Sallent
 Sallent | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 | |||||
|
| |||||
| Etimologia | Llobregat | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Vegueria | Catalunya Central | ||||
| Comarca | Bages | ||||
| Entitats de població | 9 | ||||
| Població | |||||
| Total | 6.594 (2017) | ||||
| • Densitat | 101,13 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 65,2 km² | ||||
| Altitud | 278 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització i govern | |||||
| • Alcalde | David Saldoni i de Tena (2011) | ||||
| Indicatius | |||||
| Codi postal | 08650 | ||||
| Fus horari | UTC+01:00 | ||||
| Codi de municipi INE | 08191 | ||||
| Codi IDESCAT | 081918 | ||||
| Altres dades | |||||
|
| |||||
| Web | www.sallent.cat | ||||
 | |||||
Sallent és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages. Sallent compta amb explotacions de sals potàssiques, diferents fàbriques i tallers i un extens polígon industrial a l'entrada sud de la població.
Contingut
Història[modifica]
Els primers pobladors coneguts de la zona s'establiren al poblat ibèric del Cogulló. La vila fou cremada el 3 d'agost de 1713 pel tinent general Armendariz, durant la guerra de Successió espanyola per eliminar els molins de pólvora que hi havia.[1] i de nou en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714.[2]
A principis del 1714, algunes viles catalanes es van revoltar contra els nous impostos de Felip V. A Balsareny, el sometent a les ordres del sotsveguer del Lluçanès va capturar el regiment borbònic de Lleó. El destacament de Félix Álvarez de la Escalera s’hi va dirigir per socórrer-lo, però va topar amb el Regiment de fusellers de muntanya de Joan Vilar i Ferrer.
La lluita entre els dos bàndols va provocar que els homes de Vilar i Ferrer es repleguessin a Sallent. El 13 de gener, accedint de nit pel portal de la Riereta, els borbònics van aconseguir entrar a la vila. La seva irrupció, a sang i foc, va deixar vuitanta-tres morts, vint-i-cinc dels quals eren sallentins; d’entre les víctimes a ganivetades i d’escopetades, el batlle Bernat Coromines, el conseller Francesc Alzina i l’heroïna Maria Freixau, recordada en un carrer de la localitat des del 1979. El notari Rafel Conangla va ser penjat a Manresa cinc dies després. La vila de Sallent va veure com cremaven algunes cases i com la convertien en ruïnes.
Demografia[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Botjosa, la | 123 |
| Cabrianes | 346 |
| Cellers de la Serra | 16 |
| Cornet | 42 |
| Sallent | 6.285 |
| Sant Martí i Fucimanya | 17 |
| Sant Ponç | 36 |
| Serraïma | 6 |
| Serra-sanç | 21 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
Geografia[modifica]
- Serrat de l'Alou 476,2 m.[3] 41° 51′ 16.43″ N, 1° 53′ 46.08″ E / 41.8545639°N,1.8961333°E (frontera amb Balsareny)
Llocs d'interès[modifica]
La vila de Sallent va ser edificada prop d'un congost del Llobregat, al voltant de l'antic castell de Sallent i l'església annexa de Sant Sebastià, que és la rotonda romànica més gran de Catalunya. El municipi és ric en monuments romànics com Sant Pere de Serraïma i Sant Martí de Serraïma, Sant Miquel de Serra-sanç, i Santa Maria de Cornet, una bonica església del segle XII.
Al nucli antic destaca el magnífic edifici gòtic denominat la Casa Gran, la Casa Museu Torres Amat,[4] l'església moderna de Sant Antoni Maria Claret, amb el Museu Casa Natal així com tot l'indret ocupat pel parc municipal, amb la Biblioteca Popular de Sallent edificada el 1918 i inaugurada per la Mancomunitat de Catalunya.
Festes i tradicions[modifica]
Destaca la festa de les enramades de Sallent, declarades festa tradicional d'interès nacional. L'origen de la festa de les Enramades de Sallent és religiosa i està vinculada amb el pas de la processó del Corpus. Se celebra a Sallent d'ençà de l'any 1325. El cap de setmana abans de Corpus tenien lloc els actes preliminars de la celebració, consistia a anar al bosc per tal de collir boix, el qual s'utilitzava per guarnir i engalanar els carrers de la població.
Actualment, aquests guarniments han deixat de ser simples per anar adaptant-se a la modernitat i actualitat. Encara no s'han perdut els típics embotits, els quals fan referència a personatges històrics de la vila. Les Enramades foren declarades Festa Tradicional d'Interès Nacional el 18 de maig de 1999. També, pels voltants de febrer, se celebra a Sallent un dels grans carnavals de la Catalunya Central. Comença el dijous llarder i acaba el dimecres de cendra.
