Sallent

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi del Bages. Vegeu-ne altres significats a «Sallent (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaSallent
Escut de Sallent
Escut de Sallent
Sallent.jpg

Etimologia Llobregat
Localització
Localització de Sallent respecte del Bages.svg
41° 49′ 33″ N, 1° 53′ 42″ E / 41.8259065°N,1.8948758°E / 41.8259065; 1.8948758
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Bages
Entitats de població 9
Població
Total 6.592 (2016)
• Densitat 101,1 hab/km²
Geografia
Superfície 65,2 km²
Altitud 278 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde David Saldoni i de Tena
Indicatius
Codi postal 08650
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08191
Codi IDESCAT 081918
Altres dades

Web www.sallent.cat
Modifica dades a Wikidata

Sallent és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages. Sallent compta amb explotacions de sals potàssiques, diferents fàbriques i tallers i un extens polígon industrial a l'entrada sud de la població.

Història[modifica]

Els primers pobladors coneguts de la zona s'establiren al poblat ibèric del Cogulló. La vila fou cremada el 3 d'agost de 1713 pel tinent general Armendariz, durant la guerra de Successió espanyola per eliminar els molins de pólvora que hi havia.[1] i de nou en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714.[2]

A principis del 1714, algunes viles catalanes es van revoltar contra els nous impostos de Felip V. A Balsareny, el sometent a les ordres del sotsveguer del Lluçanès va capturar el regiment borbònic de Lleó. El destacament de Félix Álvarez de la Escalera s’hi va dirigir per socórrer-lo, però va topar amb el Regiment de fusellers de muntanya de Joan Vilar i Ferrer.

La lluita entre els dos bàndols va provocar que els homes de Vilar i Ferrer es repleguessin a Sallent. El 13 de gener, accedint de nit pel portal de la Riereta, els borbònics van aconseguir entrar a la vila. La seva irrupció, a sang i foc, va deixar vuitanta-tres morts, vint-i-cinc dels quals eren sallentins; d’entre les víctimes a ganivetades i d’escopetades, el batlle Bernat Coromines, el conseller Francesc Alzina i l’heroïna Maria Freixau, recordada en un carrer de la localitat des del 1979. El notari Rafel Conangla va ser penjat a Manresa cinc dies després. La vila de Sallent va veure com cremaven algunes cases i com la convertien en ruïnes.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
112 112 124 922 1.861 4.744 4.544 4.700 4.602 4.395
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.653 5.434 6.920 8.051 9.227 8.650 8.148 7.785 7.646 7.580
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
7.360 7.287 7.159 7.079 7.103 7.159 7.061 7.029 6.875 6.780
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Entitat de població Habitants
Botjosa, la 123
Cabrianes 346
Cellers de la Serra 16
Cornet 42
Sallent 6.285
Sant Martí i Fucimanya 17
Sant Ponç 36
Serraïma 6
Serra-sanç 21
Dades: 2011. Font: Idescat

Geografia[modifica]

Llocs d'interès[modifica]

foto de l'església de Serra-sanç, en el terme de Sallent

La vila de Sallent va ser edificada prop d'un congost del Llobregat, al voltant de l'antic castell de Sallent i l'església annexa de Sant Sebastià, que és la rotonda romànica més gran de Catalunya. El municipi és ric en monuments romànics com Sant Pere de Serraïma i Sant Martí de Serraïma, Sant Miquel de Serra-sanç, i Santa Maria de Cornet, una bonica església del segle XII.

Al nucli antic destaca el magnífic edifici gòtic denominat la Casa Gran, la Casa Museu Torres Amat,[4] l'església moderna de Sant Antoni Maria Claret, amb el Museu Casa Natal així com tot l'indret ocupat pel parc municipal, amb la Biblioteca Popular de Sallent edificada el 1918 i inaugurada per la Mancomunitat de Catalunya.

Festes i tradicions[modifica]

Embotits 2014

Destaca la festa de les enramades de Sallent, declarades festa tradicional d'interès nacional. L'origen de la festa de les Enramades de Sallent és religiosa i està vinculada amb el pas de la processó del Corpus. Se celebra a Sallent d'ençà de l'any 1325. El cap de setmana abans de Corpus tenien lloc els actes preliminars de la celebració, consistia a anar al bosc per tal de collir boix, el qual s'utilitzava per guarnir i engalanar els carrers de la població.

Actualment, aquests guarniments han deixat de ser simples per anar adaptant-se a la modernitat i actualitat. Encara no s'han perdut els típics embotits, els quals fan referència a personatges històrics de la vila. Les Enramades foren declarades Festa Tradicional d'Interès Nacional el 18 de maig de 1999. També, pels voltants de febrer, se celebra a Sallent un dels grans carnavals de la Catalunya Central. Comença el dijous llarder i acaba el dimecres de cendra.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Manuel Díaz Valverdre PSUC 19/04/1979 --
1983 - 1987 Manuel Díaz Valverdre PSUC 28/05/1983 --
1987 - 1991 Jordi Moltó Biarnés CIU 30/06/1987 --
1991 - 1995 Jordi Moltó Biarnés CIU 15/06/1991 --
1995 - 1999 Jordi Moltó Biarnés CIU 17/06/1995 --
1999 - 2003 Jordi Moltó Biarnés CIU 03/07/1999 --
2003 - 2007 Mirella Cortès i Gès ERC 14/06/2003 --
2007 - 2011 Jordi Moltó Biarnés CIU 16/06/2007 --
2011 - 2015 David Saldoni de Tena CIU 11/06/2011 --
Des de 2015 David Saldoni de Tena CIU 13/06/2015 --

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2015[modifica]

Resultats electorals - Sallent, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
JxSí Raül Romeva 2.105 50,35
PSC Miquel Iceta 645 15,43
CUP Antonio Baños 446 10,67
C's Inés Arrimadas 303 7,25
PPC Xavier García Albiol 287 6,86
CSQP Lluís Rabell 276 6,60
Vots en blanc 22 0,53
Altres 97 2,32
Total 4.190 79,22

Publicacions[modifica]

Resvista local de Sallent, L'esparver fundat en 1975

L'Esparver és una revista sallentina de periodicitat bimensual,[5] nascuda el novembre 1975.[6] En el moment de la seva aparició l'editava el Foment Arqueològic Excursionista Sallentí i actualment, des de l'any 1980, ho fa el Cercle Literari Sallentí.[7]

Persones il·lustres[modifica]

Categoria principal: Sallentins

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Hispania. Revista Española de Historia, Volum 21, Edicions 81-84, p. 451 (castellà)
  2. Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (en castellà). Editorial Critica, 2010, p.380. ISBN 8498920604. 
  3. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 103. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Els Reptes de la premsa local i comarcal al segle XXI: actes del V Congrés de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Cossetània Edicions, 2001, p. 74. ISBN 978-84-89890-99-2. 
  6. Faulí, Josep. Repertori d'una recuperació (aportació): premsa en català 1939-1976. L'Abadia de Montserrat, 2006, p. 154. ISBN 978-84-8415-781-6. 
  7. «L'Esparver». Associació Catalana de la Premsa Comarcal. [Consulta: 10 novembre 2013].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]