Sallent

Sallent
	Escut de Sallent
Anomenat en referència a	Llobregat
Localització
	41° 49′ 33″ N, 1° 53′ 42″ E / 41.8259065°N,1.8948758°E
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Catalunya Central
Comarca	Bages
Entitats de població	9
Població
Total	6.594 (2017)
• Densitat	101,13 hab/km²
Llar	124 (1553)
Geografia
Superfície	65,2 km²
Altitud	278 m
Limita amb	Balsareny ; Gaià ; Avinyó ; Artés ; Navarcles ; Sant Fruitós de Bages ; Santpedor ; Castellnou de Bages
Organització política
• Alcalde	David Saldoni i de Tena (2011)
Identificador descriptiu
Codi postal	08650
Zona horària	UTC+01:00
Codi de municipi INE	08191
Codi IDESCAT	081918
Altres
Lloc web	www.sallent.cat

Aquest article tracta sobre el municipi del Bages. Vegeu-ne altres significats a «Sallent (desambiguació)».

Sallent és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages. Sallent compta amb explotacions de sals potàssiques, diferents fàbriques i tallers i un extens polígon industrial a l'entrada sud de la població.

Contingut

1 Història
2 Demografia
3 Geografia
4 Llocs d'interès
5 Festes i tradicions
6 Administració
7 Eleccions al Parlament de Catalunya del 2015
8 Publicacions
9 Persones il·lustres
10 Galeria d'imatges
11 Referències
12 Vegeu també
13 Enllaços externs

Història[modifica]

Els primers pobladors coneguts de la zona s'establiren al poblat ibèric del Cogulló. La vila fou cremada el 3 d'agost de 1713 pel tinent general Armendariz, durant la guerra de Successió espanyola per eliminar els molins de pólvora que hi havia.^[1] i de nou en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714.^[2]

A principis del 1714, algunes viles catalanes es van revoltar contra els nous impostos de Felip V. A Balsareny, el sometent a les ordres del sotsveguer del Lluçanès va capturar el regiment borbònic de Lleó. El destacament de Félix Álvarez de la Escalera s’hi va dirigir per socórrer-lo, però va topar amb el Regiment de fusellers de muntanya de Joan Vilar i Ferrer.

La lluita entre els dos bàndols va provocar que els homes de Vilar i Ferrer es repleguessin a Sallent. El 13 de gener, accedint de nit pel portal de la Riereta, els borbònics van aconseguir entrar a la vila. La seva irrupció, a sang i foc, va deixar vuitanta-tres morts, vint-i-cinc dels quals eren sallentins; d’entre les víctimes a ganivetades i d’escopetades, el batlle Bernat Coromines, el conseller Francesc Alzina i l’heroïna Maria Freixau, recordada en un carrer de la localitat des del 1979. El notari Rafel Conangla va ser penjat a Manresa cinc dies després. La vila de Sallent va veure com cremaven algunes cases i com la convertien en ruïnes.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
112	112	124	922	1.861	4.744	4.544	4.700	4.602	4.395

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
4.653	5.434	6.920	8.051	9.227	8.650	8.148	7.785	7.646	7.580

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
7.360	7.287	7.159	7.079	7.103	7.159	7.061	7.029	6.875	6.780

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
6.592	-	-	-	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Entitat de població	Habitants
Botjosa, la	123
Cabrianes	346
Cellers de la Serra	16
Cornet	42
Sallent	6.285
Sant Martí i Fucimanya	17
Sant Ponç	36
Serraïma	6
Serra-sanç	21
Dades: 2011. Font: Idescat

Geografia[modifica]

Serrat de l'Alou 476,2 m.^[3] 41° 51′ 16.43″ N, 1° 53′ 46.08″ E / 41.8545639°N,1.8961333°E / 41.8545639; 1.8961333 (frontera amb Balsareny)

Llocs d'interès[modifica]

foto de l'església de Serra-sanç, en el terme de Sallent

Article principal: Llista de monuments de Sallent

La vila de Sallent va ser edificada prop d'un congost del Llobregat, al voltant de l'antic castell de Sallent i l'església annexa de Sant Sebastià, que és la rotonda romànica més gran de Catalunya. El municipi és ric en monuments romànics com Sant Pere de Serraïma i Sant Martí de Serraïma, Sant Miquel de Serra-sanç, i Santa Maria de Cornet, una bonica església del segle XII.

Al nucli antic destaca el magnífic edifici gòtic denominat la Casa Gran, la Casa Museu Torres Amat,^[4] l'església moderna de Sant Antoni Maria Claret, amb el Museu Casa Natal així com tot l'indret ocupat pel parc municipal, amb la Biblioteca Popular de Sallent edificada el 1918 i inaugurada per la Mancomunitat de Catalunya.

Festes i tradicions[modifica]

Embotits 2014

Destaca la festa de les enramades de Sallent, declarades festa tradicional d'interès nacional. L'origen de la festa de les Enramades de Sallent és religiosa i està vinculada amb el pas de la processó del Corpus. Se celebra a Sallent d'ençà de l'any 1325. El cap de setmana abans de Corpus tenien lloc els actes preliminars de la celebració, consistia a anar al bosc per tal de collir boix, el qual s'utilitzava per guarnir i engalanar els carrers de la població.

Actualment, aquests guarniments han deixat de ser simples per anar adaptant-se a la modernitat i actualitat. Encara no s'han perdut els típics embotits, els quals fan referència a personatges històrics de la vila. Les Enramades foren declarades Festa Tradicional d'Interès Nacional el 18 de maig de 1999. També, pels voltants de febrer, se celebra a Sallent un dels grans carnavals de la Catalunya Central. Comença el dijous llarder i acaba el dimecres de cendra.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979 - 1983	Manuel Díaz Valverdre	PSUC	19/04/1979	--
1983 - 1987	Manuel Díaz Valverdre	PSUC	28/05/1983	--
1987 - 1991	Jordi Moltó Biarnés	CIU	30/06/1987	--
1991 - 1995	Jordi Moltó Biarnés	CIU	15/06/1991	--
1995 - 1999	Jordi Moltó Biarnés	CIU	17/06/1995	--
1999 - 2003	Jordi Moltó Biarnés	CIU	03/07/1999	--
2003 - 2007	Mirella Cortès i Gès	ERC	14/06/2003	--
2007 - 2011	Jordi Moltó Biarnés	CIU	16/06/2007	--
2011 - 2015	David Saldoni de Tena	CIU	11/06/2011	--
Des de 2015	David Saldoni de Tena	CIU	13/06/2015	--

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2015[modifica]

Resultats electorals - Sallent, 2015
Candidatura		Cap de llista	Vots	% Vots
	JxSí	Raül Romeva	2.105	50,35
	PSC	Miquel Iceta	645	15,43
	CUP	Antonio Baños	446	10,67
	C's	Inés Arrimadas	303	7,25
	PPC	Xavier García Albiol	287	6,86
	CSQP	Lluís Rabell	276	6,60
	Vots en blanc		22	0,53
	Altres		97	2,32
Total		4.190		79,22

Publicacions[modifica]

Resvista local de Sallent, L'esparver fundat en 1975

L'Esparver és una revista sallentina de periodicitat quadrimestral,^[5] nascuda el novembre 1975.^[6] En el moment de la seva aparició l'editava el Foment Arqueològic Excursionista Sallentí i actualment, des de l'any 1980, ho fa el Cercle Literari Sallentí.^[7]