Administració[modifica]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Manuel Díaz Valverdre | PSUC | 19/04/1979 | -- |
| 1983 - 1987 | Manuel Díaz Valverdre | PSUC | 28/05/1983 | -- |
| 1987 - 1991 | Jordi Moltó Biarnés | CIU | 30/06/1987 | -- |
| 1991 - 1995 | Jordi Moltó Biarnés | CIU | 15/06/1991 | -- |
| 1995 - 1999 | Jordi Moltó Biarnés | CIU | 17/06/1995 | -- |
| 1999 - 2003 | Jordi Moltó Biarnés | CIU | 03/07/1999 | -- |
| 2003 - 2007 | Mirella Cortès i Gès | ERC | 14/06/2003 | -- |
| 2007 - 2011 | Jordi Moltó Biarnés | CIU | 16/06/2007 | -- |
| 2011 - 2015 | David Saldoni de Tena | CIU | 11/06/2011 | -- |
| Des de 2015 | David Saldoni de Tena | CIU | 13/06/2015 | -- |
Eleccions al Parlament de Catalunya del 2015[modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| JxSí | Raül Romeva | 2.105 | 50,35 | ||
| PSC | Miquel Iceta | 645 | 15,43 | ||
| CUP | Antonio Baños | 446 | 10,67 | ||
| C's | Inés Arrimadas | 303 | 7,25 | ||
| PPC | Xavier García Albiol | 287 | 6,86 | ||
| CSQP | Lluís Rabell | 276 | 6,60 | ||
| Vots en blanc | 22 | 0,53 | |||
| Altres | 97 | 2,32 | |||
| Total | 4.190 | 79,22 | |||
Publicacions[modifica]
L'Esparver és una revista sallentina de periodicitat quadrimestral,[5] nascuda el novembre 1975.[6] En el moment de la seva aparició l'editava el Foment Arqueològic Excursionista Sallentí i actualment, des de l'any 1980, ho fa el Cercle Literari Sallentí.[7]
Persones il·lustres[modifica]
- Categoria principal: Sallentins
- Cosme Damià Hortolà (1493 - 1568), rector de la vila
- Ignasi Torres i Amat (1768 - 1811)
- Fèlix Torres i Amat (1772 - 1847)
- Antoni Maria Claret i Clarà (1807 - 1870)
- Josep Torres i Argullol (1850-1909)
- Miquel Poal i Aregall (1894 - 1935)
- Joan Puig i Elias (1898 - 1972)
- Jordi Küng i Samuel (1901 - ?)
- Pere Vallribera i Moliné (1903 - 1990)
- Josep Fàbregas i Capell (1915-1987)
- Sebastià Estradé i Rodoreda (1923 - 2016)
- Joan Vilà i Valentí (1925)
- Anton Riera i Arau (1944-1999)
- Agustín Rueda Sierra (1952-1978)
- Carles Cases i Pujol (1959)
- Ernest Abadal i Falgueras (1962)
- Anna Gabriel i Sabaté (1975)
- Gabriel Garcia de la Torre (1979)
Galeria d'imatges[modifica]
_-_1.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ Hispania. Revista Española de Historia, Volum 21, Edicions 81-84, p. 451 (castellà)
- ↑ Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (en castellà). Editorial Critica, 2010, p.380. ISBN 8498920604.
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 103. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Els Reptes de la premsa local i comarcal al segle XXI: actes del V Congrés de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Cossetània Edicions, 2001, p. 74. ISBN 978-84-89890-99-2.
- ↑ Faulí, Josep. Repertori d'una recuperació (aportació): premsa en català 1939-1976. L'Abadia de Montserrat, 2006, p. 154. ISBN 978-84-8415-781-6.
- ↑ «L'Esparver». Associació Catalana de la Premsa Comarcal. [Consulta: 10 novembre 2013].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Policia Local de Sallent
- Fotografies i documents antics (Trencadís)
- Lexic del parlar de Sallent
- Arquitectura espontània a Sallent de Llobregat
Municipis del Bages | |
|---|---|
Aguilar de Segarra · Artés · Avinyó · Balsareny · Callús · Cardona · Castellbell i el Vilar · Castellfollit del Boix · Castellgalí · Castellnou de Bages · Fonollosa · Gaià · Manresa · Marganell · Monistrol de Montserrat · Mura · Navarcles · Navàs · el Pont de Vilomara i Rocafort · Rajadell · Sallent · Sant Feliu Sasserra · Sant Fruitós de Bages · Sant Joan de Vilatorrada · Sant Mateu de Bages · Sant Salvador de Guardiola · Sant Vicenç de Castellet · Santpedor · Súria · Talamanca |
