colles que antigament es formaven per raons d'edat o veïnatge. Posteriorment durant el segle XX, les entitats locals i les associacions culturals van esdevenir molt importants, i avui en dia, són la base de les Caramelles.

Les cançons són la base de l'actuació de les colles que solen portar acompanyament musical. Històricament les cançons de caramelles tenien un contingut religiós, però amb el temps i fins a l'actualitat es van introduir altres temes, inclosos l'humor i la sàtira.

La interpretació de les cançons és coral sovint acompanyada per alguns instruments, els més habituals són: la trompeta, el clarinet, el violí, l'acordió, el contrabaix, la guitarra, les gralles, el flabiol, el timbal o el tamborí.

Algunes colles completen la interpretació musical incorporant actuacions de dansa catalana amb coreografia pròpia o inspirada en danses d'altres territoris dels Països Catalans. En aquest sentit són trets característics de les Caramelles de Súria els balls de cascavells i els balls de bastons. Ambdós aporten espectacularitat a les Caramelles i, tant bastons com cascavells han esdevingut el so característic de la festa.

També destaquen els trabucaires presents des del segle XVII. El soroll dels trabucs acompanya el pas de les colles pels carrers i places de la vila durant tot el matí del Diumenge de Pasqua.[9]

També són característics de les Caramelles els ballesters i les lloques. Els ballesters són caramellaires que per mitjà de les ballestes (estris de fusta extensibles que permeten superar distàncies i alçades en un instant) fan arribar flors a les persones que segueixen la festa des dels balcons i finestres de les cases. Les lloques són els caramellaires encarregats de recollir els donatius voluntaris rebuts com a agraïment per l'actuació de les colles i que dipositen en un cistell engalanat amb cintes o cascavells. A canvi, el donant rep un full amb les lletres de les cançons interpretades.

Antigament les colles portaven les seves actuacions de cant i dansa a les cases de pagès. Tradició que encara és vigent avui en dia el Dissabte de Pasqua.[10]

Durant la Pasqua de 2015 les colles participants van ser: La Coral Sòrissons, formada per uns 35 cantaires; La colla Infantil del Foment Cultural formada per uns 90 nens i nenes però que arriben a 140 comptant amb els acompanyants; La colla Juvenil del Foment Cultural amb un centenar de caramellaires; La Societat Coral la Llanterna, una de les més veteranes amb més de 125 anys d'història formada per 25 cantaires; La colla Infantil de l'Agrupació Sardanista formada per uns 120 membres entre bastoners, dansaires i cantaires; La colla dels Grans de l'Agrupació Sardanista amb un centenar de caramellaires; La colla del Tro-Gros, la més veterana amb 140 anys d'història amb uns 130 participants entre grans i petits; i Els Altatxu que agrupa uns 250 caramellaires.[11]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
22 25 25 370 589 1.401 1.775 1.990 1.941 2.121
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.194 3.975 4.139 4.378 6.689 6.869 6.745 6.654 6.519 6.409
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
6.282 6.265 6.157 6.148 6.193 6.290 6.454 6.359 6.218 5.999
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Mateu Castellà Suades G.I. Súria 19/04/1979
1983 - 1987 Mateu Castellà Suades G.I. Súria 28/05/1983
1987 - 1991 Miquel Reguant Fosas GAMS 30/06/1987
1991 - 1995 Jaume Ros Junyent G.I. Súria 15/06/1991
1995 - 1999 Antoni Julián Ribera PSC i ERC 17/06/1995
1999 - 2003 Antoni Julián Ribera PSC 03/07/1999
2003 - 2007 Antoni Julián Ribera PSC 14/06/2003
2007 - 2011 Antoni Julián Ribera PSC i ERC 16/06/2007
2011 - 2015 Josep M. Canudas Costa CiU, ERC i AIS 11/06/2011
Des del 2015 Josep M. Canudas Costa CiU, ERC i AIS 13/06/2015

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «[www.suria.cat Situació geogràfica]». [Consulta: 26 setembre 2016].
  2. «Mines en funcionament a "Espai Terra"». CCMA, 25-04-2013. [Consulta: 11 juliol 2016].
  3. «[www.suria.cat La geologia]». [Consulta: 26 setembre 2016].
  4. Soler, Pau. Súria, el meu poble (en català). Juliol 1985, p. 36-38. 
  5. Marimon, Sílvia «Un viatge a la Súria Medieval». Sàpiens núm (76), febrer 2009, pàg. 56.
  6. «[sapiens.cat/ca/notices/sis_dones_clau_251.php Súria]» (en català).
  7. Marimon, Sílvia «Més de mig miler de morts entre el 1975 i el 1982». Ara, 07-12-2014, pàg. 8.
  8. «[www.caramellesasuria.cat Història]». [Consulta: 22 setembre 2015].
  9. «Els protagonistes». [Consulta: 22 setembre 2015].
  10. «Les caramelles més grans de Catalunya». [Consulta: 22 setembre 2015].
  11. Balaguer, Núria «El bons temps fa lluir unes caramelles a l'alça». El Salí, núm. 249 (Abril 2015), p. 26-27.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Súria Modifica l'enllaç a Wikidata